Añadir nuevo comentario

Austràlia estudia les seves biblioteques escolars i estableix vies estratègiques per aprofitar-ne el potencial

Versión para impresiónVersión para impresión
Marta Roig
Bibliotecària, especialitzada en promoció de la lectura i biblioteques escolars
 

House of Representatives, Education and Employment Committee (2011). School libraries and teacher librarians in 21 century Australia. Canberra: The Parliament of the Commonwealth of Australia. XX, 155, [5] p. ISBN 978-0-642-79396-6. <http://www.aph.gov.au/Parliamentary_Business/Committees/House_of_Representatives_Committees?url=ee/schoollibraries/report/fullreport.pdf>. [Consulta: 20/09/2012].

L'any 2004 el Govern va encarregar el primer estudi parlamentari federal sobre biblioteques escolars. Quatre anys després, el 2008, l'Edith Cowan University, l'Escola Australiana de l'Associació de Biblioteques (ASLA) i l'Associació Australiana de Biblioteques i Informació (ALIA) van dur a terme un estudi que posava de manifest que el 29% del total de centres educatius i el 54% de centres educatius públics tenen un pressupost anual de menys de 5.000 dòlars per a la biblioteca escolar, una quantitat inferior a les dades del 1975, segons el Children's Book Council of Australia (llibre del Consell dels Nens d'Austràlia -CBCA). Aquesta xifra va disparar l'alarma. (Una situació, malgrat tot, molt llunyana en comparació amb les biblioteques escolars espanyoles, en què només en un 15% dels casos declaren1 tenir un pressupost per sobre dels 700 euros anuals.)

A nivell institucional es va començar a gestar la reforma del sistema educatiu australià que va preveure flexibilitzar l'ús dels recursos pressupostaris i donar suport a l'Acord Nacional d'Educació, que entre altres finalitats pretén que tots els estudiants australians adquireixin la formació i les habilitats per participar eficaçment en la societat i en el treball en el context d'una economia globalitzada. També el mateix any es va signar la Declaració de Melbourne, que determinava els objectius a deu anys vista de l'escola australiana.

Paral·lelament, però, el món viu temps de canvis. Entitats, empreses i persones individuals busquen el seu lloc en el nou ordre mundial. Es qüestionen funcions, estructures, finalitats, processos i pressupostos per trobar noves fórmules que garanteixin la continuïtat de l'essència important que hi ha en el fons de qualsevol entitat, projecte o producte.

En l'àmbit de les biblioteques, el debat sobre els canvis que s'han de dur a terme és més viu que mai. L'avenç tecnològic ha canviat les vies d'accés a la informació, com també el volum, el control del que es publica, etc.

El 2010 el Llibre del Consell dels Nens d'Austràlia (CBCA) va donar a conèixer que la mitjana pressupostària anual de les biblioteques escolars australianes era de 25 dòlars per alumne. La primera etapa de la reforma educativa programada del 2009 al 2012 està en marxa i s'incorporen els primers iPads al sistema. El sector bibliotecari fa temps que reclama al Govern una anàlisi seriosa i urgent sobre les biblioteques escolars.

En aquest context s'encarrega finalment l'estudi School libraries and teacher librarians in 21st century Australia, presentat el 23 de maig d'enguany al Parlament australià.

D'aquesta manera el Govern respon a les demandes que es formulaven des del sector bibliotecari i investiga el paper, l'adequació i la dotació de les biblioteques escolars i els bibliotecaris de les escoles públiques i privades d'Austràlia.

L'informe, de 180 pàgines i disponible aquí, comença amb els preliminars, l'últim dels quals presenta 11 recomanacions que el comitè de l'estudi fa al Govern. La presentació d'aquestes recomanacions a l'inici del document és tota una declaració d'intencions i evidencia la importància que té per als autors passar a l'acció, tot implementant canvis concrets per evitar que l'estudi quedi en paper mullat.

