• Botiga UB, es tradueix?

    Botiga UB o, en alguns casos, Botiga de la Universitat de Barcelona, és el nom que rep l’espai físic o virtual on es comercialitza marxandatge oficial de la Universitat. Aquesta denominació, com a entitat formalment constituïda i com a part de l’organigrama de la institució, es pot traduir a la llengua del text on s’insereixi. Per tant:

    • Botiga UB: la botiga oficial de la Universitat de Barcelona
    • Tienda UB: la tienda oficial de la Universidad de Barcelona
    • UB Shop: the University of Barcelona official shop

    Ara bé, la denominació no es tradueix si forma part de la submarca o del logotip. En aquest cas, es presenta únicament en català.

  • effect size?

    L’anglès effect size és un terme d’estadística que fa referència a un índex numèric que permet mesurar la força de la relació entre dues variables. En castellà es documenta la forma tamaño del efecto; en francès es documenten les formes taille de l’effet, ampleur de l’effet, grandeur de l’effet. En català, dins l’article estadística de la Viquipèdia i en molts altres textos també es fa referència a aquest concepte amb la forma paral·lela mida de l’efecte.

     

     

  • photoswitch?

    Si photoswitch fa referència a un interruptor elèctric que obre o tanca circuits elèctrics quan hi ha un canvi de llum, la denominació catalana pot ser interruptor fotoelèctric, tal com es proposa per al francès al Grand dictionnaire terminologique.

    Si photoswitch fa referència a un tipus de molècula que canvia la seva geometria estructural i les seves propietats químiques quan se l’exposa a una radiació electromagnètica, aleshores es tracta d’un concepte relacionat amb les màquines moleculars. D’acord amb l’article «Celebrant el Premi Nobel de Química 2016: màquines moleculars» publicat a la Revista de la Societat Catalana de Química, el terme màquina molecular (molecular machine; máquina molecular o nanomáquina; machine moléculaire o nanomachine) fa referència a un concepte que es subdivideix en motors moleculars (molecular motor; motor molecular; moteur moléculaire) i interruptors moleculars (molecular switch; interruptor molecular; interrupteur moléculaire):

    «Ara bé, les màquines moleculars es poden classificar en dues subcategories, «motors» i «interruptors» moleculars,
    atès que el seu comportament serà significativament diferent. Per exemple, en un «interruptor» basat en una topologia de
    rotaxà, el canvi de posició d’un macrocicle respecte al component lineal tan sols influirà en l’estat del sistema. Quan el subcomponent de l’interruptor molecular retorni a l’estat inicial no s’haurà desfet cap treball. Per tant, amb aquestes consideracions un interruptor molecular no es pot emprar de manera repetitiva i progressiva per produir treball. En canvi, un «motor» té una influència en el sistema en funció de la trajectòria del moviment, que ha de ser unidireccional. Per exemple, el treball produït per un moviment rotacional de 360º en un únic sentit de direcció només podrà ser desfet si el motor gira 360º en sentit contrari.»

    Se sobreentén que photoswitch és un interruptor molecular que respon als estímuls electromagnètics, és a dir, un fotointerruptor o fotocommutador. També es documenta la forma adjectiva photoswitchable, que es tradueix sempre per fotocommutable.

     

  • UB Alma Mater

    La Universitat de Barcelona ha organitzat, en el marc del circuit competitiu University Esports, el torneig UB Alma Mater del videojoc d’estratègia League of Legends. En aquest cas, com a competició esportiva (encara que sigui en modalitat virtual), s’escriu amb majúscula inicial de noms i adjectius, sense cometes i en lletra rodona: UB Alma Mater.

    En un context d’ús genèric d’aquesta expressió, caldria consignar-la en minúscules i en lletra cursiva, com a llatinisme (alma mater) i valorar també la conveniència, segons el context, de fer servir expressions catalanes alternatives (és l’ànima del grup, l’ànima del projecte, etc.).

    Pel que fa a l’apostrofació, malgrat que el referent no sigui explícit, igualment determina el gènere de la denominació i, per tant, estableix com s’ha de comportar l’article. Així, UB Alma Mater s’entén com a forma masculina (perquè regeix precisament el mot masculí torneig) i l’article el exigeix, doncs, l’apostrofació: l’UB Alma Mater. És el mateix cas que l’UB Barça, antic equip de bàsquet, en què el referent no és explícit.

    Malgrat que la denominació oficial del torneig contingui la referència UB, la sigla es pot obviar en determinats contextos per evitar repeticions. Per exemple: La UB presenta l’Alma Mater és una alternativa possible a La UB presenta l’UB Alma Mater.

  • sínton o sintó?

    Aquest terme fa referència a un concepte de química orgànica consistent en una unitat estructural que no és una molècula però que està relacionada amb la reacció sintètica.

