Capçalera dels projectes aprenentatge servei

Projecte aprenentatge servei 2017: enquesta ambiental a l’alumnat de la Facultat de Biologia

El grup d’estudiants de l’assignatura Desenvolupament Sostenible (grau de Ciències Ambientals), format per Alexandre Capera, Ana Maria Escandell, Joan Grivé i Sergi Giménez, va dissenyar i va dur a terme una enquesta a l’alumnat de la Facultat de Biologia sobre la sensibilitat ambiental i la satisfacció amb la sostenibilitat del centre. Amb aquesta eina es volia obtenir informació sobre quins són els punts dèbils en quant a sostenibilitat de la Facultat, i transmetre’ls a l’OSSMA, com a Unitat Administrativa que coordina la implantació del Pla de Sostenibilitat.

L’enquesta es va realitzar entre el 23 d’abril i el 15 de maig, i es van obtenir 335 respostes, xifra que permet assolir un nivell de confiança del 95% i un marge d’error del 5%. Les preguntes es dividien en dos blocs, un que volia identificar el nivell de sensibilitat ambiental de l’alumnat de la Facultat, i el segon amb una bateria de preguntes específiques sobre problemes del propi centre.

Segons els enquestats, la informació sobre l’enquesta va arribar en un 75% dels casos per Whatsapp, en un 15% per Facebook , i en un 7% pel boca orella.

En el bloc de sensibilització es detecta que l’alumnat de Ciències Ambientals li dona un grau d’importància molt alt al medi ambient (gairebé un 80% valoren amb 9 i 10 punts), en tant que a la resta de graus de la Facultat la valoració és més baixa: Biologia, Biotecnologia i Ciències Biomèdiques es situen prop del 55% d’importància molt alta, i del 40% en importància mitja i alta (valoració de 6 a 8). L’alumnat del grau de Bioquímica és el menys sensibilitzat en temes ambientals, ja que un 52% li atorga una importància mitjana o alta, i el 47% importància molt alta.

Pràcticament tot l’alumnat creu que no es fa tot el possible per preservar el medi ambient (97,3%), amb percentatges que oscil·len entre el 92% de Biotecnologia i gairebé el 100% a Ciències Ambientals.

Un 92,8% de l’alumnat opina que el canvi climàtic té un origen antròpic, amb percentatges similars entre tots els graus. On sí hi ha diferències és en els que opinen que l’activitat humana no és un factor generador del canvi climàtic: menys d’un 5% a Biologia, però més del 10% a Bioquímica i Biotecnologia.

La sensibilitat pel consum energètic també està consolidada. Ciències Ambientals és el grau on l’alumnat es preocupa més pel seu consum (més del 80%), però també té la proporció més alta de persones a les que no els preocupa aquest tema (prop del 20%). A la resta de graus, entre un 65 i un 75% es preocupa pel consum sense cap més raó, però entre un 10 i un 20% més ho fa per estalviar diners (factor econòmic). El factor econòmic no és rellevant en el consum energètic per l’alumnat de Ciències Ambientals, però sí per la resta de graus.

Aquesta sensibilitat pel consum d’energia es reflecteix en un gest com apagar els llums, que és una mica diferent a cada grau. A Ciències Biomèdiques un 65% apaga sempre els llums en sortir d’un espai, i un 32% ho fa gairebé sempre. La proporció és molt similar entre l’alumnat de Biologia. En el cas de Ciències Ambientals i Biotecnologia, prop del 60% apaga els llums sempre, i gairebé el 40% ho fa quasi sempre. En el cas de Bioquímica les respostes es reparteixen més entre les dues opcions al voltant del 47%, i aquest grau és el que té més persones (junt amb Biotecnologia) que no apaguen els llums gairebé mai, o mai.

El seguiment de les notícies de caire ambiental no és generalitzat (53,7% sí les segueixen, 46,3% no). Entre l’alumnat de Ciències Ambientals assoleix el 75,5%, però aquesta proporció és molt inferior a la resta de graus. De fet, a Biotecnologia, Bioquímica i Ciències Biomèdiques són majoria els que no segueixen aquest tipus d’informacions.

El reciclatge a casa és molt majoritari (83,3% en total), superant el 80% en tots els graus excepte Biotecnologia, on es situa per sota del 75%, amb un 25% de persones que no reciclen.

