Dades del projecte:
Títol: De Ipsos Kastellos: hàbitat i fortaleses de muntanya a la Catalunya Medieval (s. IX-XIII)
Codi: CLT_2022_EXP_ARQ001SOLC_00000161
IPs: Marta Sancho i Planas i Jordina Sales Carbonell
Convocatòria: Projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2022-2025.
Institució promotora: Universitat de Barcelona (Organs de recerca i difusió: Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), Grup de Recerca MAHPA; Laboratori d’Arqueologia Medieval (LAMUB); ArqueoMontsec).
Institucions finançadores: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Consell Comarcal del Pallars Jussà, Geoparc Orígens; Ajuntaments de Pobla de Segur, Gavet de la Conca, Castell de Mur i Pinell de Solsonès.
Entitats col·laboradores: Comú de Particulars de la Pobla de Segur, Centre d’Estudis Lacetans.
El projecte té com a objectiu principal aprofundir en el coneixement de la gènesi i l’evolució dels hàbitats alt medievals vinculats a la presència de castells i altres elements de fortificació, en les zones de mitja muntanya de la Catalunya de ponent. Establim una cronologia inicial al s. IX que estenem fins el s. XIII, atès que aquest segle suposa un punt d’inflexió important en el desenvolupament de la societat medieval, tot i que el nucli de la nostra recerca se centra, especialment, en els segles IX-XI.
Plantejament inicial del projecte
El procés de concentració d’hàbitat a l’entorn dels castells que es produeix en determinades zones de la Mediterrània occidental entre els segles IX-XI, és divers en les seves característiques estructurals i organitzatives des del punt de vista espacial. En zones de muntanya l’hem de vincular a activitats productives com ara la ramaderia i l’explotació del bosc, enlloc de la relació recurrent que s’ha establert amb les formes d’explotació agrícola del territori.
Els plantejaments científics d’aquest projecte parteixen dels resultats obtinguts en el projecte anterior Muntanya Viva: assentaments, recursos i paisatges a la Catalunya medieval (segles IV-XIII) (codi: CLT009/18/00041), desenvolupat entre els anys 2018-2021. Des del punt de vista geogràfic, ens centrem en l’àrea prepirinenca de la demarcació de Lleida, especialment en les comarques del Pallars Jussà i el Solsonès. Els resultats de la recerca ens han de servir per sintetitzar la informació històrico-arqueològica del període estudiat, establir comparacions amb els discursos propis de la història realitzada a partir de fonts escrites i articular les dades procedents d’ambdues fonts en un nou relat capaç de superar la distància entre ambdues visions, per generar un nou model interpretatiu fruit d’aquest diàleg.
Objectius de la recerca
Disposar d’una visió integral del territori i la seva organització a l’Alta Edat Mitjana per tal de contextualitzar correctament els jaciments en els que intervenim des del punt de vista crono-espacial, jurídic-administratiu, socio-econòmic i cultural.
Caracteritzar amb precisió cronològica i tipològica la cultura material (fonamentalment a partir de la ceràmica) pròpia de la zona nord-occidental del territori català, que compren principalment els tres rius afluents de l’Ebre que defineixen el relleu de la Catalunya ponentina (Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana).
Identificar i interpretar les estructures que localitzarem en els diferents jaciments, en funció de les seves característiques (dimensió, territorialitat, propietat, ubicació…)
Definir models de fortaleses amb hàbitat associat, diferenciats a partir de la identificació i interpretació indicades en el punt 3.
Proposar un procés evolutiu de cada un dels llocs estudiats, tant dels seus elements de fortificació com dels hàbitats associats, en funció dels resultats obtinguts en els punt 3 i 4.
Generar un coneixement històrico-arqueològic apte per a la seva difusió en l’àmbit científic i al mateix temps un discurs adequat per a oferir un retorn a la societat en forma d’activitats de difusió i divulgació que permetin la valorització d’aquest patrimoni.
Per assolir aquests objectius ens proposem realitzar les següents actuacions:
Revisió i buidatge de la documentació publicada i quan sigui possible també inèdita, per extreure informació sobre llocs documentats de diferent tipologia (castells, poblats, camins, camps, mercats…). Revisar els inventaris de patrimoni. Gestionar tota la informació obtinguda a partir d’una base de dades georeferenciada i bolcar totes les dades en un GIS.
Estudi arqueotipològic i arqueomètric, si s’escau, de les produccions ceràmiques i d’altres materials, recuperats en les nostres intervencions arqueològiques. Revisió de materials procedents d’excavacions passades que no han estat estudiades ni publicades i incorporació en el nostre estudi de les que sí han estat publicades.
Intervencions arqueològiques planificades en funció de la dinàmica del procés de recerca, al següents jaciments: Castell de Mur, Pui de Sant Miquel, Castelló Sobirà de Sant Gervàs i Camp dels Moros de La Codina
Estudis estructurals, crono-estratigràfics i crono-culturals. Diàleg amb les dades procedents de les fonts escrites.
Estudi aprofundit de l’estat de la qüestió en els àmbits europeu, peninsular i català. Comparativa amb les dades extretes de la nostra recerca.
Diàleg entre les fonts, articulació de totes les dades obtingudes per l’assoliment d’uns objectius de coneixement comuns.
Col·laboració amb els projectes de recuperació del patrimoni que es porten a terme en el mateix territori i àrees veines.
Difusió i posada en valor dels resultats del projecte a través d’actuacions de difusió científica i divulgativa.