historiamodernaEl 20 de febrer el Màster en Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX) i l’Àrea d’Història Moderna participen en el seminari Aula Mediterrània de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). La sessió organitzada porta per títol “Cristians i musulmans a la Mediterrània de l’Època Moderna. Mes enllà del conflicte: diplomàcia, intercanvis, negociacions”.
Els propers 28 i 29 de març se celebra el nou col·loqui anual del projecte de recerca de l’Àrea REDIF sota el títol “Les llengües dels mediadors a la Monarquia Hispànica als segles XVI-XVIII. Comunicació política i codis culturals”.
Catalunya & Mediterrani. Any 2018.
El VIII Congrés d’Història Moderna de Catalunya va posar el focus en temes com l’evolució del paisatge històric de Catalunya en la seva caracterització mediterrània; el lloc de Catalunya en el marc de la política mediterrània de la monarquia; el manteniment de les relacions comercials mediterrànies tot i el gir atlàntic; les famílies com a element clau de l’estructuració social; les transferències culturals; o el pensament i les pràctiques religioses.
El tema d’aquesta edició s’emmarca en la particular significació que el món mediterrani va mantenir al llarg dels segles moderns, no només per a Catalunya sinó també per a molts altres àmbits ibèrics.
La Catalunya Diversa. Any 2008.
La sisena convocatòria del congrés va ser dedicada a la Catalunya Diversa. Una paraula, diversitat, a aquells anys de gran actualitat, i que, dins dels objectius del congrés, corresponia a la voluntat de fer palès que al costat d’unes realitats, d’unes estructures, d’unes institucions, d’una legalitat comunes, d’un pensament i d’una cultura dominants, hi havia també una diversitat de situacions i de comportaments de tot ordre en els quals calia aprofundir per aproximar-nos més a l’autèntica complexitat de qualsevol període històric i de qualsevol formació social.
Els dos volums d’actes els trobeu ara a la nostra pàgina web:
La societat catalana (segles XVI-XVIII). Any 2003.
L’anàlisi de l’evolució de la societat catalana entre els segles XVI i XVIII constituí el tema principal al voltant del qual es desenvoluparen les ponències i comunicacions del V Congrés d’Història Moderna de Catalunya.
L’objectiu del congrés fou abordar la construcció de les identitats socials i la conflictivitat que aquesta generà, la relació comunitat-intimitat i les experiències femenines dins la societat catalana al llarg de l’Època Moderna. Aquests àmbits, a més, foren tractats des de perspectives innovadores, prenent en consideració les estratègies familiars, els mecanismes de sociabilitat i la plasmació d’aquests darrers en el patrimoni arquitectònic.
Als nostres volums podeu llegir les intervencions que s’hi van presentar:
Catalunya i Europa a l’Edat Moderna. Any 1998.
Les ponències i comunicacions que es desenvoluparen en el IV Congrés d’Història Moderna de Catalunya respongueren a la necessitat de situar la història de Catalunya en un horitzó explícitament exterior, europeu. En aquest sentit, el congrés abordà les relacions establertes entre Catalunya i els territoris circumdants, dipositant una especial atenció als vincles transpirinencs.
L’objectiu de les reunions, doncs, fou aproximar-se al grau d’obertura de la societat catalana a les influències estrangeres, posant un èmfasi rellevant en el paper de la diplomàcia i la circulació de missatges culturals, polítics i socioeconòmics.
Doneu una ullada als dos volums de comunicacions als volums 1998 de Pedralbes:
Les Institucions Catalanes (segles XV-XVII). Any 1993.
Les institucions catalanes, de forma genèrica, constituïren el tema principal al voltant del qual es desenvoluparen les conferències del III Congrés d’Història Moderna de Catalunya. L’objectiu del congrés fou abordar en un sentit ampli la diversitat institucional de la Corona d’Aragó, així com també el seu abast geogràfic.
Per a assolir aquest darrer propòsit, el III Congrés d’Història Moderna de Catalunya inclogué comunicacions i ponències d’historiadors provinents de tots aquells territoris que conformaren la Corona d’Aragó.
Els dos volums dels actes són encara avui en dia entre els més consultats de la revista:
Catalunya a l’època de Carles III. Any 1988.
El II Congrés d’Història Moderna de Catalunya estigué dedicat a l’anàlisi de les conjuntures política, social, econòmica i cultural que s’advingueren a la Catalunya de Carles III. Comptant amb les aportacions d’una extensa representació d’investigadors procedents de diverses universitats de l’Estat espanyol, les conferències que hi tingueren lloc es remeteren a la necessitat de qüestionar la suposada harmonia entre el reformisme oficial i la vitalitat econòmica de Catalunya durant el regnat del monarca esmentat.
En aquest sentit, les reunions donaren a conèixer la fragmentació de la realitat històrica de la Catalunya de Carles III i contribuïren a difondre una perspectiva més integradora del panorama del segle XVIII català.
Totes les comunicacions es van publicar a un doble volum de la revista:
Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya. Any 1984.
Les ponències i comunicacions que es van presentar al I Congrés d’Història Moderna de Catalunya van respondre a la motivació d’aproximar-se a la complexitat dels mons urbà i rural de la Catalunya moderna, a través de l’anàlisi de tres eixos principals: la política i les institucions; la religió; i la cultura i les mentalitats.
L’objectiu principal de les reunions va ser posar de manifest les connexions existents entre els tres camps anteriorment nomenats, en un país i en una època en què la religió va esdevenir política i cultural.
Catalunya, entre la guerra i la pau: 1713, 1813. Any 2013.
El tema d’aquesta edició resulta de la coincidència, en les conjuntures de 1713 i de 1813, de dues situacions bèl·liques –la Guerra de Successió i la Guerra d’Independència o del Francès– de les quals van nèixer, al temps de les paus respectives, Utrecht i Valençay, uns canvis polítics i institucionals de gran trascendència: la Nova Planta a Catalunya i a la Corona d’Aragó i la Constitució de Cádiz i la fi de l’Antic Règim a Espanya.
El Congrés va estudiar els diversos aspectes d’ambdues etapes: la ubicació de Catalunya en el si d’unes situacions bèl·liques internacionals de gran complexitat, el decurs de les guerres i de l’acció diplomàtica, el seu impacte econòmic i social en el món local i en el conjunt del Principat, la gènesi i establiment de l’un i de l’altre nou règim políticoinstitucional, el desenvolupament científic i cultural, les transformacions experimentades per la societat catalana en una llarga època de creixement econòmic i el pes d’ambdues etapes en la conformació d’unes sensibilitats col.lectives futures.
El Congrés es va articular entorn de cinc àrees temàtiques, cadascuna de les quals fou introduïda per una ponència: “Guerra i societat”, “Les paus i els equilibris diplomàtics”, “Les postguerres”, “Desenvolupament cultural i científic”, “Publicística, imatges, memòria”.
