Jaciment: Fabregada (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà).
Campanyes: 1991-2002.
Direcció: Marta Sancho (1997-2002).
Inclòs en els projectes: Permisos anuals d’excavacions programades en projectes de recerca dels anys 1991-2002
Descripció:
Fabregada es troba a la Vall de Sant Esteve, just en el coll que separa les vall de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, a mig camí entre els pobles de Sant Esteve de la Sarga i Alsamora. La intervenció en aquest indret va estar relacionada amb la recerca sobre la producció de ferro a l’Edat Mitjana en la que es buscava un establiment siderúrgic ben documentat que es correspongués amb una cronologia de l’Alta Edat Mitjana. El lloc de Fabregada ens apareix citat, amb tota certesa, l’any 1038 com a Ipsa Fabricata (ACA pergamí núm. 69 de Ramon Berenguer IV), i molt probablement, també fa referència a aquest lloc un document de l’any 1010 (Cartoral d’Alaó, núm 37).
A Fabregada es va excavar la primera farga documentada a tota la península i es va poder fer un estudi detallat de les seves característiques, tant tècniques com estructurals, així com del seu entorn i de l’impacte que aquesta indústria va tenir en el medi i en l’explotació de recursos minerals i forestals.
L’element patrimonial més destacat i visible és l’església de la Mare de Déu de Fabregada, actualment en bon estat de conservació i en la que s’hi celebra un aplec anual. Es tracta d’un petit edifici de factura romànica amb absis a l’est, campanar de cadireta sobre el mur de ponent i porta adovellada a la façana de migdia. En les seves proximitats encara es poden intuir les restes del que va ser el poblat, situat sobre el turó que es troba a l’oest de l’església. D’aquest poblat se’n van excavar unes poques dependències situades a l’extrem de ponent. De la seva intervenció es va poder deduir que el conjunt s’organitzava com una vila closa amb hàbitats formant part de la muralla de tancament.
Sobre el torrent que discorre a migdia de l’església, es va localitzar l’edifici que constituïa l’establiment siderúrgic o farga pròpiament dita. Es trobava en un espai ocupat fins el segle XX per horts que es regaven amb l’aigua del torrent i la font propera. Es va poder demostrar que aquesta indústria utilitzava l’energia hidràulica per accionar un petit mall. Així mateix es van trobar les estructures del forn de reducció, el magatzem de mineral i de carbó i les evidències de l’existència d’una presa que retenia l’aigua del torrent i proporcionava el salt necessari per accionar el mall.
En les proximitats del conjunt, a la solana del mateix coll de Fabregada, es va identificar un espai que va funcionar com a abocador de les escòries generades per la farga. Els estudis metal·logràfics realitzats sobre aquestes escòries i sobre alguns estris de ferro recuperats en les excavacions, van permetre confirmar l’elevada qualitat del ferro que es produïa a Fabregada en una cronologia que se situa entre els segles X i XI.
Els material ceràmics recuperats en la farga, en nivells de fonamentació, ens fan pensar en la seva més que probable existència fins i tot abans del segle X, probablement coincidint amb els primers moviments repobladors que es produïren a la zona des de finals del segle IX. Per contra, els materials ceràmics trobats en la zona del poblat ens mostraven especialment la fase final del mateix, amb produccions pròpies del segle XIII. Cal destacar l’alt percentatge d’estris de ferro que s’hi van poder trobar entre els que destaquen diversos ganivets i un llum d’oli.
El registre arqueològic ens indica el seu abandonament durant les primeres dècades del segle XIV i a partir d’aquest moment ja tan sols es mantindrà activa l’església que perdurarà fins els nostres dies.
La importància d’aquest jaciment es concreta en haver estat el primer establiment siderúrgic excavat a la península i a bona part d’Europa i en haver poder constatar la utilització de l’energia hidràulica en aquesta indústria ja des dels entorns de l’any 1000. Per altra banda és una mostra de la capacitat tècnica de la societat d’aquella època, massa sovint desqualificada i menystinguda. A Fabregada trobem unides les dues grans innovacions que van marcar l’avenç tècnic de la societat medieval: la utilització d’una nova energia de forma generalitzada en les activitats productives – l’energia hidràulica- i la generalització entre totes les capes de la societat, d’un nou material d’ús – el ferro- que desplaçarà qualsevol altre metall tant en la producció d’armament com també d’utillatge agrari. Aquestes dues aportacions tècniques, una energia i un material, estan en la base del creixement econòmic que es produirà durant els segles medievals.
