Max Turull Rubinat
Facultat de Dret i IDP-ICE (UB)
Montserrat Castelló (catedràtica de Psicologia a Blanquerna, Universitat Ramon Llull) i Núria Castells (Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona) són les editores d’aquest volum col·lectiu, coeditat per Octaedro i l’IDP-ICE de la UB.
Max Turull Rubinat
Facultat de Dret i IDP-ICE (UB)
El gener de 2021 l’editorial Anagrama va publicar L’art de fer classe (segons un lingüista), de Daniel Cassany. L’obra ja compta amb quatre edicions en espanyol, a més de la versió en català. Daniel Cassany és lingüista i professor a la Universitat Pompeu Fabra, i és conegut i valorat pels seus treballs sobre escriptura i lectura. Entre la seva àmplia producció, són remarcables i recomanables, tant per a ús propi com també per a usos docents, La cuina de l’escriptura (1993), Esmolar l’eina (2007) i Laboratori lector (2018), entre d’altres. Els llibres de Cassany destaquen per precisos, aguts i sobretot pràctics i útils. No es tracta en cap cas de tractats de lingüística ni espesses obres de gramàtica. Entre 150 i 180 pàgines, amb taules, requadres, destacats, etc., són suficients per oferir pautes sistemàtiques i singulars per expressar-nos millor, en diversos registres, de manera escrita i oral.
A L’art de fer classe Cassany s’atreveix, amb èxit, a expandir el seu radi d’acció i s’aventura en el terreny de la didàctica. De la didàctica de la llengua en particular però amb exemples i reflexions que es poden aplicar a altres matèries. I ho fa de manera transversal als cicles educatius, no exclusivament universitaris. Diem que s’aventura perquè l’autor és filòleg ―o lingüista, com es proclama―, i no pedagog, però el seu discurs és sòlid i gens aventurer. De fet, és un valor positiu que des de les diverses disciplines que no tenen l’educació com a objecte d’estudi específic es generin obres sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la disciplina.
Gema Santos Hermosa
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (UB)
Aquest passat mes de març de 2022 s’ha publicat el llibre Recursos educativos abiertos. Una pieza fundamental para afrontar los actuales retos de la Educación Superior, editat conjuntament per l’Editorial Octaedro i l’IDP-ICE de la Universitat de Barcelona dins de la col·lecció Educación Universitaria. La monografia està disponible en suport paper i també se’n difondrà una versió digital de lliure accés.
Aquesta obra posa el focus en els recursos educatius oberts (també denominats REA) i la seva adopció en educació. En descriu les principals característiques, l’evolució i la seva integració a la docència universitària. També analitza la funció que exerceixen els REA dins l’ecosistema d’educació oberta i de ciència oberta. Finalment, aporta una visió global en profunditat sobre una temàtica de gran actualitat acadèmica sobre la qual no es disposa de monografies escrites en castellà.
|
|
|
|
Aquest és el títol d’un dels darrers volums de la col·lecció Quaderns de Docència Universitària, l’objectiu del qual és reflexionar sobre com han de ser les aules universitàries del segle xxi en el benentès que pensar en els espais educatius ―els usos que se’ls dona, els llocs que s’hi ocupen, les tecnologies que es fan servir― és un dels eixos de canvi necessaris per millorar les pràctiques educatives universitàries i implica pensar com es vol ensenyar i aprendre, com es vol passar el temps, quin tipus d’interaccions tenen i volen tenir les persones que els habiten.
Cal subratllar que no hi ha una única forma física en què l’aula ha de concretar-se, de manera sistemàtica i predictible, sinó que l’espai d’aprenentatge és iteratiu i orgànic. És a dir, canvia segons l’assignatura, els objectius docents, les activitats d’aprenentatge, els moments vitals i acadèmics de l’alumnat…, de manera que l’espai d’aprenentatge es va construint ―per part del docent― i reconstruint ―pel mateix alumnat― al llarg del temps.
Marta López.