25N: la Universitat de Barcelona centra el Protocol contra les violències masclistes i LGTBIQ+ fòbiques en l’acompanyament de les víctimes
La Universitat de Barcelona ha atès 98 persones al llarg del 2025 per situacions relacionades amb les violències masclistes i LGTBIQ+ fòbiques. Una dada que contrasta amb les 38 persones ateses durant l’any anterior i que certifica l’augment de la capacitat d’intervenció de la Unitat d’Igualtat, gràcies al nou Protocol contra les violències masclistes i LGTBIQ+ fòbiques, que amplia i diversifica les vies d’accés als serveis d’acompanyament.
El canvi més rellevant del nou marc és que separa clarament el Protocol —orientat a la prevenció i la reparació— del procediment, que s’activa quan una persona decideix presentar una denúncia formal perquè s’obri una investigació i, si escau, un procés sancionador. Aquesta separació fa que no calgui presentar una denúncia per activar mesures d’acompanyament com l’atenció psicològica, l’assessorament legal, mesures de protecció, adaptacions acadèmiques i laborals, possibles bonificacions econòmiques, derivació a serveis especialitzats o altres actuacions de suport i reconeixement.
El Protocol contra l’assetjament i les violències masclistes i LGTBIQ+ fòbiques es va actualitzar al mes d’octubre, i s’hi van incloure dos conceptes clau. D’una banda, la diligència deguda, un principi que obliga la Universitat a prevenir, detectar i intervenir amb eficàcia davant qualsevol situació d’aquest tipus. I, de l’altra, la reparació integral, que preveu el suport personalitzat a la víctima, accions correctives, reconeixement del mal causat i restabliment dels drets vulnerats.
La UB, compromesa amb el rebuig de la violència
Com a institució líder, diversa i referent, la Universitat de Barcelona s’adapta als valors que vertebren la societat. Una societat que, els últims anys, ha fet passos endavant enormes en matèria d’igualtat i de sensibilització amb les violències masclistes. Gràcies a l’última onada del feminisme i a moviments com el #metoo, la societat ha avançat i, amb ella, ho han fet els seus actors. La Universitat de Barcelona no només forma part d’aquest avenç social, sinó que l’interioritza i el fa servir de palanca per refermar el rebuig frontal a qualsevol cas de violència, assetjament o maltractament. En el marc d’aquest 25N, la Universitat de Barcelona es compromet a reforçar la prevenció i a garantir sempre una atenció rigorosa i confidencial, que posi a disposició de les persones afectades vies de resolució i d’assistència àgils i de qualitat. La Universitat de Barcelona farà costat sempre a qualsevol persona que hagi viscut situacions d’abús o violència del tipus que sigui, amb el compromís ferm de saber la veritat i de dirimir responsabilitats.
Més del 70 % dels casos eren de dones
Del total de comunicacions rebudes durant el 2025, 46 han estat consultes, 44 han estat queixes i 8, denúncies formals. Pel que fa al conjunt de persones que han comunicat situacions, 72 eren dones, 20 eren homes, 4 eren persones no binàries i 2 comunicacions han estat fetes per col·lectius. Entre aquestes comunicacions hi havia qüestions de formació, dubtes sobre el funcionament del Protocol, consultes sobre recursos, sol·licituds d’acompanyament i altres incidències que, en alguns casos, no impliquen necessàriament violència però sí una necessitat d’informació, orientació o suport.
Les vuit denúncies formals presentades durant el 2025 corresponen a set estudiants i a una persona del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis. En tots els casos, les persones denunciades eren homes. Els motius inclouen tres situacions d’assetjament sexual, dues d’agressió sexual, una de conductes masclistes, una d’assetjament per raó d’orientació sexual i un cas de racisme. D’aquestes denúncies, cinc han derivat en l’obertura d’un expedient informatiu, dues han donat lloc a denúncies penals i una s’ha derivat a la Bústia ètica, d’integritat institucional i convivència.
Pel que fa a les queixes, catorze feien referència a incidències no especificades; cinc, a conductes masclistes; quatre, a assetjament per raó de gènere; quatre, a situacions d’LGTBIQ+ fòbia; tres, a violència de gènere fora de l’àmbit universitari; tres, a agressions verbals; tres, a comentaris masclistes; un, a exhibicionisme, i un, a conductes racistes. També s’han registrat cinc sol·licituds d’acompanyament per casos judicialitzats fora de la UB, fet que indica que la Universitat s’ha consolidat com un punt de suport i referència per a situacions que poden transcendir el seu àmbit competencial.
Deu persones reben atenció psicològica continuada al Centre de Serveis de Psicologia de la UB, derivades des de la Unitat d’Igualtat, tant de casos actuals com de casos anteriors. A més, sis persones han estat ateses pel Servei de Psicologia amb intervencions de contenció emocional no continuada. La UB ha activat mesures acadèmiques o laborals en quinze ocasions i ofereix sempre acompanyament i seguiment, tant a les persones afectades com als centres implicats.
Consulta, queixa i denúncia
Per facilitar la comprensió de les dades presentades i garantir que tota la comunitat universitària interpreta els casos de la mateixa manera, la UB utilitza una classificació estandarditzada acordada pel Consell Interuniversitari de Catalunya.
A continuació es detallen els tres tipus de comunicacions que recull el nou Protocol contra l’assetjament i les violències masclistes i LGTBIQ+ fòbiques, i que permeten entendre el balanç d’actuacions dels anys 2024 i 2025:
Consulta o sol·licitud d’informació
Inclou les peticions d’informació vinculades a tràmits administratius, ajuts o recursos disponibles, així com qualsevol dubte sobre el funcionament del Protocol. Són casos que habitualment no requereixen intervenció, però ajuden a detectar necessitats i a orientar l’acompanyament quan cal.
Queixa
És la comunicació d’un malestar o d’un fet que genera disconformitat. Pot tenir dues formes:
-
Potencial denúncia: la persona vol deixar constància d’uns fets però decideix no formalitzar una denúncia, o bé el cas queda fora de l’àmbit competencial de la UB, com ara quan els fets han tingut lloc fora dels espais universitaris o la persona implicada no forma part de la comunitat UB.
-
Queixa estricta: s’hi exposa un problema o incidència (per exemple, un procediment que no funciona correctament) i no requereix cap actuació posterior més enllà de la gestió administrativa.
Denúncia
Es formalitza per escrit i deixa constància d’un fet que pot ser sancionable o no. És l’únic tipus de comunicació que activa el procediment del Protocol, que inclou l’obertura d’un expedient informatiu, una investigació i, si escau, l’aplicació de mesures sancionadores.

