El duc (Bubo bubo) és una espècie que en els darrers anys s’ha rarificat extraordinàriament a la muntanya mitjana i mediterrània de Catalunya, arribant a la quasi desaparició de muntanyes emblemàtiques com Montserrat i Sant Llorenç del Munt. Aquesta espècie és una molt bona indicadora de la qualitat ambiental i en especial de la riquesa de mamífers i aus de mida mitjana als ecosistemes, així com bona indicadora de paisatges amb elevada biodiversitat.
Durant les recerques realitzades per l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona, aquest va descobrir un nucli reproductor a la plana del Vallès Occidental i Baix Llobregat on, des de 2014 en fa un seguiment anual dels territoris, estudia el seu èxit reproductor i la seva dieta. Des de 2017, però, a la recerca s’hi ha afegit l’estudi de la qualitat dels polls mitjançant la presa de mostres i la supervivència d’aquests per mitjà de l’anellament per tal de conèixer la dinàmica poblacional d’aquesta espècie amenaçada i així obtenir informació clau per permeti establir mesures de conservació de l’espècie. Els resultats preliminars indiquen que tot i tenir una abundància relativament important i un èxit reproductor també elevat, aquest nucli es troba altament amenaçat per una mortalitat elevada (electrocucions amb línies elèctriques, col·lisions, ofegaments en basses i atropellaments entre altres) que el condiciona molt negativament.
En aquest petit vídeo que us convidem a mirar, es fa un resum de les tasques d’accés als nius i captura dels exemplars realitzades aquest 2019, i que són possibles gràcies a la participació activa del Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, així com dels tècnics de la Subdirección General de Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica. Que en gaudiu!