• vídeo resum o videoresum?

    A la Viquipèdia en anglès trobem l’entrada video synopsis, amb la definició: technology that creates a short video summary of a long video. No hi ha entrades relacionades en altres llengües.

    La construcció anglesa video synopsis o video summary està formada per un nucli (synopsis o summary) modificat per un element amb funció adjectiva (video). És la mateixa estructura que trobem en video game, video amplifier o video advertisement, per posar alguns exemples trobats al Cercaterm. Cadascun d’aquests termes, s’ha adaptat al català seguint dos patrons bàsics: sintagma nominal (amplificador de vídeo, anunci de vídeo) o compost (videojoc o videoanunci). Com es pot veure amb només aquests tres exemples, hi ha casos en què s’ha optat per una solució o per l’altra i també casos que admeten totes dues solucions simultàniament.

    En termes generals, podem considerar que la forma sintagmàtica és més descriptiva; el compost comporta un grau de lexicalització superior i, per tant, denota una noció amb més entitat, encara que res impedeix designar amb un sintagma nominal nocions amb molta entitat.

    Així, doncs, podem concloure que l’expressió video summary es pot adaptar al català com a resum de vídeo o com a videoresum. Atès que la denominació més freqüent és la que presenta els elements en el mateix ordre que en anglès, cal optar per la grafia de mot compost: videoresum.

  • tenis o tennis?

    El DIEC2 recull tennis i tenis com a formes normatives, així com els derivats tennista o tenista i tennístic -a o tenístic -a. Les formes tenis, tenista i tenístic -a, amb una sola ena, són les preferents en els textos institucionals i acadèmics de la Universitat de Barcelona, atès que és la grafia més coherent amb la resta d’adaptacions al català d’anglicismes similars, com ara: túnel (<tunnel), escàner (<scanner), bàner (<banner). També és la més coherent amb el principi general d’adaptar els manlleus a partir de la pronúncia (com s’ha fet amb futbol) i no pas a partir de la grafia originària (segons la qual hauria estat football).

    Cal tenir present que la grafia anglesa amb dues enes no reflecteix la pronúncia d’aquesta consonant, que és simple, sinó la pronúncia de la vocal precedent (the rabbit rule). Es pot comprovar que aquesta regla s’aplica a tennis si n’escoltem la pronúncia a diccionaris d’anglès en línia, com ara l’Oxford o el Webster. Aquesta doble ena tampoc té relació amb l’etimologia del mot anglès, que procedeix de l’imperatiu de l’anglès antic tenetz, pres del francès antic tenez, imperatiu de tenir.

    Sorprèn constatar que el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra només incloïa la forma tenis. Va ser a partir de 1989 que la Secció Filològica, mitjançant el primer Suplement al Diccionari General de la Llengua Catalana (addicions, modificacions i supressions), va proposar la substitució de tenis per tennis. Així, al DIEC1 es va incloure únicament la forma tennis (amb els derivats). En el DIEC2, però, es va recuperar la grafia fabriana tenis, però amb remissió cap a tennis. Aquesta incorporació i priorització de la forma amb doble ena, tot i que no es justifica en el Suplement, sembla que es basa en l’ús més abundant de la forma tennis. Les dades del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC) avalen aquesta proposta, ja que hi apareixen 372 ocurrències de tennis enfront de 130 de tenis.

    Seguint la proposta del DIEC, altres fonts importants, com els diccionaris del TERMCAT o els del Grup Enciclopèdia, tot i acceptar totes dues formes (tennis i tenis), han mantingut tennis com a preferent.

    Per contra, l’És a dir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, opta per la «forma adaptada» tenis, que contraposa a la «forma anglesa» tennis. I aquesta mateixa línia segueixen altres mitjans de premsa escrita, com el diari Ara. També cal esmentar les crítiques de Joan Solà i Josep Ruaix a la decisió de la Secció Filològica de retornar a la forma gràfica anglesa tennis, contravenint la norma general d’adaptació de manlleus en català, tal com explica el lingüista Josep Lacreu (cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua) en l’article «Un partit de tenis (¿o és tennis?)».

    Així, doncs, un cop estudiat a fons el cas de la grafia vacil·lant d’aquest mot i els seus derivats, els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona proposen usar preferentment la grafia amb una sola ena per a tenis i els seus derivats en els textos produïts dins d’aquesta institució.

