• fer una mobilitat?

    L’expressió fer una mobilitat s’usa de manera informal per referir-se a la participació en programes de mobilitat que comporten una estada en una universitat estrangera en el marc dels estudis universitaris (Erasmus, Global UB, etc.). És, doncs, una forma molt abreujada en què mobilitat pren el sentit de ‘programa de mobilitat’.

    És un cas similar a l’expressió fer un Erasmus, però la construcció fer una mobilitat presenta l’inconvenient que la paraula mobilitat —en el sentit propi de qualitat de mòbil o capacitat de moure’s o desplaçar-se— no admet una construcció del tipus fer una mobilitat, a diferència d’altres paraules com desplaçament o moviment, que sí que l’accepten (fer un desplaçament, fer un moviment). Aquesta és la raó per la qual l’expressió fer una mobilitat, encara que es pugui justificar per metonímia, és una construcció gramaticalment xocant.

    Per aquesta raó, especialment en un text formal, és preferible evitar aquesta construcció i usar-ne d’altres, com ara participar en un programa de mobilitat, fer una estada de mobilitat.

  • seqüenciació de cèl·lules individuals o de cèl·lules úniques?

    L’expressió single cell que apareix en termes com single-cell sequencing o single-cell RNA sequencing es tradueix a vegades per cèl·lules individuals i a vegades per cèl·lules úniques. D’acord amb la informació recollida en diverses fonts i en la Viquipèdia per a l’article single-cell sequencing, es tracta d’una seqüenciació que es fa cèl·lula per cèl·lula. Per tant, no es tracta d’unes cèl·lules particulars o especials, que és el que suggereix la traducció de cèl·lules úniques.

    La traducció preferible és, doncs, seqüenciació de cèl·lules individuals, seqüenciació d’RNA de cèl·lules individuals, etc.

    També s’ha documentat algun cas de seqüenciació d’RNA unicel·lular, però, d’acord amb l’especialista consultada, no és recomanable usar l’adjectiu unicel·lular com a traducció de single cell, ja que normalment s’usa per referir-se a organismes que estan formats per una sola cèl·lula i, per tant, podria portar a confusió.

  • gamificació o ludificació? [EN DISCUSSIÓ]

    Les principals fonts de referència, tant per al català com per al castellà, recomanen evitar l’anglicisme gamificació i optar per la forma ludificació (TERMCAT, Fundéu RAE). No obstant això, més enllà de la influència que pugui exercir l’anglès a favor de l’ús de gamificació, cal tenir en compte que hi ha qui fa una distinció entre aquestes dues formes, també en anglès:

    També cal tenir en compte la distinció que es fa en aquest document entre ludificacióaprenentatge basat en el joc i joc seriós:

     

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • parafilm?

    Parafilm és una marca registrada de Bemis Company i de Pechiney Plastic Packaging Company, empreses dels Estats Units. Es tracta d’una làmina semitransparent, flexible i feta de poliolefina i parafina. S’utilitza en els àmbits de la indústria, la medicina i la química, entre d’altres, i serveix per segellar recipients i evitar que s’evaporin, que es contaminin o que vessin.

    Parafilm està molt estès als laboratoris i és probablement l’únic producte d’aquestes característiques que hi ha al mercat, per la qual cosa no es pot dir que el nom parafilm actuï com a genèric per designar productes de característiques similars. No obstant això, els parlants s’hi refereixen com si es tractés d’un nom comú. El fet que sigui un nom format a partir del prefixoide para– (de parafina) i film, contribueix a fer-lo gairebé descriptiu.

    Per aquest motiu, tot i que els noms comercials s’han d’escriure amb majúscula inicial, en molts contextos això pot ser poc natural. En aquest sentit, parafilm es podria equiparar a uralita o aspirina, noms comercials que tenen entrada als diccionaris catalans i que hi són tractats com a noms comuns.

    No s’ha documentat una denominació genèrica que eviti l’ús del nom de marca; en molts contextos es parla de «làmines del tipus Parafilm» o expressions similars, que és una manera d’evitar la referència directa a la marca sense esquivar-la del tot.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • SEO?

    Per fer referència a l’estratègia de màrqueting de cercadors destinada a millorar l’ordre en què apareix un lloc web o un altre recurs digital dins els resultats que el cercador ofereix, es pot usar la sigla SEO (corresponent a l’expressió anglesa search engine optimisation) o bé la forma desenvolupada optimització natural.