A continuació indiquem els sis capítols en què s'ordenen els resultats de la investigació. En el primer simplement s'expliquen els antecedents, la cronologia i les bases de la investigació i l'estructura de l'informe, que tot i no dedicar un capítol exclusiu a l'impacte i el potencial de les tecnologies digitals, certament està omnipresent en tot l'informe.

En el segon es presenta l'impacte de les recents polítiques del Govern federal i de les inversions realitzades en biblioteques escolars. En relació amb aquest punt, els autors aconsellen apostar pel desenvolupament d'una base de dades de recursos electrònics per a tot el país i elaborar una declaració política nacional que defineixi la importància de l'alfabetització digital i de la informació per a l'aprenentatge al segle xxi.

En el tercer capítol s'analitza el potencial futur de les biblioteques escolars i els bibliotecaris a l'hora de contribuir a la millora dels resultats educatius i dels objectius comunitaris, tot posant una atenció especial en l'alfabetització. Per tal d'aprofitar al màxim aquest potencial es recomana augmentar la visibilitat de la informació estadística sobre professors especialitzats, incloent els mestres bibliotecaris a les pàgines web dels centres, donar suport addicional a les iniciatives per promoure la lectura, iniciar un estudi sobre l'impacte que tenen els programes de la biblioteca, sobretot d'alfabetització, en el rendiment escolar i en la millora dels estudiants en desavantatge socioeconòmic i, per últim, difondre bones pràctiques en matèria d'e-learning, dutes a terme pels mestres bibliotecaris, per demostrar a la comunitat escolar la valuosa tasca que duen a terme.

Els factors que influeixen en la contractació i el desenvolupament professional dels mestres bibliotecaris són el nucli del quart capítol. En aquest punt, els autors exposen les desigualtats de criteris a l'hora de seleccionar un mestre bibliotecari, la poca oferta de places qualificades i la sensació molt estesa, des de la biblioteca escolar, d'haver de justificar constantment la seva feina i del que s'hi fa davant les direccions i les comunitats educatives, per tal d'obtenir recursos. En aquest apartat, les recomanacions del comitè al Govern són incloure en el nou pla d'estudis àrees per a la capacitació de mestres bibliotecaris, elaborar un estudi més concret per omplir les llacunes de l'anàlisi respecte dels mestres bibliotecaris i establir un diàleg nacional sobre el rol actual i futur del mestre bibliotecari.

En el cinquè capítol es presenten les diverses estructures de col·laboració i suport a les biblioteques escolars i als bibliotecaris que se'n fan càrrec. En aquest sentit, es recomana intensificar la cooperació entre els diversos nivells de l'Administració i produir un document que reculli les associacions i els programes exitosos que poden ser d'interès per al sector bibliotecari i per a les biblioteques escolars.

Ja en les conclusions, els autors destaquen la passió amb què els mestres bibliotecaris han desenvolupat durant molts anys la seva feina, tot i tenir pressupostos molt petits. També expliquen que encara queden dubtes sobre el rol futur que han d'assumir els professionals i fan èmfasi en algunes de les recomanacions, ja comentades.

Per acabar, cal destacar el darrer dels apèndixs: unes estàndards d'excel·lència professional per a mestres bibliotecaris elaborats per l'Australian Library and Information Association (ALA) i per la Library Association (ASLA).

Estudis com el que comentem aquí, orientat a l'avenç i la implementació d'accions de millora són referents que han tenir en compte tots aquells que apostin per la implantació i normalització de processos d'avaluació seriosos, diversos i constants en el sistema educatiu. Eines com la recent Biblioteques escolars entre interrogants i estudis com el d'aquesta ressenya haurien de facilitar-ho en l'àmbit de les biblioteques escolars.

1. Segons l'estudi de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez el 2004-2005, amb la col·laboració del Ministerio de Educación, dirigit per Álvaro Marchesi i Inés Miret: Las bibliotecas escolares en España, anàlisis y recomendaciones.