    El terme en anglès és synthon i va ser encunyat per E. J. Corey en l’article «General methods for the constructions of complex molecules», on podem llegir:

    These possible routes are derivable by the recognition of structural units within molecules which can he formed and/or assembled by known or conceivable synthetic operations. (In the discussion which follows, these units are designated as “synthons”. In this paper the term “synthetic operations” is used in the molecular sense to denote structural transformations rather than in the laboratory sense, which would imply manipulation.) […] It is convenient to have a term for such units; the term “synthon” is suggested. These are defined as structural units within a molecule which are related to possible synthetic operations (and, therefore, to the reverse operations of degradation).

    D’aquests fragments es dedueix que el terme està format a partir de synthetic operation. Es tracta, doncs, d’un acrònim que s’explica només a partir de l’ordre sintàctic anglès d’aquest sintagma, traduïble per operació sintètica. Per tant, es podria considerar un manlleu que cal prendre com a unitat lèxica simple i no pas com un compost.

    Com qualsevol altre manlleu, s’hi poden fer adaptacions gràfiques més o menys acusades: des de fer una simple adaptació ortogràfica al català, com ara sinton (mot agut) o sínton (mot pla, com en anglès), fins a donar-li una forma més catalanitzada amb la terminació en ‑o: sintó. Aquesta forma més catalanitzada és la que trobem documentada a l’Enciclopèdia.cat o al Diccionari.cat, i també la que apareix en el llibre d’E. J. Corey Síntesi orgànica de molècules complexes, traduït al català per Àngel Messeguer i editat per a Societat Catalana de Química (societat filial de l’IEC).

    Es pot considerar, per tant, que hi ha un criteri d’autoritat a favor de l’adaptació sintó, que ha fet prou fortuna tenint en compte el nombre relativament elevat d’ocurrències en textos indexats a Google acadèmic. En canvi, les altres adaptacions possibles no es documenten per al català.

  • escai?

    Aquest nom prové de la marca registrada alemanya Skai. Aquesta denominació es va popularitzar tant que la majoria de parlants ignoren que es tracta d’un nom comercial i l’usen com a nom genèric per referir-se a qualsevol tipus de pell sintètica, i no només per als productes fabricats per l’empresa propietària de la marca. Si consultem articles i catàlegs sobre mobiliari, veiem que és un terme d’ús habitual, com es pot veure en aquest article de El Punt Avui.

    Aquest ús generalitzat queda reflectit en els mateixos diccionaris generals, que l’han adaptat gràficament i convertit, així, en una paraula de la llengua general. En català, trobem la forma adaptada escai al GDLC; en castellà, al DRAE, hi trobem la forma adaptada escay.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • geometria riemanniana?

    Fa referència al matemàtic Bernhard Riemann. El derivat adjectiu riemannià –ana està a bastament documentat en molts textos acadèmics i en moltes llengües, especialment en l’expressió geometria riemanniana.

    L’adjectiu riemannià -ana està ben format, ja que manté la grafia original del nom alemany i únicament hi afegeix la terminació adjectiva.

  • (quedo) enterado

    En l’àmbit administratiu, la fórmula catalana que precedeix la signatura d’una persona i que indica que s’està al cas de la informació corresponent, és me n’he assabentat o n’he pres coneixement. Aquestes expressions equivalen a la fórmula castellana enterado -da o quedo enterado -da.

  • Categories lèxiques de la GIEC

    En la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (GIEC) les categories lèxiques (o categories gramaticals) s’enumeren a la mateixa Introducció (dins l’apartat Parts, capítols i apartats), on es pot llegir:

    […] analitza les categories lèxiques amb les seves classes o subcategories (nom, adjectiu, determinant, quantificador, preposició, pronom, adverbi, verb, connector i interjecció) […]

    A l’apartat 6.3.1 Les categories lèxiques se’n fa una descripció més detallada.

    Per a una consulta més resumida de cadascuna d’aquestes categories lèxiques, també es pot consultar el contingut de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC).

     

  • Lab.web

    Com a denominació d’un espai d’idees i recursos per elaborar pàgines o llocs web, la forma Laboratori web és transparent i significativa. D’acord amb el criteri general, aquests noms s’escriuen amb majúscula inicial absoluta (és a dir, només va amb majúscula la inicial de la primera paraula de la denominació).

    En la denominació alternativa Lab.web, entenem que l’ús del punt vol fer un símil amb l’URL, però això presenta alguns inconvenients:

    • Com a nom propi li correspon una majúscula inicial, cosa que l’allunya de la forma dels URL estàndard.
    • El domini no remet a cap forma habitual (.edu, .cat, .es, .com, etc.), cosa que no facilita que s’identifiqui aquesta relació.
    • Es podria percebre com un punt abreviatiu, de manera que lab. respondria a un abreujament de laboratori; en aquest cas, però, caldria afegir un espai en blanc després del punt.

    Des del punt de vista denominatiu, convé que els productes rebin una denominació única i que no hi hagi vacil·lacions de formes que puguin generar confusions. Per això, davant de l’ús de les dues formes, us proposem:

    1. Fer servir la forma abreujada LabWeb, sense el punt, seguint el model de les aplicacions (PowerPoint, SignaSuite, SocUB, etc.). La majúscula del segon element afavoreix la identificació dels dos elements que componen el nom i evita que se’n faci una mala lectura.
    2. Tractar qualsevol referència a «laboratori web» com a denominació correferent, merament explicativa, i compondre-la, per tant, en minúscules.

  • governs monocolor o monocolors?

    Les expressions amb funció apositiva poden presentar concordança o no amb el nom que acompanyen segons una complexa casuística que s’explica en l’apartat 14.6.3 Les aposicions nominals de la GIEC. Així, el nom monocolor s’assimila als casos de complements apositius caracteritzadors (no classificadors) que no tenen formes específiques per al masculí i el femení. Dins d’aquest grup la concordança de nombre depèn en general del tipus de nom, segons si els parlants el perceben com a nom o més com a adjectiu. Per tant, la regla té un vessant subjectiu que pot variar d’un parlant a un altre.

    Pel que fa a l’ús, a Internet es poden veure moltes ocurrències tant de governs monocolor com de governs monocolors. I en el cas de filtrar per llibres o per articles acadèmics, hi ha més casos de concordança.

    Així doncs, és un cas vacil·lant que la GIEC deixa en mans de la percepció del parlant.

     

  • fer una mobilitat?

    L’expressió fer una mobilitat s’usa de manera informal per referir-se a la participació en programes de mobilitat que comporten una estada en una universitat estrangera en el marc dels estudis universitaris (Erasmus, Global UB, etc.). És, doncs, una forma molt abreujada en què mobilitat pren el sentit de ‘programa de mobilitat’.

    És un cas similar a l’expressió fer un Erasmus, però la construcció fer una mobilitat presenta l’inconvenient que la paraula mobilitat —en el sentit propi de qualitat de mòbil o capacitat de moure’s o desplaçar-se— no admet una construcció del tipus fer una mobilitat, a diferència d’altres paraules com desplaçament o moviment, que sí que l’accepten (fer un desplaçament, fer un moviment). Aquesta és la raó per la qual l’expressió fer una mobilitat, encara que es pugui justificar per metonímia, és una construcció gramaticalment xocant.

    Per aquesta raó, especialment en un text formal, és preferible evitar aquesta construcció i usar-ne d’altres, com ara participar en un programa de mobilitat, fer una estada de mobilitat.

  • seqüenciació de cèl·lules individuals o de cèl·lules úniques?

    L’expressió single cell que apareix en termes com single-cell sequencing o single-cell RNA sequencing es tradueix a vegades per cèl·lules individuals i a vegades per cèl·lules úniques. D’acord amb la informació recollida en diverses fonts i en la Viquipèdia per a l’article single-cell sequencing, es tracta d’una seqüenciació que es fa cèl·lula per cèl·lula. Per tant, no es tracta d’unes cèl·lules particulars o especials, que és el que suggereix la traducció de cèl·lules úniques.

    La traducció preferible és, doncs, seqüenciació de cèl·lules individuals, seqüenciació d’RNA de cèl·lules individuals, etc.

    També s’ha documentat algun cas de seqüenciació d’RNA unicel·lular, però, d’acord amb l’especialista consultada, no és recomanable usar l’adjectiu unicel·lular com a traducció de single cell, ja que normalment s’usa per referir-se a organismes que estan formats per una sola cèl·lula i, per tant, podria portar a confusió.

  • gamificació o ludificació? [EN DISCUSSIÓ]

    Les principals fonts de referència, tant per al català com per al castellà, recomanen evitar l’anglicisme gamificació i optar per la forma ludificació (TERMCAT, Fundéu RAE). No obstant això, més enllà de la influència que pugui exercir l’anglès a favor de l’ús de gamificació, cal tenir en compte que hi ha qui fa una distinció entre aquestes dues formes, també en anglès:

    També cal tenir en compte la distinció que es fa en aquest document entre ludificació, aprenentatge basat en el joc i joc seriós:

     

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • parafilm?

    Parafilm és una marca registrada de Bemis Company i de Pechiney Plastic Packaging Company, empreses dels Estats Units. Es tracta d’una làmina semitransparent, flexible i feta de poliolefina i parafina. S’utilitza en els àmbits de la indústria, la medicina i la química, entre d’altres, i serveix per segellar recipients i evitar que s’evaporin, que es contaminin o que vessin.

    Parafilm està molt estès als laboratoris i és probablement l’únic producte d’aquestes característiques que hi ha al mercat, per la qual cosa no es pot dir que el nom parafilm actuï com a genèric per designar productes de característiques similars. No obstant això, els parlants s’hi refereixen com si es tractés d’un nom comú. El fet que sigui un nom format a partir del prefixoide para– (de parafina) i film, contribueix a fer-lo gairebé descriptiu.

    Per aquest motiu, tot i que els noms comercials s’han d’escriure amb majúscula inicial, en molts contextos això pot ser poc natural. En aquest sentit, parafilm es podria equiparar a uralita o aspirina, noms comercials que tenen entrada als diccionaris catalans i que hi són tractats com a noms comuns.

    No s’ha documentat una denominació genèrica que eviti l’ús del nom de marca; en molts contextos es parla de «làmines del tipus Parafilm» o expressions similars, que és una manera d’evitar la referència directa a la marca sense esquivar-la del tot.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • SEO?

    Per fer referència a l’estratègia de màrqueting de cercadors destinada a millorar l’ordre en què apareix un lloc web o un altre recurs digital dins els resultats que el cercador ofereix, es pot usar la sigla SEO (corresponent a l’expressió anglesa search engine optimisation) o bé la forma desenvolupada optimització natural.

    Pel que fa al castellà, no hi ha cap organisme que n’hagi fixat la denominació preferent, i per aquesta raó la fitxa del Cercaterm per a optimització natural recull diverses equivalències possibles per a la forma desenvolupada. La sigla, però, es manté invariablement en la forma original en anglès.

    És una pràctica habitual adaptar les formes desenvolupades, però mantenir la sigla en la forma més internacionalitzada (que generalment correspon a la forma anglesa) per tal de facilitar-ne el reconeixement.

  • influencer?

    La denominació catalana normalitzada per referir-se a les persones que amb els seus consells o opinions afecten de manera directa o indirecta el comportament d’una comunitat digital és influenciador.

    En castellà, la fundació FundéuRAE recomana les alternatives influyente, influente, influidor o influenciador. De totes aquestes propostes, la denominació preferible és influenciador, ja que:

    • És la més usada en l’entorn acadèmic, tal com mostren els resultats de la cerca a Google Acadèmic, on trobem més de 2.000 resultats amb aquest terme usat en relació amb les xarxes socials, enfront de les altres alternatives, amb moltes menys ocurrències.
    • És un neologisme que no es pot confondre amb altres significats atribuïts a denominacions ja existents, com pot passar amb influyente.
    • És l’equivalent castellà que es proposa també al Cercaterm.

  • eSports, e-sports?

    La denominació correcta en català és esport electrònic (esports electrònics, en plural), tal com es recull al Cercaterm, dins l’obra Terminologia dels videojocs.

    No obstant això, és habitual trobar denominacions en català que inclouen la forma prefixada anglesa e– en el sentit d’electrònic (usat amb guionet o sense), com ara e-comerç, ebiblio, e-correu, etc. D’acord amb el criteri del TERMCAT sobre la traducció de la forma prefixada anglesa e– aquest prefix es considera un calc inadequat de l’anglès, que cal substituir, generalment, pels adjectius electrònic o digital: comerç electrònic, biblioteca digital, correu electrònic, etc.

    Pel que fa al castellà, també es recomana evitar l’anglicisme eSport (o e-sport), tal com es recull a les recomanacions de la fundació FundéuRAE: deportes electrónicos, mejor que e-sports.

    No obstant això, la popularitat d’alguns d’aquests anglicismes i la seva brevetat, pot fer que siguin difícils d’esquivar en alguns contextos. Així, l’Ésadir accepta la forma e-sports, amb guionet, sense cap marca tipogràfica i pronúncia a l’anglesa, tal com denota la indicació de pronunciar el prefix e– com si fos una i. En canvi, rebutgen la forma eSports, cal suposar que perquè no es distingeix del mot català esports, especialment si, per context, cal posar la e inicial majúscula.

    En resum, és preferible evitar l’ús de les formes prefixades amb e– i optar per usar construccions sintagmàtiques (esports electrònics). Però si en algun context es fa inevitable usar la forma anglesa per raons comunicatives, aleshores cal optar per la forma amb guionet (e-sports).

  • agrieconòmic o agroeconòmic?

    D’acord amb els criteris generals recollits en el document del TERMCAT Formació de termes amb elements cultes, la vocal d’enllaç entre els dos elements d’un compost sol ser la vocal o; només presenten vocal d’enllaç i les formes prefixades anteposades a formes sufixades pròpies del llatí començades en consonant: herbicida, centrífug, velocípede, caducifoli, etc.

    Llevat dels casos anteriors, la vocal o és d’ús general com a enllaç en la formació de termes amb elements cultes, especialment si, com és el cas del compost agroeconòmic, es tracta d’un formant grec i un adjectiu català.