• herbivoria?

    La denominació catalana correcta és herbivorisme, tal com es recull al Cercaterm. La forma herbivoria, que es documenta força, és un calc no acceptat de l’anglès herbivory.

  • MXenes o MXens?

    Aquest terme fa referència a un tipus de materials similars al grafè. El nom es compon de les sigles M (metall de transició) i X (representació del carboni o el nitrogen) i del sufix –è, que és el mateix sufix del mot grafè (vegeu l’entrada –ene de la Viquipèdia en anglès).

    En anglès, atès que el sufix és –ene (com en graphene), el terme per a aquests materials és MXene (plural, MXenes). En castellà és MXeno (amb sufix –eno, com grafeno, i plural MXenos). En català és MXè (pl. MXens).

    Fragment de l’entrada MXens de la Viquipèdia:

    El nom de MXens ve de les fases MAX, uns composts químics formats per capes apilades de carburs i nitrurs que segueixen la fórmula Mn+1AXn, on n és un nombre enter entre 1 i 4; M és un metall de transició de l’esquerra del bloc; A és un element del grup 13 o 14; i la X és carboni, nitrogen o una mescla d’ambdós. Els MXens se sintetitzen eliminant selectivament les capes de A de les fases MAX, quedant així només Mn+1AXn.[3]

     

  • envolta vermella? (en botànica; flors del teix)

    El substantiu envolta està documentat al portal Enciclopèdia.cat:

    envolta (biologia) Conjunt de membranes concèntriques, consistents cadascuna en una bicapa lipídica, que envolten determinats orgànuls cel·lulars, com ara el nucli i els mitocondris.

    La resta d’obres de referència (DIEC, Cercaterm, etc.) no recullen aquest substantiu. El substantiu més freqüent per referir-se de manera genèrica a qualsevol element que en cobreix un altre tot envoltant-lo és embolcall. I això és el que fa un aril, que és el terme per referir-se a l’embolcall carnós que envolta algunes llavors, com les del tell i la magrana.

  • hepatitis viral o vírica?

    Per determinar quina és la forma preferent en català i en castellà, s’han analitzat les dades que s’obtenen de diversos corpus lingüístics en totes dues llengües, tant de la llengua actual com corpus històrics (CTILC, ARCA, CORDE, CORPES i Google amb diverses restriccions de cerca). Aquesta cerca comparativa s’ha fet també per als adjectius viral i víric i per a les expressions més freqüents en els corpus lingüístics estudiats, entre les quals apareix el terme hepatitis vírica/viral.

    De l’estudi de les dades dels corpus només es constata que els resultats no són concloents ni pel que fa a l’ús preferent d’un adjectiu o altre, ni pel que fa a la preferència en les coocurrències, és a dir, en les expressions més freqüents (hepatitis vírica/viral; infecció vírica/viral; malaltia vírica/viral, triple vírica/viral, etc.). Tampoc hi ha dades que avalin la idea, bastant estesa, que la forma viral s’ha imposat a l’original víric -a, ja que tots dos adjectius es fan presents en la documentació analitzada cap a la mateixa època, és a dir, cap a mitjan segle XX.

    Atès que l’anàlisi quantitativa no permet donar preferència a cap de les dues formes possibles per al terme hepatitis viral/vírica, s’ha optat per recórrer al criteri d’autoritat, també per a les dues llengües.

    Per establir el criteri d’autoritat, en català s’han usat tres fonts: Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT), Classificació internacional de malalties (CIM-9) i Enciclopèdia.cat. Els dos primers recursos són consultables des del Cercaterm del TERMCAT. En tots tres casos l’única forma recollida és hepatitis vírica.

    Per establir el criteri d’autoritat en castellà s’ha partit de les fonts següents: UNTERM, Diccionario de términos médicos de la RANM (DTME), Cosnautas (Libro rojo), IATE i Tremédica. A UNTERM (la base de dades de l’Organització de les Nacions Unides, que recull la terminologia de l’OMS) l’única forma validada per al castellà és hepatitis vírica, que és, per tant, l’única forma que fan servir els traductors a la documentació de l’ONU; el mateix passa a la IATE (la base de dades dels traductors de les institucions europees). Al portal Cosnautas (que permet consultar el Diccionario crítico de dudas inglés-español, de Fernando A. Navarro), la forma preferent és hepatitis vírica (que apareix en la taula d’hepatitis), però a l’entrada de l’adjectiu viral, ja s’indica que aquest adjectiu pren terreny a víric. A Tremédica (portal de l’Associació Internacional de Traductors i Redactors de Medicina i Ciències Afins), hi ha un article sobre la traducció de termes de la sida, en el qual s’estudia el cas dels adjectius viral/víric, i s’alerta sobre el calc de l’anglès viral. El DTEM és l’única font que dona preferència a hepatitis viral per sobre d’hepatitis vírica o virósica. Per tant, seguint el criteri d’autoritat, en castellà hi ha més vacil·lació pel que fa a l’ús de l’adjectiu víric i viral modificant hepatitis, però l’opció majoritàriament preferent és hepatitis vírica.

     

     

  • redaccional (substantiu)?

    Els diccionaris de referència per al català o per al castellà no inclouen una entrada o accepció substantiva per a redaccional. Al Cercaterm, però, es documenten els termes anunci redaccional i publicitat redaccional:

    anunci redaccional: Anunci que adopta la forma i l’estil d’un article periodístic.

    publicitat redaccional: Publicitat a la premsa per mitjà d’anuncis que adopten la forma i l’estil dels articles periodístics. Nota: Les gasetilles o els publireportatges són exemples de publicitat redaccional.

    Alguns exemples d’ús del substantiu redaccional que s’han trobat a Internet són:

    «Serveis per a la inserció publicitària d’un redaccional i d’un anunci publicitari al Diari de Tarragona.»

    «Creació de contingut de marca, és el servei de redacció, coordinació, producció i adaptació de redaccionals informatius sobre els diferents serveis i actuacions que ofereix la Generalitat de Catalunya.»

    «El Redaccional es un término que se usa en los periódicos para hacer un pequeño reportaje sobre una empresa en términos comerciales.»

    «Nuestro servicio de redacional sería la creación de textos promocionales para tu empresa o servicios, con la finalidad de que los pudieras compartir en tus redes y entre tus principales prescriptores.»

    És freqüent que un sintagma s’escurci i quedi reduït a una sola paraula. I també és un fenomen freqüent que un adjectiu se substantivi i prengui el sentit del sintagma escurçat (sense el nucli sintàctic inicial): obtenir la condicional < la llibertat condicional. 

    Per tant, tot i que el terme o expressió completa sigui anunci redaccional o publicitat redaccional, la possibilitat d’ometre el substantiu i substantivar l’adjectiu redaccional és lingüísticament acceptable. A més, tant en català com en castellà, es documenta la forma substantiva redaccional amb aquest sentit.

     

     

     

  • microscòpia no lineal 2-fotons?

    D’acord amb la informació que hi ha a l’entrada microscopy de la Viquipèdia, la microscòpia de dos fotons és un tipus de microscòpia no lineal:

    «Wide-field multiphoton microscopy refers to an optical non-linear imaging technique in which a large area of the object is illuminated and imaged without the need for scanning. High intensities are required to induce non-linear optical processes such as two-photon fluorescence or second harmonic generation.»

    L’enllaç two-photon fluorescence porta a l’entrada two-photon excitation microscopy (TPEF o 2PEF), on s’explica:

    «Unlike traditional fluorescence microscopy, in which the excitation wavelength is shorter than the emission wavelength, two-photon excitation requires simultaneous excitation by two photons with longer wavelength than the emitted light.»

    Les entrades en francès i castellà associades a aquesta entrada són, respectivament, microscopie par excitation à deux photons i microscopía de excitación de dos fotones.

