biblioteques públiques

A Europa les biblioteques avancen: inspiració basada en fets reals

Angelina Cabré i Ametllé
Directora de la Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte
Biblioteques de Barcelona


European Cultural Foundation (2024). How libraries thrive: A guide for librarians... and everyone else). Amsterdam: European Cultural Foundation. Disponible a: <https://www.flipsnack.com/57E7D7EEFB5/how-libraries-thrive.html>. [Consulta: 19.3.2025]. 


How Libraries Thrive: A Guide for Librarians... and Everyone Else in Europe és una publicació de l’European Cultural Foundation (Fundació Cultural Europea), una organització sense ànim de lucre fundada el 1954 amb l'objectiu de promoure la cultura i fomentar la cooperació entre els països europeus. En concret, recull l’experiència de desenes de biblioteques públiques implicades en “The Europe Challenge”, un programa anual per a biblioteques i les seves comunitats per dissenyar, provar i oferir solucions a problemes locals que es puguin extrapolar a la resta d’Europa.

A Europa, les biblioteques públiques estan vivint canvis dràstics i desiguals. Mentre algunes s’han convertit en centres comunitaris de primer ordre, d’altres s’enfronten a l’amenaça de tancaments. L’obra ens convida a reflexionar sobre la diversitat de rols que poden assumir les biblioteques públiques i com poden evolucionar per afrontar els reptes actuals. Ofereix una visió esperançadora i inspiradora per a aquells que cerquen un model de biblioteca que jugui un paper actiu en la construcció de la societat del futur, centrant-se en la seva contribució democràtica, en la gestió del canvi climàtic i en l’acompanyament de les persones amb una perspectiva interseccional. 

En un àmbit més pràctic, a l’informe es presenten cinquanta recomanacions concretes per a bibliotecaris, responsables polítics i altres parts implicades en la gestió cultural per afrontar els reptes actuals de les biblioteques públiques al continent. Aquesta varietat d'iniciatives ens ajuda a entendre millor les biblioteques com espais dinàmics i interconnectats, adaptats a les necessitats canviants de les seves comunitats.

S’hi inclou el recull de gairebé un centenar d’iniciatives concretes de biblioteques de vint-i-sis països europeus. Entre aquestes hi trobem projectes de tres biblioteques catalanes —Terrassa, Sant Boi de Llobregat i Vilafranca del Penedès— que han participat a “The Europe Challenge”.

Un altre punt sobre el qual fa èmfasi el document són els programes de lectura d’estiu. Aquests programes, generalitzats en biblioteques anglosaxones i del nord d’Europa, són, a parer meu, una eina educativa, d’entreteniment i d’accés igualitari a la cultura de primer ordre. Fomenten l'hàbit lector, mantenen nens i joves connectats amb la lectura durant les vacances i ajuden a prevenir la pèrdua de coneixements durant l'estiu. Seria important dur-ne a terme a les nostres biblioteques, no amb iniciatives municipals, sinó amb un programa coordinat a escala de país. 

Cal posar en valor el disseny del document, vibrant i modern, que complementa perfectament la lectura del text i ajuda a fer més accessible el missatge. Aquest enfocament visual no només reforça les iniciatives presentades, sinó que també facilita la comprensió i l'atractivitat del contingut, aconseguint que els lectors puguin connectar millor amb la informació i el propòsit del llibre.

És interessant la idea que desprèn el document sobre que les biblioteques han de canviar tal com canvia el món, però és important tenir clar que la biblioteca del futur és diferent a cada país i a cada ciutat. No han de ser rèpliques les unes de les altres.

Per la meva experiència en una biblioteca pública d’una gran ciutat, he trobat tan inspiradora com realista la història que explica una treballadora de la London Public Library relacionada amb el tracte d’usuaris sense llar o en situació de soledat no volguda, que escriu paraules com aquestes: “[...] treballar en una biblioteca pública del centre de la ciutat no és idíl·lic, ni és infinitament depriment. És la vida real [...]”.

En definitiva, aquest és un text recomanat per tots aquells bibliotecaris que busquen inspiració basada en fets reals i especialment interessant per als creadors de polítiques públiques, que lluny de la gestió més local, poden veure la rellevància de les biblioteques públiques com a espais dinàmics, interconnectats i vitals per al benestar cultural i social de les comunitats a Europa.  

