Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
José Pablo Gallo León (coord.) (2020). Balance y proyección del informe «Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas». [Madrid]: Ministerio de Cultura y Deporte. Subdirección General de Atención al Ciudadano, Documentación y Publicaciones. 19 p. Disponible a: <https://es.calameo.com/read/000075335a95a56759aa5>. [Consulta: 28/01/2021].
L’octubre de 2020, el Grupo de Trabajo de Prospectiva del CCB (Consejo de Cooperación Bibliotecaria) va presentar els resultats del balanç de l’informe que aquest mateix grup va publicar l’any 2013 amb l’objectiu de dibuixar la realitat de 2020. L’any passat era, doncs, el moment de valorar l’evolució de les tendències que s’havien fixat. Tal com es comenta al document-balanç, aquesta és una tasca poc habitual, que es fa menys del que seria desitjable, i aquest ja és un primer element que fa interessant el document i la seva lectura.
El balanç té l’objectiu d’avaluar el compliment del futur que es predeia i explorar la vigència de les tendències que s’albiraven amb un condicionant important a tenir en compte i és que «el texto original se conformó según una situación ahora desaparecida definitivamente.» (p. 4) El balanç té, a més, altres diferències respecte el document que avalua, i és que l’equip que l’ha fet és significativament diferent perquè alguns dels membres han canviat de context laboral i altres no han pogut participar-hi. Això és perceptible en la lectura del document en què el paper i evolució d’algunes biblioteques, i en especial en algunes comunitats autònomes, són motiu de reflexió i valoració extensa respecte d’altres que es tracten de manera poc aprofundida tot i que el seu paper i la seva implantació a l’Estat sigui molt més generalitzada. Això, que no li resta interès al balanç, sí que seria un element a treballar més a fons en el futur.
El mes de març passat, Martin Hooper, investigador dels American Institutes for Research (AIR) i expert en metodologies d’avaluació internacional a gran escala, va publicar un breu informe amb l’anàlisi d’alguns dels resultats dels darrers quatre estudis PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study) realitzats entre 2001 i 2016. Tot i que Espanya no forma part de l’estudi perquè hi va començar a participar a l’edició del 2006, cal pensar que les conclusions poden ser útils i que ens haurien de permetre intervenir en la línia del que proposa aquest expert.
Aquests són dies de reflexió i de revisió dels nostres hàbits i costums que ens han portat, en alguns casos, a reconèixer el valor d’alguns serveis que com a societat havíem anat deixant abandonats al no considerar-los prou essencials. N’és una magnífica mostra, malauradament, el reconeixement diari que rep el personal dels serveis sanitaris. 
L’informe Libraries on the move va ser encarregat pel Scottish Library and Information Council (SLIC) l’octubre de 2018 amb l’objectiu de recollir evidències sobre l’ús i l’impacte de les biblioteques mòbils i analitzar la seva contribució en el compliment dels objectius del pla estratègic Ambition & Opportunity, l’estratègia nacional de les biblioteques públiques d’Escòcia per al període 2015-2020 i, també, en les línies establertes a Vibrant Libraries, Thriving Schools, l’estratègia nacional per a les biblioteques escolars a Escòcia 2018-2023.
Els passats 6 i 7 de setembre la Casa dos Bicos de la Fundação José Saramago va acollir a Lisboa la Conferência Internacional Bibliotecas Públicas, Políticas Culturais e Leitura Pública, organitzada pel Centro de Estudos Sociais de la Universidad de Coimbra el 
