Un tumoroide és un tipus d’organoide, és a dir, un teixit similar a un tumor creat en un laboratori a partir de cèl·lules mare per tal d’estudiar-ne la formació i els possibles tractaments. Així, doncs, es tracta d’un teixit «semblant a un tumor», que és exactament el que la formació tumor + –oide significa.
Aquest terme es documenta en diverses llengües, com l’anglès, el castellà o el francès.
D’acord amb la definició de la Viquipèdia, el terme de biologia fitness fa referència a la capacitat reproductiva d’una espècie i està estretament relacionat amb la selecció natural. Segons la mateixa Viquipèdia el terme català corresponent és aptitud. També dins les entrades sobredominància, superioritat de l’heterozigot, erosió genètica, principi de l’hàndicap, etc., es fa referència al terme aptitud o aptitud biològica com a equivalent de fitness.
En el Cercaterm trobem el terme de veterinària aptitud (en anglès, fitness) amb un significat diferent, i també l’entrada eficàcia biològica inclusiva (en anglès, inclusive fitness) que fa referència a un concepte molt proper. Dins la Viquipèdia, a l’entrada Edward Osborne Wilson s’hi fa referència amb la denominació aptitud inclusiva. Vol dir això que aptitud i eficàcia biològica són denominacions sinònimes? Segons l’entrada en castellà per a aptitud, es presenten com a sinònims els termes aptitud, adecuación biológica i eficacia biológica.
A l’Enciclopèdia.cat hi ha l’entrada eficàcia biològica i el sinònim eficiència biològica amb aquest mateix significat. Dins l’entrada selecció natural també es fa referència a l’eficàcia biològica. A l’entrada selecció natural de la Viquipèdia, en canvi, es fa referència a l’eficiència biològica.
Per tant, segons l’obra o l’entrada consultada, sembla que tenim tres termes sinònims per referir-se a aquest mateix concepte: aptitud (biològica), eficàcia biològica i eficiència biològica.
Dins Google llibres trobem que un centenar de llibres en català o en castellà fan servir eficàcia biològica i expliciten l’equivalent anglès fitness. L’ús d’aptitud, en canvi, és aproximadament la meitat. L’ús d’eficiència biològica a Google llibres és gairebé nul·la. Partint d’aquesta base, doncs, sembla que la proposta eficàcia biològica és la més usada, la que trobem documentada dins d’un terme més ampli en el Cercaterm i l’únic que té entrada a l’Enciclopèdia.cat.
El kinetic Monte Carlo (KMC) és la denominació anglesa per a un tipus de mètode de Montecarlo (un mètode estadístic que pren el nom del barri de Mònaco on hi ha el famós casino). La denominació catalana documentada per a aquest tipus és mètode de Montecarlo cinètic. En cas d’usar la sigla, però, sol mantenir-se la forma anglesa per tal de facilitar-ne la comprensió: mètode KMC.
El calc màquina d’aprenentatge extrem (ELM) —especialment el castellà máquina de aprendizaje extremo— és l’única denominació que es documenta com a alternativa a l’anglès extreme learning machine. El mot màquina en aquest context cal entendre’l en sentit metafòric, ja que es tracta d’algoritmes d’aprenentatge; com en el cas de màquina de Turing, que també fa referència a un formalisme matemàtic. El nom extreme learning machine és la denominació que va donar a aquests models matemàtics el seu creador, Guang-Bin Huang.
Cal tenir present que el terme machine learning, en què machine funciona com a adjectiu, es tradueix per aprenentatge automàtic.
Pel que fa al terme deep neural networks (DNN), la denominació catalana és xarxes neuronals profundes, tal com es pot comprovar en les nombroses publicacions que contenen aquest terme.
És un terme ben documentat en anglès amb la forma umuravumbolide, que fa referènca a un producte natural extret de la planta Tetradenia riparia. Aquesta planta, originària de Ruanda, té per nom comú umuravumba, d’on pren el nom la substància que se n’extreu. La terminació –olida és comuna a altres noms de fàrmacs documentats al Cercaterm, com ara: flunisolida, pergolida, quinagolida, etc. I, tal com s’indica al Diccionari.cat, és una de les terminacions pròpies dels noms de les lactones. La umuravumbolida és una lactona, tal com s’explica en aquest resum:
Stereoselective synthesis of naturally occurring α,β-unsaturated lactones desacetylumuravumbolide and umuravumbolide is described. Commercially available propargyl alcohol was used as the starting material. The key steps of this synthesis were alkynylation, a Noyori asymmetric reduction and Still–Gennari olefination. Additionally, the biological activity of umuravumbolides was evaluated on HeLa, MDA-MB-231, MCF7 and A549 cancer cell lines. Umuravumbolide (2) showed potent anticancer activity.
Amb aquests elements, cal concloure que la denominació catalana umuravumbolida està ben formada.
Aquesta expressió es documenta en alguns articles indexats a Google Acadèmic i també en alguns llibres indexats per Google, principalment en textos en anglès. La grafia més habitual és quanti-quali, amb guionet, tot i que també hi ha algun cas amb barra (quanti/quali).
Es tracta de formes escurçades dels adjectius quantitatiu i qualitatiu, que també trobem desenvolupats en la mateixa expressió, sovint acompanyant recerca: quantitavive vs qualitative research. Com s’explica a la pàgina de SurveyMonkey, es tracta de dos mètodes que són alhora oposats i complementaris. Segons la intencionalitat del text, quan no es vol destacar l’oposició entre els dos mètodes, també és freqüent que els dos termes (en forma abreujada o completa) estiguin units per la conjunció: quantitative and qualitative research (o bé quanti and quali research).
En francès també es documenten alguns exemples de quanti-quali o quanti/quali. I el mateix podem dir pel que fa al castellà (cuanti-cuali).
Per tant, es constata que les formes reduïdes quanti i quali es documenten en diverses llengües, tot i que és més freqüent usar la forma desenvolupada. Pel que fa a l’element d’unió (guionet o barra) és més freqüent l’ús del guionet, però la barra transmet més clarament la idea d’oposició, alternança o complementarietat, si és aquesta la intenció del text.
Els anomenats overheads d’un pressupost són els costos que no es poden encabir en altres partides i que normalment fan referència a unes despeses generals fixes, com ara el consum de llum o aigua. En aquest sentit es podrien anomenar cost indirecte, cost fix o despesa general, com es proposa en diverses fitxes del Cercaterm. Però si fa referència a la part de la dotació econòmica de projectes d’investigació i contractes d’R+D que la universitat o una altra entitat cobra per satisfer les despeses indirectes que ha de suportar, és preferible una denominació com ara cànon de gestió (com proposa l’AGAUR) o comissió de gestió (com proposa la Fundació Bosch i Gimpera).
Tot i que en els diccionaris no hi ha recollides paraules derivades del mateix tipus, és a dir, verbs o noms deverbals formats a partir d’un nom o adjectiu acabat en –ista, sembla que la formació és correcta tenint en compte el concepte que vehicula —incrementar el nombre de feministes (independentment del gènere)— que és diferent del concepte de feminització o feminitzar —incrementar el nombre de dones.
A més, es tracta de termes que es documenten en altres llengües, com en castellà (feministización, feministizar), en anglès (feministization) o en francès (feministiser).
L’expressió clàusules etceterades es documenta en textos que tracten de documents notarials i fa referència a la presència d’etcèteres en el text, és a dir, amb abreujaments de fórmules textuals.
També es documenta el verb etceterar, com en l’article Processos inquisitorials per crim d’heretgia i una apel·lació per maltractament i parcialitat per part de l’inquisidor (1440). Documents dels protocols notarials, de Josep Hernando (UB).
Els compostos a la manera culta, generalment, incorporen la vocal o d’enllaç entre el primer i el segon formant. Així, el compost correcte hauria de ser literariomusical (gèneres literariomusicals), sense accentuar en cap cas el primer formant (encara que tingui fonèticament un accent secundari).
Aquest compost no té entrada en cap diccionari, però ja ha estat detectat per l’Observatori de neologia.
La denominació catalana correcta per al terme anglès prosumer —acrònim de producer (‘productor’) i consumer (‘consumidor’)— és consumidor proactiu, tal com es recull al Cercaterm i a la Viquipèdia.
Es tracta d’un grup d’universitats que ajuden universitaris perseguits en els seus països d’origen per tal que puguin continuar la seva tasca. El nom d’aquest consorci d’universitats se sol usar sempre en anglès, independentment de la llengua del text. No obstant això, la denominació és perfectament traduïble i, de fet, la denominació Universitat a l’Exili (o, en castellà, Universidad en el Exilio) fa referència a una institució que es va crear a la New School for Social Research de Nova York els anys trenta per acollir els universitaris jueus que fugien del nazisme. La nova iniciativa impulsada per aquest nou Consorci és hereva d’aquella Universitat a l’Exili, tal com s’explica al mateix web, a l’apartat d’història. Per tant, la denominació catalana hauria de ser el Nou Consorci Universitat a l’Exili (tal com es troba per al castellà a la pàgina de les Nacions Unides sobre el Nuevo Consorcio Universidad en el Exilio).
El nom en alemany d’aquesta universitat és Hochschule Ruhr West i la mateixa universitat tradueix el nom en anglès amb la forma Ruhr West University of Applied Sciences. Aquest nom és fàcilment traduïble al català com a Universitat de Ciències Aplicades del Ruhr Oest, que és la denominació més documentada, o bé Universitat de Ciències Aplicades de l’Oest del Ruhr (com es documenta en francès: Université de Sciences Appliquées à l’ouest de la Ruhr).
El nom suec Åbo Akademi fa referència una universitat finlandesa de llengua sueca. D’acord amb la mateixa institució, el nom en anglès és Åbo Akademi University. Es pot veure, doncs, que el nom traduït a l’anglès incorpora el nom university (probablement perquè no hi hagi dubte sobre el tipus d’institució de què es tracta) acompanyat de la denominació en suec, com si es tractés d’un nom propi intraduïble. Si respectem aquest mateix criteri per al català, la denominació hauria de ser Universitat Åbo Akademi.
Una altra opció que es documenta en català és Universitat Acadèmia d’Åbo, però aquí els noms universitat i acadèmia són redundants. Seria preferible optar per Universitat d’Åbo o Acadèmia d’Åbo, però aquests noms no respecten la proposta de traducció que fa la mateixa institució amb el nom en anglès, on sembla posar de manifest la voluntat de no traduir el sintagma Åbo Akademi.
El nom d’aquesta universitat alemanya és el resultat d’ajuntar el nom de dos personatges històrics (segons informació extreta de la mateixa universitat a Why are we called JMU?): Julius Echter i el rei Maximilià I Josep de Baviera (nom catalanitzat extret de l’Enciclopèdia.cat). El nom en alemany o en anglès d’aquest rei és Maximilian. La essa final que apareix en el nom (sempre en alemany) d’aquesta universitat és una marca de genitiu: Julius-Maximilians-Universität Würzburg. En català, per tant, aquesta essa no hi hauria d’aparèixer. Pel que fa a la catalanització dels antropònims, a l’Enciclopèdia.cat hi apareixen tots dos amb la forma Julius (dins l’entrada Würzburg) i Maximilià. Atès que Maximilià té tradició com a nom catalanitzat, la denominació catalana d’aquesta universitat hauria de ser Universitat Julius-Maximilià de Würzburg, amb guionet entre els dos noms per indicar que es tracta d’un nom compost de dos noms de persones diferents.
La denominació galga iònica és la traducció literal de l’anglès ion gauge. Tot i que la denominació catalana apareix al Cercaterm en una fixa de procedència UPC, no és una denominació documentada en textos catalans. En francès sí que es documenta la denominació paral·lela jauge ionique.
En alguns catàlegs, però, es mostren altres denominacions per a gauge, com ara mesurador o, en el cas concret de vacuum gauge, també vacuòmetre, tant en castellà com en francès.
A l’Enciclopèdia.cat, dins l’article vacuòmetre es parla de diferents tipus d’aparells, entre els quals s’esmenta el mesurador d’ionització. I aquesta denominació està una mica més documentada en català, però el més important és que es documenta al Compendi de nomenclatura de química analítica, a l’apartat sobre mesuradors, que es correspon amb l’apartat gauges de la versió anglesa (capítol 12.4.4 de l’Orange Book).
Per tant, tot sembla indicar que la denominació galga, en aquest context, no s’usa en català. Sí que s’usa vacuòmetre com a equivalent de vacuum gauge (que es documenta al Cercaterm, UBTERM, Enciclopèdia.cat, etc., tot i que al Compendi només parlen de mesurador de buit) i en el cas de ion gauge la denominació més habitual és mesurador d’ionització.
La denominació espongocel es documenta en alguns llibres. Sembla un compost ben format, que consta de l’arrel espong– ‘esponja’ i –cel ‘cavitat’. És una formació paral·lela a altres compostos amb –cel: ocel, hemocel, involucel, etc., que podem documentar al DIEC.
En castellà, la denominació és espongocele, forma documentada al Dicciomed de la Universitat de Salamanca.
Aquesta expressió fa referència a les tendències que s’observen decenni rere decenni (o dècada rere dècada). En anglès, l’adjectiu se sol derivar de decade, d’on s’obté decadal (tot i que també hi ha l’adjectiu decennal); en català, la forma més habitual és la que deriva de decenni, d’on s’obté decennal. És per això que la denominació més freqüent és tendència decennal, com podem veure en textos del Servei meteorològic de Catalunya o en documents de la Generalitat de Catalunya.
És el mateix cas que hem vist en els termes oscil·lació decennal del Pacífic i predicció decennal, estudiats en altres fitxes del Sens Dubte.
La forma defluorinació és un calc de l’anglès defluorination, derivat de fluorination, format a partir de fluorine, el nom en anglès per al fluor.
Tal com es pot veure en les entrades halogenació del Cercaterm o de la Viquipèdia, la fluoració és un tipus d’halogenació, que en anglès rep el nom de fluorination. En català també s’anomena fluoració (veg. els dos significats de fluorar) l’addició de fluor (fluorur, de fet) a l’aigua potable, mentre que en anglès rep el nom de fluoridation (ja que es fa derivar de fluoride i no pas de fluorine).
El procés contrari a la fluoració és la desfluoració (defluorination en anglès).
L’adjectiu replicatiu està documentat dins d’algunes fitxes del Cercaterm i de la Viquipèdia (com permet veure fàcilment una cerca des del Multicercador lèxic), on apareix en contextos similars temàticament al context que motiva aquesta consulta: «El mecanisme del procés replicatiu del DNA».
Es tracta d’un adjectiu derivat a partir de la base verbal replicar mitjançant el sufix –iu, com passa a productiu, combatiu, representatiu. En aquest cas, però, l’adjectiu replicatiu no té entrada en el diccionari, probablement perquè no és un derivat gaire usat en la llengua general.
També cal tenir present que al Cercaterm i en altres fonts es documenta el terme replicació del DNA, que també escauria en el context citat: «El mecanisme del procés de replicació del DNA», però segurament s’ha optat per l’adjectiu per evitar un encadenament excessiu de sintagmes nominals que en dificulten la comprensió.
També hi hauria la possibilitat d’usar l’adjectiu replicador (amb entrada al DIEC2), però la forma replicador s’usa molt més com a substantiu dins d’aquest mateix camp, com mostra l’entrada replicador del Cercaterm i com mostra la major part de la documentació que emergeix amb la cerca: «replicador» «DNA».
Per altra banda, l’adjectiu replicatiu pot perfectament coexistir amb l’adjectiu replicador, com passa amb altres parells parcialment sinònims, com ara formador/formatiu.
Escriu un comentari