• roll-up?

    L’expressió anglesa roll-up pot fer referència a diversos objectes enrotllables. En l’àmbit de la comunicació, el Cercaterm recull aquestes dues entrades, segons si es tracta d’una pantalla o un expositor:

    • pantalla enrotllable (roll-up screen o roll-up display): Pantalla flexible que permet enrotllar-la completament sobre ella mateixa per tal de facilitar-ne el transport.
    • expositor enrotllable (roll-up banner): Expositor fet amb un material flexible que permet enrotllar-lo i desplegar-lo.

     

  • Universidad Abierta de Cataluña?

    Recentment, s’ha publicat a l’Omnia Nomina una breu nomenclatura amb el nom de les universitats que formen part de la Xarxa Vives. Aquesta nomenclatura conté els noms de les universitats en les tres llengües. En el cas que una universitat opti per mantenir el nom en català independentment del text en què s’insereixi, s’ha fet una proposta de traducció per als casos en què el context ho exigeix i s’ha indicat en una nota que és una proposta no oficial.

    En la Nomenclatura de gestió universitària que els serveis lingüístics de les diverses universitats de la XVU han anat elaborant, es pot veure que la proposta denominativa d’algunes universitats és la mateixa per a totes les llengües. No obstant això, s’entén que hi pot haver alguns contextos que facin recomanable o necessària una traducció. És per això que a l’Omnia Nomina s’hi ha afegit aquesta proposta traduïda. Les propostes de l’Omnia Nomina estan documentades en la major part dels casos.

    El criteri per traduir o no traduir el nom d’una universitat ha de ser el mateix per a un text en anglès o en castellà. Si la universitat té previstes les tres denominacions s’apliquen, en termes generals, d’acord amb la llengua del text. Si una universitat no preveu denominacions en altres llengües, el nom s’hauria de mantenir en català i fer-ne la traducció només en determinats casos justificats.

  • video-ecoconsells o videoecoconsells?

    Tant video– com eco– són formes prefixades que s’adjunten al mot consell i formen un compost a la manera culta (és a dir, un compost format per formes prefixades acabades en ‑o).

    D’acord amb la normativa sobre el guionet (Ortografia catalana, 4.4.2.1 b), aquest tipus de formants a la manera culta s’escriuen sempre aglutinats (sense espai i sense guionet). Llevat de casos en què es vol remarcar la independència dels conceptes expressats per cada constituent. Per exemple, un recull de composicions èpico–lírico–dramàtiques, on les composicions no són èpiques, líriques i dramàtiques alhora, sinó que és un recull de composicions èpiques, composicions líriques i composicions dramàtiques, i es vol fer manifestar clarament (4.4.2.2).

    En el cas de videoecoconsell, els formants video– i eco– són modificadors que se superposen de la manera següent: eco- modifica consell per formar el compost ecoconsell (és a dir, un consell sobre ecologia) i video– modifica ecoconsell per formar videoecoconsell (és a dir, un ecoconsell amb format de vídeo). D’acord amb aquesta interpretació semàntica, els formants s’han d’escriure aglutinats.

    Des d’un punt de vista semàntic, es podria admetre el guionet si es tractés de consells ecològics i consells en format vídeo com a dues entitats independents (és a dir, ecoconsells i videoconsells), que no és el cas.

  • Erasmus Without Paper Champions?

    Erasmus Without Paper (Erasmus sense paper; Erasmus sin papel) és un dels pilars de la iniciativa del carnet europeu d’estudiant, consistent a digitalitzar i connectar els sistemes de gestió dels estudiants Erasmus de diferents institucions universitàries.

    Les institucions universitàries capdavanteres en l’aplicació d’aquesta digitalització (entre les quals hi ha la UB) han rebut un reconeixement com a Erasmus Without Paper Champions, d’acord amb les informacions facilitades per la mateixa UB. En aquest sentit, la traducció per Campions de l’Erasmus sense paper sembla una fórmula encertada.

