US DONEM LA BENVINGUDA A LA FACULTAT DE BELLES ARTS
Una majoria aclaparadora aprova l’Estatut que obre una nova manera d’entendre la Universitat
Avís | 27-11-2025
La Universitat de Barcelona ha viscut avui una jornada històrica amb l’aprovació del nou Estatut per part del Claustre universitari. El text posa les bases en la transformació de la UB d’acord amb els reptes del segle XXI, i la prepara per afrontar el futur amb les garanties màximes. El nou articulat ha rebut el vot favorable de 156 claustrals, 6 hi han votat en contra i 6, en blanc. Ara, l’Estatut ha d’obtenir l’aval del Govern de la Generalitat de Catalunya per poder entrar en vigor.
El nou text s’ha treballat intensament durant més de divuit mesos, al llarg d’un procés ordenat en cinc fases profundament participatiu. Una comissió formada per representants del PTGAS, del PDI i de l’estudiantat n’ha treballat l’articulat, així com les esmenes i els comentaris que ha aportat tota la comunitat.
La LOSU (2023) imposa a les universitats l’aprovació d’un estatut nou, i la Universitat de Barcelona, amb l’aprovació d’aquest text, no només dona compliment al mandat legal, sinó que aprofita per fer un pas endavant en les missions que té encomanades: més enllà del binomi clàssic de docència i recerca, la transferència, la innovació i la divulgació assoleixen una nova envergadura.
El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, ha recordat el professor Jordi Solé Tura, i ha comparat el seu pensament sobre el dret constitucional amb el procés de redacció del nou Estatut: «Definir una norma no passa sempre per acceptar-ne tots els elements, però implica treballar solidàriament, mirant pel bé comú i preservant els drets fonamentals. Avui hem aprovat un text que és la més alta expressió d’allò que significa l’autonomia universitària». Ha afegit que l’Estatut obre una nova manera d’entendre la Universitat i de fer coses que no s’havien fet abans: «Hem fet un estatut molt diferent de la resta d’estatuts universitaris, un exercici meravellós de tolerància i responsabilitat». En la mateixa línia, la vicerectora d’Organització i Governança, Elena Lauroba, ha assenyalat que el text aprovat «pot ajudar a complir les missions encomanades a la universitat en un temps d’incerteses i de convulsions».
Docència i recerca, les joies de la corona
La docència, pal de paller de la Universitat, es veu reforçada per l’Estatut, que reconeix la presencialitat de la Universitat de Barcelona com a element identificador, però que, alhora, l’obre a sistemes híbrids d’aprenentatge amb l’objectiu d’arribar a un nombre més elevat d’estudiants i internacionalitzar l’alumnat.
Pel que fa a la recerca —i d’acord amb la definició de la Universitat de Barcelona com una universitat intensiva en recerca, la qual cosa avala que estigui al capdavant dels principals rànquings internacionals—, l’Estatut ordena la investigació atenent els diferents actors que hi intervenen, visibilitzant els departaments i reconeixent el paper de les facultats i d’instituts de recerca en el desenvolupament de polítiques estratègiques que condueixin a consolidar-se i enfortir-se dins de la Universitat.
Una comunitat universitària unitària i diversa
El nou articulat remarca que la força principal de la Universitat rau en la seva comunitat. Per això, en regula l’essència en un títol únic que recull els drets, els deures i els interessos comuns en un primer capítol, per analitzar després les especificitats de cada col·lectiu en un capítol específic. L’Estatut defineix com a membres de la UB l’alumnat, el personal acadèmic i tècnic, el de gestió i el d’administració i serveis. A continuació esmenta altres membres de la comunitat universitària, amb una referència expressa a Alumni i a l’Ateneu, així com a les persones a qui s’ha conferit un doctorat honoris causa. Finalment, s’esmenten aquells col·lectius amb què la UB manté lligams especials, com ara l’estudiantat matriculat als centres adscrits o en formacions del Grup Universitat de Barcelona i el seu personal, el d’entitats amb què manté relacions intensives de recerca o el col·lectiu de persones col·laboradores docents.
La LOSU (2023) imposa a les universitats l’aprovació d’un estatut nou, i la Universitat de Barcelona, amb l’aprovació d’aquest text, no només dona compliment al mandat legal, sinó que aprofita per fer un pas endavant en les missions que té encomanades: més enllà del binomi clàssic de docència i recerca, la transferència, la innovació i la divulgació assoleixen una nova envergadura.
El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, ha recordat el professor Jordi Solé Tura, i ha comparat el seu pensament sobre el dret constitucional amb el procés de redacció del nou Estatut: «Definir una norma no passa sempre per acceptar-ne tots els elements, però implica treballar solidàriament, mirant pel bé comú i preservant els drets fonamentals. Avui hem aprovat un text que és la més alta expressió d’allò que significa l’autonomia universitària». Ha afegit que l’Estatut obre una nova manera d’entendre la Universitat i de fer coses que no s’havien fet abans: «Hem fet un estatut molt diferent de la resta d’estatuts universitaris, un exercici meravellós de tolerància i responsabilitat». En la mateixa línia, la vicerectora d’Organització i Governança, Elena Lauroba, ha assenyalat que el text aprovat «pot ajudar a complir les missions encomanades a la universitat en un temps d’incerteses i de convulsions».
