canvi

Liderant dins i més enllà de la biblioteca

Francisca Pulgar Vernalte
Responsable del Servicio de Bibliotecas
Dirección General de Patrimonio Cultural. País Vasco
 

Mary Ann Wolf, Rachel Jones, and Daniel Gilbert (2014). Leading In and Beyond the Library. Alliance for Excellent Education. Disponible a: http://all4ed.org/wp-content/uploads/2014/01/BeyondTheLibrary.pdf [Consulta: 10/08/2014]


Entre el 2006 i el 2011, el nombre de llocs de professionals en biblioteques escolars als EUA va descendir gairebé un 8%, a causa, probablement, de la reducció pressupostària, però sense oblidar altres factors tan importants com la no comprensió de les seves funcions i tasques per part dels líders escolars i/o de districte i la contractació de personal que no tenen la certificació de bibliotecari/a escolar.

L'objectiu d'aquest informe és revisar el paper de la biblioteca i del personal bibliotecari escolar en aquest període de transició a l'ensenyament i l'aprenentatge digital, i analitza tant les funcions com les interaccions que s'han de potenciar per garantir la seva rellevància en el nou escenari de l'educació del segle XXI, definida per un recorregut curricular cada vegada més dinàmic i digital.

Biblioteques acadèmiques: el relat del canvi

Giovanni Di Domenico
Departament de Ciències de l'herència cultural
Universitat de Salerno

 

Potter, William Gray; Cook, Colleen; Kyrillidou, Martha (2011). ARL profiles: research libraries 2010. With contributions from Jennifer Rutner [et al.]. Association of Research Libraries. 47 p. <http://www.arl.org/bm~doc/arl-profiles-report-2010.pdf>. [Consulta: 2011.12.06]. ISBN 978-1-59407-863-7.

L'informe ARL profiles 2010 és resultat d'un projecte creat amb el propòsit de remeiar les limitacions de les mesures estadístiques, relatives a les biblioteques de recerca, i de posar en evidència el valor i l'eficàcia d'impacte en els usuaris, mitjançant un enfocament qualitatiu, basat en la recollida i anàlisi de descripcions narratives.

Es tracta d'un patró d'avaluació estadística que el Comitè d'Avaluació i Estadística de l'Associació de Biblioteques de Recerca (the Statistics and Assessment Committee of Association of Research Libraries), en col·laboració amb altres components de ARL, ha desenvolupat entre el 2007 i el 2008, amb la idea d'exposar de manera més flexible programes, oferta documental i de serveis, models i experiències de cooperació d'aquestes biblioteques, recollides en un període de profunda transformació de la seva presència i dels seus objectius. Un cop llest, es va utilitzar el model per a una enquesta que va registrar la participació de 86 estructures pertanyents al ARL, gairebé totes biblioteques acadèmiques (7 pertanyents a institucions canadenques, 53 a universitats públiques dels Estats Units i 22 a privades). Temes i idees continguts en els perfils institucionals enviats per les biblioteques han estat identificats, analitzats i avaluats amb l'ajuda del programari ATLAS.ti.

Mirant al futur: com la tecnologia pot canviar les biblioteques ?

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 

Pocs móns com el de les biblioteques i poques professions com la dels bibliotecaris han viscut tan intensament i des de tan aviat els canvis produïts per les novetats tecnològiques que la nostra societat és capaç de produir de forma continuada des de mitjans del S. XIX. Cal afegir a l'anterior que les novetats tecnològiques van apareixent a un ritme que s'accelera enormement a partir de la irrupció dels ordinadors i encara més a partir de la combinació dels mateixos amb la capacitat de transmetre informació a través de les xarxes telemàtiques.

Hi ha dos motius que han fet que les biblioteques hagin estat sempre receptores primerenques de les innovacions tecnològiques. Per una banda, moltes de les tasques que formen els serveis bibliotecaris (els préstecs, per exemple) són rutinaris i repetitius, i , per tant, candidats ideals a ser mecanitzats o automatitzats. Per una altra, moltes biblioteques estan en entorns com universitats o centres de recerca que tenen gran capacitat d'aplicació de noves tecnologies i que troben en les biblioteques unes organitzacions predisposades per a la innovació.
 
Sigui el que sigui el que hagi passat en les darreres dècades, cal mirar endavant i detectar com les innovacions tecnològiques influiran en les biblioteques del futur. I això és el que fa l'Office for Information Technology Policy (OITP) de ALA que el 2008 va crear el programa America's Libraries for the 21st Century. El que motiva l'informe que ressenyem és que, en el S. XXI,  "per ser rellevant, qualsevol institució, fins i tot les que com les biblioteques estan ben establertes, han d'avaluar quin és el seu lloc en un món que cada vegada viu més en línia".

Subscriure a RSS - canvi