    També es documenta la denominació anglesa two‐photon excited fluorescence microscopy i altres variants.

    Així, doncs, l’expressió microscòpia no lineal 2-fotons és una altra manera de referir-se a aquest tipus de microscòpia, però és preferible la construcció microscòpia no lineal de dos fotons.

     

     

  • tumoroide?

    Un tumoroide és un tipus d’organoide, és a dir, un teixit similar a un tumor creat en un laboratori a partir de cèl·lules mare per tal d’estudiar-ne la formació i els possibles tractaments. Així, doncs, es tracta d’un teixit «semblant a un tumor», que és exactament el que la formació tumor + –oide significa.

    Aquest terme es documenta en diverses llengües, com l’anglès, el castellà o el francès.

  • fitness? (en ecologia marina, ciències del mar)

    D’acord amb la definició de la Viquipèdia, el terme de biologia fitness fa referència a la capacitat reproductiva d’una espècie i està estretament relacionat amb la selecció natural. Segons la mateixa Viquipèdia el terme català corresponent és aptitud. També dins les entrades sobredominància, superioritat de l’heterozigot, erosió genètica, principi de l’hàndicap, etc., es fa referència al terme aptitud o aptitud biològica com a equivalent de fitness.

    En el Cercaterm trobem el terme de veterinària aptitud (en anglès, fitness) amb un significat diferent, i també l’entrada eficàcia biològica inclusiva (en anglès, inclusive fitness) que fa referència a un concepte molt proper. Dins la Viquipèdia, a l’entrada Edward Osborne Wilson s’hi fa referència amb la denominació aptitud inclusiva. Vol dir això que aptitud i eficàcia biològica són denominacions sinònimes? Segons l’entrada en castellà per a aptitud, es presenten com a sinònims els termes aptitud, adecuación biológica i eficacia biológica.

    A l’Enciclopèdia.cat hi ha l’entrada eficàcia biològica i el sinònim eficiència biològica amb aquest mateix significat. Dins l’entrada selecció natural també es fa referència a l’eficàcia biològica. A l’entrada selecció natural de la Viquipèdia, en canvi, es fa referència a l’eficiència biològica.

    Per tant, segons l’obra o l’entrada consultada, sembla que tenim tres termes sinònims per referir-se a aquest mateix concepte: aptitud (biològica), eficàcia biològica i eficiència biològica.

    Dins Google llibres trobem que un centenar de llibres en català o en castellà fan servir eficàcia biològica i expliciten l’equivalent anglès fitness. L’ús d’aptitud, en canvi, és aproximadament la meitat. L’ús d’eficiència biològica a Google llibres és gairebé nul·la. Partint d’aquesta base, doncs, sembla que la proposta eficàcia biològica és la més usada, la que trobem documentada dins d’un terme més ampli en el Cercaterm i l’únic que té entrada a l’Enciclopèdia.cat.

  • Kinetic Monte Carlo (kMC)?

    El kinetic Monte Carlo (KMC) és la denominació anglesa per a un tipus de mètode de Montecarlo (un mètode estadístic que pren el nom del barri de Mònaco on hi ha el famós casino). La denominació catalana documentada per a aquest tipus és mètode de Montecarlo cinètic. En cas d’usar la sigla, però, sol mantenir-se la forma anglesa per tal de facilitar-ne la comprensió: mètode KMC.

  • extreme learning machines (ELM)? deep neural networks (DNN)?

    El calc màquina d’aprenentatge extrem (ELM) —especialment el castellà máquina de aprendizaje extremo— és l’única denominació que es documenta com a alternativa a l’anglès extreme learning machine. El mot màquina en aquest context cal entendre’l en sentit metafòric, ja que es tracta d’algoritmes d’aprenentatge; com en el cas de màquina de Turing, que també fa referència a un formalisme matemàtic. El nom extreme learning machine és la denominació que va donar a aquests models matemàtics el seu creador, Guang-Bin Huang.