  • hisop? (belles arts)

    El nom hisop fa referència a una planta (Hyssopus officinalis) i també és un sinònim de salpasser (objecte usat per a les aspersions amb aigua beneita), ja que molts cops s’usava hisop o altres plantes similars com a salpassers.

    En castellà aquest nom (hisopo) també s’aplica a l’escovilló (escobillón, en castellà) o bastonet usat en medicina, però també en molts altres àmbits (com ara en la restauració d’obres d’art), consistent en una tija amb l’extremitat coberta de cotó estèril. Segons algunes fonts, la raó és la similitud d’aquest estri amb un salpasser. Però també podria ser per la similitud amb les tiges de la planta.

    Sigui com sigui, aquest darrer significat d’hisop no està recollit en cap font de referència en català. Per tant, és preferible usar les denominacions recollides als diccionaris i al Cercaterm: escovilló (denominació preferent segons el Cercaterm) o bé bastonet o bé raspallet.

     

  • egressat?

    En castellà, el verb egresar significa, segons el DRAE, ‘salir de alguna parte’ (en contraposició amb ingresar, ‘entrar en un lugar’). A partir del verb s’origina el substantiu corresponent, egresado -a, que tal com recull el DRAE és una forma pròpia de l’Amèrica Llatina que es refereix a la ‘persona que sale de un establecimiento docente después de haber terminado sus estudios’.

    És especialment interessant la informació que, sota l’entrada egresado, recull el glossari de la Red Iberoamericana para la Acreditación de la Calidad de la Educación Superior (RIACES):

    Término que se aplica a la persona que ha completado sus estudios universitarios. En algunos países se refiere a estudiantes que han completado satisfactoriamente los cursos de su carrera; en otros, adicionalmente, se utiliza para designar a estudiantes que habiendo concluido los cursos de su plan de estudios, no han realizado su trabajo final de graduación, por lo que no han recibido el título correspondiente. Establece la relación de una persona recién titulada con su institución, no tanto con el tipo de título que ha obtenido u obtendrá o con su especialidad.

    Això confirma que no hi ha un acord sobre el concepte exacte que hi ha al darrere del mot egresado -a, el qual pot variar d’un país a un altre. És possible que, per això, en castellà peninsular s’hagi defugit aquesta forma i sigui més habitual parlar de titulado -a, licenciado -a, diplomado -a, graduado -a, etc.

    En català, la forma verbal egressar no es recull en les obres lexicogràfiques de referència i la forma substantiva derivada, egressat -ada, només es documenta en el Gran diccionari 62 de la llengua catalana, que la defineix com a ‘persona que ha superat un nivell determinat d’estudis universitaris’.

    Aquesta expressió, malgrat estar recollida en una obra lexicogràfica, no és gens precisa i no es pot considerar implantada. És preferible, doncs, evitar aquesta expressió i substituir-la per una altra de normativa, més concisa, freqüent i entenedora.

    El Diccionari castellà català d’Enciclopèdia proposa com a forma equivalent per al català, en el context que ens ocupa, diplomar-se i diplomat -ada, segons si es tracta del verb o del nom. Això només és parcialment correcte, ja que s’obvia qualsevol altre tipus de titulació que no siguin les diplomatures.

    Per tant, proposem com a alternatives les formes titulat -ada (si el context no ens permet conèixer la titulació o si es parla de més d’una titulació alhora), o bé graduat-ada, diplomat -ada, llicenciat -ada, etc., si es vol indicar el tipus de titulació.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • LERU (League of European Research Universities), com ho desenvolupem en català?

    La League of European Research Universities (LERU) és una xarxa d’universitats europees que fan recerca intensiva. L’objectiu d’aquesta xarxa és compartir coneixements i fer d’interlocutor amb les institucions europees per desenvolupar polítiques favorables a la recerca a Europa.

    La traducció del nom d’aquesta xarxa es fa de maneres diferents, que són fonamentalment:

    • Lliga d’Universitats de Recerca Europees
    • Lliga d’Universitats Europees de Recerca
    • Lliga Europea d’Universitats de Recerca

    En francès també trobem documentades aquestes mateixes variants (Ligue des universités de recherche européennes, Ligue des universités européennes de recherche i Ligue européenne des universités de recherche) i el mateix passa en castellà (Liga de Universidades de Investigación Europeas, Liga de Universidades Europeas de Investigación i Liga Europea de Universidades de Investigación).

    Dins del mateix web de la LERU, i tot i que ja indiquen que el nom s’ha definit només en anglès perquè aquesta és la llengua de treball del grup, es diu que en països francòfons «it is sometimes referred to as ‘Ligue des universités européennes de recherche’». En alemany, la forma documentada és Liga Europäischer Forschungsuniversitäten.

    Aquests exemples mostren que hi ha una tendència a fer emergir el terme universitat de recerca, que en alguns casos s’ha documentat amb la forma completa universitat de recerca intensiva.

    La denominació preferent en català en els textos de la Universitat de Barcelona és, doncs, Lliga d’Universitats de Recerca Europees, per la fidelitat respecte de l’original i perquè manté aglutinat, a diferència de la segona proposta, el sintagma universitat de recerca, que sol aparèixer com a terme que expressa el tipus d’universitats que integren la LERU (les de recerca intensiva). La tercera opció es descarta perquè s’allunya de l’estructura del nom en anglès, en què l’adjectiu european no modifica league.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • dermocosmètica, dermofarmàcia, dermofarmacèutic

    D’acord amb els criteris generals publicats pel TERMCAT en el document Formació de termes amb elements cultes, en la formació de termes nous s’ha de donar preferència a la forma plena de l’arrel de l’element culte. Així, és preferible dermato– a dermo-. Però, com s’explica en el mateix document, cal tenir en compte altres condicionants que poden fer preferible la forma reduïda, com ara l’analogia amb altres llengües, la coherència dins la mateixa família de mots, l’ús, etc.

    En el cas de dermofarmàcia i dermofarmacèutic, no es documenta cap cas de forma plena *dermatofarmàcia. En canvi, sí que es documenten casos de dermatocosmètica (en català, en castellà i en anglès) amb el mateix significat que la forma més freqüent dermocosmètica. En aquest cas, doncs, es podria optar per la forma plena dermatocosmètica com a preferent.

  • videomaton o videomató?

    La denominació catalana preferent és cabina de vídeo instantani, però en contextos col·loquials es pot substituir per alguna de les formes més populars videomaton o videoràpid, tal com recull la fitxa corresponent del Cercaterm.

    La denominació videomaton està formada per analogia amb fotomaton, que prové del nom adaptat gràficament de la marca registrada Photomaton, tal com s’indica a Enciclopèdia.cat. També en aquest cas, la denominació preferent és cabina de fotografia instantània.

     

  • flyer?

    Les propostes denominatives que es recullen al Cercaterm per al català són full de mà o full volanter, que en alguns contextos pot quedar excessivament formal i, fins i tot, poc entenedor. Possiblement per aquesta raó, a l’Ésadir s’accepta l’anglicisme flyer. No obstant això, fa estrany que no s’hagin habilitat les denominacions probablement més usades popularment, que són fullet o fulletó, entesos com a diminutius de full. En el DIEC2 i en altres obres, les úniques accepcions recollides per a aquests mots no fan referència a un full de mà:

    fullet

    m. [AF] [LC] [BB] Obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena.

    fulletó

    1 1 m. [FLL] [LC] [BB] En un periòdic, part reservada per a la publicació de textos literaris. El diari La Veu de Catalunya publicà de fulletó l’obra La família dels Garrigues.
    1 2 m. [LC] [BB] Obra publicada en el fulletó d’un periòdic.
    1 3 m. [LC] [FLL] [BB] Fascicle d’una obra literària publicada fragmentàriament, de manera que pugui ésser relligada en un sol volum a la fi de la publicació.
    2 1 m. [LC] Obra literària, succés, etc., de característiques melodramàtiques, semblants a les de moltes novel·les de fulletó. La seva vida és un fulletó.
    2 2 m. [JE] Telesèrie molt llarga i d’un to marcadament melodramàtic.

    Però sí que trobem l’ús de fullet com a diminutiu de full, i, per tant, com a sinònim de full de mà a l’Optimot:

    Un fullet és un full imprès de dimensions reduïdes que normalment té una funció informativa o publicitària. Si el fullet es presenta doblegat, pot rebre el nom genèric de full desplegable. Si es presenta doblegat en dues o tres parts també es pot anomenar díptic o tríptic, fent referència al nombre de pàgines que té.

