Mensaje de error

El filtro de spam instalado en este sitio no está disponible actualmente. Según las políticas del sitio, no podemos aceptar nuevos envíos mientras se resuelve el problema. Por favor intente enviar el formulario de nuevo en un par de minutos.

Añadir nuevo comentario

La professió des de les antípodes: Austràlia dissenya el seu futur en BiD

Versión para impresiónVersión para impresión
Daniel Gil Solés
Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Reus
Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Tortosa
President del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

 

Australian Library and Information Association. Future of the Library and Information Science Profession [en línia]. Canberra: ALIA, 2014. Disponible a: https://www.alia.org.au/sites/default/files/documents/advocacy/ALIA-Future-of-the-Profession-ALL.pdf [Consulta: 30 d'octubre de 2014]

Vivim un context professional que pateix canvis i transformacions constants, i en el que és extremadament complicat planificar a llarg termini, i encara menys preveure tendències de futur. Dissenyar la professió a un termini de 10, 15 o 20 anys vista és un repte apassionant, sovint incert, però que malgrat tot cal fer per tal d'obrir noves vies per a la professió. En aquesta situació, moltes associacions nacionals han publicat documents en què exposen la seva visió de la professió en els seus respectius països, tot oferint possibles noves línies de desenvolupament, millora i consolidació de la professió. Des d'Austràlia, la ALIA ha estat una d'elles, i en el seu document Future of the Library and Information Science Profession elabora una perspetiva del futur de la professió, amb la vista posada a l'any 2025.

El document de l'ALIA busca donar resposta a tres grans preguntes:

1. Con podran continuar sent rellevants i importants les biblioteques per als usuaris?
2. Quins canvis hi haurà en el sector, tant a nivell institucional com a nivell individual?
3. I finalment, la biblioteca i els professionals de la BiD continuaran sent un àmbit laboral necessari i unes opcions de treball desitjables?

Aquest informe neix a partir d'unes Jornades nacionals que es van celebrar entre maig i octubre del 2013, i que van servir com a punt de partida d'intercanvi d'experiències, comentaris, opinions, comunicacions i conferències de tots els professionals de la BiD a Austràlia. A partir de la constatació dels problemes actuals de la professió, es va veure la necessitat d'iniciar una projecció cap endavant, i començar a dibuixar un escenari, un paisatge, de cara al 2025. Aquesta projecció ha permès crear una anàlisi DAFO, que serveix de guia i de full de ruta del viatge necessari que es vol emprendre.

Val la pena centrar-nos en l'anàlisi DAFO el document, ja que considero que és l'eix central de tota la planificació i de la visió de futur: com a forteleses es detecten a) que els usuaris necessiten, volen i valoren l'experiència i el suport que reben a les biblioteques i per part dels bibliotecaris, b) que el terme "Biblioteca" és una paraula que té una representació i uns valors universals, i que és una marca que disposa d'una gran força, que s'ha desenvolupat i consolidat durant segles, c) que les biblioteques no són només una suma de materials més tecnologia, sinó que ajuden a satisfer necessitats de les persones, i finalment la d) que les biblioteques garanteixen l'accés als llibres, els recursos i la tecnologia per a tothom, tot promovent la igualtat d'oportunitats. Pel que fa a les debilitats, n'esmenta dues: en primer lloc, que les decisions de gestió i de finançament de les pròpies biblioteques les prenen sovint aquelles persones que, per desgràcia, no són usuàries de la biblioteca. I en segon lloc, el terme "Biblioteca" encara és vist com quelcom d'antic i obsolet, però per contra el terme "Servei d'Informació" no s'entén ni es percep bé.

Respecte les oportunitats detectades, l'informe en menciona les següents: a) que estem vivint en una societat de la informació que és cada vegada més rica, i que es basa en la gestió del coneixement; b) que unes tecnologies noves i que són disruptives respecte el paradigma anterior, ajuden a millorar i potenciar l'accés a la informació; c) que els e-books i els recursos digitals a internet proporcionen un format nou i al mateix temps emociant i ple de riqueses; d) que el creixement de l'educació a través d'una major disponibilitat de cursos en línea només pot conduir a un augment de la demanda de serveis bibliotecaris; e) que les biblioteques tenen un paper molt important en la creació i gestió de continguts, i que poden ajudar a difondre de forma eficient i pertinent tot nou treball; f) que en les biblioteques universitàries i especialitzades, el professionals de la informació juguen un paper principal en el camp de la investigació; i finalment, la g) que els professionals de la informació estan millor posicionats per a fer front a la sobrecàrrega d'informació que tenen els alts càrrecs directius i executius. Per altra banda, sobre les amenaces, se'n fan ressó de tres: en primer lloc, que tot allò "gratis", el contingut en línia omnipresent i barat (i de procedència dubtosa), competeix directament amb el contingut lliure de les biblioteques, ben seleccionat i de fonts fiables. En segon lloc, que les polítiques bibliotecàries dels qui prenen les decisions tenen un enfocament parcial sobre com s'ha de proveïr d'informació; molts cops no n'hi ha prou amb centrar-se en el rigor, l'exactitud o la integritat de la informació. I finalment, la constant reducció de pressupostos a les biblioteques, unit a uns costos més elevats, fan que sigui molt difícil satisfer una demanda que creix cada any.

La proliferació d'aquesta mena de documents crec que respon a una sensació generalitzada dins la professió de manca d'un entorn estable, fix i segur, en el qual ens hem mogut durant segles. Una zona de confort que ja mai més tornarà. Aquesta sensació de pèrdua d'horitzons i d'estabilitat, és, doncs, present a tota la professió a tot el món: a Austràlia pateixen també els mateixos mals i la mateixa certa absència d'un futur clar que patim a Catalunya. A més, la visió de la BiD des de les nostres antípodes geogràfiques ens apropa una realitat de la qual sovint ens arriben poques notícies, però que mostra una estructura bibliotecària de primer nivell. La visió australiana ens presenta una realitat diferent, una visió alternativa, allunyada dels nostres models a imitar tradicionals, centrats especialment en Europa i els Estats Units.

La lectura i anàlisi d'aquests documents ens proporciona un camí a seguir y una major comprensió del nostre complex món professional (insertat dins d'un món encara més complex). Comparteixo plenament la conclusió a la què arriben a l'ALIA: "Arribem a la conclusió que el futur no és fix, i que estem en condicions d'escriure'l nosaltres mateixos en lloc de deixar que altres l'escriguin per nosaltres. Hem de ser els arquitectes del nostre propi destí, anticipar el canvi i l'adaptació dels nostres serveis bibliotecaris i d'informació per a ser part del flux". Aquesta conclusió porta explícita una major i necessària confiança en nosaltres mateixos, en les nostres capacitats professionals; com a col·lectiu, però sobretot i més important, com a individus. Sense la nostra participació activa de base, res serà possible.