    No obstant això, per a altres contextos, cal tenir present que, en anglès, la paraula champions s’usa en contextos que en català o en castellà cal traduir per altres expressions, com posen de manifest algunes fonts relacionades amb la traducció:

    champion. Puede funcionar como sustantivo, como adjetivo o como verbo:
    1 [s.] Recomiendo precaución con la traducción acrítica de champion por campeón, pues en ocasiones puede ser preferible recurrir a otras posibilidades, como paladín, adalid, líder, defensor, valedor o abanderado (de una causa), según el contexto. ● clinical champion (responsable [clínico] del programa).
    2 [a.] Como adjetivo, tiene tres significados frecuentes:
    a)  premiado (referido a un animal o a una planta galardonados en una feria, concurso o exposición).
    b)  campeón (referido a un deportista); en este caso, evidentemente, la función de sustantivo y adjetivo se invierten en su paso del inglés al español: ● a champion boxer (un campeón de boxeo).
    c)  [GB] magnífico, excelente o fantástico.
    3 [v.] Como verbo, to champion significa abogar (por algo), defender (una causa) o promover.

  • target?

    El mot target és un anglicisme que cal substituir, segons el context, per objectiu, blanc, meta, diana, etc. Al Cercaterm podem veure un nombre important de fitxes que contenen target per a l’anglès i els equivalents al català.

  • aminoxilar?

    Es tracta d’una forma verbal derivada del substantiu aminoxilació. La forma verbal no està documentada, però es pot considerar ben formada i es pot sobreentendre a partir del mateix substantiu aminoxilació, que suggereix la idea d’acció o efecte.

  • naturalesa redox-responsiva?

    L’expressió redox-responsiva és un calc sintàctic de l’anglès redox-responsive. Aquesta construcció amb l’adjectiu responsive combinat amb altres elements és molt habitual, i sol traduir-se per l’expressió sensible a, com mostren els exemples següents:

    També a Cosnautas trobem la recomanació següent sobre la traducció de responsive:

    responsive. En español no decimos *responsivo*, sino sensible, reactivo, con capacidad de respuesta (o reacción), capaz de responder (o reaccionar) o, fuera del ámbito médico, interesado. ◘ Patients with allergies become less responsive to therapy (los pacientes con alergias son menos sensibles al tratamiento). ● hyperresponsive (hiperreactivo o hipersensible), → hyporesponsive (hiporreactivo o hiposensible), normoresponsive (normorreactivo o normosensible), radioresponsive (radiosensible), → unresponsive (resistente, insensible al tratamiento, rebelde al tratamiento).

    Per evitar el calc sintàctic de l’expressió naturalesa redox-responsiva es podria optar per una solució com ara naturalesa sensible al potencial redox, o bé la sensibilitat als canvis en el potencial redox o alguna altra expressió similar adaptada al context.

     

  • caràcter bolaamfifílic?

    Origen del terme

    El terme bolaamfifílic és una traducció del terme originari en anglès bolaamphiphilic o bolaamphiphile, encunyat per Fuhrhop i Fritsch el 1984, tal com s’explica en aquest fragment d’un article de la revista Frontiers in Chemistry:

    Fuhrhop was instrumental in advancing the field of BAs especially in regard to their rich self-assembly behavior. In 1984, Fuhrhop and Fritsch reported a hydrophobically linked paraquat and used the term bolaamphiphile in the body of the paper (Fuhrhop and Fritsch, ). In 1986, the same authors, for the first time, used the term “bolaamphiphile” in a journal article title (Fuhrhop and Fritsch, ). [HUGHES, Jake R., et al. Biomedically relevant applications of bolaamphiphiles and bolaamphiphile-containing materials. Frontiers in Chemistry, 2021, 8: 604151.]

    Aquest terme, al seu torn, deriva del terme bolaform amphiphile, introduït el 1951 per Fluoss i Edelson, com podem llegir al llibre Dendritic molecules. El formant bola fa referència a un objecte consistent en una corda amb uns pesos als extrems, que es llança contra un animal que es vol atrapar de manera que la corda quedi enredada a les potes.

    Significat del terme

    El terme bolaamfifílic o bolaamfífil fa referència a molècules amfifíliques que tenen grups hidròfils als dos extrems d’una cadena hidrocarbonada hidròfoba prou llarga (Viquipèdia en anglès).

    Anàlisi formal

    Des d’un punt de vista formal, el terme presenta diferents formants. D’una banda el formant bola­­- i de l’altra el compost amfifílic, que està format pels elements següents:

    • amfi-: Prefix que significa ‘ambdós’, ‘de dues maneres’, ‘a ambdós costats’, ‘a l’entorn’. [DIEC2]

    Hi ha un terme amfòfil, usat en biologia, que té significats diferents, però amb el mateix valor semàntic dels formants:

    BIOLOGIA Dit dels grànuls del citoplasma cel·lular que fixen tant els colorants àcids com els bàsics. [Diccionari.cat]

    Palinologia Que tant pot ser transportat pel vent com per un vector animal. [UBTERM]

    El formant amfo-, però, no és a cap diccionari català. L’entrada amphi- del Webster conté una nota amb la informació següent sobre el prefix ampho-:

    NOTE: Due to the near-homonymy of the preposition amphí «around, about, circling» and the quantifier ámphō «both» (see AMBI-), the combining element amphi– takes on to some degree meanings of both forms. Hence in Greek itself it may have the meaning «on both sides, of both kinds, being double.»

    Així doncs, amfi- i amfo- han acabat tenint parcialment el mateix significat, fins al punt que en camps diferents podem trobar la mateixa formació amb un prefix o l’altre, com el cas d’amfífil (en química) i amfòfil (en biologia).

    • ‑fil o ‑fílic: El formant ‑fil ‘amic’ forma part de molts mots compostos. Generalment, aquesta terminació tant serveix per al nom com per a l’adjectiu (acidòfil -a), a diferència de l’anglès, que reserva la terminació ‑phile només per a les formes nominals i usa les terminacions ‑philic o ‑philous per a les formes adjectives (o això es desprèn de la informació recollida en diccionaris i textos en anglès). En català, en canvi, la terminació ‑fílic sol usar-se per als derivats de noms en ‑fil o en ‑fília (hemofílic < hemofília).

    Hi ha la possibilitat, doncs, que alguns usos de bolaamfifílic o amfifílic siguin un calc inadequat de l’anglès. Cal tenir present que en francès fan sempre amphiphile, tal com es recull en diferents entrades del GDT. Ara bé, en català es documenta més la forma adjectiva amfifílic que no pas la forma amfífil: polímers amfifílics, compostos amfifílics, aminoàcids amfifílics, materials amfifílics, catalitzadors amfifílics, lligand amfifílic, comportament amfifílic, catió amfifílic, caràcter amfifílic, etc.

    En resum, la forma bolaamfifílic està ben formada, però hi ha la possibilitat que, en molts contextos en què funciona com a adjectiu, sigui preferible usar la terminació en –fil (bolaamfífil), tal com faríem per al substantiu.

  • Botiga UB, es tradueix?

    Botiga UB o, en alguns casos, Botiga de la Universitat de Barcelona, és el nom que rep l’espai físic o virtual on es comercialitza marxandatge oficial de la Universitat. Aquesta denominació, com a entitat formalment constituïda i com a part de l’organigrama de la institució, es pot traduir a la llengua del text on s’insereixi. Per tant:

    • Botiga UB: la botiga oficial de la Universitat de Barcelona
    • Tienda UB: la tienda oficial de la Universidad de Barcelona
    • UB Shop: the University of Barcelona official shop

    Ara bé, la denominació no es tradueix si forma part de la submarca o del logotip. En aquest cas, es presenta únicament en català.

  • effect size?

    L’anglès effect size és un terme d’estadística que fa referència a un índex numèric que permet mesurar la força de la relació entre dues variables. En castellà es documenta la forma tamaño del efecto; en francès es documenten les formes taille de l’effet, ampleur de l’effet, grandeur de l’effet. En català, dins l’article estadística de la Viquipèdia i en molts altres textos també es fa referència a aquest concepte amb la forma paral·lela mida de l’efecte.

     

     

  • photoswitch?

    Si photoswitch fa referència a un interruptor elèctric que obre o tanca circuits elèctrics quan hi ha un canvi de llum, la denominació catalana pot ser interruptor fotoelèctric, tal com es proposa per al francès al Grand dictionnaire terminologique.

    Si photoswitch fa referència a un tipus de molècula que canvia la seva geometria estructural i les seves propietats químiques quan se l’exposa a una radiació electromagnètica, aleshores es tracta d’un concepte relacionat amb les màquines moleculars. D’acord amb l’article «Celebrant el Premi Nobel de Química 2016: màquines moleculars» publicat a la Revista de la Societat Catalana de Química, el terme màquina molecular (molecular machine; máquina molecular o nanomáquina; machine moléculaire o nanomachine) fa referència a un concepte que es subdivideix en motors moleculars (molecular motor; motor molecular; moteur moléculaire) i interruptors moleculars (molecular switch; interruptor molecular; interrupteur moléculaire):

    «Ara bé, les màquines moleculars es poden classificar en dues subcategories, «motors» i «interruptors» moleculars,
    atès que el seu comportament serà significativament diferent. Per exemple, en un «interruptor» basat en una topologia de
    rotaxà, el canvi de posició d’un macrocicle respecte al component lineal tan sols influirà en l’estat del sistema. Quan el subcomponent de l’interruptor molecular retorni a l’estat inicial no s’haurà desfet cap treball. Per tant, amb aquestes consideracions un interruptor molecular no es pot emprar de manera repetitiva i progressiva per produir treball. En canvi, un «motor» té una influència en el sistema en funció de la trajectòria del moviment, que ha de ser unidireccional. Per exemple, el treball produït per un moviment rotacional de 360º en un únic sentit de direcció només podrà ser desfet si el motor gira 360º en sentit contrari.»

    Se sobreentén que photoswitch és un interruptor molecular que respon als estímuls electromagnètics, és a dir, un fotointerruptor o fotocommutador. També es documenta la forma adjectiva photoswitchable, que es tradueix sempre per fotocommutable.

     

  • UB Alma Mater

    La Universitat de Barcelona ha organitzat, en el marc del circuit competitiu University Esports, el torneig UB Alma Mater del videojoc d’estratègia League of Legends. En aquest cas, com a competició esportiva (encara que sigui en modalitat virtual), s’escriu amb majúscula inicial de noms i adjectius, sense cometes i en lletra rodona: UB Alma Mater.

    En un context d’ús genèric d’aquesta expressió, caldria consignar-la en minúscules i en lletra cursiva, com a llatinisme (alma mater) i valorar també la conveniència, segons el context, de fer servir expressions catalanes alternatives (és l’ànima del grup, l’ànima del projecte, etc.).

    Pel que fa a l’apostrofació, malgrat que el referent no sigui explícit, igualment determina el gènere de la denominació i, per tant, estableix com s’ha de comportar l’article. Així, UB Alma Mater s’entén com a forma masculina (perquè regeix precisament el mot masculí torneig) i l’article el exigeix, doncs, l’apostrofació: l’UB Alma Mater. És el mateix cas que l’UB Barça, antic equip de bàsquet, en què el referent no és explícit.

    Malgrat que la denominació oficial del torneig contingui la referència UB, la sigla es pot obviar en determinats contextos per evitar repeticions. Per exemple: La UB presenta l’Alma Mater és una alternativa possible a La UB presenta l’UB Alma Mater.

  • sínton o sintó?

    Aquest terme fa referència a un concepte de química orgànica consistent en una unitat estructural que no és una molècula però que està relacionada amb la reacció sintètica.

    El terme en anglès és synthon i va ser encunyat per E. J. Corey en l’article «General methods for the constructions of complex molecules», on podem llegir:

    These possible routes are derivable by the recognition of structural units within molecules which can he formed and/or assembled by known or conceivable synthetic operations. (In the discussion which follows, these units are designated as «synthons». In this paper the term «synthetic operations» is used in the molecular sense to denote structural transformations rather than in the laboratory sense, which would imply manipulation.) […] It is convenient to have a term for such units; the term «synthon» is suggested. These are defined as structural units within a molecule which are related to possible synthetic operations (and, therefore, to the reverse operations of degradation).

    D’aquests fragments es dedueix que el terme està format a partir de synthetic operation. Es tracta, doncs, d’un acrònim que s’explica només a partir de l’ordre sintàctic anglès d’aquest sintagma, traduïble per operació sintètica. Per tant, es podria considerar un manlleu que cal prendre com a unitat lèxica simple i no pas com un compost.

    Com qualsevol altre manlleu, s’hi poden fer adaptacions gràfiques més o menys acusades: des de fer una simple adaptació ortogràfica al català, com ara sinton (mot agut) o sínton (mot pla, com en anglès), fins a donar-li una forma més catalanitzada amb la terminació en ‑o: sintó. Aquesta forma més catalanitzada és la que trobem documentada a l’Enciclopèdia.cat o al Diccionari.cat, i també la que apareix en el llibre d’E. J. Corey Síntesi orgànica de molècules complexes, traduït al català per Àngel Messeguer i editat per a Societat Catalana de Química (societat filial de l’IEC).

    Es pot considerar, per tant, que hi ha un criteri d’autoritat a favor de l’adaptació sintó, que ha fet prou fortuna tenint en compte el nombre relativament elevat d’ocurrències en textos indexats a Google acadèmic. En canvi, les altres adaptacions possibles no es documenten per al català.

  • escai?

    Aquest nom prové de la marca registrada alemanya Skai. Aquesta denominació es va popularitzar tant que la majoria de parlants ignoren que es tracta d’un nom comercial i l’usen com a nom genèric per referir-se a qualsevol tipus de pell sintètica, i no només per als productes fabricats per l’empresa propietària de la marca. Si consultem articles i catàlegs sobre mobiliari, veiem que és un terme d’ús habitual, com es pot veure en aquest article de El Punt Avui.

    Aquest ús generalitzat queda reflectit en els mateixos diccionaris generals, que l’han adaptat gràficament i convertit, així, en una paraula de la llengua general. En català, trobem la forma adaptada escai al GDLC; en castellà, al DRAE, hi trobem la forma adaptada escay.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • geometria riemanniana?

    Fa referència al matemàtic Bernhard Riemann. El derivat adjectiu riemannià –ana està a bastament documentat en molts textos acadèmics i en moltes llengües, especialment en l’expressió geometria riemanniana.

    L’adjectiu riemannià -ana està ben format, ja que manté la grafia original del nom alemany i únicament hi afegeix la terminació adjectiva.

  • (quedo) enterado

    En l’àmbit administratiu, la fórmula catalana que precedeix la signatura d’una persona i que indica que s’està al cas de la informació corresponent, és me n’he assabentat o n’he pres coneixement. Aquestes expressions equivalen a la fórmula castellana enterado -da o quedo enterado -da.

  • Categories lèxiques de la GIEC

    En la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (GIEC) les categories lèxiques (o categories gramaticals) s’enumeren a la mateixa Introducció (dins l’apartat Parts, capítols i apartats), on es pot llegir:

    […] analitza les categories lèxiques amb les seves classes o subcategories (nom, adjectiu, determinant, quantificador, preposició, pronom, adverbi, verb, connector i interjecció) […]

    A l’apartat 6.3.1 Les categories lèxiques se’n fa una descripció més detallada.

    Per a una consulta més resumida de cadascuna d’aquestes categories lèxiques, també es pot consultar el contingut de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC).

     

  • Lab.web

    Com a denominació d’un espai d’idees i recursos per elaborar pàgines o llocs web, la forma Laboratori web és transparent i significativa. D’acord amb el criteri general, aquests noms s’escriuen amb majúscula inicial absoluta (és a dir, només va amb majúscula la inicial de la primera paraula de la denominació).

    En la denominació alternativa Lab.web, entenem que l’ús del punt vol fer un símil amb l’URL, però això presenta alguns inconvenients:

    • Com a nom propi li correspon una majúscula inicial, cosa que l’allunya de la forma dels URL estàndard.
    • El domini no remet a cap forma habitual (.edu, .cat, .es, .com, etc.), cosa que no facilita que s’identifiqui aquesta relació.
    • Es podria percebre com un punt abreviatiu, de manera que lab. respondria a un abreujament de laboratori; en aquest cas, però, caldria afegir un espai en blanc després del punt.

    Des del punt de vista denominatiu, convé que els productes rebin una denominació única i que no hi hagi vacil·lacions de formes que puguin generar confusions. Per això, davant de l’ús de les dues formes, us proposem:

    1. Fer servir la forma abreujada LabWeb, sense el punt, seguint el model de les aplicacions (PowerPoint, SignaSuite, SocUB, etc.). La majúscula del segon element afavoreix la identificació dels dos elements que componen el nom i evita que se’n faci una mala lectura.
    2. Tractar qualsevol referència a «laboratori web» com a denominació correferent, merament explicativa, i compondre-la, per tant, en minúscules.

  • governs monocolor o monocolors?

    Les expressions amb funció apositiva poden presentar concordança o no amb el nom que acompanyen segons una complexa casuística que s’explica en l’apartat 14.6.3 Les aposicions nominals de la GIEC. Així, el nom monocolor s’assimila als casos de complements apositius caracteritzadors (no classificadors) que no tenen formes específiques per al masculí i el femení. Dins d’aquest grup la concordança de nombre depèn en general del tipus de nom, segons si els parlants el perceben com a nom o més com a adjectiu. Per tant, la regla té un vessant subjectiu que pot variar d’un parlant a un altre.

    Pel que fa a l’ús, a Internet es poden veure moltes ocurrències tant de governs monocolor com de governs monocolors. I en el cas de filtrar per llibres o per articles acadèmics, hi ha més casos de concordança.

    Així doncs, és un cas vacil·lant que la GIEC deixa en mans de la percepció del parlant.