Jaciment: Castelló Sobirà de St. Gervàs (Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Campanyes: 2020.
Direcció: Walter Alegría i Marta Sancho.
Descripció:
Les darreres intervencions arqueològiques en aquest important jaciment es remunten als anys 80 del segle XX quan el Dr. José Ignacio Padilla va descobrir el fossat i alguns àmbits d’hàbitat. Amb anterioritat s’havia intervingut en l’església de Sta. Maria associada al poblat, sota la direcció del Dr. Manuel Riu. Actualment, en col·laboració amb l’ajuntament de Gavet, estem reprenent les excavacions d’aquest interessant conjunt.
El Castell de Sant Gervàs o Castelló Sobirà fou un dels dos castellons que apareixen documentats des de mitjans del segle XI a la Vall de Barcedana. L’altre, el Jussà, ha estat possiblement localitzat sobre uns cingles a tocar del poble de Sant Miquel de la Vall, però no en queden restes visibles en superfície. Gràcies a la col·laboració veïnal i la tradició oral, s’ha pogut establir la seva localització de manera aproximada. Les primeres notícies del castell daten de mitjans del segle IX, quan pertanyia al comte Isarn de Pallars. D’aquest període es conserva la torre de l’homenatge que s’alça en la part més elevada de la roca. El recinte fortificat que l’envolta presenta una planta triangular amb tres bestorres en els angles, connectades per murs perimetrals rematades amb un pas de ronda. La tècnica constructiva dels murs ens indica que fou construït durant la 1era meitat del segle XI.
Durant els darrers anys s’hi han realitzat intervencions arqueològiques que han permès començar delimitar el seu tancament meridional, un mur defensiu que marcava la separació entre el castell i el vilatge, amb un accés que, potser, connectava els dos àmbits. D’altra banda, aquestes intervencions iniciades el 2023 també han permès delimitar i començar a excavar els espais interns del castell, el qual revela una organització interna complexa.
Als peus del castell trobem el poblat, amb una superfície d’unes 8 hectàrees, envoltat per un mur i organitzat al llarg d’un carrer que enllaça el castell amb l’església de Santa Maria. El seu origen data de mitjans del segle XI, moment caracteritzat per la concentració d’habitat al voltant dels castells feudals dins del procés conegut amb el nom de incastellamento. Tot i així, el registre arqueològic dels doctors Riu i Padilla, suggereix que l’ocupació més antiga als edificis excavats data del segle XIII.
L’església de Sant Gervàs es troba a poca distància del castell en direcció est. Va ser construïda durant el segle XII i reformada als segles XIV i XV quan se li va afegir una capella al costat nord. Es considera que fou la capella castral, en contraposició amb la de Santa Maria que seria l’església parroquial associada al poblat. Aquest fet ha donat nom al castell que actualment es coneix com a Castell de Sant Gervàs.
Fins ara, davant la manca de confirmació arqueològica, havíem situat la fi d’aquest assentament durant el segle XIV, coincidint amb la crisi i decadència de la societat feudal.
No obstant, arrel de les darreres intervencions al castell i al poblat, i de l’estudi dels materials procedents de les intervencions dels anys 80, estem contrastant aquesta interpretació. Les noves evidències i la revisió dels registres antics apunten a un abandonament més tardà del castell i el poblat, a cavall dels segles XV-XVI.
