Més llum sobre el rol de continguts oberts i MOOCs en l’educació superior del s. XXI

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Teresa Sancho
Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 

Gaebel, Michael (2014). MOOCs: Massive Open Onlice Courses. An update of EUA's first paper (January 2013). [Brussels]: European University Association, January 2014. 35 p. (EUA occasionals papers). <http://www.eua.be/Libraries/Publication/MOOCs_Update_January_2014.sflb.ashx>. [Consulta: 29/04/2014].
 
Kazakoff-Lane, Carmen (2014). Environmental Scan and Assessment of OERs, MOOCs and Libraries: What Effectiveness and Sustainability Means for Libraries Impact on Open Education. (Chicago, IL. Association of College and Research Libraries, 2014). http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/Environmental%20Scan%20and%20Assessment.pdf. [Consulta: 29/04/2014].
 

L'any 2008, David Cormier i Brian Alexander, van introduir el terme "Massive Open Online Courses (MOOCs)" per descriure el curs "Connectivism and Connective Knowledge" de George Siemens i Stephen Downes, a la Universitat de Manitoba, en el marc del moviment "obert". Aquest curs, que inicialment va ser dissenyat per 25 estudiants matriculats, es va obrir a totes a aquelles persones que hi tinguessin interès, amb un resultat de 2.300 persones inscrites. `Tres anys més tard, el 2011, Sebastian Thrun i els seus col·legues de Stanford, van tenir 160.000 participants en el seu curs "Artificial Intelligence". Tot i ser un concepte en constant evolució, un MOOC és un curs en línia que es caracteritza per ser massiu i obert. Massiu en el sentit que no hi ha cap limitació quant al nombre d'estudiants i obert perquè no hi ha requeriments d'entrada i els recursos d'aprenentatge són accessibles de forma gratuïta; a més, és totalment en línia i ofereix una proposta formativa clarament establerta des d'un principi. De les seves característiques fonamentals (massiu, obert, online i estructura de curs), la d'"obert" és una de les més discutides. Efectivament, l'accés als materials, la utilització, reutilització i creació de continguts posen de manifest la problemàtica en relació a les llicències i permisos dels actuals proveïdors d'aquest tipus de cursos i a les llicències promogudes per la comunitat "Open". Si bé l'objectiu original d'aquest tipus de cursos era obrir l'educació i donar accés gratuït a l'educació superior a tantes persones com fos possible, persones i institucions hi han vist una oportunitat per fer negoci o treure'n profit. En molt poc temps s'han desenvolupat plataformes diverses des d'on s'ofereixen cursos d'aquestes característiques, s'han analitzat les motivacions de les persones que s'hi enregistren i s'han descrit diferents models de negoci.

En aquesta ocasió presentarem dos informes de naturalesa prou diversa: en primer lloc, "MOOCs, Massive Open Online Courses" -January 2014-, escrit per Michael Gaebel, amb l'objectiu d'actualitzar el primer article de la Europena University Association (EUA), publicat el gener de 2013; en segon lloc, "Environmental Scan and Assessment of OERs, MOOCs and Libraries: What Effectiveness and Sustainability Means for Libraries" Impact on Open Education", escrit per Carmen Kazakoff-Lane.

L'informe de Gaebel descriu el principals facilitadors d'aquest tipus de cursos, les reaccions des d'Europa i també si és possible (i de quina manera) que els MOOCs complementin les estructures i instruments desenvolupats a l'àrea de d'educació superior europea. Tot i que presenta els principals arguments econòmics que s'esgrimeixen per estar-ne a favor o en contra, aprofundeix en els aspectes relacionats directament amb l'aprenentatge. En aquest sentit, dóna pistes sobre algunes qüestions que no tenen una resposta clara i unívoca: són els MOOCs un mitjà per a l'aprenentatge o només una font d'informació?, ¿podran substituir, complementar o ser una part important de l'oferta formativa en educació superior?, ¿haurien de proporcionar crèdits convalidables?, ¿quin és el rol de les institucions d'educació superior en aquest nou escenari? L'informe conclou amb 6 punts a tenir en compte en el marc de l'educació superior a Europa: és necessari fer un seguiment de l'evolució dels MOOCs per analitzar les oportunitats que pot brindar a les institucions; l'anàlisi de l'impacte dels MOOCs en el procés de transformació de l'educació superior no és complet ni concloent; els MOOCs han posat de manifest la importància de l'elearning i les seves possibilitats d'aplicació en educació superior; les institucions hauran d'analitzar amb rigor els possibles beneficis per estudiants i altres possibles participants, per les mateixes institucions i la societat en general; les universitats han reaccionat davant d'aquest fenomen, estan fent que sigui possible i veuran què els aporta; en el marc europeu l'EUA convida als seus membres a contribuir de manera fonamentada al debat estratègic que els MOOCs ens ofereixen en el paisatge de l'educació superior a Europa.

L'informe de Kazakoff-Lane, d'una profunditat analítica superior, aborda el paper de les biblioteques en relació als continguts oberts i justifica les raons per les quals estan professionalment obligades a participar en el moviment "MOOC" en totes aquelles institucions que n'ofereixen. Primer presenta els Recursos Educatius Oberts (OER) com un producte d'una tendència social més genèrica: el moviment "Open-content"; després, introdueix els MOOCs com un fenomen revolucionari que ofereix la possibilitat de seguir cursos oferts per l'elit universitària d'arreu del món de forma gratuïta. Però subratlla que són quelcom més: una evolució de dues realitats, l'educació a distància i l'e-learning, i el moviment obert. A continuació exposa, amb molt detall i una gran quantitat de referències, quins són els reptes de cada moviment, especialment pel que fa a l'eficàcia i la sostenibilitat. La segona part de l'informe dóna algunes idees sobre com les biblioteques es poden adaptar a aquests nous models d'educació a través del suport que poden oferir a estudiants i professorat que creen, utilitzen, reutilitzen o adapten continguts oberts però també aquells que creen o utilitzen MOOCs. En la darrera secció de l'informe, ofereix una visió d'educació oberta que totes les biblioteques podrien fer seva. Aquesta visió parteix del convenciment que, per molta gent, el món de l'"acadèmia" s'està transformant en un model educatiu obert. I si bé els estils, interessos i posicionaments són variats, hi ha dos elements que tots han de resoldre: l'efectivitat i la sostenibilitat. Especialment en relació al segon aspecte, les biblioteques poden i han de jugar-hi un rol clau. Però no només: també poden treballar conjuntament amb els diferents agents de l'educació superior per construir un model alternatiu d'educació oberta que sigui obert, racionalitzat, sostenible, capaç d'oferir contingut útil i de qualitat.

Estem davant de dos informes molt diferents que aporten més dades i arguments sobre les repercussions dels continguts oberts i els cursos oberts i gratuïts per a tothom, els MOOCs, en l'educació superior. Si bé coincideixen en l'interès de fer-ne un seguiment i comprendre l'abast de l'experiència, presenten una lògica i argumentació prou contrastades. L'un, fet des de l'European University Association (EUA), té un esperit prospectiu i polític a nivell europeu; l'altre, ideològicament posicionat en el moviment obert i extraordinàriament documentat, posa l'accent en el paper de les biblioteques en un paisatge on recursos i pràctiques educatives en obert n'esdevenen la clau principal. En definitiva, més llum, i també més ombres, en un paisatge en transformació, el de l'educació superior, pilar bàsic de la societat del s. XXI.