Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

En català, les paraules es poden partir a final de ratlla segons l’estructura sil·làbica, sense separar sons d’una mateixa síl·laba. Aquesta partició es fa mitjançant el guionet (-), que s’afegeix al primer dels dos fragments per indicar que el mot continua a la ratlla següent.

A efectes ortogràfics, cal tenir en compte les consideracions següents:

• Es poden separar els dígrafs o lletres compostes.
  
  

  conei-xement xer-rada profes-sorat com-mutable in-nocent ad-ditiu multidis-ciplinari ad-sorció aprenentat-ge mit-jana at-làntic mot-llura algorit-mes et-nologia despat-xar llet-sons utilit-zació

  
  
• A final de paraula, no es poden separar els dígrafs ix i tx.
  
  

  co-neix des-patx

  cone-ix despa-tx

  
  
• No se separen els dígrafs gu, ig, ll, ny, qu ni, en transcripcions de mots estrangers, el grup kh.
  
  

  ce-gues Puig-mal aco-llida disse-nyar ar-quitecte si-khisme

  ceg-ues Pui-gmal acol-lida dissen-yar arq-uitecte sik-hisme

  
  
• Se separen les dues eles del grup l·l i se substitueix el punt volat pel guionet.
  
  

  col-laboració cèl-lula

  
  
• No se separen la h i la x no palatal de la vocal que precedeixen.
  
  

  alco-hol te-xans

  alcoh-ol tex-ans

  
  
• Es respecten les formes prefixades en mots derivats.
  
  

  an-aeròbic con-urbació en-orgullir in-eficàcia des-envolupar ex-ulceració sub-alern trans-oceànic

  a-naeròbic co-nurbació e-norgullir i-neficàcia de-senvolupar e-xulceració su-balern tran-soceànic

  nos-altres vos-altres tot-hom

  no-saltres vo-saltres to-hhom

  anglo-parlant extra-radi infra-estructura neuro-cirurgia

  anglo-parlant ex-traradi in-fraestructura neu-rocirurgia

  
  
• Es respecten els components en mots compostos.
  
  

  cel-obert ben-estar mal-avingut

  ce-lobert be-nestar ma-lavingut

  
  
• És convenient aprofitar els guionets existents.
  
  

  gira-sol escura-xemeneies saludar-vos

  gi-rasol escura-xe-meneies salu-dar-vos

  
  
• Cal evitar deixar una vocal sola a principi o a final de ratlla, tret que l’acompanyi un element apostrofat.
  
  

  ova-lat enun-ciat cièn-cia aproxima-ció

  l’o-valat d’e-nunciat

  o-valat enun-ciat ciènci-a aproximaci-ó

  
  
• Convé no partir a final de ratlla les sigles que es llegeixen com a mots i s’escriuen amb majúscula. Si la partició és inevitable, han de tenir com a mínim cinc lletres i segueixen els criteris generals de separació sil·làbica.
  
  

  ERASMUS AENOR

  ERAS-MUS AE-NOR

  l’IVA l’ISO

  l’I-VA l’I-SO

  
  
• A diferència de les sigles, les abreviatures no es parteixen mai a final de ratlla.
  
  

  autop. [autopista] oceanogr. [oceanografia]

  au-top. ocea-nogr.

La separació de síl·labes en llengües diferents del català segueix altres regles i, per tant, s’ha d’aplicar la normativa corresponent a cada cas. Mestres (2009, p. 149-161) recull les indicacions per a la partició de mots en alemany, anglès, aranès, basc, espanyol, francès, gallec, grec clàssic, italià, llatí i portuguès.