    Cal tenir present que el terme machine learning, en què machine funciona com a adjectiu, es tradueix per aprenentatge automàtic.

    Pel que fa al terme deep neural networks (DNN), la denominació catalana és xarxes neuronals profundes, tal com es pot comprovar en les nombroses publicacions que contenen aquest terme.

  • umuravumbolida?

    És un terme ben documentat en anglès amb la forma umuravumbolide, que fa referènca a un producte natural extret de la planta Tetradenia riparia. Aquesta planta, originària de Ruanda, té per nom comú umuravumba, d’on pren el nom la substància que se n’extreu. La terminació –olida és comuna a altres noms de fàrmacs documentats al Cercaterm, com ara: flunisolida, pergolida, quinagolida, etc. I, tal com s’indica al Diccionari.cat, és una de les terminacions pròpies dels noms de les lactones. La umuravumbolida és una lactona, tal com s’explica en aquest resum:

    Abstract

    Stereoselective synthesis of naturally occurring α,β-unsaturated lactones desacetylumuravumbolide and umuravumbolide is described. Commercially available propargyl alcohol was used as the starting material. The key steps of this synthesis were alkynylation, a Noyori asymmetric reduction and Still–Gennari olefination. Additionally, the biological activity of umuravumbolides was evaluated on HeLa, MDA-MB-231, MCF7 and A549 cancer cell lines. Umuravumbolide (2) showed potent anticancer activity.

    Amb aquests elements, cal concloure que la denominació catalana umuravumbolida està ben formada.

  • quanti/quali?

    Aquesta expressió es documenta en alguns articles indexats a Google Acadèmic i també en alguns llibres indexats per Google, principalment en textos en anglès. La grafia més habitual és quanti-quali, amb guionet, tot i que també hi ha algun cas amb barra (quanti/quali).

    Es tracta de formes escurçades dels adjectius quantitatiu i qualitatiu, que també trobem desenvolupats en la mateixa expressió, sovint acompanyant recerca: quantitavive vs qualitative research. Com s’explica a la pàgina de SurveyMonkey, es tracta de dos mètodes que són alhora oposats i complementaris. Segons la intencionalitat del text, quan no es vol destacar l’oposició entre els dos mètodes, també és freqüent que els dos termes (en forma abreujada o completa) estiguin units per la conjunció: quantitative and qualitative research (o bé quanti and quali research).

    En francès també es documenten alguns exemples de quanti-quali o quanti/quali. I el mateix podem dir pel que fa al castellà (cuanti-cuali).

    Per tant, es constata que les formes reduïdes quanti i quali es documenten en diverses llengües, tot i que és més freqüent usar la forma desenvolupada. Pel que fa a l’element d’unió (guionet o barra) és més freqüent l’ús del guionet, però la barra transmet més clarament la idea d’oposició, alternança o complementarietat, si és aquesta la intenció del text.

     

  • overhead?

    Els anomenats overheads d’un pressupost són els costos que no es poden encabir en altres partides i que normalment fan referència a unes despeses generals fixes, com ara el consum de llum o aigua. En aquest sentit es podrien anomenar cost indirecte, cost fix o despesa general, com es proposa en diverses fitxes del Cercaterm. Però si fa referència a la part de la dotació econòmica de projectes d’investigació i contractes d’R+D que la universitat o una altra entitat cobra per satisfer les despeses indirectes que ha de suportar, és preferible una denominació com ara cànon de gestió (com proposa l’AGAUR) o comissió de gestió (com proposa la Fundació Bosch i Gimpera).

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • feministització, feministitzar?

    Tot i que en els diccionaris no hi ha recollides paraules derivades del mateix tipus, és a dir, verbs o noms deverbals formats a partir d’un nom o adjectiu acabat en –ista, sembla que la formació és correcta tenint en compte el concepte que vehicula —incrementar el nombre de feministes (independentment del gènere)— que és diferent del concepte de feminització o feminitzar —incrementar el nombre de dones.