Docència i recerca, les joies de la corona
La docència, pal de paller de la Universitat, es veu reforçada per l’Estatut, que reconeix la presencialitat de la Universitat de Barcelona com a element identificador, però que, alhora, l’obre a sistemes híbrids d’aprenentatge amb l’objectiu d’arribar a un nombre més elevat d’estudiants i internacionalitzar l’alumnat.
Pel que fa a la recerca —i d’acord amb la definició de la Universitat de Barcelona com una universitat intensiva en recerca, la qual cosa avala que estigui al capdavant dels principals rànquings internacionals—, l’Estatut ordena la investigació atenent els diferents actors que hi intervenen, visibilitzant els departaments i reconeixent el paper de les facultats i d’instituts de recerca en el desenvolupament de polítiques estratègiques que condueixin a consolidar-se i enfortir-se dins de la Universitat.
Una comunitat universitària unitària i diversa
El nou articulat remarca que la força principal de la Universitat rau en la seva comunitat. Per això, en regula l’essència en un títol únic que recull els drets, els deures i els interessos comuns en un primer capítol, per analitzar després les especificitats de cada col·lectiu en un capítol específic. L’Estatut defineix com a membres de la UB l’alumnat, el personal acadèmic i tècnic, el de gestió i el d’administració i serveis. A continuació esmenta altres membres de la comunitat universitària, amb una referència expressa a Alumni i a l’Ateneu, així com a les persones a qui s’ha conferit un doctorat honoris causa. Finalment, s’esmenten aquells col·lectius amb què la UB manté lligams especials, com ara l’estudiantat matriculat als centres adscrits o en formacions del Grup Universitat de Barcelona i el seu personal, el d’entitats amb què manté relacions intensives de recerca o el col·lectiu de persones col·laboradores docents.
El PTGAS guanya pes
Com a novetat rellevant, augmenta la representació del personal tècnic, de gestió i administració i serveis (PTGAS) als òrgans de govern de la Universitat i en l’elecció de rector. D’aquesta manera, el pes d’aquest col·lectiu s’eleva del 10 % al 14 %. Es preveu també l’elaboració d’un futur estatut del PTGAS que reculli els drets i deures i altres aspectes, com la configuració de la seva carrera laboral.
D’altra banda, es reforcen els valors de la institució, i la seva materialització en els principis rectors, així com el comportament que ha de regir els seus membres. Concretament, se subratlla el paper de l’ètica —i la integritat— en la recerca i el paper de la Unitat d’Igualtat, Diversitats i Inclusió com a unitat bàsica.
Una nova via per resoldre conflictes interns
L’Estatut també reconeix els «mecanismes adequats de resolució de controvèrsies» (MASC) com a via ordinària per gestionar els conflictes interns. Això implica oferir a la comunitat universitària la possibilitat de resoldre els desacords mitjançant la mediació o altres procediments alternatius. És un instrument per facilitar una convivència saludable i el respecte entre els membres de la universitat mitjançant eines que prioritzin el diàleg i l’acord entre les parts implicades.
Finalment, l’Estatut posa les bases d’una governança que garantirà un funcionament més eficient i remarca com a claus els principis d’integritat, bon govern, transparència i rendició de comptes. Com que un dels objectius és millorar l’agilitat del Consell de Govern, es crea una Comissió de reglament i funcionament intern, de caràcter tècnic i presidida pel secretari general, que es reunirà cada mes per aprovar els convenis i els reglaments dels centres i altres estructures. També reconeix el Grup UB, integrat per fundacions plenament consolidades i altres tipus d’entitats instrumentals que actuen sota els valors i els principis que s’enuncien a l’Estatut.
Com a novetat rellevant, augmenta la representació del personal tècnic, de gestió i administració i serveis (PTGAS) als òrgans de govern de la Universitat i en l’elecció de rector. D’aquesta manera, el pes d’aquest col·lectiu s’eleva del 10 % al 14 %. Es preveu també l’elaboració d’un futur estatut del PTGAS que reculli els drets i deures i altres aspectes, com la configuració de la seva carrera laboral.
D’altra banda, es reforcen els valors de la institució, i la seva materialització en els principis rectors, així com el comportament que ha de regir els seus membres. Concretament, se subratlla el paper de l’ètica —i la integritat— en la recerca i el paper de la Unitat d’Igualtat, Diversitats i Inclusió com a unitat bàsica.
Una nova via per resoldre conflictes interns
L’Estatut també reconeix els «mecanismes adequats de resolució de controvèrsies» (MASC) com a via ordinària per gestionar els conflictes interns. Això implica oferir a la comunitat universitària la possibilitat de resoldre els desacords mitjançant la mediació o altres procediments alternatius. És un instrument per facilitar una convivència saludable i el respecte entre els membres de la universitat mitjançant eines que prioritzin el diàleg i l’acord entre les parts implicades.
Finalment, l’Estatut posa les bases d’una governança que garantirà un funcionament més eficient i remarca com a claus els principis d’integritat, bon govern, transparència i rendició de comptes. Com que un dels objectius és millorar l’agilitat del Consell de Govern, es crea una Comissió de reglament i funcionament intern, de caràcter tècnic i presidida pel secretari general, que es reunirà cada mes per aprovar els convenis i els reglaments dels centres i altres estructures. També reconeix el Grup UB, integrat per fundacions plenament consolidades i altres tipus d’entitats instrumentals que actuen sota els valors i els principis que s’enuncien a l’Estatut.
Portals i intranets
Xarxes socials