El bloc de preguntes sobre la Facultat de Biologia es va iniciar parlant de mobilitat. El transport públic és el mitjà predominant per arribar a la Facultat (gairebé el 80% de l’alumnat en conjunt). Ciències Ambientals i Biologia són els graus que més utilitzen els mitjans no motoritzats (a peu o en bici), amb més del 20%.

Una pregunta que ha proporcionat resultats sorprenents en positiu és com li agradaria a l’alumnat de la Facultat desplaçar-se en cas que pogués escollir. Tradicionalment es plantejava que aquest col·lectiu feia un ús minoritari del vehicles privat motoritzat (cotxe, moto), perquè la disponibilitat limitada de recursos econòmics limitava aquesta possibilitat. Tanmateix, entre un 75 i un 80% de l’alumnat voldria arribar en bici o a peu, un 15-20% en transport públic (Biotecnologia només el 5%), i menys del 10% en cotxe o moto (Biotecnologia una mica més del 15%).

Aquestes respostes reflecteixen un canvi de tendència que ja s’havia detectat en altres enquestes realitzades a població jove entre 18 i 24 anys de Barcelona, que indicaven que la possessió d’un cotxe havia deixat de ser una prioritat degut a la complexitat de la mobilitat urbana i a l’existència d’altres opcions com els serveis sota demanda (carsharing).

Respecte als estudis que estan cursant, un 35% de l’alumnat creu que els ha sensibilitzat bastant pel que fa a la sostenibilitat, i un 15% molt. Un altre 35% creu que ho fa poc, i el 15% restant gens. Com es pot comprovar són resultats força dispars.

Per graus, es detecten enormes diferències. A Ciències Ambientals predominen els que opinen que els seus estudis els han sensibilitzat molt (31%) o bastant (50%). A Biologia predominen els que creuen que els estudis els han sensibilitzat poc (41%) o bastant (37%). Biotecnologia presenta un patró similar, però més acusat dels que opinen que els seus estudis els han sensibilitzat poc (47%) o bastant (31%). A Bioquímica ja predominen els que creuen que els estudis els han sensibilitzat poc (47%) o gens (18%), i aquesta percepció encara s’aguditza més a Biomedicina: poc el 47% i gens el 40%.

Els resultats d’aquesta percepció també varien en funció del curs del grau que s’estudia. Entre l’alumnat de primer predominen els que creuen que els estudis els sensibilitzen poc (43%). Segons avança el grau creix la percepció que els estudis de la Facultat sensibilitzen en sostenibilitat bastant o molt, ja que aquestes opcions de resposta arriben al 37% i al 29%, respectivament.

També es va preguntar a l’alumnat com li agradaria que s’incorporessin els temes ambientals al seu ensenyament. Les opcions preferides són mitjançant conferències seminaris i jornades, amb gairebé un 40% de respostes (a Ciències Biomèdiques la preferència per aquesta opció arriba al 50% i a Ciències Ambientals queda per sota del 30%), i integrant continguts a totes les assignatures, amb prop del 30% (que assoleix el 50% a Ciències Ambientals). Les opcions d’una assignatura obligatòria o d’assignatures optatives només són escollides pel 15% de les persones enquestades, i al voltant del 5% no creu necessari incorporar temes ambientals als seus estudis (12% a Bioquímica).

Cal tenir en compte, no obstant, que aquesta pregunta també reflecteix el grau de sensibilitat vers el medi ambient entre l’alumnat. Per això Ciències Ambientals escull l’opció d’integració més transversal, i Bioquímica és la més reticent a integrar aquest tema en l’ensenyament.

Respecte als hàbits de l’alumnat a la Facultat, aproximadament un 60% de l’alumnat utilitza paper de fibres verges per prendre apunts, un 25% ho fa amb ordinador i la resta amb paper reciclat (15%). En termes generals, el valors són similars entre els diferents graus, tot i que a Biomedicina sí que és més habitual l’ús d’ordinadors per prendre apunts.

L’ús de coberts reutilitzables està plenament consolidat entre l’alumnat de la Facultat, ja que l’utilitza un 90%. En canvi, més de la meitat dels enquestats porten l’entrepà amb paper d’alumini (l’opció menys desitjable des del punt de vista ambiental), un 30% ho fa amb embolcalls reutilitzables (boc’n roll o similar), i la resta amb paper de film (menys del 15%). Aquests valors són molt similars en tots els graus.