    Pel que fa al castellà, no hi ha cap organisme que n’hagi fixat la denominació preferent, i per aquesta raó la fitxa del Cercaterm per a optimització natural recull diverses equivalències possibles per a la forma desenvolupada. La sigla, però, es manté invariablement en la forma original en anglès.

    És una pràctica habitual adaptar les formes desenvolupades, però mantenir la sigla en la forma més internacionalitzada (que generalment correspon a la forma anglesa) per tal de facilitar-ne el reconeixement.

  • influencer?

    La denominació catalana normalitzada per referir-se a les persones que amb els seus consells o opinions afecten de manera directa o indirecta el comportament d’una comunitat digital és influenciador.

    En castellà, la fundació FundéuRAE recomana les alternatives influyente, influente, influidor o influenciador. De totes aquestes propostes, la denominació preferible és influenciador, ja que:

    • És la més usada en l’entorn acadèmic, tal com mostren els resultats de la cerca a Google Acadèmic, on trobem més de 2.000 resultats amb aquest terme usat en relació amb les xarxes socials, enfront de les altres alternatives, amb moltes menys ocurrències.
    • És un neologisme que no es pot confondre amb altres significats atribuïts a denominacions ja existents, com pot passar amb influyente.
    • És l’equivalent castellà que es proposa també al Cercaterm.

  • eSports, e-sports?

    La denominació correcta en català és esport electrònic (esports electrònics, en plural), tal com es recull al Cercaterm, dins l’obra Terminologia dels videojocs.

    No obstant això, és habitual trobar denominacions en català que inclouen la forma prefixada anglesa e– en el sentit d’electrònic (usat amb guionet o sense), com ara e-comerç, ebiblio, e-correu, etc. D’acord amb el criteri del TERMCAT sobre la traducció de la forma prefixada anglesa e aquest prefix es considera un calc inadequat de l’anglès, que cal substituir, generalment, pels adjectius electrònic o digital: comerç electrònic, biblioteca digital, correu electrònic, etc.

    Pel que fa al castellà, també es recomana evitar l’anglicisme eSport (o e-sport), tal com es recull a les recomanacions de la fundació FundéuRAE: deportes electrónicos, mejor que e-sports.

    No obstant això, la popularitat d’alguns d’aquests anglicismes i la seva brevetat, pot fer que siguin difícils d’esquivar en alguns contextos. Així, l’Ésadir accepta la forma e-sports, amb guionet, sense cap marca tipogràfica i pronúncia a l’anglesa, tal com denota la indicació de pronunciar el prefix e– com si fos una i. En canvi, rebutgen la forma eSports, cal suposar que perquè no es distingeix del mot català esports, especialment si, per context, cal posar la e inicial majúscula.

    En resum, és preferible evitar l’ús de les formes prefixades amb e– i optar per usar construccions sintagmàtiques (esports electrònics). Però si en algun context es fa inevitable usar la forma anglesa per raons comunicatives, aleshores cal optar per la forma amb guionet (e-sports).

  • agrieconòmic o agroeconòmic?

    D’acord amb els criteris generals recollits en el document del TERMCAT Formació de termes amb elements cultes, la vocal d’enllaç entre els dos elements d’un compost sol ser la vocal o; només presenten vocal d’enllaç i les formes prefixades anteposades a formes sufixades pròpies del llatí començades en consonant: herbicida, centrífug, velocípede, caducifoli, etc.

    Llevat dels casos anteriors, la vocal o és d’ús general com a enllaç en la formació de termes amb elements cultes, especialment si, com és el cas del compost agroeconòmic, es tracta d’un formant grec i un adjectiu català.

  • Per tal de sol·licitar/demanar cita prèvia …

    Els verbs sol·licitar i demanar, en aquest context, són totalment intercanviables. Per tant, totes dues expressions són correctes i es troben documentades a bastament. Ara bé, l’ús el verb sol·licitar és d’un registre més formal que el verb demanar. Per tant, si el text va adreçat al públic en general, la forma demanar és més planera, més entenedora.

  • estríming, terme normalitzat

    El setembre de 2023 el Consell Supervisor del TERMCAT va normalitzar el manlleu adaptat estríming, juntament amb la denominació transmissió en continu, després de reconsiderar la decisió presa el 2018, en què s’havien aprovat les denominacions reproducció en continu i reproducció en línia.

    El canvi de parer parteix de la constatació dels aspectes següents:

    • Pel que fa a l’acceptació del manlleu, la forta implantació i popularització del terme i d’altres termes relacionats (streamer).
    • Pel que fa al canvi de reproducció per transmissió, la constatació que el concepte de transmissió és més adequat per a la descripció de la tècnica a què fa referència.
    • Pel que fa a la supressió de la forma reproducció en línia, el fet que estríming no és sinònim d’en línia.

    Podeu veure tota la informació sobre aquests termes, els aprovats i els desestimats, a la fitxa estríming de la Neoloteca, en què els termes aprovats pel Consell Supervisor apareixen acompanyats de l’acta d’aprovació corresponent.

  • managing complex change matrix?

    El terme managing complex change model fa referència a una eina per a la gestió en la transformació d’empreses creada per Mary Lippitt. No és un terme gaire documentat encara en català. En castellà tampoc està gaire documentat, però hi ha alguns articles de Google Acadèmic que contenen l’expressió modelo de gestión del cambio complejo i també algun cas de matriz de gestión del cambio complejo.

    Aquest model es basa, entre altres coses, en la representació d’una matriu de gestió. Per tant, podem parlar de la matriu de gestió del canvi complex.

  • customer centric?

    L’expressió customer centric se sol traduir al català de maneres diverses centrat -ada en el client, enfocat -ada al client, orientat -ada al client, etc precedit d’algun substantiu com ara enfocament, aproximació, estratègia, etc., segons el context.

    És la forma adjectiva del terme customer centricity, que trobem al Grand dictionnaire terminologique (GDT) traduïda al francès com approche client, i que podem traduir al català com a orientació cap al client.

    Segons el GTD, el terme customer centricity té altres formes sinònimes en anglès: customer orientation, customer-based orientation, customer-based approach, customer focus.

  • customer loyalty and retention?

    El terme loyalty està recollit al Cercaterm per a l’àmbit d’economia i empresa en el sentit de fidelitat. També es recull el terme loyalty making com a equivalent de fidelització.

    No obstant això, es troben alguns textos en què customer loyalty es fa equivaldre a fidelització de clients (o fidelització del client), en comptes de fidelitat del client.

    Tornant, però, a les fonts terminològiques fiables, el Grand dictionnaire terminologique, que recull explícitament customer loyalty, proposa la denominació francesa fidélité de la clientèle, mentre que la fidélisation de la clientèle es fa correspondre a development of customer loyalty. En una nota d’aquesta mateixa es diu el següent:

    Le terme loyauté de la clientèle est une traduction littérale de l’anglais consumer loyalty qui est une forme elliptique de consumer loyalty building. Cette traduction fautive ne convient pas en français pour désigner le concept de « fidélisation de la clientèle ».

    En aquesta nota s’explica el perquè de la vacil·lació entre fidelitat i fidelització en la traducció de consumer loyalty.

    Per tant, la traducció correcta en català per a customer loyalty és fidelitat del client, llevant del cas que l’expressió anglesa s’hagi d’interpretar com una forma reduïda de customer loyalty building, en què la forma catalana hauria de ser fidelització del client o fidelització de clients.

    Pel que fa a rentention, en la mateixa fitxa del Grand dictionnaire terminologique per a fidélisation de la clientèle, s’indiquen com a equivalents i sinònims en anglès els termes següents:

    I s’afegeix la nota següent sobre l’ús de rétention en francès:

    Le terme rétention de la clientèle, employé sur le modèle de rétention du personnel dans le domaine de la gestion des ressources humaines, est inapproprié au sens de « fidélisation de la clientèle ». La fidélisation sous-tend des pratiques positives qui visent à créer un lien affectif et à encourager la loyauté du client ou du salarié, contrairement à la rétention qui a une certaine connotation négative. Le terme rétention, employé dans le sens de « rétention du personnel », est un emprunt sémantique à l’anglais acceptable qui désigne le processus mis en œuvre pour retenir un salarié au sein d’une organisation ou dans un poste donné, en lui offrant des avantages pécuniaires plus alléchants que ceux des concurrents ou, au contraire, en le décourageant de partir par des contraintes faisant en sorte qu’il subisse une perte importante.