    En canvi, un fulletó és un fragment d’un text literari, habitualment una novel·la, publicat en un diari o en una revista.

    També al DDLC es recull aquesta accepció de diminutiu de full tant per a fullet com per a fulletó:

    fullet

    1. Vegeu full m.
    2. [Ncompt (ADJ1)] (ADJ1[científic, literari]) Obra impresa [científica, literària]1, no periòdica, d’un nombre de pàgines no superior a una cinquantena, que constitueix una unitat bibliogràfica. Com premi al seu capteniment i fidelitat, cada any li encarregava d’escriure un fullet científic sobre problemes sexuals. [Bertrana (1948): N, p. 24]i. […] moltes d’aquestes oracions, propagades en opuscles i fullets, a tall de romanços, assolien una ràpida difusió. [Curet (1955): 21, p. 237]i.
    •3a. [Ncompt (de N1) (de N2)] (N1[informació, publicitat, propaganda]; N2[producte, establiment, lloc, activitat]) Imprès d’un o de pocs fulls2b, que pot adoptar formats i plegats diversos i que té una finalitat [informativa, publicitària, propagandística]1 [d’un producte, d’un establiment, d’un lloc, d’una activitat]2.  ~ informatiu. L’endemà, després d’haver llegit un fullet d’anunci d’una casa d’estilogràfiques que el correu li duia, es posà el barret i […] es decidí a sortir a estirar les cames. [Trabal (1931): N, p. 128]i. […] he llegit uns fullets de propaganda que es tiraren pels carrers, en els quals l’extrema dreta l’acusava de comunista. [Capellà (1975): 32, p. 167]i. Viatges de noces. Tota mena d’excursions amb autocar, estances, billets d’avió i vaixell. Sol·liciteu fullets informatius detallats. [Tele-Estel (1970): 41, niv. 3, p. 2]i. Tothom que desitgi fullets de les properes festes i falles, poden passar per la nostra Oficina on els seran lliurats gratuitament. [Diari (1935): 40, niv. 1, p. 9]i. El prospecte, el follet, el petit catàleg i tota aquesta menudalla publicitària, ha de tenir un caràcter personal, personalíssim. [Bori (1925): 65, p. 19]i.
    •3b. [Ncompt de N1] (N1[producte, medicament, aparell]) Prospecte1b. Per a aprimar-vos Sabelin. Composició d’herbes medicinals. […] Proveu-ne només una capsa o demaneu-ne el fullet a la Casa Segalà […]. [La Dona (1934): 41, niv. 3, p. 7]i.
    •4. [Ncompt] Làmina6a. Reig o Monjola. […] Podria confondre’s amb l’Oriol foll o Reig vermell, però és distingeix d’aquest últim en que té els fullets o costelles grogues en lloc de blanques […]. [J. C. V. (1929): 58, p. 6]i.
    Var.: fulletet.
    fulletó
    1a. [Ncompt (de N1)] (N1[diari, revista]) Part [d’un diari, d’una revista]1 reservada a publicar-hi fragmentàriament una novel·la o un text literari. El mateix any publicà Dos màrtirs de ma pàtria, en el fulletó d'»El Eco de la Montaña», corresponent al mes de setembre. [Bohigas2 (1958): 85, p. 9]i. Avui oferim als nostres lectors en el fulletó, la continuació de l’interessant Monografia de Santa Maria del Mont […]. [Santa Maria del Mont (1931): 48, niv. 1, p. 2]i.
    1b. [Ncompt de N1] (N1[novel·la]) Fascicle [d’una novel·la]1 publicat en un fulletó1a, sovint numerat a part per a poder ésser relligat en un sol volum a la fi de la seva publicació. [El Suplement d’En Patufet] publica el quart folletó de la preciosa novel·leta d’en Josep Ma. Folch i Torres «La Vida extraordinaria d’en Jaumó rabadà». [En Patufet (1916): 47, niv. 4, p. 1]i.
    1c. [Ncompt (de N1)] (N1[diari, revista]) Text literari publicat en un fulletó1a. Què vols que faci? la gent | em cansa, em cou i m’atipa; | m’estimo més una pipa, | quatre gotes d’aiguardent, | el folletó del diari […]. [Sagarra1 (1935): T, p. 13]i. [El públic] té ara unes curiositats literàries que no tenen res a veure amb el simple esbargiment que li pot procurar la lectura de fulletons o de novel·les. [Cabot (1929) [T]: A, p. 14]i.
    2a. [Nincompt] Gènere narratiu basat en relats d’una gran simplicitat psicològica, de temàtica melodramàtica i argument complicat, sorprenent i inversemblant.  novel·la de ~. Josep Iborra anomena el Costumisme […]. Tanmateix, si fèiem una anàlisi detinguda, descobriríem que la major influència no procedeix d’aquest Costumisme, sinó del fulletó. [Simbor (1986): 86, p. 133]i.
    2b. [Ncompt] Obra literària de fulletó2a. Les llàgrimes de Sant Llorenç no passa d’ésser un fulletó sentimental […]. [Tasis (1954): 85, p. 61]i.
    •3. [Ncompt] Fullet2. En 1879, el Dr. Jaume Ferran i Clua i l’enginyer Ignasi Paulí publiquen un fulletó «De la instantaneidad en fotografía» en el que exposen el seu mètode. [Porter (1977): 77, p. 14]i.
    •4. [Ncompt (de N1/ADJ1) (de N2)] (N1[informació, publicitat, propaganda]; N2[producte, establiment, lloc, activitat]) Fullet3a. […] es pretén editar un fulletó explicatiu de la comarca, el qual serà enviat a les agències, clubs, centres regionals, etc… [El Solsonès (1987): 41, niv. 1, p. 18]i. La funció d’aquests llibrets no pretén tan sols ser escolars, com s’apunta en el fulletó de presentació […]. [Avui (1978): 40, niv. 4, p. 57]i. [La bandera] fou hissada pel primer cop el dia 11 de setembre del 1985, Diada Nacional de Catalunya, editant-se un folletó commemoratiu a tot color. [Vexil·la (1985): 46, niv. 4, p. 4]i.
    I el GDLC recull fullet com a sinònim de prospecte:
    fullet
    1. Obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena.
    2. Prospecte.

    prospecte

    1. Imprès de petites dimensions que hom distribueix entre el públic per tal de presentar o anunciar una obra, un establiment, una mercaderia, etc.
    2. Imprès, generalment de petites dimensions, que acompanya un medicament, un aparell, un producte, etc., i en dona instruccions sobre la utilització, les característiques, etc.

    Així, doncs, d’acord amb les informacions de l’Optimot, el GDLC i el DDLC, la forma fullet també hauria de ser vàlida per referir-se a tota mena d’imprès de petites dimensions, juntament amb la denominació sinònima prospecte.

  • Turkey o Türkiye?

    Recentment, el govern turc ha fet una petició a les Nacions Unides per tal que el nom del país en anglès en l’escena internacional sigui Türkiye, en lloc de Turkey. Segons informacions de la premsa, com ara la BBC, una de les raons adduïdes pel canvi de nom és la coincidència formal amb el nom anglès per a gall dindi o amb altres significats recollits per a la mateixa paraula que tenen connotacions pejoratives. Des de l’ONU s’ha atès la petició i el nom ja apareix en anglès amb la forma oficial Türkiye.

    Més enllà dels organismes internacionals, però, és dubtós que aquest canvi s’hagi d’aplicar de manera sistemàtica. Tal com indica l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC a partir d’una consulta que hi hem adreçat, aquest canvi afecta textos en què cal posar el nom en la forma oficial.

    Potser és una mica aviat per veure quin acabarà sent l’abast del canvi de denominació en altres contextos. Ara per ara, no sembla que el canvi s’apliqui a la premsa generalista, com es desprèn de notícies recents de la mateixa BBC, com ara «Turkey’s underground city of 20,000 people», o en l’apartat Turkey de The Guardian, per posar dos exemples.

    Considerem, per tant, poc recomanable aplicar aquest canvi en textos de difusió àmplia de la UB en anglès, com ara notícies.

    No cal dir que aquesta proposta de canvi de denominació no afecta per res el topònim en altres llengües, com el català o el castellà.

  • coberta aterrassada?

    Segons l’article cubierta de la Viquipèdia en castellà, la cubierta aterrazada o plana és la coberta d’un edifici sense inclinació, és a dir, plana com una terrassa. En l’article corresponent en català, no apareix la traducció coberta aterrassada, únicament es parla de coberta plana. Sí que apareix dins l’article capcer o Can Quera, i en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat.

    Per altra banda, l’adjectiu aterrassat també s’usa per fer referència a altres elements que presenten forma de terrassa, com ara el vessant d’un turó o qualsevol altra superfície natural, com es pot veure en alguns contextos de Google Llibres.

    Per tant, es pot concloure que l’adjectiu aterrassat –ada és un derivat de terrassa lingüísticament ben format i relativament ben documentat que s’aplica a una superfície plana o aplanada en forma de terrassa.

  • clàusules contractuals tipus o clàusules contractuals estàndard?

    En les obres de consulta habituals no es documenta cap d’aquestes denominacions, incloses les formes més curtes clàusules tipus i clàusules estàndard. A Google, tant en singular com en plural, hi ha un nombre similar de resultats per a cada denominació. La restricció a Google Llibres no ofereix cap resultat, i la restricció a Google Acadèmic ens dona algun resultat que presenta les diferents formes com a sinònimes (Europa, cloudcomputing i protecció de dades de caràcter personal).

    Al Cercaterm trobem diverses fitxes per al terme contracte tipus, algunes amb el sinònim contracte estàndard presentat com a sinònim complementari, cosa que indica que la forma preferent és contracte tipus. Aquesta informació indica que la formació del terme, amb el substantiu tipus en aposició, és usual en aquest àmbit, i que, en alguns termes, es prefereix a l’adjectiu estàndard.

    Tot fa pensar que l’equivalent català preferent de l’anglès standard contractual clauses és clàusules contractuals tipus, si bé també es pot usar clàusules contractuals estàndard.

     

     

  • anestesia balanceada? Com es diu en català?

    El terme castellà anestesia balanceada és un calc de l’anglès balanced anesthesia, que es documenta a la Viquipèdia. En el Libro rojo de Fernando A. Navarro, inclòs al portal Cosnautas, aquest terme apareix dins l’entrada balanced, on es diu:

    «Según lo comentado en → balance 1a, en los textos médicos se usa mucho más en el sentido de equilibrado que en el de ‘balanceado’. ● balanced anesthesia o balanced anaesthesia (anestesia equilibrada, mejor que el calco habitual *anestesia balanceada*)»

    Pel que fa a la freqüència d’ús, la forma castellana anestesia equilibrada apareix un nombre de vegades similar a anestesia balanceada en les cerques restringides a Google Llibres i Google Acadèmic.

    Al Grand dictionnaire terminologique, el terme anglès balanced anesthesia (o anaesthesia) apareix relacionat amb combined anaesthesia i mixed anaesthesia. Cap d’aquests termes duu associada una definició o nota d’ús que orienti sobre la relació conceptual que mantenen. La cerca d’aquests termes combinats en un sol text no mostra que hi hagi cap relació de sinonímia. Generalment, s’observa que l’adjectiu combined s’usa per referir-se a la combinació d’anestèsia general i epidural, mentre que balanced s’usa sempre per fer referència a la composició de l’anestèsia general.

    Atès que el concepte està relacionat amb l’equilibri de components de l’anestèsia, és preferible l’ús de anestesia equilibrada, tal com recomana Fernando A. Navarro.

    En català, la proposta anestèsia equilibrada sembla adequada i també es documenta a Google Llibres i Google Acadèmic.

     

  • expedir o atorgar un títol?

    El verb atorgar implica una concessió per voluntat de l’atorgant, com quan s’atorga un premi fruit de la deliberació d’un jurat, tal com es desprèn de la definició del DIEC:

    1 1 v. tr. [LC] [AD] Concedir. Atorgar un favor, una gràcia. Atorgar un privilegi.
    1 2 v. tr. [AD] Fer (un contracte, una escriptura, etc.), davant un notari. Atorgar un testament.

    El verb expedir, per contra, comporta el lliurament d’un document oficial a la persona interessada, que reflecteix l’acompliment d’algun assumpte, com quan s’expedeix un títol universitari (el qual reflecteix que s’han assolit uns determinats objectius).

    1 2 v. tr. [AD] [LC] Elaborar amb les formalitats establertes (un document oficial, una butlla, un privilegi, etc.) per poder-lo lliurar a l’interessat.

    En coherència amb les definicions d’aquests dos verbs, la normativa següent usa sempre la forma expedir i expedició amb relació a l’emissió de títols:

     

  • echar un pulso, com es diu en català?

    Segons els diccionaris DIEC i diccionari.cat, la forma catalana per a l’expressió castellana echar un pulso és fer un torcebraç

    torcebraç

    1 m. [LC] Prova de força que consisteix a agafar-se dues persones per la mà i, amb els colzes reposant sobre una superfície plana, tractar cada una de torçar el braç de l’altra. Fem un torcebraç i veurem qui té més força.
    2 m. [LC] Estira-i-arronsa entre dues persones, entitats, etc. Un torcebraç entre el Govern i l’oposició.

     En l’Ésadir, el portal lingüístic de la CCMA, també s’inclou l’expressió fer un pols:

    2. Ús general al costat de torcebraç, prova de força, contenciós, pugna. [Ús no recollit al DIEC]

    Recollit, entre altres obres, al GD62.

    Fem un pols i veurem qui té més força
    Es manté el pols polític entre el govern i els sindicats

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • gas d’efecte hivernacle o gas amb efecte d’hivernacle?

    Paral·lelament al que s’explica a la fitxa efecte hivernacle o efecte d’hivernacle?, en què s’opta per donar per correctes totes dues construccions, també en aquest cas cal acceptar tant la forma gas amb efecte d’hivernacle (recollida al Cercaterm) com la forma gas d’efecte hivernacle (recollida a Enciclopèdia.cat).

  • efecte hivernacle o efecte d’hivernacle?

    Hem observat que en el conjunt de sintagmes que contenen el mot efecte, en tant que resultat de l’acció d’una causa, es poden fer els grups següents pel que fa a la presència o absència de preposició de entre efecte i el nom que l’acompanya:

    1. efecte + sintagma descriptiu (fa una funció adjectiva): efecte de retrocés, efecte de rodolament, efecte de so, efecte de tancament. El terme efecte de so té com a sinònim el sintagma efecte sonor. Per tant, es tracta de construccions que es podrien expressar amb un adjectiu, com passa amb efecte fotoelèctric, efecte advers, etc.
    2. efecte + nom propi: Generalment no duen preposició (efecte Auger, efecte Emerson, efecte Doppler); però hi ha algun cas que sí que en duen (efecte de Bohr, efecte de Kell).
    3. efecte + nom (que expressa la causa): Quan el nom que acompanya efecte n’expressa la causa, va introduït sempre per preposició (efecte de frontera, efecte de sobreexposició).
    4. efecte + nom (metafòric): Són casos en què la descripció de l’efecte es fa mitjançant una metàfora. En certa manera és un cas assimilable al grup de noms descriptius, ja que la metàfora és un recurs descriptiu. Hi ha certa tendència a construir aquests sintagmes sense preposició (efecte acordió, efecte bumerang, efecte corbata de llacet, efecte túnel, efecte dragó), però hi ha força vacil·lació (efecte d’oclusió, efecte de barrera, efecte de corona).

    Dins d’aquest darrer grup es podria incloure el terme efecte (d’) hivernacle, i probablement per això la forma (amb preposició o sense) presenta vacil·lació. Si s’observen les obres indexades dins Google Llibres, la fórmula efecte hivernacle és més abundant que efecte d’hivernacle. En canvi, la major part d’obres lexicogràfiques o terminològiques de referència proposen la forma efecte d’hivernacle (DIEC, Cercaterm, CiT), llevat d’Enciclopèdia.cat, on es proposa la forma sense preposició efecte hivernacle.

    Des d’un punt de vista lingüístic, totes dues formes són defensables, i la prova és que hi ha casos assimilables a un i altre cas. Davant d’aquesta situació, el més important és que dins d’un text s’usi sempre la mateixa fórmula, tenint en compte que la forma normativa (DIEC) és efecte d’hivernacle, però que la forma sense preposició no està explícitament rebutjada i és perfectament acceptable des d’un punt de vista lingüístic.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • Clavo o enclavado endomedular encerrojado, cerrojos distales? Com es diu en català?

    Els clavos encerrojados, segons Viladot Voegeli (Lecciones básicas de biomecánica del aparato locomotor) són «clavos endomedulares con agujeros transversales en su zona proximal y distal. A su través pueden transcurrir tornillos perpendiculares al eje, cuya función de cerrojo bloquea las rotaciones y evita el colapso del foco fracturario que queda suspendido en­tre los tornillos y alineado por el clavo».

    En altres fonts també es parla de acerrojado (el acerrojado, clavo acerrojado, acerrojado estático, acerrojado dinámico).

    En anglès es documenta locked (locked intramedullary nailing = enclavamiento centromedular encerrojado) i interlocking (static i dynamic interlocking intramedullary nailing).

    En català es documenta molt poc, però hi ha algun cas de forrellat o enforrellat com a equivalents de encerrojado o acerrojado. En el cas que ens ocupa, es podria usar el sintagma amb forrellat: clau endomedul·lar amb forrellat i enclavament endomedul·lar amb forrellat. D’aquesta manera evitem haver de crear derivats adjectivals com forrellat o enforrellat.

    I el cas de cerrojos distales es pot traduir fàcilment per forrellats distals.

    L’ús de forrellat sembla prou motivada ja que es tracta d’un cargol que té una funció i una forma similar a la d’un forrellat.

     

     

  • exposoma químic o exposoma química?

    El terme exposoma, encunyat pel doctor Christopher Paul Wild, fa referència a tots els factors d’origen no genètic a què estem exposats i que influeixen en la nostra salut. En paraules del mateix autor:

    The concept of the exposome was developed to draw attention to the critical need for more complete environmental exposure assessment in epidemiological studies; environment is defined in this context in the broad sense of ‘non-genetic’. The exposome, therefore, complements the genome by providing a comprehensive description of lifelong exposure history. [Christopher Paul Wild, The exposome: from concept to utility, International Journal of Epidemiology, Volume 41, Issue 1, February 2012, Pages 24–32, https://doi-org.sire.ub.edu/10.1093/ije/dyr236]

    Tal com podem veure, el terme exposoma és un compost format per paral·lelisme amb genoma. Hi ha certa discussió sobre la formació de genoma (segons algunes fonts està format amb la barreja del substantiu gen + la part final de cromosoma), però les fonts més fiables, com l’Oxford English Dictionary, consideren que es tracta d’una formació a partir de la forma sufixada −oma:

    -ome, comb. form

    Origin: Formed within English, by clipping or shortening; perhaps partly modelled on a French lexical item, and perhaps partly modelled on a German lexical item
    Etymons: English condylome , condyloma n., sclerome , scleroma n., rhizome n.
    Etymology: < -ome (in e.g. condylome, variant of condyloma n., sclerome, variant of scleroma n., rhizome n., etc., alterations of earlier forms in –oma comb. form), perhaps partly after French –ome, German –om –oma comb. form.
    1. Medicine. Forming nouns with the sense ‘swelling, tumour’, as odontome n. rare.
    2. a. Botany. Forming nouns with the sense ‘a part of a plant with a specified structure or nature’, as caulome n., rhizome n., trichome n.
         b. Zoology. Forming nouns with the sense ‘a part of an animal with a specified structure or nature’, as cladome n., rhabdome n., trichome n.
    3. Cell Biology and Molecular Biology. Forming nouns with the sense ‘all of the specified constituents of a cell, considered collectively or in total’, as plastidome n., plastome n., vacuome n.

    En català, tots els mots formats amb el sufix –oma són masculins: condiloma, escleroma, rizoma, odontoma, tricoma, vacuoma, bioma, genoma, etc. Per tant, també és masculí exposoma. I l’expressió correcta és exposoma químic.

  • periimplantar o periimplantari?

    D’acord amb una consulta feta al Termcat, la forma adequada és periimplantari -ària, ja que segueix el mateix patró que disciplina > disciplinari.

    Dins del Cercaterm no hi ha una fitxa específica per a l’adjectiu, però sí que apareix en les definicions de diferents termes com ara periimplantitis (definit com a «malaltia periimplantària»).

    Pel que fa a l’ús del guionet, cal tenir present que, d’acord amb el punt 4.3 de l’Ortografia catalana, els mots derivats per prefixació i els mots compostos s’escriuen, en general, amb els components aglutinats (llevat que el mot en qüestió s’ajusti a algun dels supòsits recollits en els punts 4.3.1 o 4.3.2). En aquest cas, doncs, la forma correcta és periimplantari (i no pas peri-implantari).

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.