Mensaje de error

El filtro de spam instalado en este sitio no está disponible actualmente. Según las políticas del sitio, no podemos aceptar nuevos envíos mientras se resuelve el problema. Por favor intente enviar el formulario de nuevo en un par de minutos.

Añadir nuevo comentario

Buscar, consultar i comunicar informació en entorns acadèmics: quin impacte té el format digital?

Versión para impresiónVersión para impresión

Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

En un moment en què els estudis que analitzen l'impacte de la informació digital, sobre la conducta informativa dels acadèmics, són abundants, el lector pot preguntar quina és la raó per dedicar uns minuts al fet recentment per Roger C. Schonfeld i Ross Housewright, publicat per Ithaka. Doncs bé, el mèrit d'aquest treball és que es tracta de la quarta onada d'una enquesta que ens ofereix resultats comparables amb els obtinguts durant els anys 2000, 2003 i 2006. En un entorn tan canviant, on els resultats de diferents investigacions són difícilment comparables a la vista dels seus diferents objectius i variants metodològiques, aquest informe ens permet seguir l'evolució de les actituds i el comportament dels investigadors al llarg d'una dècada, en tres àmbits: el descobriment de recursos i el paper que la biblioteca juga en aquest procés, la transició del paper al suport digital, i l'evolució dels canals de comunicació científica.
 


Començant per les eines de localització de bibliografia, des de 2003 la biblioteca i el seu catàleg han vist declinar el percentatge d'usuaris que les utilitzen com a punt de partida en la recerca, en benefici dels cercadors generalistes i dels orientats al món acadèmic. Google i Google Scholar s'han col·locat com a tercera font d'informació per darrere de dues estratègies clàssiques: el seguiment de les referències (incloses en articles rellevants) i la recerca en bases de dades a text complet. En definitiva, els resultats evidencien el retrocés del paper intermediador de la biblioteca, a la qual els enquestats valoren, sobretot, pel seu paper com a compradora de recursos: el 90% dels enquestats considera aquesta funció molt important, mentre que només el 59 % atorga aquesta consideració a la seva tasca com a porta d'accés a la informació o com a suport a la docència i a la recerca. Poc més del 40% dels investigadors es considera molt dependent de la seva biblioteca per a les seves activitats de recerca, si bé aquest percentatge ha crescut per primera vegada des de que es realitza l'estudi.

Com era d'esperar, s'observen diferències per disciplines, sent els camps amb pràctiques informatives més "tradicionals"-especialment les humanitats-, els que concentren més entusiastes de la biblioteca. El dilema, tal com ho plantegen els autors, consisteix en decidir si intentar adaptar-se a les demandes dels investigadors de ciències naturals que es distancien progressivament de la biblioteca, amb el consegüent risc de perdre als humanistes (que probablement també s'allunyen de la biblioteca en la mesura que més materials de les seves disciplines passen a estar disponibles en suport digital).

El segon capítol de l'informe posa de manifest la predisposició dels investigadors a avançar cap a un model de comunicació exclusivament digital: tres quartes parts de les enquestats són favorables a la cancel.lació de les versions impreses de les revistes si els continguts estan accessibles en format digital. No obstant això, resulta curiós que el percentatge d'acadèmics que declara estar còmode amb un sistema de revistes exclusivament electròniques és inferior. Els autors de l'informe conjecturen sobre les raons d'aquesta opinió, suggerint que potser els acadèmics atribueixen a les versions impreses altres propòsits que van més enllà de la comunicació de continguts, com poden ser l'establiment de les taxes d'acceptació d'originals, o la preocupació per la preservació dels documents digitals. De fet, els enquestats expressen un elevat grau d'interès per la preservació i gairebé el 90% considera molt important la preservació a llarg termini de les revistes electròniques. Fins i tot, la preocupació dels enquestats per la preservació de materials com els llibres electrònics o les col.leccions digitalitzades és sensiblement superior a l'ús que realment fan d'aquests materials en l'actualitat. Finalment, no deixa de ser interessant l'escassa importància que els investigadors atorguen als llibres electrònics: només 13% els consideren molt importants per a les seves activitats de docència o investigació, el que els situa en última posició entre la desena de recursos sobre els quals se'ls pregunta.

El tercer i últim capítol de l'informe se centra en els canals de comunicació científica. Els resultats evidencien que els canals tradicionals continuen sent els preferits i no s'observa cap tendència clara de canvi. Els factors que els investigadors valoren per decidir on publicar continuen sent els mateixos que en el passat: la circulació de la revista és considerada molt important per més del 80% dels enquestats. No obstant això, l'accés obert està en última posició. El segon criteri per decidir on publicar és l'absència de costos de publicació de manera que el model d'accés obert en el qual "l'autor paga" sembla que pot xocar amb les preferències dels acadèmics. En una qüestió en què, en la nostra opinió, acostuma a pesar més la bona voluntat que els fets reals, els investigadors mostren un elevat grau d'interès per l'autoarxiu, però només el 30% dels enquestats ha autoarxivat algun material i el percentatge de investigadors que ha utilitzat materials emmagatzemats en dipòsits institucionals o temàtics és inferior al 20%. Finalment, cal destacar que la comunicació informal continua sent una excel·lent font de recomanacions. No obstant això, no hi ha evidències que les noves eines en línia (llistes de distribució, wikis o blocs) estiguin superant als mitjans tradicionals com les reunions o els congressos.

Per acabar, una curiositat referida a l'accés obert, no només als resultats de la investigació, sinó a les pròpies fonts en què es basa l'estudi: les dades en brut de l'informe de 2006 estan disponibles a la xarxa i la intenció de Ithaka és oferir també els corresponents a l'any 2009. D'aquesta manera, qualsevol lector interessat pot tabular les dades a la recerca de resultats no previstos en la publicació.

Roger C. Schonfeld & Ross Housewright (2010). Faculty Survey 2009: Key Strategic Insights for Libraries, Publishers,and Societies. [http://www.ithaka.org/ithaka-s-r/research/faculty-surveys-2000-2009/facu...