    Aquest criteri s’aplica al terme taux de fidélisation, amb l’equivalent anglès customer retention rate i l’equivalent castellà índice de fidelización. I s’insisteix a desaconsellar el calc taux de rétention de la clientèle.

    No obstant això, el terme retenció de clients apareix en textos acadèmics amb un matís diferent del de fidelització de clients, com en el cas del document Fidelització de clients i CRM (UOC) on es diu, per exemple:

    «Els dos indicadors principals de fidelització són la taxa de retenció de clients i la taxa d’abandonament o deserció.»

    «La taxa de retenció de clients mesura la fidelitat dels clients, ens indica els clients que continuen vinculats a l’empresa d’un any per l’altre i s’utilitza per calcular el valor del temps de vida del client.»

    «Per exemple, si una empresa té al principi de l’any dos mil clients i dos-cents deixen de ser-ho al llarg de l’any, la taxa d’abandonament serà del 10 % i la de retenció del 90 %»

    Aquests fragments mostren que els termes fidelització i retenció estan estretament relacionats, i en molts casos deuen ser intercanviables, però el terme retenció és més ampli que el de fidelització.

  • model Lean Start-Up? Lean Startup?

    El terme lean startup fa referència a una metodologia per al desenvolupament de negocis i productes. El nom prové del llibre The Lean Startup: How Today’s Entrepreneurs Use Continuous Innovation to Create Radically Successful Businesses d’Eric Ries.

    La vacil·lació en l’ús del guionet prové del fet que el mot anglès startup admet també la grafia start-up, però el títol del llibre opta per la grafia aglutinada, que és també la més usada a Google Acadèmic. La forma amb guionet, però, no és incorrecta.

    No hi ha, per ara, una traducció consensuada per al terme lean startup, i per aquesta raó l’anglicisme s’usa de manera generalitzada, tal com es pot veure en els articles de la Viquipèdia sobre aquest concepte en diverses llengües, i en textos catalans com el de la Xarxa Emprèn.

    D’acord amb les informacions recollides, la millor opció és usar l’anglicisme en textos catalans, amb la grafia aglutinada en el mot startup i amb els dos mots en minúscula (lean startup), ja que es tracta de noms comuns i, a més, és com s’usa en molts textos en anglès (tal com es pot comprovar en el mateix text de la Viquipèdia en anglès i en altres articles).

  • customer value creation?

    L’expressió customer value creation es documenta en traduccions cap a altres llengües com a creación de valor para el cliente, création de la valeur pour le client. En català, també trobem diversos documents amb l’expressió paral·lela creació de valor per al client, que és, de fet, la traducció literal de l’expressió anglesa.

    Relacionat amb aquest terme, hi ha el terme value proposition, que trobem traduït al castellà a la mateixa Viquipèdia com a propuesta de valor. En català es documenta com a proposta de valor.

  • customer development process?

    El terme customer development és una metodologia creada per Steve Blank per la creació de nous negocis.

    En català, en el document Pivotar a la recerca de l’Èxit. Pensar sempre en el client: Customer Development, de la   Xarxa Emprèn, es fa referència a aquest concepte amb la denominació desenvolupament de clients. Aquesta denominació està ben documentada en articles indexats a Google Acadèmic i altres publicacions rellevants en català.

    En castellà es documenta la forma desarrollo de clientes a la Viquipèdia, a l’Observatori Tecnològic de la Universitat d’Alacant i en molts textos paral·lels indexats a l’eina Linguee, entre molts altres recursos.

    En francès, a la Viquipèdia també es documenta la forma paral·lela développement par la clientèle.

    Com que el desenvolupament de clients és un procés que consta de diferents fases, és també freqüent referir-s’hi amb el nom procés de desenvolupament de clients

  • PortaSignatures?

    Els sistemes de gestió de signatures que permeten concentrar les peticions de signatura de documents electrònics adreçades a un usuari, reben generalment el nom de porta-signatures o portafirmes, que és el nom que tradicionalment han rebut les carpetes o carteres on es posen els documents que s’han de signar.

    La denominació recollida als diccionaris catalans és portafirmes, encara que també és correcte usar la denominació porta-signatures, tal com es recull en la Nomenclatura de gestió universitària (consultable des del Cercaterm).