La majoria de les persones enquestades consumeix l’aigua de les fonts (gairebé un 60%), i la resta porten l’aigua de casa, tret d’una petita part que la consumeix del bar (menys del 3%). Aquesta proporció es manté més o menys igual per a tots els graus, llevat d’un petit augment del consum d’aigua del bar per part de l’alumnat de Bioquímica.

L’ús dels serveis de fotocòpies ha anat a la baixa els darrers anys a la UB, i l’alumnat de la Facultat de Biologia fa fotocòpies a doble cara i gairebé mai fa fotocòpies inútils. La màquina d’autoservei de fotocòpies no s’utilitza pràcticament, i per tant es pot considerar un servei prescindible per a l’alumnat.

Els resultats referits al reciclatge a la Facultat són força dolents. Aproximadament un 70% no recicla, i un 75% considera que no es fàcil fer-ho, majoritàriament, per manca de contenidors i una mala ubicació dels mateixos. Hi ha moltes diferències entre graus, ja que el 100% de les persones que reciclen estudien Ciències Ambientals.

Aquests resultats coincideixen amb la percepció que es tenia des de l’OSSMA sobre la necessitat de redistribuir els contenidors de recollida selectiva, fer-los més visibles, i reduir el nombre de papereres de la fracció resta. En el moment en què es va realitzar l’enquesta, el nombre de papereres de resta era molt superior a la suma de tots els contenidors de recollida selectiva junts, de manera que quan una persona vol llençar quelcom el primer que es troba és una paperera on es barregen els residus.

L’1 de març de 2017 l’OSSMA va presentar una proposta de reordenació de contenidors de la Facultat però, en la data de redacció d’aquesta entrada, el centre encara no l’havia revisat per programar l’execució de les mesures correctores plantejades.

Pel que fa a la climatització de les aules, l’alumnat no creu majoritàriament que sigui l’adequada, excepte els de Ciències Biomèdiques. L’ús de paper reciclat per part del professorat no és habitual, excepte en el grau de Ciències Ambientals.

En relació als residus del laboratori que es generen durant les pràctiques, l’alumnat mostra un cert grau de desconeixement sobre com s’ha de gestionar. Ciències Ambientals és el que té un major desconeixement, ja que el 38% no tenen clar on abocar cada producte, mentre que en la resta de graus els valors volten el 15-20%. Entre els alumnes que no saben on abocar cada residu, prop del 40% no ho fan correctament.

Els temes ambientals que més preocupen a l’alumnat de la Facultat de Biologia són, amb diferència significativa sobre la resta, la contaminació atmosfèrica i la biodiversitat. Segueixen en importància la contaminació de l’aigua i els residus, i molt enrere queden la contaminació lumínica i l’acústica.

Per últim es va preguntar si l’alumnat coneixia l’OSSMA, com a Unitat Administrativa que du a terme actuacions ambientals tant a la Facultat com al conjunt de la UB, i l’Skamot, com a grup ecologista de la Facultat que du a terme tallers ambientals i manté el Jardinet – Hort de l’Om. Respecte l’OSSMA, l’alumnat del grau de Ciències Ambientals és el que més la coneix, seguit del grau de Ciències Biomèdiques, mentre que els altres tres ensenyaments donen valors molt baixos. L’Skamot, en canvi, és conegut pel 66% de l’alumnat de la Facultat de Biologia.

La principal conclusió aportada pel grup de treball en aquest projecte Aprenentatge Servei és que

els graus de Ciències Ambientals i Biologia presenten els valors més alts tant en relació al bloc de conscienciació respecte el medi ambient, com en les preguntes relacionades amb la Facultat. Això pot ser degut a què aquests graus tracten una temàtica més relacionada amb l’ambient/ecologia, i la majoria de les assignatures estan enfocades des del punt de vista del medi ambient, que no pas els graus de Biotecnologia o Bioquímica.

ODS(‘s) de l’Agenda 2030 relacionats amb aquesta notícia

ODS 4: Educació de qualitat

4.7: Per a 2030, garantir que tot l’alumnat adquireixi els coneixements teòrics i pràctics necessaris per a pro·moure el desenvolupament sostenible, a través, entre d’altres, de l’educació per al desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i no·violència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Feu un comentari