Facultat de Belles Arts

objectes personals d’efraïm rodríguez

Objectes personals reuneix una vintena d’escultures, a mida natural, del granollerí Efraïm Rodríguez.

En aquesta mostra, l’autor ens convida a transitar per un bosc personal, resseguint tres nocions que seran

una constant en la seva obra: la realitat (visible), la representació (escultòrica) i l’estranyesa (davant del que es percep o es viu).

Aquesta exposició havia d’haver estat mostrada des del 25 de març, moment en què érem en ple confinament per la Covid-19, però que a partir d’avui dimarts 19 de maig ja la podem gaudir.

beques per a la recerca i la innovació en les arts visuals

A l’apartat a) hi ha beques a:

Projectes de recerca i innovació en qualsevol dels llenguatges artístics contemporanis en l’àmbit de les arts visuals i dels nous sectors creatius. Aquesta modalitat de beques dona suport a la conceptualització, la creació i el desenvolupament del projecte artístic previ a la producció.

A l’apartat d) hi ha beques a:

Projectes de recerca promoguts per investigadors, pensadors, crítics, historiadors, comissaris, etc., que duguin a terme un treball d’investigació teòric en els àmbits de la cultura artística, humanista, del pensament i dels nous sectors creatius, amb la finalitat de presentar-lo públicament.

Aquí l’enllaç:

Beques per a la recerca i la innovació 2020 Departament de Cultura

DIÀLEGS S.XX-S.XXI

#COL.LECCIÓBELLESARTS

#PATRIMUB

#UNIVERSITATDEBARCELONA

Gravat de Rosa Puicorbé – 1983

Tecnica Mixta

34 x 26 cm


Instal.lació de l’Iris Herraiz

Kemooj rb’aniik a 9,074 km/ Tejer gestos a 9,074 km

2019

CARTELL DE SANT JORDI A LA UB 2020! FET PEL MARC ÀVILA CATALÀ, EXALUMNE DE LA CASA!

Sant Jordi Cartell 2020

Més enllà dels fets històrics de la vida de Jordi de Capadòcia que acabaran incrustant dins l’imaginari la coneguda llegenda de l’heroic cavaller que dóna mort al Drac. La veneració del sant respon a una forma arquetípica inspirada en el triomf del bé sobre el mal.

En l’origen del cristianisme es troben reminiscències icòniques de la llegenda del sant en el relat de Joan descrit dins l’Apocalipsi:

«… Va haver-hi un gran combat en els cels. Michael i els seus àngels van lluitar contra el Drac. També el Drac i els seus àngels van combatre, però no van prevaler i no va trobar lloc en el Cel per a ells. I el Drac, la Serp antiga, l’anomenat Diable, Satanàs, el seductor del món sencer, va ser llençat a la terra i els seus àngels amb ell…» (Apocalipsi 12,7-9).

D’aquesta forma, la figura de Sant Jordi es relaciona i s’identifica amb el simbolisme que resideix en la figura michaelica entesa com l’arcàngel suprem que doma i venç  les temptacions del mal que en el relat apocalíptic pren forma de Drac. Així doncs, aquesta figura arquetípica respon a un simbolisme ontològic on la llum venç la foscor; instaurant dins l’imaginari col·lectiu una iconografia que apel·la, per sobre de tot, a la bondat dels valors nobles que es mantenen íntegres davant la temptació de sentiments corromputs i malèvols.

La figura de Sant Jordi desde la contemporaneïtat es podría entendre com una forma de  rememorar la importància del concepte imago en l’antiguitat; on el culte del Sant es  materialitzaba en forma d’icona, per trobar-hi el  simbolisme incrustat en la seva propia imatge que servia de far lluminós en la fosca desconeixença humana.

La proposta del cartell de Sant Jordi 2020 s’inspira, no tant en la llegenda del Sant sinó en la imago que instaura el seu simbolisme. D’aquesta forma, la representació que proposo és una versió humanitzada, obviant tot simbolisme que faci referència a la llegenda i a la seva heroïcitat. Per tal de concentrar la representació, en la idea d’un cos instaurat de llum, apelant l’origen solar,  i apol·lini del seu simbolisme que sense rostre ni sexe evoca únicament a la seva forma humana.

La fotografia està sotmesa a la manipulació digital per fragmentar-la fins a la seva descomposició cromàtica, responen a l’espectre lumínic visible. L’efecte genera una massa de punts cromàtics que en la distància pren forma humana.

Marc Àvila Català