Afegeix un nou comentari

Ciro Llueca¹
Vicegerent de Recerca i Transferència
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Espanya. Ministeri de Ciència i Innovació (2023). Estrategia Nacional de Ciencia Abierta (ENCA) 2023-2027. Madrid: Ministerio de Ciencia e Innovación. Secretaría General Técnica. 29 p. Disponible a: <https://www.ciencia.gob.es/InfoGeneralPortal/documento/c30b29d7-abac-4b31-9156-809927b5ee49>. [Consulta: 05/05/2023].

Cal reconèixer que Espanya està fent els deures en matèria de ciència oberta. En coherència amb el tsunami internacional i, més concretament, europeu, en els darrers mesos hem assistit a una activitat frenètica en el camp legislatiu i polític. Per no recular excessivament en el temps: hem de recordar que, coincidint amb el vintè aniversari de la Budapest Open Access Initiative, la UNESCO va aprovar a la sessió anual de 2021 la seva Recomanació sobre Ciència Oberta, elevant a rang de dret humà universal el que venia essent un sòlid moviment a favor del bé comú a la ciència i la investigació. A la Unió Europea, els avenços en aquest camí han estat incessables i incansables, i l'element més palpable és la ja habitual condició sine qua non de l'obertura de publicacions i dades en els projectes de recerca finançats amb diners públics. Per part seva, Espanya ha fet el pas de l'accés obert a la ciència oberta mitjançant dos coneguts textos legals: la Llei de la Ciència del 2011, actualitzada el 2022; i el Reial Decret d'Ensenyaments de Doctorat de 2011, encara vigent, juntament amb la recent Llei Orgànica del Sistema Universitari de 2023. En totes aquestes disposicions, així com en altres manifestacions², s'hi inclou el mantra de l'accés obert a les publicacions científiques de projectes finançats amb diners públics.

I, lògicament, el pas següent era l’aprovació de la primera estratègia espanyola de ciència oberta, que ressenyem d'urgència per si ajuda a una millor comprensió del públic lector del Blok de BiD.

L'Estratègia contempla sis dimensions (resultats de recerca; dades, protocols i metodologies; infraestructures; revisió d’experts; ciència ciutadana; i avaluació de la investigació), coherents amb altres polítiques similars, i es concreta en quatre objectius estratègics vinculats a les infraestructures, les dades, les publicacions en un sentit ampli, i l’avaluació de la recerca. Per a cada conjunt d’objectius es defineix un calendari i una responsabilitat.

La visió 2027 és aconseguir que els processos de finançament, comunicació i avaluació de la recerca científica incorporin els principis de ciència oberta, a partir d'accions relatives a:

• Infraestructures, on s'espera disposar de plataformes interoperables on dipositar, gestionar i accedir als continguts oberts: repositoris institucionals, regionals i temàtics; CRIS (Current Research Information Systems) institucionals; i plataformes de gestió editorial, sota l'avís que s'hauran de desenvolupar en programari lliure. Les mesures d'actuació inclouen el mapeig i la identificació d'aquestes infraestructures interoperables, així com la creació de noves plataformes, i el finançament respectiu.
   
• Dades, en què s'apunta a la implantació d'una metodologia de gestió de les dades de recerca, d'acord amb els coneguts principis FAIR (per l'acrònim en anglès de Trobables, Accessibles, Interoperables i Reutilitzables). Les accions concretes observen la creació de perfils professionals de suport, com ara data stewards o data analysts; la millora de la comunicació científica de les dades mitjançant l'obligatorietat d'un pla de gestió de dades (DMP, per les sigles en anglès); i cobertura jurídica per a l'accés amb finalitat de recerca a aquestes dades.
   
• Publicacions científiques, on s'estableix l'objectiu de l'accés en línia a la literatura científica, sota llicències que permetin l'ús i l'explotació «sense barreres econòmiques, legals, ni tecnològiques». Les mesures d’actuació contemplen el dipòsit de la pertinent «còpia de la versió final acceptada per a publicació, de forma simultània a la data de publicació» i la seva inclusió en els mèrits d’avaluació; també el monitoratge del compliment de la legislació i política sobre ciència oberta (el reivindicat observatori de l'art. 37 de la Llei de la Ciència, suplert fins ara amb iniciatives parcials³, sectorials⁴ o regionals⁵); la negociació dels acords transformatius –les llums i ombres estan generant gran nerviosisme a les universitats espanyoles–; la superació del factor d'impacte com a element únic d'avaluació de les publicacions, «tenint en compte el valor de la contribució i no el mitjà de comunicació»; així com, novament, la cobertura jurídica mitjançant les oportunes reformes de l’hermètica legislació de propietat intel·lectual.
   
• I, finalment, en avaluació de la carrera investigadora, on s'apunta a dotar d'un nou sistema d'avaluació, així com els oportuns incentius i formació. En les accions concretes: més sensibilització i reconeixement públic a la ciència oberta; l'exigència de requeriments open al finançament públic; la transformació de l'avaluació de la investigació; i la formació al personal investigador i avaluador, per poder actuar en coherència. No oblidem que són nombroses les universitats i institucions que per adhesió a COARA han de presentar els pròxims mesos plans concrets de transformació interna. Però tampoc no obviem que encara hi ha dubtes i resistències en bona part del professorat universitari i de nombroses institucions d'avaluació⁶, per a més entumiment de la nostra ciència⁷.