 

© Imatge inicial de bluehouseskis a Pixabay

Biblioteca Providència Tomàs Freixenet: més enllà de Torrefarrera

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat


Biblioteca Providència Tomàs Freixenet. Carrer Corts Catalanes, 27. 25123 Torrefarrera.  


Seguim viatjant per Catalunya per donar a conèixer les biblioteques que s’han anat obrint en els darrers mesos. Avui ens acostem fins a Torrefarrera, un municipi de la comarca del Segrià que va inaugurar la seva Biblioteca el 3 de desembre de 2022. Torrefarrera no arriba als 5.000 habitants, però ha anat experimentant un notable creixement demogràfic des de la primera meitat de la dècada del 2000 com a resultat, entre altres, de l’arribada de persones de municipis propers o de la mateixa Lleida, situada a pocs quilòmetres.

La Biblioteca, inaugurada amb el nom de Biblioteca Providència Tomàs Freixenet de Torrefarrera (mestra i veïna de la localitat), va estrenar-se amb molt d’èxit. Segons Sílvia Sansa, directora de l’equipament, això és per dos motius: «D’una banda, perquè a Torrefarrera no existia cap espai municipal que funcionés com a equipament bibliotecari i, també, perquè la biblioteca era un servei reivindicat des de feia molts anys per tota la comunitat». 

Biblioteca Popular: l’esperada tercera biblioteca de la xarxa mataronina

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat


Biblioteca Popular. Carrer d’en Palau, 18. 08301 Mataró.


Amb l’esperit de seguir donant a conèixer les diferents biblioteques que s’han anat inaugurant arreu de Catalunya, ens acostem a la capital del Maresme, a Mataró, on el 9 de juliol del 2022 es va inaugurar la tercera biblioteca de la ciutat, situada a l’edifici on hi havia l’antiga Biblioteca Popular de la Fundació Iluro. 

Mataró va començar a complir amb el que definia el Mapa de la Lectura Pública quan l’any 1997 va inaugurar la biblioteca Pompeu Fabra i, 16 anys després, la Biblioteca Antoni Comas (2013). Amb aquesta tercera biblioteca completa els equipaments que ha de tenir per donar servei als quasi 130.000 habitants de la ciutat (129.870 segons l’INE). 

Barcelona té un pla

Antònia Capdevila Palau
Directora de la Biblioteca Pública de Lleida


Consorci de Biblioteques de Barcelona (2023). Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030. [Barcelona]: Ajuntament de Barcelona. 86 p. Disponible també en castellà i en anglès. Disponible a:  <https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/sites/default/files/pla_director_biblioteques_barcelona.pdf>. [Consulta: 20/02/2024].


El febrer de 2023 es va presentar a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona el Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030 com a nou full de ruta de la xarxa de Biblioteques de Barcelona. Aquest Pla forma part de la Mesura de Govern #9 del Pla de drets culturals de Barcelona i té com a referents l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, l’Agenda 21 de la Cultura i el Manifest de la biblioteca pública de l’IFLA-Unesco (2022), entre altres. Així mateix, Biblioteques de Barcelona, com a membre de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona, comparteix el Model de biblioteca XBM elaborat per la Diputació de Barcelona l’any 2021.

El personal i el servei bibliotecari: qui som i cap on anem?

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Bernardo Suárez, Ana (2023). Estudio sobre la situación del personal que presta sus servicios en la Red de Bibliotecas Públicas de Navarra. [Pamplona]: Gobiernos de Navarra. Departamento de Cultura y Deporte; [Madrid]: FESABID. 147 p. Disponible a: <https://www.culturanavarra.es/imagenes/documentos/estudio-sobre-la-situacion-del-personal-que-presta-sus-servicios-en-la-red-de-bibliotecas-publicas-de-navarra-475-es.pdf?t=20231010160303>. [Consulta: 11/02/2024].


Des del passat octubre, el Servicio de Bibliotecas Públicas de Navarra compta amb una eina més per poder respondre aquesta pregunta i planificar el servei a la seva comunitat a partir no de les dades dels seus usuaris sinó d’un element clau del servei bibliotecari: els professionals que hi treballen. L’Estudio sobre la situación del personal que presta sus servicios en la Red de Bibliotecas Públicas de Navarra coordinat per Ana Bernardo Suárez, representant de l’Observatorio de la Defensa de la Profesión de FESABID i amb la col·laboració de la seva gerenta, Begoña Batres Campo, fa una anàlisi exhaustiva sobre la situació del personal que presta els seus serveis a la Red de Bibliotecas Públicas de Navarra. 

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques públiques