    La denominació porta-signatures presenta una gran vacil·lació ortogràfica: porta signatures, portasignatures, porta-signatures. De totes aquestes opcions, només és correcta ortogràficament la forma amb guionet (porta-signatures), ja que es tracta d’un mot compost patrimonial (no pas culte) en què el segon element comença per essa, i per tant cal separar-lo amb guionet per evitar una mala pronúncia (vegeu l’apartat 4.3.2.2 d) de l’Ortografia catalana).

    Aquest nom també s’usa com a nom propi d’algun d’aquests sistemes, com és el cas del PortaSignatures UB. En aquest cas, s’entén que el nom és una mena de marca i, per tant, es tracta d’un nom propi, en què s’ha optat representar els dos components del nom amb la inicial majúscula, de manera similar al cas de PowerPoint. És una opció acceptable perquè l’ús de la majúscula al principi del segon element fa de marca demarcativa que ajuda a identificar cadascun dels components del nom i, per tant, en facilita la pronúncia correcta.

    Cal tenir present, però, que aquesta grafia aglutinada amb majúscula inicial en els dos components només és acceptable com a nom propi. Quan fa referència al nom comú, cal escriure’l amb guionet. Així, doncs, podem dir que el PortaSignatures UB és un porta-signatures o portafirmes per a la gestió de la signatura de documents electrònics.

  • Porraimos o Porrajmos?

    El terme Porraimos o Porrajmos, que fa referència al genocidi perpetrat contra el poble gitano per part del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial, es troba documentat amb les dues grafies segons les fonts consultades. Així, a Enciclopèdia.cat es documenta la forma Porraimos, però al Cercaterm es documenta amb la forma Porrajmos. Una de les formes es basa en la pronúncia des del català (Porraimos), mentre l’altra es basa en la grafia originària en romaní (Porrajmos).

    Dins l’article anglès Romani Holocaust de la Viquipèdia hi ha una discussió sobre l’origen d’aquest terme i altres propostes alternatives, com ara samudaripen. Totes les propostes són relativament recents i no estan prou consensuades.

    A la documentació indexada a Google Acadèmic, hi ha un clar predomini de la forma Porrajmos, amb la grafia romaní originària sense adaptar.

    Tenint en compte aquestes dades (vacil·lació en les obres catalanes de referència, vacil·lació en les altres llengües, falta de consens per a la denominació del genocidi gitano i predomini de la grafia originària en la documentació acadèmica), és preferible optar per la forma no adaptada gràficament al català: Porrajmos.

     

  • mínim producte viable (MVP)?

    La sigla MVP prové del terme anglès minimum viable product, que fa referència al producte amb les característiques mínimes perquè pugui ser emprat pels primers clients i puguin aportar comentaris per al desenvolupament futur del producte. La denominació catalana recollida a la Viquipèdia és producte mínim viable, que és la forma documentada a bastament en molts llibres, articles i altres textos acadèmics. L’ordre dels elements en el sintagma producte mínim viable és l’adequat al concepte que expressa.

  • hub

    En l’àmbit del trànsit aeri, el terme hub s’aplica als aeroports de connexió, en els quals una companyia aèria té establert un centre de connexió de vols. Tot i que el manlleu anglès hub té un ús internacional força general, l’alternativa catalana és una forma descriptiva, semànticament transparent i molt precisa, perquè no designa cap altre concepte dins l’àrea. Es basa en el significat que el terme connexió té com a combinació de mitjans de transport en un punt determinat d’un viatge.

    Més enllà de l’àmbit aeri, es pot observar un ús freqüent de la forma anglesa, no adaptada, complementant tota mena d’expressions lligades, especialment, als àmbits de la recerca i la tecnologia (hub tecnològichub d’educacióhub social, etc.), per fer referència al centre entorn del qual s’organitza o es concentra una activitat. En català, segons el context, disposem d’alternatives pròpies, a les quals cal donar preferència, per expressar el mateix concepte, com ara plataforma, centre, nucli, nus focus, entre d’altres.

    Això no obstant, si no és possible substituir el manlleu hub, convé fer les precisions següents:

    • Es llegeix a l’anglesa: amb la h aspirada i amb a.
    • Per tant, no s’apostrofa: el hub.
    • Pluralitza com a hubs.
    • Malgrat que és una forma no adaptada, en general no hi posem marca tipogràfica (ni cometes ni cursiva).