L’arqueologia és una ciència que estudia, descriu i interpreta el passat a través de la materialitat, però, això que vol dir?Qualsevol cosa física que puguem tocar, sigui una ceràmica, una estructura o una llauna, són materials, i aquests materials estan relacionats amb una societat o un grup concret. Per exemple, si pensem en objectes relacionats amb els infants, pensarem en joguines, biberons, un bressol… Aquesta és la materialitat d’un infant. O si pensem en agricultors, tindrem aixades, tractors, un corral…Continua llegint…Què ens diuen els materials a les arqueòlogues? La materialitat i els elements constructius del campament de treballadors de Sant Antoni

El paisatge, definit per hom com a aspecte, vista, d’un paratge natural, pot ser entès com un concepte visual, que apel·la a la percepció estètica i que queda separat de l’esfera humana. Des de l’arqueologia i altres disciplines, però, es reivindica l’acció humana com a factor que dona forma al paisatge, i d’aquesta manera es transforma en un concepte capaç de ser estudiat. Al paratge de Santa Creu (Talarn, Pallars Jussà) és on documentem el campament de treballadors de SantContinua llegint…El paisatge de Santa Creu (s. XIX-XX): el reflex d’un món canviant

Els moviments obrers han sigut un dels grans vertebradors al llarg del s. XX des del seu inici a finals del s. XVIII i inicis del s. XIX com a resposta a una societat cada vegada més industrialitzada i amb unes condicions de vida més dures i injustes. Pel que fa a Catalunya i Espanya segurament una de les fites més importants d’aquests moviments obrers és la Vaga de La Canadenca; aquesta vaga va produir-se en un context de malestarContinua llegint…La Canadenca i la immaterialitat dels moviments obrers

Cuando pensamos en la construcción de grandes obras de ingeniería como las presas del Pirineo catalán, solemos imaginarnos las máquinas, los obreros y el impacto económico en la comarca. Sin embargo, uno de los fenómenos menos visibles —y a la vez más reveladores— fue la aparición y proliferación de prostíbulos en lugares como Tremp y Talarn, estrechamente vinculados a la llegada de miles de trabajadores de la empresa hidroeléctrica La Canadenca a partir de 1911. La historiadora Joana Franch, enContinua llegint…Los prostíbulos en el Pallars Jussà: trabajo, ocio y moral en tiempos de la hidroeléctrica

No és cap novetat afirmar que amb l’arribada de la modernitat i del consegüent capitalisme, molts costums i tradicions han anat desapareixent amb el pas del temps. La creació de nous productes més eficients o la formulació de noves respostes aplicades a uns mateixos problemes, acaben sent els responsables de l’acceleració del canvi cultural que ha anat experimentant l’ésser humà durant el segle passat. Una de les conseqüències més grans que ha provocat l’entrada de la vida moderna en elContinua llegint…La modernització a canvi de la tradició. Els oficis perduts davant el fenomen de la hidroelectricitat: el cas dels raiers

Que ens ve al cap quan parlem de colonialisme? Sovint pensem en l’Àfrica i l’explotació europea dels segles XIX-XX, tan recordada a la cultura popular per films com Memòries d’Àfrica (1985). Però el colonialisme també fou una mentalitat que traspassà fronteres i influí totes les dinàmiques de l’època, inclosa la industrialització europea, com mostra la infraestructura hidroelèctrica instal·lada al Pallars a la segona dècada del segle XX. El campament de treballadors de Sant Antoni (Talarn, Pallars Jussà), residència dels obrersContinua llegint…LA IDEOLOGIA COLONIAL A TRAVÉS DE LA MATERIALITAT I DOCUMENTACIÓ DEL CAMPAMENT DE TREBALLADORS DE L’EMBASSAMENT DE SANT ANTONI (TALARN, PALLARS JUSSÀ, LLEIDA)

Los bosques han crecido sobre los escombros de antiguas estructuras construidas por la humanidad. En los bosques del Pallars Jussà, cercanos a las urbes de Talarn y Tremp, se ocultan bajo sus arboledas estructuras de un pasado reciente que hablan directamente de la historia económica y social del lugar.Bajo el suelo iluminado por los rayos solares que atraviesan los pinos, se encuentran las bases de estructuras arquitectónicas que dieron cobijo a los trabajadores que construyeron la presa entre los añosContinua llegint…El campamento bajo los árboles

Entre els anys 1911 i 1916, a les proximitats de Talarn (Pallars Jussà), es va construir el campament de treballadors de la presa de Sant Antoni, una de les obres hidroelèctriques més importants de la Catalunya contemporània. En aquell indret, milers d’obrers vinguts de diferents punts de l’Estat espanyol van conviure en condicions dures i precàries mentre aixecaven, amb les seves pròpies mans, una infraestructura clau per al desenvolupament industrial del país.Més enllà de l’activitat constructiva i de l’esforç físicContinua llegint…Oci i hàbits de consum al campament de treballadors de la presa de Sant Antoni, Talarn