Presentació oral 

La majoria de treballs de recerca acaben amb una presentació oral davant una comissió o tribunal, que avalua si s’han acomplert els objectius previstos, si s’han validat les hipòtesis plantejades, i com s’han analitzat i presentat els resultats. Generalment, després de la presentació, l’estudiant ha de respondre les preguntes que li formula aquesta comissió o tribunal.

Sovint la presentació oral té el suport d’algun material gràfic, com ara un pòster o diapositives en PowerPoint.

Quant a la presentació, convé assegurar-se que:
  • L’explicació és ordenada i estructurada.
  • El discurs està cohesionat, les idees s’expressen amb claredat i estan ben entrellaçades.
  • La presentació respon als objectius plantejats en el treball.
  • La terminologia usada és l’adequada i es demostra un bon domini tant del tema com gramatical.
  • S’acompleix l’objectiu comunicatiu i la presentació inclou la informació necessària i no n’hi ha d’irrellevant.
  • El registre s’adequa a una situació acadèmica d’un cert grau de formalitat. Cal tenir en compte que la presentació s’adreça sobretot als membres de la comissió o tribunal, i al públic assistent.
  • Els materials, com ara pòsters o diapositives en PowerPoint, que es puguin utilitzar durant la presentació només serveixen de suport tot i que no se n’ha de dependre en excés; l’objectiu principal és facilitar el seguiment a l’auditori. A més, cal assegurar-se que aquests materials estan ben redactats, són correctes des d’un punt de vista lingüístic i són llegibles a distància.
  • Se sap respondre les preguntes de la comissió o tribunal per defensar el treball.
  • La presentació oral s’ajusta a la durada prevista: no sobrepassa el temps establert ni és massa breu. S’aconsella de fer una prova abans per tal de controlar el temps i adequar-hi la presentació.
  • Es tenen en compte aspectes relacionats amb la comunicació no verbal, com ara:
    • Fer servir gestos oberts i receptius, que expressen i demostren seguretat. Per exemple: braços i mans oberts, espatlles rectes, senyalitzacions, gestos que acompanyen el discurs, etc.
    • Mostrar-se serè, sense nervis i tics gestuals. Per exemple, evitar de moure els papers o les notes de manera continuada; evitar de tocar-se els cabells, les mans, un anell, les ulleres, etc.
    • Passar la mirada entre els membres de la comissió o tribunal, i entre el públic assistent; d’aquesta manera es capta i manté l’atenció de qui escolta. Per exemple: evitar de mirar un punt fix (a terra o sempre les mateixes persones), evitar de donar l’esquena a l’auditori, etc.
    • Adequar el volum de la veu a les dimensions de la sala en què es fa la presentació.
    • Parlar amb un ritme constant, però amb petits canvis de ritme i entonació per tal de captar l’atenció del públic i interessar-lo, i evitar així la monotonia.

Es pot consultar la unitat temàtica «Exposició oral» de l’Argumenta, recurs interuniversitari per millorar les competències lingüístiques i comunicatives en l’àmbit acadèmic i professional.
Bibliografia
50 consells pràctics per fer exposicions orals eficaces [en línia]. Barcelona; Bellaterra: Servei de Llengües i Terminologia, Universitat Politècnica de Catalunya; Servei de Llengües, Universitat Autònoma de Barcelona. <http://www.upc.edu/slt/comcomunicar/files/50_consells.pdf> [Consulta: desembre 2014].
Darrera actualització: 23-10-2019
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Presentació oral» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=585> [consulta: 13 agost 2020].