biblioteca

Web semàntica a les biblioteques: del material que estan fets els somnis

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación

Universidad de Zaragoza
 

W3C Library Linked Data Incubator Group (2011). Draft report with transclusion. September 2011. W3C. <http://www.w3.org/2005/Incubator/lld/wiki/DraftReportWithTransclusion>. [Consulta: 14/09/2011].

"La teoria és quan se sap tot i res funciona. La pràctica és quan tot funciona i ningú sap per què. En aquest cas hem combinat la teoria i la pràctica: res funciona ... i ningú sap per què." (Albert Einstein)

La web semàntica, el paradís somiat de Tim Berners-Lee, està tardant en arribar més del previst. Les promeses de l'accés a la informació interrelacionada semàntica i significativament en temps real, mitjançant qualsevol dispositiu, segueixen sent una meta anhelada. La veritat és que, després de vint anys de World Wide Web, i deu anys després de l'escrit seminal de Berners-Lee, Hendler i Lassila en Scientific American, resulta sorprenent que les tecnologies semàntiques no hagin assolit les expectatives previstes. El 1988, Berners-Lee i el W3C ja havien publicat un roadmap de la web semàntica (http://www.w3.org/DesignIssues/Semantic.html). Les eines software necessàries per crear i explotar conjunts semàntics d'informació ja existeixen, tant en productes comercials, com en nombroses eines resultants de projectes de recerca. Es disposa d'un ampli conjunt de llenguatges i esquemes d'etiquetatge d'informació, que permeten fer interoperables grans volums d'informació ... amb tot això disponible, en algun lloc ha de trobar-se el motiu o motius del retard.

El valor de la biblioteca per a la recerca

Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

The value of libraries for research and researchers: a RIN and RLUK report. (2011). RLUK Research Libraries UK; Research Information Network. London: Research Information Network. 68 p. <http://www.rin.ac.uk/our-work/using-and-accessing-information-resources/value-libraries-research-and-researchers>. [Consulta: 11/04/2011].
 
The value of libraries for research and researchers: annexes A, B and C. (2011). RLUK Research Libraries UK; Research Information Network. London: Research Information Network. [27] p. <http://www.rin.ac.uk/system/files/attachments/Value_of_Libraries_-_Annexes.pdf>. [Consulta: 11/04/2011].

La revolució digital ha canviat la relació entre les biblioteques i els investigadors. Molts d'ells, especialment en ciències experimentals, ja no visiten físicament la biblioteca i es dóna la paradoxa que com més gran és l'esforç per facilitar l'accés a la informació digital, més invisibles es tornen els serveis bibliotecaris a ulls dels usuaris.

L'informe encarregat per Research Information Network (RIN) i Research Libraries UK (RLUK) que ressenyem analitza el valor de la biblioteca per als investigadors universitaris al Regne Unit. Metodològicament, l'estudi té una doble base: una part quantitativa que intenta correlacionar les característiques de 67 biblioteques universitàries britàniques amb els resultats de recerca de les universitats de les quals depenen -una estratègia que es va revelar poc efectiva donada l'escassetat de dades disponibles- i una anàlisi qualitativa d'una sèrie d'entrevistes a investigadors i bibliotecaris de 9 d'aquestes universitats. Com a resultat del treball, els autors sintetitzen en un decàleg la contribució de la biblioteca a l'activitat investigadora de la universitat:

Què pensen les biblioteques dels seus sistemes d'informatització?

Marina Salse Rovira
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

— Breeding, Marshall (2010). "Perceptions 2009: an international survey of library automation". Library Technology Guides, january 22, 2010. <http://www.librarytechnology.org/perceptions2009.pl>.  [Consulta: 15/12/2010]

Marshall Breeding porta ja molts anys seguint l'evolució del programari que ajuda a gestionar les nostres biblioteques. Les seves publicacions han estat nombroses al llarg dels anys però potser cal citar especialment dues tasques laborioses i ben portades a terme que són un referent en el món de l'automatització bibliotecària. Per una banda, hi ha el lloc web "Library Technology Guides", que porta ja 14 anys ajudant-nos a seguir les novetats del sector. D'altra banda, hi ha les seves col·laboracions anuals en el número d'abril de la revista Library Journal, on la secció "Automation systems marketplace" ens permet seguir l'evolució del mercat.

