Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

[contact-form-7 404 "No s'ha trobat"]

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

àtom de Bohr Astronomia

àtom de Bohr

Astronomia
  • ca
    àtom de Bohr m
  • ca
    model atòmic de Bohr m
  • es
    átomo de Bohr m
  • es
    modelo atómico de Bohr m
  • en
    Bohr atom n
  • en
    Bohr model n
  • Primera teoria de l'àtom d'hidrogen capaç d'explicar la formació de les ratlles espectrals. Aquest model descansa sobre tres idees bàsiques: a) hi ha una energia fonamental (mínima) per als electrons; b) hi ha una energia màxima per sobre de la qual els electrons deixen d’estar lligats al nucli; i c) els electrons poden existir només en certs nivells discrets d’energia dins d’aquests dos valors extrems.

aurora Astronomia

aurora

Astronomia
  • ca
    aurora f
  • ca
    aurora polar f
  • es
    aurora f
  • es
    aurora polar f
  • en
    aurora n
  • en
    polar aurora n
  • Fenomen lluminós que es produeix a la part superior de l'atmosfera d'alguns planetes, particularment en latituds altes, prop dels pols magnètics. S'origina quan les molècules atmosfèriques són excitades per partícules carregades provinents del vent solar o de satèl·lits. Segons si es formen a les zones polars nord o sud, s’anomenen aurora boreal i aurora austral, respectivament.

Big Bang Astronomia

Big Bang

Astronomia
  • ca
    Big Bang m
  • es
    Big Bang m
  • en
    Big Bang n
  • Esdeveniment que, segons les teories cosmològiques actuals, marca el principi de l'Univers a partir d'una singularitat inicial. Aquest terme, que pot traduir-se per gran explosió, va ser encunyat per Fred Hoyle cap a l'any 1950 inspirant-se en el nom del Big Ben londinenc, amb el propòsit de ridiculitzar aquesta teoria.

binària de raigs X Astronomia

binària de raigs X

Astronomia
  • ca
    binària de raigs X f
  • ca
    XRB f [sigla]
  • es
    binaria de rayos X f
  • es
    XRB f [sigla]
  • en
    X-ray binary n
  • en
    XRB n [sigla]
  • Font que emet radiació X forta i variable i que forma part d'un sistema binari. Un dels components d'aquest sistema és un objecte compacte calent (una nana blanca, una estrella de neutrons o potser un forat negre). L'emissió X és produïda per la caiguda de matèria que es vessa des de l’altre component sobre l’objecte compacte o sobre un disc d’acreció que envolta aquest objecte. Al seu torn, l’emissió X torna a caure sobre l’atmosfera de l’objecte més fred i és radiada novament sota la forma de radiació òptica a alta temperatura (efecte de reflexió).

BL Lacertae Astronomia

BL Lacertae

Astronomia
  • ca
    BL Lacertae m
  • ca
    BL Lac m
  • es
    BL Lacertae m
  • es
    BL Lac m
  • en
    BL Lacertae n
  • en
    BL Lac n
  • Forma extrema de nucli actiu de galàxia amb un espectre dominat per un continu de radiació no tèrmica on no s'observen ratlles d'emissió, al contrari del que succeeix amb els quàsars. La llum d'aquests nuclis actius és d'intensitat molt variable i està al tament polaritzada. El nom prové del prototipus més brillant de la seva classe, l’objecte BL Lacertae o BL Lac.