Teresa Fèrriz Roure
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
The New York Public Library. Libraries & Well-Being: A Case Study from The New York Public Library [en línea]. Nova York: The New York Public Library, 2024. https://www.nypl.org/spotlight/libraries-well-being-report. [Consulta: 9 juliol 2025].
L’informe Libraries & Well-Being: A Case Study from The New York Public Library , publicat el 2024, és fruit de la col·laboració entre la Biblioteca pública de Nova York i The Humanities and Human Flourishing Project de la Universitat de Pennsilvània, i es centra en l’estudi transversal dels factors que afavoreixen el benestar de les persones i les comunitats, enteses aquestes com a institucions cíviques que treballen pel bé públic.
La col·laboració s’inscriu en una recerca ja consolidada que ha portat la Universitat de Pennsilvània a vincular el Projecte HHF amb institucions culturals d’arreu dels USA, en línia amb la investigació en Arts in Health, que s’ha accelerat la darrera dècada, a escala internacional.
L'objectiu principal fou explorar l'impacte positiu de la Biblioteca Pública en el benestar individual i col·lectiu, a partir d’un model d’anàlisi propi que interconnecta transversalment conceptes clau i mètodes quantitatius i qualitatius procedents de disciplines com la psicologia, la sociologia, la informació i les humanitats.
L’estudi
Entre novembre i desembre de 2023 es va realitzar una enquesta multilingüe als usuaris de la NYPL, en format digital i presencial —es van triar quinze subseus seleccionades per la seva representativitat i heterogeneïtat. S’obtingueren 2.401 respostes (1.765 en línia i 636 en format paper), de les quals el grup investigador en va analitzar 1.974, un cop excloses aquelles que no complien els requisits bàsics. L’enquesta es va complementar amb grups de discussió dirigits que es van utilitzar per posar a prova les preguntes abans de l’inici de la campanya i, a posteriori, van ampliar les respostes que s’havien donat a qüestions obertes com ara: «How would your life be different without The New York Public Library?».
L’estructura va seguir el model PERMA modelitzat per la Universitat, eminentment descriptiu i correlacional, no causal. Tal com reconeixen els investigadors, aquesta anàlisi no genera evidències científiques sinó que permet observar patrons i tendències que enriqueixen els indicadors d’avaluació emprats per les biblioteques habitualment.
Els resultats
Aquestes tendències es conceptualitzen a partir de vint indicadors desplegats dins dels tres grans àmbits analitzats —tres estadis progressius d’allò que els investigadors anomenen «flourishing», el procés de desenvolupament/enriquiment personal. Vet aquí les conclusions més rellevants
1. Les biblioteques creen les condicions per al benestar: les biblioteques proporcionen les condicions ambientals necessàries perquè les persones puguin sentir-se bé; això vol dir, estabilitat, seguretat, refugi, evasió, pau i capacitat de concentració. Un resultat rellevant fou el gairebé unànime 92% dels enquestats que expressaven la sensació de tenir més calma i tranquil·litat després de visitar la biblioteca. La descrivien com un «refugi segur», una «segona llar» o un «oasi de calma» que els permetia fugir de l'estrès i concentrar-se en si mateixos.
2. Les biblioteques activen els elements centrals del benestar que descriu el model PERMA:
-
Emocions positives com ara l’optimisme i la capacitat de minimitzar sentiments negatius: un 74% afirmava sentir-se més preparat per donar resposta als seus reptes personals, i el 73% comentava trobar-se més optimista sobre el seu futur.
-
Compromís a partir d’una major implicació individual amb l’entorn: el 90% va coincidir que l'ús de la biblioteca augmentava la seva voluntat per aprendre coses noves i inspirar-s’hi.
-
Relacions que fomenten els vincles socials, el suport mutu i un major sentit de pertinença: un 75% expressava més empatia cap als altres, i el 72% parlava d’una major connexió amb la comunitat.
-
Significat com a propòsit vital a partir del coneixement i la reflexió: el 86% va sentir que s’informava millor del seu entorn, i el 77% que sentia que les seves activitats eren més útils i rellevants.
-
Assoliment, que fa possible l’assoliment dels mateixos objectius en els àmbits professionals, acadèmics i personals: un 73% va millorar en els estudis, un 72%, en la feina o carrera professional, i, de manera destacada, el 80% comentava que el seu temps d’oci era més creatiu.
3. Les biblioteques promouen el desenvolupament personal al llarg de la vida: aquestes condicions prèvies i els elements centrals del benestar esmentats fan que les biblioteques es puguin descriure com a espais per al «flourishing», l'expansió personal al llarg de la vida. Així ho expressen més del 88% dels enquestats.
Dos indicadors em semblen especialment significatius: una valoració més positiva, en general, de qui viu en comunitats amb ingressos menors i també de qui visita regularment la biblioteca i en fa un ús més intensiu, especialment de les activitats programades. Aquest ús quotidià fa que els col·lectius amb més condicionants socials tinguin les biblioteques públiques com un«tercer espai» de vida, complementari als entorns domèstics i laborals. En el context nord-americà no abunden els llocs públics on es pot anar sense l’expectativa de gastar diners i les biblioteques, a més, permeten endur-se a casa béns que no els hi seria fàcil aconseguir de manera quotidiana. Sense les biblioteques —així ho afirmava un dels usuaris— la seva vida seria molt diferent, i no pas millor.
El context
Aquest informe pren com a marc teòric l’anomenada «psicologia positiva», un camp d'estudi que no té res a veure amb els llibres d'autoajuda: es dedica a comprendre quins elements construeixen les trajectòries vitals de les persones, quins són més favorables per a l'enriquiment individual («flourishing», en diuen) i quines característiques comparteixen les «institucions duradores i adaptables», que són reconegudes majoritàriament per inspirar les persones, connectar les comunitats i generar societats més resilients.
L’anàlisi d’una de les biblioteques públiques nord-americanes de referència, en un context com l’actual amb un cada cop major qüestionament de la inversió pública i una minva del mecenatge cultural, planteja un posicionament polític clar. Si les biblioteques són reconegudes per la seva capacitat de generar capital social, capital cultural i compromís cívic és perquè fan transversals els beneficis d’accés a la informació, i trenquen barreres socioeconòmiques. A banda del compromís comunitari, és clar, que facilita les connexions interpersonals en clau d’equitat i responsabilitat: tenir a l’abast un bé públic promou la participació cívica i augmenta significativament el sentit de l’autoeficàcia i el compromís polític.
Una lectura des del sistema públic català
Certament, la gestió de les biblioteques públiques nord-americanes no té massa a veure amb les catalanes, que afortunadament compten amb el compromís econòmic i polític de totes les administracions públiques. Aquí no tenim la necessitat de justificar la seva utilitat, més que legitimada, però tampoc som aliens a un relat de qüestionament de l’estat del benestar que augmenta en un marc de desafecció política i on l’educació i la cultura tenen totes les de perdre.
Cal continuar evolucionant els serveis de la biblioteca en un context de canvi social i de necessitats de la ciutadania; en aquesta línia, els vint factors de benestar del model PERMA poden ser útils per ajudar a repensar allò que tenim i convidar a imaginar iniciatives i projectes innovadors que donin resposta als reptes emergents.
No tinc cap dubte que cal continuar obrint les portes de la biblioteca física perquè el benestar minva quan el contacte és exclusivament digital i, sobretot, cal reforçar la recerca i l’avaluació per tal de generar indicadors nous que ens mostrin, de manera estructurada i fiable, com les biblioteques s’estan adaptant als nous contextos i continuen acompanyant la vida de les persones, al llarg de tot el seu cicle vital. Una biblioteca a cada comunitat continua essent garantia d’equitat, de cures i de seguretat democràtica. Cuidem-les totes dues.
©Imatge inicial de AldoRafa a Pixabay
Existeix al Regne Unit una preocupació social relacionada amb els valors democràtics que els nous temps estan posant en perill per raó dels canvis tecnològics, polítics, econòmics i demogràfics, entre d’altres. Per tornar a posar en valor els serveis públics i el sistema del benestar que ha caracteritzat la societat britànica, cal que el Govern actuï. En aquest context es proposa la lectura com a poder transformador de la societat.