Com passa a la majoria d'estratègies nacionals de la UE, el pressupost de l'Estratègia no s'especifica al text. Però sí que consta en la respectiva comunicació pública, i s'hi informa que mobilitza un potencial pressupost públic de 23,8 milions d'euros anuals. Aprofitant que som al maig, té sentit destacar que aquest import supera el total d'11,7 milions d'euros previstos pel govern francès per a la seva Estratègia 2018-2021⁸. Però estarem atents a l'execució del pressupost espanyol fabulós, per si de cas.

A les portes de la presidència espanyola de la Comissió Europea, l'aprovació d'aquesta Estratègia és, no hi ha dubte, una bona notícia. Demostra un compromís adequat de les màximes institucions públiques, i enforteix un full de ruta de compliment obligat per a universitats i centres de recerca. El redactat és directe, clar i rigorós, i s'allunya dels missatges eteris o les aspiracions romàntiques que sovint acompanyen (i entelen) les bones intencions polítiques.

A la prova del cotó s'aprecien algunes incògnites, vinculades a alguns elements incipients de la ciència oberta. Per exemple, no aborda la passivitat de la Llei de propietat intel·lectual espanyola respecte als preceptes de la ciència oberta, la consideració doctrinal de la qual es manté en una percepció d'«espoli il·lustrat»⁹. Això, després de la incorporació precipitada de la Directiva Europea de Drets d'Autor al Mercat Únic de Digital a la legislació espanyola (dificultant la mineria de text i dades, entre altres qüestions)¹⁰. De fet, és sorprenent l'absència de referències a la mineria de text i de dades. Més buits: la inquietant absència dels Recursos d'Aprenentatge en Obert (OER, per les sigles en anglès). És també inquietant la manca de referències al multilingüisme propi de la societat i la ciència espanyola. O la manca de concreció del suport governamental (institucional, però sobretot econòmic) a les difícils negociacions dels acords transformatius. Hi ha més incògnites: no para atenció a l'obertura del programari sorgit del finançament públic, contràriament a la majoria de polítiques del nostre entorn. I es troba a faltar una visió dels dipòsits més enllà del penós autoarxiu que se suposa que ha de realitzar el personal investigador. Per no parlar de la manca d'acompanyament al sector editorial de llibres acadèmics, especialment de ciències socials i humanitats, en la necessària evolució a la publicació en obert. La intel·ligència artificial tampoc apareix al document. Ni el fosc territori de les patents. En fi, els més exigents podran opinar que es queda a mig camí.

Però a hores d'ara, acostumats als brindis al sol i als missatges utòpics, hem de saludar amb simpatia la nova peça de l'entramat per a l'impuls a la Ciència Oberta a Espanya, per la seva ambició, rigor i prometedora dotació pressupostària. En aquest cas, volem pensar que menys és més.

¹ L’agraïment a les persones que han revisat i millorat la ressenya: Lluís Anglada (CSUC), Ignasi Labastida (UB) i Pastora Martínez-Samper (UOC).

² CRUE (2019). Compromisos de las universidades españolas ante la Open Science. Madrid: CRUE. [Consulta: 05/05/2023]; Catalunya. Generalitat. Departament de Recerca i Universitats (2020). Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. Barcelona: Generalitat de Catalunya. [Consulta: 05/05/2023].

³ FECYT (2016). Informe de la comisión de seguimiento sobre el grado de cumplimiento del artículo 37 de la Ley de la Ciencia. Madrid: FECYT. [Consulta: 05/05/2023].

⁴ CRUE. REBIUN (2021). Medición del Acceso Abierto en las universidades españolas y el CSIC (2016-2020). Madrid: REBIUN. [Consulta: 05/05/2023].

⁵ CSUC (2023). CORA: Portal de la Recerca de Catalunya. Barcelona: CSUC. [Consulta: 05/05/2023]; Universitat Politècnica de Catalunya (2023). Observatori de l’Accés Obert. [Consulta: 05/05/2023].

⁶ A les Jornades de Recerca de les Universitats Espanyoles (València, 9-11 de novembre de 2022) es va viure una escena controvertida. Després de les paraules inaugurals del ministre d'Universitats, Joan Subirats, encoratjant a l'adhesió a COARA, i mentre el representant de l'European University Association, Stephane Berghmans, convidava les universitats a sumar-se al consorci, i la investigadora Elena Domínguez Cañas (CSIC) era aplaudida per les paraules de suport a la iniciativa, els directors de l'Agència Estatal de Recerca, Domènec Escriu; i de l'ANECA, Mercedes Siles, es mostraven més prudents. Cal imaginar que el nomenament de Pilar Paneque com a nova directora d'ANECA, el febrer del 2023, reforça la complicitat institucional amb els compromisos Open. La sessió monogràfica està disponible aquí. [Consulta: 05/05/2023].

⁷ Méndez, Eva (2023). «Se nos pudre la ciència». El País, (20/04/2023). [Consulta: 05/05/2023].

⁸ En l’actualització de 2021 del pla francès no s’especifica un pressupost. Ressenya d’ambdós plans a: Llueca, Ciro (2021). «Ciència oberta a França: un centenar d’accions per accelerar l’obertura de la recerca». Blok de BiD, (22/09/2021). [Consulta: 05/05/2023].

⁹ Bercovitz Rodríguez-Cano, Rodrigo (2013). «Un expolio ilustrado». Aranzadi civil-mercantil, vol. 2, n.º 8 (diciembre), p. 19-22. 

¹⁰ FESABID (2021). «Transposición inminente de la DEMUD». Web FESABID, (25/11/2021). [Consulta: 05/05/2023]. 
 

© Imatge inicial de Karolina Grabowska a Pixabay