Les xarxes socials s'han instal·lat en la vida de les persones

Nieves González
Professora de Biblioteconomia i Documentació
Universidad Pablo de Olavide de Sevilla
 

Observatorio nacional de las telecomunicaciones y de la SI (2011). Estudio sobre el conocimiento y uso de las redes sociales en España <Disponible en http://www.ontsi.red.es/ontsi/es/estudios-informes/estudio-sobre-el-conocimiento-y-uso-de-las-redes-sociales-en-espa%C3%B1> [Consulta: 18/04/2012].

El "Estudio sobre el conocimiento y uso de las redes sociales en España", és el primer informe sobre aquest tema de l'Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació (ONTSI). Publicat el desembre de 2011, el seu objectiu és oferir un panorama de les xarxes socials, situació i principals tendències, en l'àmbit espanyol, i es tracta d'un fenomen que "està canviant la nostra vida, la societat en general i la manera com les institucions i les empreses es relacionen amb els ciutadans", diu l'informe.

Diversos organismes públics i privats han realitzat estudis d'aquest tipus al llarg d'aquests darrers anys, alguns dels quals han estat objecte d'estudi per l'elaboració de la primera part d'aquest informe (IAB,1 Nielsen Company2, Cocktail Analysis3, o Exact Target4). No es fa referència als informes de les Fundacions Telefónica ni Orange.

Enriquir les publicacions amb dades empíriques

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Reilly, Susan; Schallier, Wouter; Schrimpf, Sabine; Smit, Eekfe; Wilkinson, Max. Report on integration of data and publications. 2011. <http://www.alliancepermanentaccess.org/wp-content/uploads/downloads/2011/11/ODE-ReportOnIntegrationOfDataAndPublications-1_1.pdf>


Les dades empíriques són la base de la investigació científica. Durant els últims anys s'han incrementat extraordinàriament el volum i la rapidesa amb que aquestes dades s'obtenen i es comparteixen gràcies al perfeccionament dels instruments de mesura i a la utilització d'Internet per a la comunicació entre els investigadors. Com a resultat, la cadena de la comunicació científica s'ha ampliat més enllà de la publicació d'articles en revistes científiques i altres tipologies documentals per incorporar la captura, descripció i reutilització de les dades primàries en que es basen aquestes publicacions. El repte al qual ens enfrontem rau en gestionar aquestes dades perquè no es perdi l'enllaç entre les evidències empíriques i les publicacions científiques que se'n deriven.

L'informe que ressenyem aborda les possibilitats d'integració de dades i publicacions, encara que ho fa sense oferir resultats nous, sinó sintetitzant els obtinguts en diversos projectes previs amb la finalitat d'identificar exemples d'aquestes pràctiques. Específicament, els autors analitzen els incentius i les barreres en la pràctica de compartir dades des del punt de vista d'investigadors, editors i biblioteques/centres de dades.

Decàleg d'ensenyances clau

Ramón Abad
Biblioteca de la Universidad de Zaragoza
 

University Leadership Council. Redefining the Academic Library Managing the Migration to Digital Information Services, The Advisory Board Company. Washington, DC, 2011. <http://www.educationadvisoryboard.com/pdf/23634-EAB-Redefining-the-Academic-Library.pdf>[Consulta: 28.03.2012]


Segurament tots recordem l'article publicat fa menys de dos anys, 2010 top ten trends in academic libraries: A review of the current literature  http://crln.acrl.org/content/71/6/286.full), o les magistrals presentacions de Lorcan Dempsey al Congrés LIBER 2011, a Barcelona, ​​o en la XIX Assemblea de REBIUN, al novembre del mateix any, també a Barcelona, ​​sobre el futur de les biblioteques davant del nou entorn digital i tecnològic (http://www.doc6.es/media/pdfs/presentaciones/2011-presentacion-lorcan-dempsey-rebiun.pdf).

Recentment, el 2011, el University Leadership Council, dependent del Advisory Board Company (http://www.advisory.com), ha publicat un estudi titulat Redefining the Academic Library: Managing the Migration to Digital Information Services (Redefinició de la Biblioteca Universitària: gestió de la migració als serveis d'informació digitals, http://www.educationadvisoryboard.com/pdf/23634-EAB-Redefining-the-Academic-Library.pdf), un nou document que ja ha estat considerat pels seus primers difusors com a "seminal", és a dir, que s'espera tingui gran influència en el món professional.

Possibles solucions per a la universitat inclusiva: materials docents accessibles

Mireia Ribera
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities (2011). Report of the Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities. December 6, 2011. [Washington DC]: Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities. 174 p. <http://www2.ed.gov/about/bdscomm/list/aim/meeting/aim-report.pdf>. [Consulta: 16/03/2012].


Aquest informe, fet a Estats Units, vol identificar les barreres existents en l'accés als materials docents per part dels alumnes d'educació superior amb discapacitats de lecto-escriptura, i posar-hi solució. Per fer-lo, una comissió interdisciplinària va treballar des del setembre de 2010 fins a l'octubre de 2011, amb una gran obertura i difusió per a què tothom hi pogués dir la seva. Cal tenir en compte que el treball d'aquesta comissió no parteix de zero, sinó que Estats Units compta ja amb una forta tradició d'atenció als estudiants amb discapacitat.

Entre alguns dels aspectes més rellevants cal citar un context legislatiu que obliga a no discriminar i que ofereix exempcions al copyright en el cas de persones amb discapacitats; una infraestructura de serveis d'atenció a l'estudiant amb discapacitat a totes les universitats, que sovint assumeix funcions d'adaptació de materials docents; diversos serveis/organitzacions que ofereixen l'adaptació de materials o accés a una versió digital del material a través de l'editor; un protocol per qualificar els estudiants com a estudiants amb discapacitat; i una oferta comercial gens menyspreable en materials docents accessibles.

Perduts en la cerca de la sincronia

José A. Merlo
Facultat de Traducció i Documentació
Universitat de Salamanca
 

Connaway, Lynn Silipigni; Radford, Marie L. (2011). Seeking Synchronicity: Revelations and Recommendations for Virtual Reference. Dublin, Ohio: OCLC. 78 p. Disponible en <http://www.oclc.org/reports/synchronicity/default.htm> [Consulta: 18/02/2012]


L'activitat d'OCLC com a productora d'informes és constant i obeeix a una estudiada política de difusió de resultats de les seves investigacions, sovint recolzades o encarregades a departaments universitaris amb experiència rellevant en l'àrea temàtica de cada estudi. OCLC es distingeix internacionalment pels seus diversos productes estrella, com el metacatàleg Worldcat o Question Point, plataforma per a serveis de referència digital més emprada a tot el món. "Buscant la sincronia" és un informe d'OCLC, que prèn com a base un estudi previ cofinançat amb l'Institute of Museum and Library Services (IMLS) i que va ser realitzat en col·laboració amb Rutgers, The State University of New Jersey. Els dos autors del text que aquí es ressenya combinen la seva experiència professional i acadèmica, ja que Connaway és investigador en OCLC i Radford, professora de la Universitat Rutgers. L'estudi de partida en què es basen empra les transcripcions de consultes realitzades a Question Point, així com entrevistes a usuaris i altres metodologies de recerca qualitativa.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS