Els verbs sol·licitar i demanar, en aquest context, són totalment intercanviables. Per tant, totes dues expressions són correctes i es troben documentades a bastament. Ara bé, l’ús el verb sol·licitar és d’un registre més formal que el verb demanar. Per tant, si el text va adreçat al públic en general, la forma demanar és més planera, més entenedora.
El setembre de 2023 el Consell Supervisor del TERMCAT va normalitzar el manlleu adaptat estríming, juntament amb la denominació transmissió en continu, després de reconsiderar la decisió presa el 2018, en què s’havien aprovat les denominacions reproducció en continu i reproducció en línia.
El canvi de parer parteix de la constatació dels aspectes següents:
Podeu veure tota la informació sobre aquests termes, els aprovats i els desestimats, a la fitxa estríming de la Neoloteca, en què els termes aprovats pel Consell Supervisor apareixen acompanyats de l’acta d’aprovació corresponent.
El terme managing complex change model fa referència a una eina per a la gestió en la transformació d’empreses creada per Mary Lippitt. No és un terme gaire documentat encara en català. En castellà tampoc està gaire documentat, però hi ha alguns articles de Google Acadèmic que contenen l’expressió modelo de gestión del cambio complejo i també algun cas de matriz de gestión del cambio complejo.
Aquest model es basa, entre altres coses, en la representació d’una matriu de gestió. Per tant, podem parlar de la matriu de gestió del canvi complex.
L’expressió customer centric se sol traduir al català de maneres diverses centrat -ada en el client, enfocat -ada al client, orientat -ada al client, etc precedit d’algun substantiu com ara enfocament, aproximació, estratègia, etc., segons el context.
És la forma adjectiva del terme customer centricity, que trobem al Grand dictionnaire terminologique (GDT) traduïda al francès com approche client, i que podem traduir al català com a orientació cap al client.
Segons el GTD, el terme customer centricity té altres formes sinònimes en anglès: customer orientation, customer-based orientation, customer-based approach, customer focus.
El terme loyalty està recollit al Cercaterm per a l’àmbit d’economia i empresa en el sentit de fidelitat. També es recull el terme loyalty making com a equivalent de fidelització.
No obstant això, es troben alguns textos en què customer loyalty es fa equivaldre a fidelització de clients (o fidelització del client), en comptes de fidelitat del client.
Tornant, però, a les fonts terminològiques fiables, el Grand dictionnaire terminologique, que recull explícitament customer loyalty, proposa la denominació francesa fidélité de la clientèle, mentre que la fidélisation de la clientèle es fa correspondre a development of customer loyalty. En una nota d’aquesta mateixa es diu el següent:
Le terme loyauté de la clientèle est une traduction littérale de l’anglais consumer loyalty qui est une forme elliptique de consumer loyalty building. Cette traduction fautive ne convient pas en français pour désigner le concept de « fidélisation de la clientèle ».
En aquesta nota s’explica el perquè de la vacil·lació entre fidelitat i fidelització en la traducció de consumer loyalty.
Per tant, la traducció correcta en català per a customer loyalty és fidelitat del client, llevant del cas que l’expressió anglesa s’hagi d’interpretar com una forma reduïda de customer loyalty building, en què la forma catalana hauria de ser fidelització del client o fidelització de clients.
Pel que fa a rentention, en la mateixa fitxa del Grand dictionnaire terminologique per a fidélisation de la clientèle, s’indiquen com a equivalents i sinònims en anglès els termes següents:
I s’afegeix la nota següent sobre l’ús de rétention en francès:
Le terme rétention de la clientèle, employé sur le modèle de rétention du personnel dans le domaine de la gestion des ressources humaines, est inapproprié au sens de « fidélisation de la clientèle ». La fidélisation sous-tend des pratiques positives qui visent à créer un lien affectif et à encourager la loyauté du client ou du salarié, contrairement à la rétention qui a une certaine connotation négative. Le terme rétention, employé dans le sens de « rétention du personnel », est un emprunt sémantique à l’anglais acceptable qui désigne le processus mis en œuvre pour retenir un salarié au sein d’une organisation ou dans un poste donné, en lui offrant des avantages pécuniaires plus alléchants que ceux des concurrents ou, au contraire, en le décourageant de partir par des contraintes faisant en sorte qu’il subisse une perte importante.
Aquest criteri s’aplica al terme taux de fidélisation, amb l’equivalent anglès customer retention rate i l’equivalent castellà índice de fidelización. I s’insisteix a desaconsellar el calc taux de rétention de la clientèle.
No obstant això, el terme retenció de clients apareix en textos acadèmics amb un matís diferent del de fidelització de clients, com en el cas del document Fidelització de clients i CRM (UOC) on es diu, per exemple:
«Els dos indicadors principals de fidelització són la taxa de retenció de clients i la taxa d’abandonament o deserció.»
«La taxa de retenció de clients mesura la fidelitat dels clients, ens indica els clients que continuen vinculats a l’empresa d’un any per l’altre i s’utilitza per calcular el valor del temps de vida del client.»
«Per exemple, si una empresa té al principi de l’any dos mil clients i dos-cents deixen de ser-ho al llarg de l’any, la taxa d’abandonament serà del 10 % i la de retenció del 90 %»
Aquests fragments mostren que els termes fidelització i retenció estan estretament relacionats, i en molts casos deuen ser intercanviables, però el terme retenció és més ampli que el de fidelització.
El terme lean startup fa referència a una metodologia per al desenvolupament de negocis i productes. El nom prové del llibre The Lean Startup: How Today’s Entrepreneurs Use Continuous Innovation to Create Radically Successful Businesses d’Eric Ries.
La vacil·lació en l’ús del guionet prové del fet que el mot anglès startup admet també la grafia start-up, però el títol del llibre opta per la grafia aglutinada, que és també la més usada a Google Acadèmic. La forma amb guionet, però, no és incorrecta.
No hi ha, per ara, una traducció consensuada per al terme lean startup, i per aquesta raó l’anglicisme s’usa de manera generalitzada, tal com es pot veure en els articles de la Viquipèdia sobre aquest concepte en diverses llengües, i en textos catalans com el de la Xarxa Emprèn.
D’acord amb les informacions recollides, la millor opció és usar l’anglicisme en textos catalans, amb la grafia aglutinada en el mot startup i amb els dos mots en minúscula (lean startup), ja que es tracta de noms comuns i, a més, és com s’usa en molts textos en anglès (tal com es pot comprovar en el mateix text de la Viquipèdia en anglès i en altres articles).
L’expressió customer value creation es documenta en traduccions cap a altres llengües com a creación de valor para el cliente, création de la valeur pour le client. En català, també trobem diversos documents amb l’expressió paral·lela creació de valor per al client, que és, de fet, la traducció literal de l’expressió anglesa.
Relacionat amb aquest terme, hi ha el terme value proposition, que trobem traduït al castellà a la mateixa Viquipèdia com a propuesta de valor. En català es documenta com a proposta de valor.
El terme customer development és una metodologia creada per Steve Blank per la creació de nous negocis.
En català, en el document Pivotar a la recerca de l’Èxit. Pensar sempre en el client: Customer Development, de la Xarxa Emprèn, es fa referència a aquest concepte amb la denominació desenvolupament de clients. Aquesta denominació està ben documentada en articles indexats a Google Acadèmic i altres publicacions rellevants en català.
En castellà es documenta la forma desarrollo de clientes a la Viquipèdia, a l’Observatori Tecnològic de la Universitat d’Alacant i en molts textos paral·lels indexats a l’eina Linguee, entre molts altres recursos.
En francès, a la Viquipèdia també es documenta la forma paral·lela développement par la clientèle.
Com que el desenvolupament de clients és un procés que consta de diferents fases, és també freqüent referir-s’hi amb el nom procés de desenvolupament de clients.
Els sistemes de gestió de signatures que permeten concentrar les peticions de signatura de documents electrònics adreçades a un usuari, reben generalment el nom de porta-signatures o portafirmes, que és el nom que tradicionalment han rebut les carpetes o carteres on es posen els documents que s’han de signar.
La denominació recollida als diccionaris catalans és portafirmes, encara que també és correcte usar la denominació porta-signatures, tal com es recull en la Nomenclatura de gestió universitària (consultable des del Cercaterm).
La denominació porta-signatures presenta una gran vacil·lació ortogràfica: porta signatures, portasignatures, porta-signatures. De totes aquestes opcions, només és correcta ortogràficament la forma amb guionet (porta-signatures), ja que es tracta d’un mot compost patrimonial (no pas culte) en què el segon element comença per essa, i per tant cal separar-lo amb guionet per evitar una mala pronúncia (vegeu l’apartat 4.3.2.2 d) de l’Ortografia catalana).
Aquest nom també s’usa com a nom propi d’algun d’aquests sistemes, com és el cas del PortaSignatures UB. En aquest cas, s’entén que el nom és una mena de marca i, per tant, es tracta d’un nom propi, en què s’ha optat representar els dos components del nom amb la inicial majúscula, de manera similar al cas de PowerPoint. És una opció acceptable perquè l’ús de la majúscula al principi del segon element fa de marca demarcativa que ajuda a identificar cadascun dels components del nom i, per tant, en facilita la pronúncia correcta.
Cal tenir present, però, que aquesta grafia aglutinada amb majúscula inicial en els dos components només és acceptable com a nom propi. Quan fa referència al nom comú, cal escriure’l amb guionet. Així, doncs, podem dir que el PortaSignatures UB és un porta-signatures o portafirmes per a la gestió de la signatura de documents electrònics.
El terme Porraimos o Porrajmos, que fa referència al genocidi perpetrat contra el poble gitano per part del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial, es troba documentat amb les dues grafies segons les fonts consultades. Així, a Enciclopèdia.cat es documenta la forma Porraimos, però al Cercaterm es documenta amb la forma Porrajmos. Una de les formes es basa en la pronúncia des del català (Porraimos), mentre l’altra es basa en la grafia originària en romaní (Porrajmos).
Dins l’article anglès Romani Holocaust de la Viquipèdia hi ha una discussió sobre l’origen d’aquest terme i altres propostes alternatives, com ara samudaripen. Totes les propostes són relativament recents i no estan prou consensuades.
A la documentació indexada a Google Acadèmic, hi ha un clar predomini de la forma Porrajmos, amb la grafia romaní originària sense adaptar.
Tenint en compte aquestes dades (vacil·lació en les obres catalanes de referència, vacil·lació en les altres llengües, falta de consens per a la denominació del genocidi gitano i predomini de la grafia originària en la documentació acadèmica), és preferible optar per la forma no adaptada gràficament al català: Porrajmos.
La sigla MVP prové del terme anglès minimum viable product, que fa referència al producte amb les característiques mínimes perquè pugui ser emprat pels primers clients i puguin aportar comentaris per al desenvolupament futur del producte. La denominació catalana recollida a la Viquipèdia és producte mínim viable, que és la forma documentada a bastament en molts llibres, articles i altres textos acadèmics. L’ordre dels elements en el sintagma producte mínim viable és l’adequat al concepte que expressa.
En l’àmbit del trànsit aeri, el terme hub s’aplica als aeroports de connexió, en els quals una companyia aèria té establert un centre de connexió de vols. Tot i que el manlleu anglès hub té un ús internacional força general, l’alternativa catalana és una forma descriptiva, semànticament transparent i molt precisa, perquè no designa cap altre concepte dins l’àrea. Es basa en el significat que el terme connexió té com a combinació de mitjans de transport en un punt determinat d’un viatge.
Més enllà de l’àmbit aeri, es pot observar un ús freqüent de la forma anglesa, no adaptada, complementant tota mena d’expressions lligades, especialment, als àmbits de la recerca i la tecnologia (hub tecnològic, hub d’educació, hub social, etc.), per fer referència al centre entorn del qual s’organitza o es concentra una activitat. En català, segons el context, disposem d’alternatives pròpies, a les quals cal donar preferència, per expressar el mateix concepte, com ara plataforma, centre, nucli, nus o focus, entre d’altres.
Això no obstant, si no és possible substituir el manlleu hub, convé fer les precisions següents:
El substantiu sistemàtica està recollit al DIEC2 i en altres fonts per referir-se a la ciència de la classificació, que ve a ser un sinònim de taxonomia. Pel que fa a altres usos de sistemàtica, el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC) recull alguns usos en què pren el sentit de ‘mètode’, ‘sistema’ o ‘sistematologia’. En qualsevol d’aquests casos, per transparència del text, seria preferible usar mètode, sistema o sistematologia segons correspongui.
En un cas com «la sistemàtica del text» seria preferible substituir sistemàtica per estructura o organització, que són expressions més precises. Llevat del cas que, en un àmbit determinat, sigui molt freqüent l’ús de sistemàtica en aquest sentit, de manera que els productors i receptors habituals d’aquests textos sàpiguen perfectament a què fa referència. Precisament en l’àmbit jurídic s’observa un ús important de sistemàtica per referir-se a l’estructura o organització del text.
En resum, tot i que la substantivació d’adjectius i l’extensió de significats és un mecanisme habitual de la llengua, no és convenient abusar-ne si introdueix imprecisió en un text. Però l’ús habitual d’una expressió concreta en un context determinat pot acabar fixant-ne el significat i fent-lo més precís.
Per a les qüestions gramaticals, el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) conté més informació o la presenta de manera més explícita que no pas el DIEC2. Si comparem les informacions per a multar del DIEC2 i del DEIEC, veurem que en el DEIEC s’han afegit un parell d’exemples que mostren clarament el comportament sintàctic del verb, de manera que el complement directe és la persona que rep la multa:
DIEC2
multar v. tr. [LC] [DR] Imposar una multa (a algú).
DEIEC
multar v 1 tr. [LC] [DR] Imposar una multa a [algú]. Han multat els patrons que no tenen la documentació en regla. El percentatge de conductors multats no és alarmant.
Es pot accedir al DEIEC des dels resultats de la consulta del DIEC2, i a la inversa.
Les traduccions a l’anglès de nomenclatura universitària es resolen en el marc de la Xarxa Vives mitjançant el Grup de Treball de Terminologia i Nomenclatura (GTTN). La raó d’aquest treball conjunt és evitar de prendre decisions diferents o contradictòries pel que fa a la traducció d’expressions o termes relacionats amb la realitat universitària catalana, que poden no tenir un correlat exacte en el món universitari anglosaxó.
Les decisions preses pel GTTN es traslladen a la Nomenclatura de gestió universitària, que el TERMCAT allotja al seu web per tal que tothom pugui accedir-hi.
Ja fa uns quants anys que el GTTN va establir unes equivalències català-anglès de les categories de professorat universitari. En molts dels casos es dona una doble opció: una més pròpia de la tradició britànica i una altra més pròpia de les universitats americanes, amb la intenció que cada universitat triï la denominació que consideri més oportuna. En un principi, la Universitat de Barcelona va optar per les denominacions que estaven marcades com a britàniques, atès que els textos institucionals de la UB en anglès es fan en aquesta variant.
L’any 2022, i arran de la queixa d’un professor, el GTTN va tornar a estudiar aquestes correspondències i va observar que la distinció entre nomenclatura britànica i nomenclatura americana és cada cop menys clara, ja que en els darrers anys algunes universitats britàniques importants estan començant a adoptar la nomenclatura americana per evitar problemes d’interpretació internacional. Vegeu, per exemple, els informes de la Universitat de Cambridge, la Universitat d’Oxford i la Universitat de Leeds.
Així, les denominacions angleses més tradicionals, com ara reader o lecturer, estan sent substituïdes per professor (full professor, associate professor, adjunct professor, etc.). La necessitat d’establir correspondències entre les categories de professorat que pertanyen a sistemes universitaris diferents, ha empès cada cop més universitats a optar per aquest sistema denominatiu simplificat i amb menys nivells.
A la vista de les conclusions del GTTN i dels canvis recents en algunes universitats britàniques pel que fa a les denominacions de categories de professorat, els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona adopten el sistema denominatiu simplificat, que és també el més utilitzat internacionalment. Aquesta proposta està desplegada a l’Omnia Nomina, portal de nomenclatura de la UB, dins de la nomenclatura Categories de professorat, entre les quals hi ha les correspondències següents:
catedràtic – full professor
professor titular – associate professor
professor agregat – associate professor
professor associat – adjunc professor
professor col·laborador – collaborating professor
professor lector – assistant lector
No sembla necessària ni convenient la concordança de béns culturals amb objecte d’estudi en l’expressió Dur a terme el diagnòstic dels béns culturals objecte d’estudi, ja que s’entén que és el conjunt dels béns culturals els que constitueixen un objecte d’estudi. Si es fa la concordança, el mot objectes pren un sentit de ‘coses que s’estudien’, més que no pas de matèria d’estudi.
