Jaciment: Castell de Mur (Castell de Mur, Pallars Jussà).
Campanyes: 1997-2002, 2004 i 2021-2025.
Direcció: Marta Sancho (1997-2002 i 2021-2025), Núria Nolasco (1997-2002), Conxi Rodríguez (1997-2002) Walter Alegría (2004), Bet Mallofré (2023); Xavi Costa (2021), Jordi Valverdú (2021 i 2024) i Paula Melero (2025).
Inclòs en els projectes: ermisos anuals d’excavacions programades en projectes de recerca dels anys 1997-2002 i 2004); Muntanya viva: assentaments, recursos i paisatges a la Catalunya Medieval (s. IV-XIII) (2018-2021); De Ipsos Kastellos: hàbitat i fortaleses de muntanya a la Catalunya medieval (s. IX-XIII) (2022-2025)
Descripció:
El Castell de Mur és una de les més ben conservades fortaleses feudals del territori català i fins i tot peninsular. La seva silueta s’eleva al bell mig d’una carena, flanquejat pels castells de Guardi de Mur, a l’est i el castell de Miravet, a l’oest. En les seves proximitats s’alça la magnifica col·legiata de Santa Maria de Mur, constituint un conjunt patrimonial únic per la seva cronologia central de la Plena Edat Mitjana (segles XI-XII).
El castell de Mur s’alça sobre una base rocallosa que li serveix de fonaments al temps que dona continuïtat als murs i més esveltesa a tota la construcció. Presenta una planta triangular amb els angles arrodonits i disposa de molt poques obertures cap a l’exterior. La porta d’accés es troba situada a la façana sud-oest, és petita i adovellada amb un arc de mig punt.
A l’extrem nord-oest, el mur de tancament exterior s’alça en forma de torre lleugerament triangular coronada amb una galeria amb cinc obertures adovellades i amb arcs de mig punt que li confereix una de les seves vistes més característiques i contrasta amb l’escassetat d’obertures de la resta del castell.
El mur de la façana sud-occidental, no segueix una línia continua sinó que està construït per trams separats per lleugeres arestes que marquen cada canvi de direcció. En aquest mur s’obren dues espitlleres situades en cada un dels extrems.
La façana nord-oriental presenta un mur continuat amb una sola obertura en forma d’espitllera situada al centre. Disposa, també, de dos desguassos a cada que es corresponen amb les latrines que hi ha a l’interior. El tram de mur que mira cap a la col·legiata, situat al costa sud-est, és molt curt i té una alçada superior a la resta del mur de tancament, per tal de protegir millor la torre rodona. Hi trobem una sola obertura corresponent a una espitllera.
Des de l’exterior, el castell se’ns mostra com una construcció compacte, tancada en ella mateixa i d’una gran solidesa. Cal dir que el sòcol de roca sobre el que s’assenta, presenta traces molt clares d’haver estat utilitzat com a pedrera per a la mateixa construcció, de tal manera que va ser modelat, voluntàriament, per a aixecar-hi el castell amb la peculiar planta que li és tan característica.
A l’interior, la torre rodona domina tot l’espai. Té una alçada de 16 mts i un diàmetre exterior de 8 mts, amb un mur de 3 mts de gruix a la seva part més baixa. La porta d’accés es troba elevada 8 mts. sobre el nivell del pati i un mur. L’interior de la torre s’ordena en cinc nivells, dos dels quals es troben per sota l’entrada. Els terres serien de fusta suportats sobre bigues disposades en els relleixos que defineixen l’alçada de cada pis. Dalt de tot accedim a la terrassa des d’on es gaudeix d’una magnífica vista sobre el territori.
Entre la porta d’entrada i la torre es defineix un petit espai que tindria planta i pis i que es correspondria amb el cos de guàrdia. A l’altra costat del pati trobem l’àmbit més noble, amb planta i pis. La planta estaria destinada a serveis i en el pis trobaríem la sala i les dependències privades dels senyors del castell. Dues finestres, probablement geminades, donarien llum a la sala.
Les excavacions van posar al descobert diversos canvis en la definició dels espais interiors que no van afectar la seva estructura externa. Especialment significatiu va ser el que es produí al segle XII a la part noble, amb un canvi en la distribució dels espais de la planta baixa. Aquest espai, que havia estat organitzat en tres franges transversal separades per murs, es reorganitzà, en sentit longitudinal, a partir de pilars i arcs. Les evidències arqueològiques ens indiquen l’abandonament de la fortalesa durant el segle XIV i una nova ocupació per funcions militars a finals del segle XV que cal relacionar amb l’anomenada Guerra del Pallars que esdevingué amb posterioritat a la Guerra Civil Catalana.
La cultura material recuperada durant les excavacions, ens ha permès definir fins a cinc fases diferents que podem agrupar i sintetitzar en 3: la primera corresponent a la construcció de la Torre rodona i a les primeres estructures del castell (segles X-XI); la segona corresponent als segles XII-XIII en la que es produeixen diverses reformes internes i la tercera, després de la fase d’abandonament del segle XIV que es correspondria amb l’ocupació militar en relació a la Guerra del Pallars, a finals del segle XV.
La major part dels materials recuperats es corresponen a aquesta darrera fase en la que, a més de les produccions ceràmiques pròpies de l’època, trobem algunes peces d’armament entre les que destaca, un esperó, un estrep, una punta d’espasa i una alabarda. També vam poder identificar un bon nombre de material lític entre el que podem destacar les bombardes de còdols de riu i les moles de molí manual.
La primera fase d’excavacions realitzades al castell van finalitzar l’any 2004 amb l’excavació de l’interior de la torre, on es va poder documentar l’existència d’una cisterna en el pis inferior que deuria ser substituïda en la seva funció quan a mitjans del segle XI es construí la cisterna a l’exterior.
L’any 2021 es reprengueren els treballs arqueològics a l’entorn del castell. El motiu principal fou l’interès científic per localitzar estructures d’hàbitat associades al castell i aclarir la cronologia i funcionalitat del mur ciclopi que es troba a mitja alçada del turó, sota el castell en el seu costat meridional. Es realitzaren prospeccions geofísiques i sobre el resultat obtingut es van planificar les campanyes següents que fins ara han donat bons resultats. Podem dir que hem localitzat les estructures d’hàbitat de les que sospitàvem la seva existència i que es troben relacionades estratigràficament amb el mur ciclopi. Cronològicament hem pogut demostrar l’existència d’ocupació en aquest indret ja des del segle IX i esperem poder demostrar l’origen del mur ciclopi que tot indica que podria correspondre al període de dominació visigoda, entre els segles VI-VII.