    A més, es tracta de termes que es documenten en altres llengües, com en castellà (feministización, feministizar), en anglès (feministization) o en francès (feministiser).

  • clàusules etceterades, etceterar?

    L’expressió clàusules etceterades es documenta en textos que tracten de documents notarials i fa referència a la presència d’etcèteres en el text, és a dir, amb abreujaments de fórmules textuals.

    També es documenta el verb etceterar, com en l’article Processos inquisitorials per crim d’heretgia i una apel·lació per maltractament i parcialitat per part de l’inquisidor (1440). Documents dels protocols notarials, de Josep Hernando (UB).

  • gèneres literari-musicals

    Els compostos a la manera culta, generalment, incorporen la vocal o d’enllaç entre el primer i el segon formant. Així, el compost correcte hauria de ser literariomusical (gèneres literariomusicals), sense accentuar en cap cas el primer formant (encara que tingui fonèticament un accent secundari).

    Aquest compost no té entrada en cap diccionari, però ja ha estat detectat per l’Observatori de neologia.

  • prossumidor o prosumidor?

    La denominació catalana correcta per al terme anglès prosumer —acrònim de producer (‘productor’) i consumer (‘consumidor’)— és consumidor proactiu, tal com es recull al Cercaterm i a la Viquipèdia.

  • The New University in Exile Consortium?

    Es tracta d’un grup d’universitats que ajuden universitaris perseguits en els seus països d’origen per tal que puguin continuar la seva tasca. El nom d’aquest consorci d’universitats se sol usar sempre en anglès, independentment de la llengua del text. No obstant això, la denominació és perfectament traduïble i, de fet, la denominació Universitat a l’Exili (o, en castellà, Universidad en el Exilio) fa referència a una institució que es va crear a la New School for Social Research de Nova York els anys trenta per acollir els universitaris jueus que fugien del nazisme. La nova iniciativa impulsada per aquest nou Consorci és hereva d’aquella Universitat a l’Exili, tal com s’explica al mateix web, a l’apartat d’història. Per tant, la denominació catalana hauria de ser el Nou Consorci Universitat a l’Exili (tal com es troba per al castellà a la pàgina de les Nacions Unides sobre el Nuevo Consorcio Universidad en el Exilio).

  • Universitat de Ciències Aplicades del Ruhr Oest?

    El nom en alemany d’aquesta universitat és Hochschule Ruhr West i la mateixa universitat tradueix el nom en anglès amb la forma Ruhr West University of Applied Sciences. Aquest nom és fàcilment traduïble al català com a Universitat de Ciències Aplicades del Ruhr Oest, que és la denominació més documentada, o bé Universitat de Ciències Aplicades de l’Oest del Ruhr (com es documenta en francès: Université de Sciences Appliquées à l’ouest de la Ruhr).

  • Universitat Acadèmia d’Åbo?

    El nom suec Åbo Akademi fa referència una universitat finlandesa de llengua sueca. D’acord amb la mateixa institució, el nom en anglès és Åbo Akademi University. Es pot veure, doncs, que el nom traduït a l’anglès incorpora el nom university (probablement perquè no hi hagi dubte sobre el tipus d’institució de què es tracta) acompanyat de la denominació en suec, com si es tractés d’un nom propi intraduïble. Si respectem aquest mateix criteri per al català, la denominació hauria de ser Universitat Åbo Akademi.

    Una altra opció que es documenta en català és Universitat Acadèmia d’Åbo, però aquí els noms universitat i acadèmia són redundants. Seria preferible optar per Universitat d’Åbo o Acadèmia d’Åbo, però aquests noms no respecten la proposta de traducció que fa la mateixa institució amb el nom en anglès, on sembla posar de manifest la voluntat de no traduir el sintagma Åbo Akademi.