El Profesional de la Información
Hammond, Max; Oppenheim, Charles; Curtis, Geoff (2013). Access to citation data: Cost-benefit and risk review and forward look. Regne Unit: JISC. 74 p. [Consulta 19/11/2013]. Disponible a: <http://repository.jisc.ac.uk/5371/1/Access-to-Citation-data-report-final.pdf>.
En aquest informe encarregat pel JISC (antigues sigles de Joint Information Systems Committee, la institució que gestiona les tecnologies universitàries al Regne Unit) s'analitzen possibles futurs escenaris de disponibilitat de les dades de les cites bibliogràfiques entre treballs científics, tenint en compte l'existència de la Web of Science i Scopus..., i es planteja el paper que podrien jugar CrossRef i Orcid, entre d'altres, tenint en compte el creixent entorn de publicació en accés obert (OA), i considerant la possibilitat que les dades de citació fossin obertes per a tots.
Context
Una cita és una afirmació de que, per exemple, dos articles A i B publicats en revistes tenen una relació entre ells. Per exemple, la relació pot ser"A es basa en B" o "A refuta B". Les cites permeten analitzar la dinàmica de la recerca acadèmica i si s'exploten conjunts de cites a gran escala es poden evidenciar relacions entre investigadors, el grau de col·laboració, el seu impacte, o la influència d'una investigació sobre la resta de la seva àrea temàtica.
Des que Eugene Garfield creés els Science Citation Index en els 1960s, amb les seves importants aplicacions de la indexació per cites, el factor d'impacte i els fronts d'investigació, l'interès per estudiar les cites ha anat en augment. Amb elles s'analitza l'evolució de la ciència, la seva planificació, la direcció i la seva estratègia.
Aquest informe econòmic sobre l'accés obert s'emmarca dins del projecte PEER (.jpg)
Aquest informe reflecteix els resultats d'una enquesta realitzada als agents implicats en l'accés, difusió i preservació a nivell nacional de cada un dels estats membres de la Unió Europea. El 2009 se'n va fer un de similar i algunes qüestions intenten reflectir els avenços fets des de llavors. La circulació de coneixement no és un assumpte trivial, inclou l'accés, difusió, preservació, l'ús i la reutilització de la informació científica. Els estudis demostren que el lliure accés condueix a una millor visibilitat i major impacte dels resultats de la investigació, tot i això, la seva implementació és un desafiament.
La Lliga d'Universitats Europees (LERU), composada per 21 institucions, entre elles la Universitat de Barcelona, va elaborar aquest informe o guia al juny de 2011. En la seva elaboració van participar-hi els membres del grup de treball sobre accés obert, coordinat per Paul Ayris. El document, tot i que breu, és molt il·lustratiu, fa un recorregut per les vies que condueixen a l'accés obert a la producció científica, les ja conegudes ruta verda, la via de l'auto-arxiu en dipòsits d'accés obert, i la daurada, o publicació en revistes d'accés obert.