Si es reformula la frase amb un relatiu, és més clar que la concordança no és pertinent: Dur a terme el diagnòstic dels béns culturals que són objecte d’estudi.
És un cas paral·lel a videoanunci o anunci de vídeo, formes sinònimes recollides al Cercaterm. El formant video-, usat com a forma prefixada, és força productiu i s’usa en la formació de molts termes nous, com videojoc, videoconferència, videovigilància, etc.
Tot i que acta de vídeo és una expressió ben formada, la denominació videoacta és més precisa, perquè expressa més clarament que es tracta d’una acta feta en un suport de vídeo.
És força habitual de trobar aquests compostos escrits per separat (vídeo acta), com si es tractés d’una aposició. Aquesta forma no és recomanable, ja que posa l’èmfasi en el primer terme (vídeo) i no pas en el que té realment la càrrega semàntica de l’expressió, que és el segon terme (acta). Com es pot veure en l’apunt de la FundéuRAE Palabras formadas a partir de video-, sin guion ni espacio, també en castellà hi ha aquesta tendència que cal corregir, potser per influència de la grafia anglesa.
Per tant, la denominació videoacta és la forma preferent per expressar el concepte d’acta en format de vídeo.
La denominació Steadicam fa referència a un sistema d’estabilització de càmeres que permet enregistrar imatges estables, fins i tot amb la càmera en moviment. Es tracta, però, d’una marca registrada (vegeu l’entrada Steadicam a la Viquipèdia).
Tot i que sovint s’usa com a denominació genèrica (fins i tot amb la grafia errònia Steadycam), si no ens referim a aquesta marca en particular, és preferible dir-ne estabilitzador de càmera, tal com trobem documentat al Cercaterm.
Els noms dels campus de la Universitat de Barcelona es poden consultar, entre d’altres, al Llibre d’estil. Algunes de les denominacions formalment constituïdes són, per exemple:
el Campus Bellvitge
el Campus Clínic
el Campus Diagonal
el Campus Mundet
el Campus Plaça Universitat
el Campus Sants
Noteu les majúscules de campus, la concreció de la localització o ubicació (i l’absència de la indicació de la disciplina o temàtica, que es recull en les denominacions de les facultats) i l’omissió de qualsevol referència a la Universitat de Barcelona, com a part del nom estricte.
En el cas del nou espai que ocuparà el Clínic a la zona de l’avinguda Diagonal, la denominació hauria de tendir a respectar aquests criteris denominatius i, per tant, s’hauria d’ajustar a aquestes opcions:
Campus Diagonal Clínic [denominació estricta]
Campus Diagonal Clínic de la Universitat de Barcelona [denominació acompanyada, quan calgui fer la precisió de pertinença a la institució perquè, per context, no es pugui deduir]
Pel que fa l’ordre dels elements Diagonal i Clínic, s’ha aplicat el criteri general de posar en primer lloc la denominació geogràfica més àmplia (Diagonal) i a continuació qualsevol altra especificació (Clínic).
En relació amb les traduccions:
Campus Diagonal Clínic [es]
Campus Diagonal Clínic de la Universidad de Barcelona [es]
Diagonal Clínic Campus [en]
University of Barcelona Diagonal Clínic Campus [en]
El terme anglès minibasin pertany a l’àmbit de la geologia i està ben definit en el capítol 7 del llibre Salt tectonics. Principles and practice:
As its name suggests, a minibasin is a small basin, or depression, but its key feature is that it subsides into relatively thick salt. A classic form of minibasin is a dish-shaped syncline of sediments a few tens of kilometers in diameter sinking into a much wider expanse of salt. Thus, a minibasin is initially surrounded and floored by salt or a salt weld (Figure 7.1). Salt is expelled from beneath the minibasin and rises around its margin. Salt expulsion creates space for the minibasin to deepen. A minibasin ultimately stops sinking when it welds at its base, like a grounding ship.
En altres llengües aquest concepte s’ha documentat amb les formes següents:
Escriu un comentari