En català, les paraules es poden partir a final de ratlla segons l’estructura sil·làbica, sense separar sons d’una mateixa síl·laba. Aquesta partició es fa mitjançant el
guionet (-), que s’afegeix al primer dels dos fragments per indicar que el mot continua a la ratlla següent.
A efectes ortogràfics, cal tenir en compte les consideracions següents:
- Es poden separar els dígrafs o lletres compostes.
 |
conei-xement xer-rada profes-sorat
com-mutable in-nocent ad-ditiu
|
multidis-ciplinari ad-sorció aprenentat-ge mit-jana at-làntic mot-llura algorit-mes et-nologia despat-xar llet-sons utilit-zació |
|
- A final de paraula, no es poden separar els dígrafs ix i tx.
 |
co-neix des-patx |
|
 |
cone-ix despa-tx |
|
- No se separen els dígrafs gu, ig, ll, ny, qu ni, en transcripcions de mots estrangers, el grup kh.
 |
ce-gues Puig-mal aco-llida disse-nyar ar-quitecte si-khisme |
|
 |
ceg-ues Pui-gmal acol-lida dissen-yar arq-uitecte sik-hisme |
|
- Se separen les dues eles del grup l·l i se substitueix el punt volat pel guionet.
 |
col-laboració cèl-lula |
- No se separen la h i la x no palatal de la vocal que precedeixen.
 |
alco-hol te-xans |
|
 |
alcoh-ol tex-ans |
|
- Es respecten les formes prefixades en mots derivats.
 |
an-aeròbic con-urbació en-orgullir in-eficàcia des-envolupar ex-ulceració sub-alern trans-oceànic
|
|
 |
a-naeròbic co-nurbació e-norgullir i-neficàcia de-senvolupar e-xulceració su-balern tran-soceànic |
|
 |
nos-altres vos-altres tot-hom
|
|
 |
no-saltres vo-saltres to-hhom |
|
 |
anglo-parlant extra-radi infra-estructura neuro-cirurgia
|
|
 |
anglo-parlant ex-traradi in-fraestructura neu-rocirurgia |
|
- Es respecten els components en mots compostos.
 |
cel-obert ben-estar mal-avingut |
|
 |
ce-lobert be-nestar ma-lavingut |
|
- És convenient aprofitar els guionets existents.
 |
gira-sol escura-xemeneies saludar-vos |
|
 |
gi-rasol escura-xe-meneies salu-dar-vos |
|
- Cal evitar deixar una vocal sola a principi o a final de ratlla, tret que l’acompanyi un element apostrofat.
 |
ova-lat enun-ciat
cièn-cia aproxima-ció |
|
 |
l’o-valat d’e-nunciat
|
|
 |
o-valat enun-ciat
ciènci-a aproximaci-ó |
|
- Convé no partir a final de ratlla les sigles que es llegeixen com a mots i s’escriuen amb majúscula. Si la partició és inevitable, han de tenir com a mínim cinc lletres i segueixen els criteris generals de separació sil·làbica.
 |
ERASMUS AENOR |
|
 |
ERAS-MUS AE-NOR |
|
 |
l’IVA l’ISO |
|
 |
l’I-VA l’I-SO |
|
- A diferència de les sigles, les abreviatures no es parteixen mai a final de ratlla.
 |
autop. [autopista] oceanogr. [oceanografia]
|
|
 |
au-top. ocea-nogr. |
|
La separació de síl·labes en llengües diferents del català segueix altres regles i, per tant, s’ha d’aplicar la normativa corresponent a cada cas. Mestres (2009, p. 149-161) recull les indicacions per a la partició de mots en alemany, anglès, aranès, basc, espanyol, francès, gallec, grec clàssic, italià, llatí i portuguès.