Jaciment: Els Sabarissos (Talarn, Pallars Jussà).
Campanyes: 2020 – 2022.
Direcció: Xavier Costa-Badia Pau Castell i Sabina Batlle.
Inclòs en els projectes: Muntanya Viva (2018-2021), In Territorio Orritense (2022-2025)
Descripció:
El jaciment d’Els Sabarissos es localitza al sud-oest del nucli de Talarn, en una partida agrícola que ja era coneguda des de fa temps per la presència de restes arqueològiques, com ara tombes de lloses, que evidencien l’existència d’un poblament antic en aquell indret. Ara bé, només recentment ha estat objecte d’intervencions sistemàtiques.
L’interès científic del jaciment deriva directament dels treballs desenvolupats pel nostre equip sobre el castell d’Orrit i, molt especialment, el seu territorium. No en va, en el primer document que en què aquest apareix referit, una donació de l’any 522 al monestir de San Martín de Asán, s’esmenta una «domum Sabarinsse, in Orritensi territorio constitutam, cum mancipiis et omni iure suo» (Tomás-Faci i Martín-Iglesias, 2017). Per tant, la identificació arqueològica d’aquesta domus resulta especialment rellevant per diversos motius. D’una banda, permetria caracteritzar materialment un tipus d’assentament –les domus d’època visigòtica– molt poc conegut, especialment en zones de muntanya. De l’altra, oferiria una base empírica per analitzar les característiques dels mal-coneguts territoria tardoantics, valorar les seves dimensions originals i, amb l’ajuda de la documentació posterior, reconstruir-ne l’evolució, amb especial atenció al seu procés de fragmentació i transformació en època carolíngia i feudal.
Tenint en compte tot això, en el marc del projecte «Muntanya Viva», es van invertir importants esforços a identificar aquesta domus. En aquest sentit, es va començar per dur a terme una anàlisi sistemàtica de tota la toponímia conservada: en primer lloc, a l’entorn immediat del castell d’Orrit; en segon lloc, dins del pagus Orritensis documentat en època carolíngia –delimitat entre el Montsec, la serra de Sant Gervàs, la Noguera Ribagorçana i la serra de Gurp–; i, finalment, en un marc territorial més ampli que incloïa la conca de Tremp. Aquesta darrera fase va permetre observar que, si el territorium d’Orrit en època visigoda s’hagués estès fins a la Noguera Pallaresa, on hauria confrontat amb el terme de l’antiga ciutat romana d’Aeso, la partida d’Els Sabarissos seria un candidat perfectament plausible per a la localització de la domus Sabarinsse que apareix documentada l’any 522.
Per comprovar aquesta possibilitat, entre els anys 2020 i 2021, es van dur a terme sengles campanyes de prospecció superficial i geofísica a la partida en qüestió, les quals van permetre detectar una elevada concentració de materials d’època romana i diverses anomalies en el subsol compatibles amb la presència d’estructures soterrades. Les dades obtingudes, per tant, no contradeien la hipòtesis de partida, sinó que la reforçaven de manera significativa. Per aquest motiu, l’any 2022, ja en el marc del projecte «In Territorio Orritense», es va decidir practicar un sondeig invasiu sobre una de les anomalies identificades mitjançant tomografia elèctrica, amb l’objectiu de caracteritzar amb major precisió la naturalesa del jaciment i avaluar la conveniència d’una intervenció arqueològica en extensió.
El sondeig de l’any 2022, de 4×3 metres, va permetre confirmar l’origen antròpic de les anomalies detectades i documentar tres estructures negatives de planta circular, interpretades com a sitges. A tenor dels materials recuperats en els seus rebliments, aquestes haurien estat construïdes —o, si més no, amortitzades— entre els segles X i XI dC. Aquesta evidència indica que, en època carolíngia i feudal, l’indret es trobava en ús, fet que reforça la hipòtesi segons la qual podria correspondre al nucli de poblament de Sant Esteve de Sabarís, documentat en diversos diplomes d’època carolíngia i de localització encara debatuda (García Quera, 2023).
D’altra banda, la intervenció va posar al descobert l’existència d’una ocupació prèvia d’època romana, iniciada probablement al segle I aC i amb un moment de màxima intensitat entre els segles II i III dC. Aquesta fase es troba fortament arrasada per les activitats agrícoles posteriors, fins al punt que només se n’han conservat nivells de fonamentació molt rudimentaris. Tanmateix, la presència de materials ceràmics d’una qualitat considerable, tant en superfície com en els rebliments de les estructures posteriors, suggereix que es tractaria d’un establiment de certa entitat, possiblement una vil·la.
Pel que fa a l’antiguitat tardana, les dades disponibles no són concloents, ja que no s’ha identificat cap nivell estratigràfic atribuïble amb seguretat a aquest període. En conseqüència, de moment, no és possible confirmar de manera fefaent la identificació del jaciment amb la domus Sabarinsse documentada l’any 522. Amb tot, el fet d’haver constatat una ocupació de l’espai tant en època anterior com posterior al segle VI manté oberta aquesta línia interpretativa i justifica la continuïtat de la recerca en aquesta direcció.