L'article que ressenyem apareix publicat en línia dins de "Library Technology Guides" i ens presenta una aproximació al mercat dels sistemes integrats de gestió de biblioteques (SIGB) des d'una perspectiva diferent a la que ens té acostumats. En els seus articles de Library Journal Breeding treballa a partir de les dades que ofereixen les companyies del sector i abasta no només els SIGB sinó també altres productes d'automatització. En la recerca que comentem avui, les dades se centren exclusivament en els SIGB i els subministradors de la informació són les pròpies biblioteques d'arreu del món. L'enquesta, que Breeding ha anat realitzant anualment des de 2007, persegueix avaluar la satisfacció dels usuaris amb el SIGB que tenen instal·lat i l'opinió que els mereix l'emergent mercat dels sistemes de codi obert. Tot i que es defineix com d'abast internacional, la veritat és que la resposta  més alta ha estat l'obtinguda en el mercat anglosaxó. Per aquest fet, els resultats reflecteixen fonamentalment l'opinió en aquest àmbit geogràfic.  

L'article presenta els objectius, metodologia, resultats i conclusions d'una forma molt clara i permet, a més, enllaçar amb les estadístiques completes obtingudes, les quals són cercables per SIGB, per categoria de programa i per demografia. Gràcies a aquesta segona eina podem veure, per exemple, fins a quin punt l'Estat espanyol hi és representat. Així, veiem que 11 biblioteques espanyoles han respost i que una cerca per SIGB ens ensenya que algunes d'aquestes usaven Absys, Sabini o Biblio3000. Tanmateix, representen una part tan petita de l'enquesta que no tenen lloc, i és lògic que així sigui, en les conclusions finals.

Mirant al futur: com la tecnologia pot canviar les biblioteques ?

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 

Pocs móns com el de les biblioteques i poques professions com la dels bibliotecaris han viscut tan intensament i des de tan aviat els canvis produïts per les novetats tecnològiques que la nostra societat és capaç de produir de forma continuada des de mitjans del S. XIX. Cal afegir a l'anterior que les novetats tecnològiques van apareixent a un ritme que s'accelera enormement a partir de la irrupció dels ordinadors i encara més a partir de la combinació dels mateixos amb la capacitat de transmetre informació a través de les xarxes telemàtiques.

Hi ha dos motius que han fet que les biblioteques hagin estat sempre receptores primerenques de les innovacions tecnològiques. Per una banda, moltes de les tasques que formen els serveis bibliotecaris (els préstecs, per exemple) són rutinaris i repetitius, i , per tant, candidats ideals a ser mecanitzats o automatitzats. Per una altra, moltes biblioteques estan en entorns com universitats o centres de recerca que tenen gran capacitat d'aplicació de noves tecnologies i que troben en les biblioteques unes organitzacions predisposades per a la innovació.
 
Sigui el que sigui el que hagi passat en les darreres dècades, cal mirar endavant i detectar com les innovacions tecnològiques influiran en les biblioteques del futur. I això és el que fa l'Office for Information Technology Policy (OITP) de ALA que el 2008 va crear el programa America's Libraries for the 21st Century. El que motiva l'informe que ressenyem és que, en el S. XXI,  "per ser rellevant, qualsevol institució, fins i tot les que com les biblioteques estan ben establertes, han d'avaluar quin és el seu lloc en un món que cada vegada viu més en línia".

ELAG 2010

Ramon Ros
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

 

Fa unes setmanes vaig tenir la sort d'assistir al 34è congrés de l'ELAG (European Library Automation Group). Aquest grup pretén reunir un conjunt no massa gran (aquest any érem uns 200) de tècnics/administradors de tecnologia de l'àmbit bibliotecari de tot Europa. L'ELAG ha anat evolucionant molt, tant com la tecnologia que usem a les biblioteques. Fa anys es parlava molt de MARC21, de Dublin Core, de ILS, etc. Ara es parla molt més de l'usuari, de la interrelació de l'OPAC amb altres eines, de serveis web, de les expectatives, del text complet, etc. El tema principal d'enguany era "Meeting New User Expectations" que pot tenir una doble lectura: enfrontant-se a les expectatives dels nous usuaris o enfrontant-se a les noves expectatives de l'usuari, potser tant hi fa, la cosa és que l'usuari (ja acostumat al Flickr, Facebook, Google, etc.)  espera molt dels serveis de la biblioteca i hem de veure la manera de fer-ho possible.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteca