Bibliografia de pragmàtica i anàlisi del discurs (BiPAD-cat)

La BiPAD-cat és una base de dades bibliogràfica que conté referències de treballs publicats sobre aspectes pragmàtics i discursius de la llengua catalana. Per fer una cerca, cal que escriviu al cercador la paraula (ex. argumentació) o part de paraula (ex. argum) que us interessa. La BiPAD-cat us mostrarà les entrades que les contenen. Trobareu més informació sobre la BiPAD-cat en aquest enllaç.

 
Nogué-Serrano, Neus, i Lluís Payrató (2023): “Variation and change in reference to discourse participants in Catalan parliamentary debate (1932–1938 and 1980–2020)”. Dins: Posio, Pekka, i Peter Herbeck (eds.). 2023. Referring to discourse participants in Ibero-Romance languages (Open Romance Linguistics 4). Berlin: Language Science Press.
enllaç

Cuenca, Maria Josep (2023): Crònica lingüística d’una pandèmia anunciada: Estratègies per a conceptualitzar la pandèmia de la COVID-19. València, PUV.

enllaç

Server Benetó, Natàlia (2023): “Challenging askability through particlesuei-prefaced responses in Catalan“. Journal of Pragmatics, 218: 6-16.

enllaç

Payrató, Lluís (2023): “La conversa informal com a objecte d’aprenentatge”. Articles. Revista de didàctica de la llengua i de la literatura, 97: 40-46.

enllaç

Rocafiguera Montanyà, Núria de (2023): Information structure and language dominance in subject pronoun resolution in Catalan-Spanish bilingualism. Tesi doctoral. Universitat Pompeu Fabra,

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2023): “Disagreement, epistemic stance and contrastive marking in Catalan parliamentary debate”. Journal of Pragmatics, 203: 1-13.

enllaç

Alturo, Núria (2022): “Pragmatics and discourse analysis”. Pradilla, Miquel Àngel (ed.). Catalan Sociolinguistics: state of the art and future challenges. Amsterdam: John Benjamins. 297-312.

enllaç

Cruschina, Silvio i Laia Mayol (2022): “The Realization of Information Focus in Catalan”. Languages, 7: 4.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2022): “Translating discourse markers: Implicitation and explicitation strategies”, dins M. J. Cuenca & L. Degand (eds.) Discourse Markers in Interaction: From Production to Comprehension, Berlín/Boston, De Gruyter, 215-245.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2022): & Liesbeth Degand (eds.) “Discourse Markers in Interaction: Introduction”, Discourse Markers in Interaction, Berlín/Boston, De Gruyter, 1-16.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2022): “Language Norm and Usage Change in Catalan Discourse Markers: The Case of Contrastive Connectives”, Corpus Pragmatics, 92: 423-448.

enllaç

Cuenca, Maria Josep & Romano, Manuela (2022): “Like a Virus. Similes for a Pandemic”, Metaphor and Symbol 37(4): 269-286.

enllaç

Francesch, Pau (2022): L’estructura informativa en la traducció literària. Estudi de corpus de traducció anglès-català. Universitat de Barcelona. Tesi doctoral.

enllaç

Francesch, Pau (2022): “El focus contrastiu en traduccions de narrativa anglès-català: equivalències de traducció i estudi de corpus”. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 72: 109-149.

enllaç

Clemente, Ignasi (2022): “A l’entorn de la lingüística i la multimodalitat: notes introductòries”. Estudis Romànics, 44: 331-340.

enllaç

Francesch Sabaté, Pau (2022): “El focus contrastiu en traduccions anglès-català: equivalències de traducció i estudi de corpus”. Caplletra, 72: 109-149.

enllaç

Farré i Vilalta, Imma (2022): “Joventut (1900-1906) i la llengua normativa”. Llengua & Literatura, 32: 27-48.

enllaç

Soler Llopart, Albert (2022): “Els recursos visuals a l’Art demostrativa de Ramon Llull: impaginació i figures gràfiques”. Llengua & Literatura, 32: 7-25.

enllaç

Bernal i Gallén, Elisenda (2022): “Valor neològic i valor lexicogràfic dels morfemes transferits. A propòsit d’-ing, -gate, -itis i –mania en català”. Estudis Romànics, 44: 85-113.

enllaç

Serra i Roig, Màrius (2022): “Actualitzar el Tirant lo Blanc”. Estudis Romànics, 44: 399-410.

enllaç

Soler, Albert (2022): “Eines lexicogràfiques en línia: el Nou glossari general lul·lià”. Estudis Romànics, 44: 411-416.

enllaç

Neus Nogué, Josep Besa, Lluís Payrató, Montserrat Sendra (eds.) (2021): Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada. Col·lecció Lingüística Catalana, 20. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

enllaç

Payà Canals, Marta (2021): “Les formes de tractament en l’àmbit parlamentari”. Nogué, Neus; Josep Besa, Lluís Payrató, Montserrat Sendra (eds.) (2021): Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada. Col·lecció Lingüística Catalana, 20. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. 145-163.

enllaç

Nogué, Neus (2021): “Els sistemes de tractament del català”. Nogué, Neus; Josep Besa, Lluís Payrató, Montserrat Sendra (eds.) (2021): Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada. Col·lecció Lingüística Catalana, 20. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. 13-32.

enllaç
enllaç

Benavent Llinares, Laia (2021): “Sobre la concepció de l’estàndard en paratextos de gramàtiques: les introduccions”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 31: 31-45.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2021): “La ‘guerra’ contra la COVID-19 i altres estratègies discursives per a conceptualitzar la pandèmia”, dins Allò que hem après de la COVID-19, Barcelona, IEC, 165-170.

enllaç

Martínez Martínez, Caterina (2021): Origen i evolució dels connectors de contrast en català. Alacant / Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Biblioteca Sanchis Guarner.

http://www.ub.edu/grepad/bipad_cat/2660/

enllaç

Massanell i Messalles, Mar (2021): “La dialèctica corpus/estatus en la història de la llengua catalana. Cap a una explicació integral dels canvis lingüístics”. Caplletra, 71: 219-236.

enllaç

Kot’átková, Adéla (2021): “Història i trama: els casos clínics com a relats acadèmics”. Caplletra, 70: 81-101.

enllaç

Coll-Florit, Marta, Salvador Climent, Marco Sanfilippo i Eulàlia Hernández-Encuentra (2021): “Metaphors of Depression. Studying First Person Accounts of Life with Depression Published in Blogs”. Metaphor and symbol, 36, 1: 1-19.

enllaç

Martines Peres, Josep  (2022): “Cap a una semàntica cognitiva del català (i II): la cognició, el cos i la cultura”. Estudis Romànics, 43: 267-301.

enllaç

Trotzke, Andreas i Laia Mayol (2021): “Catalan focus markers as discourse particles”. Journal of Linguistics: 1-35

enllaç

Ivorra Ordines, Pedro (2021): “Cap a una anàlisi estilística de La plaça del Diamant: les comparacions com a tret rodoredià. Què aporten les traduccions?”. Estudis Romànics, 43: 213-238.

enllaç

Payrató, Lluís i Ignasi Clemente (2020): Gestures We Live By.  The Pragmatics of Emblematic Gestures. Berlin: De Gruyter Mouton.

enllaç

Montserrat, Sandra i Carles Segura (2020): “Un corpus col·loquial i dialectal del valencià: PARLARS”. Zeitschrift für Katalanistik, 33: 9–44.

enllaç

Nagy C., Katalin (2020): “Plàcia a Déu ‘May it Please God’: Constructions with the Verb Plaure ‘Please’ in Medieval Catalan”. Corpus Pragmatics, 4: 293–332.

 

enllaç

Payrató, Lluís i Neus Nogué (2020): “Els corpus orals en català i el català corrent: els corpus de conversa i de varietats funcionals del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)”. Caplletra, 69: 155-199.

enllaç

Antolí Martínez, Jordi M. (2020): “Subjectivization and Intersubjectivization in the Evolution of the Verb Témer in Catalan (13th-19th c.)”. Catalan Journal of Linguistics, Special issue: Context and Linguistic Change: 129-159.

 

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2020): “Pragmatics and Text Linguistics”. Argenté, Joan A. i Jens Lüdtke (ed.): Manual of Catalan Linguistics. Berlin i Boston: De Gruyter. 287-310.

enllaç

Vila, F. Xavier (2020): “L’insult com a finestra a la ideologia nacionalista”. Pons Ràfols, Xavier, et al. (eds.): Catalunya i Espanya (II). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona: 89-104.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2020): “Defective Connective Constructions: Some Cases in Catalan and Spanish”. Corpus Pragmatics, 4: 423–448.

enllaç

Sanahuges, Carme i Hortènsia Curell (2020): “Responding to Trouble: An Interactional Approach to Empathy In Catalan and English”. Corpus Pragmatics, 4: 449–472.

enllaç

Camps Giralt, Oriol i Aina Labèrnia Romagosa (2020): “Catalan in the Mass Media: The Rise of Stylebooks”. Argenter, Joan A. i Jens Lüdtke (eds.): Manual of Catalan Linguistics. Berlin/Boston: De Gruyter. 683-692. [estil, mitjans de comunicació]

enllaç

Kotatkova, Adéla (2020): “Espais i identitat dels malalts en els casos clínics en català”. Zeitschrift fur Katalanistik, 33: 239-250. [gèneres, estil]

enllaç

Barón, Júlia; Helena Roquet; Natalia Evnitskaya i Noelia Navarro (2020): “Pragmatics in Teacher Talk: The Case of Pre-Primary Education”. English Language Teaching, 13, 8: 168-177. [actes de parla, peticions]

enllaç

Rigau, Gemma (2020): “Presència i absència del clític locatiu «hi»”. Caplletra, 68: 99-115.

enllaç
Massanell i Messalles, Mar (2020): «No m’à romasa sinó la honestat». Rere la petja d’una innovació lingüística en el pas del català antic al modern. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

García Rodríguez, Joseph (2020): La fraseología del español y el catalán. Semántica cognitiva, simbolismo y contrastividad. Berlín: Peter Lang.

enllaç

Palomo Berjaga, Vanessa (2020): “Sagarra sagarreja? Anàlisi lingüística de la traducció de Macbeth de Josep M. de Sagarra”. Caplletra, 69: 85-114.

enllaç

Selfa Sastre, Moisés i Enric Falguera Garcia (2020): “El Llibre de les Bèsties (1287-1289) de Ramon Llull: anàlisi d’adaptacions infantils i juvenils”. Caplletra, 69: 39-60.

http://www.ub.edu/grepad/bipad_cat/2651/

enllaç

Martí Mestre, Joaquim (2020): “El model lèxic culte de Constantí Llombart”. Caplletra, 69: 61-84.

enllaç

Payrató, Lluís i Neus Nogué (2020): “Els corpus orals en català i el català corrent: els corpus de conversa i de varietats funcionals del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)”. Caplletra, 69: 155-199.

enllaç

Esplà-Gomis, Miquel i Andreu Sentí (2020): Presentació del monogràfic “Spoken Corpus Linguistics in Romance: thoughts, design and results.” Caplletra, 69: 117-123.

enllaç

Esplà-Gomis, Miquel i Andreu Sentí (coord.) (2020): Spoken Corpus Linguistics in Romance: thoughts, design and results. Monogràfic. Caplletra, 69.

enllaç

Ramos, Joan-Rafael (2020): “Formal Variation and Language Change in Catalan Quantifiers: The Role of Pragmatics”. Catalan Journal of Linguistics, Edició Especial: 31-59.

enllaç

Martínez Martínez, Caterina (2020): “Origin and Evolution of a Pragmatic Marker in Catalan: The Case of Tanmateix“. Catalan Journal of Linguistics, edició especial: 161-182.

enllaç

Gandarillas, Marc (2020): “Grammaticalization degrees in Catalan anar vs. estar + adjective in the 19th and 20th centuries”. Isogloss. Open Journal of Romance Linguistics [online], 6: 1-18.

enllaç

Cabré, Maria Teresa / Güell, Monique (ed.) (2020): Norma i diversitat lingüística: la gestió normativa en contextos pluricèntrics: francofonia i catalanofonia = Norme et diversité linguistique: la gestion normative dans des contextes pluricentriques: francophonie et catalanophonie. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Secció Filològica / Sorbonne Université. Centre d’Études Catalanes,

enllaç

Costa Carreras, Joan (2019): “L’avaluació de la reestandardització del català: la definició del problema”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 29: 155-169.

enllaç

Pinto Pajares, Daniel (2019): “Ideologías lingüísticas: Diferencias entre hombres y mujeres de clase alta de Galicia y de Cataluña”. Pragmalingüística, 29: 287-307.

enllaç

Mas i Miralles, Antoni (2019): “Al voltant del mot explanar, ‘passar d’una llengua a una altra'”. Zeitschrift für Katalanistik, 32: 169–197.

enllaç

Giugliano, Marcello i Alsina Keith, Victòria (2019): “La traducció de la variació lingüística i de l’oralitat ficcional en la versió catalana de “Moby Dick” per M. Antònia Oliver”. Anuari TRILCAT, 9: 3-31.

enllaç

Galera, Francesc (2019): “Els “Cent anys de solitud” d’Avel·lí Artís-Gener: la sinonímia com a mecanisme de cohesió lèxica”. Anuari TRILCAT, 9: 52-73.

enllaç

Khouja, Marta (2019): “DOM as a syntax-pragmatics interface marker. Evidence from Catalan”. Lingvisticæ Investigationes, 42, 1: 56 – 81.

enllaç

Garachana, Mar (2019): “Més enllà de la gramaticalització: el desenvolupament del marcador discursiu no obstant això en català”. Caplletra, 66: 137-162.

 

 

enllaç

Ribera, Josep E. (2019): “Encapsulació, atribució i estructura informativa en el debat parlamentari. Anàlisi contrastiva de dos patrons copulatius (català-espanyol-anglès)”. Robles, Ferran; Bertomeu-Pi, Pau, ed. La construcción del discurso en español y catalán / La construcció del discurs en espanyol i català, Hamburg: Helmut Buske, Romanistik in Geschichte und Gegenwart, 23: 41-64.

enllaç

Costa Carreras, Joan (2019): “És la «variació lingüística social» una categoria operativa per a la planificació lingüística de corpus?”. Caplletra, 67: 93-113.

enllaç

Ulldemolins-Subirats, Amanda (2019): “Integració dels dialectes occidentals a l’estàndard formal televisiu”. Llengua & Literatura, 29: 7-30.

enllaç

Casals i Martorell, Daniel (2019): “L’extensió social del català normatiu a la premsa durant la Transició. La secció «Clar i català» (1982-1983), de Joan Fortuny i Escoda, per a la Hoja del Lunes“. Estudis Romànics: 147-175.

enllaç

Ulldemolins Subirats, Amanda (2019): “Els cavalls de batalla de l’estàndard occidental”. Els Marges, 118: 64-83.

enllaç

Boix-Fuster, Emili (2019): “La ideologia lingüística dels editorials de ‘La Vanguardia’”. Els Marges, 118: 86-107.

enllaç

Payrató, Lluís (2019): “Llengua oral i models de parla: el ‘grau zero’ en l’oralitat?”. Els Marges, 119: 38-51.

enllaç

Escolano Marín, Xènia (2019): “Anàlisi d’equivalents interlingüístics català>anglés de locucions somàtiques a través de corpora: paràmetre semàntic”. eHumanista IVITRA, 14: 456-477.

enllaç

Turull, Albert i Ramírez, Esperança (2019): “Anàlisi d’equivalents interlingüístics català>anglés de locucions somàtiques a través de corpora: paràmetre semàntic”. eHumanista IVITRA, 14: 486-501.

enllaç

Freixa Aymerich, Judit (2019): “Augment constant de manlleus en la premsa catalana : una conseqüència de la mundialització?”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 2: 43-64.

enllaç

Lagarde, Christian (2019): “La impotència de les «llengües regionals» a França:
la «Proposition de loi relative aux langues régionales» núm. 4096”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 29: 67-79.

enllaç

Bori, Pau (2019): “Neoliberalisme en els llibres de text de català per a no catalanoparlants adults”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 29: 105-118.

enllaç

Borrell Carreras, Helena (2019): “El paper de la premsa en la implantació de la reforma de l’ortografia catalana”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 29: 119-132.

enllaç

Llop Naya, Ares i Anna Paradís Pérez (2019): “La posició dels clítics i de les marques de negació pressuposicional en els contextos de reestructuració”. Caplletra, 66: 53-83.

enllaç

Llop Naya, Ares i Anna Paradís Pérez (2019): “La posició dels clítics i de les marques de negació pressuposicional en els contextos de reestructuració”. Caplletra, 66: 53-83.

enllaç

Casals i Martorell, Daniel (2019): “L’extensió social del català normatiu a la premsa durant la Transició. La secció “Clar i català” (1982-1983), de Joan Fortuny i Escoda, per a la Hoja del Lunes“. Estudis Romànics, 41: 147-175.

 

enllaç

Pineda, Anna (2019): “Aspectes de la transitivitat en els inicis del català modern”. Caplletra, 66: 207-236.

enllaç

Lorente Casafont, Mercè (2019): “L’anàlisi del canvi lèxic en el discurs especialitzat”. Caplletra, 66: 163-182.

enllaç

Farré, Laura (2019): La comunicació no verbal a Estremida memòria, de Jesús Moncada. Saragossa: Gara d’Edizions.

enllaç

Sentí, Andreu (2019): “La (re)construcció de l’estàndard lèxic valencià: un estudi d’actituds”.  Treballs de Sociolingüística Catalana, 29: 133-153.

enllaç

Ribera, Josep E.; Maria Josep Marín i Núria Alturo (ed.) (2018): Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició. Quaderns de Filologia. Estudis Lingüístics, 23. Universitat de València.

enllaç

Ribera i Condomina, Josep E.; Marín Jordà, Maria Josep; Alturo Monné, Núria (2018): “Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició” (Article d’introducció al volum monogràfic del mateix títol). Quaderns de Filologia. Estudis Lingüístics. Vol. 23: 9-32.

enllaç

Alturo, Núria i Josep Besa (2018): “L’aspectualitat de les situacions condiciona la selecció del tipus d’expressió referencial (lèxica o gramatical)?”. Josep E. Ribera i Condomina, Maria Josep Marín Jordà i Núria Alturo Monné (ed.) Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició. Quaderns de Filologia, Estudis Lingüístics, 23: 129-153.

enllaç

Crible, Ludivine i Maria Josep Cuenca (2018): “Co-occurrence of discourse markers: from juxtaposition to composition”. Cross-Linguistic Discourse Annotation: applications and perspectives (Tolosa, 19-21.3.2018).

enllaç

Urtasun Gorriz, Rosa (2018): “Llengua i poder simbòlic: anàlisi d’arguments d’editorials de premsa”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 28: 61-75.

enllaç

Magraner Mifsud, Àngela (2018): “Estudi comparatiu de l’atenuació pragmàtica en la llengua catalana: converses col·loquials prototípiques-converses col·loquials perifèriques”. Textos en Proceso, 3, 2: 166-197.

 

 

 

enllaç

Marzà, Anna i Ana M. Prats Rodríguez (2018): La llengua perifèrica. El doblatge a les televisions públiques valenciana i balear. Vic: Eumo Editorial.

enllaç

Villalba, Xavier (2018): “Els pronoms forts en les oracions existencials del català”. Caplletra, 65: 69-94.

enllaç

Oltra Ripoll, Maria D. (2018): “La fraseologia com a tret estilístic en novel·les originals en anglès i les seues traduccions al català”. Caplletra, 65: 95-124.

enllaç

Navarro Gómez, Pere (2018): El parlar de la Fatarella. Lleida: Punctum.

enllaç

Pineda, Anna (2018): “Acostament al marcatge diferencial d’objecte als inicis del català modern”. eHumanista/IVITRA, 14: 570-596.

 

enllaç

Royo, Carles (2018): “Els verbs psicològics pronominals catalans i l’alternança emotiva/volitiva”. Études Romanes de Brno, 39 (1): 115-138.

 

enllaç

Marín, Maria Josep i Josep E. Ribera (2018): “Estructures encapsuladores amb valor metadiscursiu en el debat parlamentari: de l’estructuració a la modalitat”. Caplletra, 64: 227-252.

 

enllaç

Salvà i Puig, Sebastià (2018): “La concordança del participi en el català de Mallorca”. Llengua i Literatura, 28: 53-79.

enllaç

Massanell i Messalles, Mar i Jaume Mateu i Fontanals (2018): “Gran bé vos ha vengut: construccions existencials i selecció de l’auxiliar en català antic”. Estudis Romànics, 40: 89-115.

 

 

enllaç

Cremades i Cortiella, Elga (2018): “Els noms eventuals en català: una caracterització general”. Estudis Romànics, 40: 117-144.

enllaç

Alsina Keith, Victòria i Marcello Giugliano (2018): “Llengua, identitat i traducció: Translations de Brian Friel en català”. Quaderns. Revista de Traducció, 25: 183-201.

enllaç

Marco Borillo, Josep (2018): “Els patrons sintàctics en les novel·les de Jane Austen traduïdes per Jordi Arbonès”. Quaderns. Revista de Traducció, 25: 71-85.

enllaç

Costa Carreras, Joan (2018): “La introducció de l’infinitiu complement o adjunt a la Gramàtica de la llengua catalana: una proposta d’avaluació”. Revista de Llengua i Dret, 69: 154-175.

 

enllaç

Costa Carreras, Joan (2018): “La nova ‘tríada normativa’ oficial de l’IEC: valoració i reflexions”. Els Marges, 115: 33-48.

 

 

enllaç

Martí-Badia, Adrià (2018): “Les ideologies lingüístiques dels valencians de la segona meitat del vuit-cents i principis del nou-cents (1854-1906)”. Tesi doctoral. Universitat de València.

enllaç

Payrató, Lluís (2018): “Cuarenta años de pragmática: 1976-2016. Un contraste bibliográfico”. Veloso, João, Joana Guimarães, Purificação Silvano i Rui Sousa-Silva (eds.): A Lingüística em diálogo. Volume comemorativo dos 40 anos de Centro de Lingüística de Universidade do Porto. Porto: Centro de Lingüística da Universidade do Porto. 39-58.

enllaç

Payrató, Lluís (2018): Introducción a la pragmática. Madrid: Síntesis.

enllaç

Sentí, Andreu (2018): “Evidentiality and epistemic modality in Old Catalan. A diachronic cognitive approach to the semantics of modal verbs”. Dalila Ayoun, Agnès Celle and Laure Lansari (ed.), Tense, Aspect Modality and Evidentiality: Croslinguistic perspectives. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company.

enllaç

Sentí, Andreu & Cornillie, Bert (2018): “The rise of the evidential readings of the Catalan periphrasis deure + infinitive”. Mar Garachana, Sandra Montserrat i Claus D. Pusch (ed.), From composite predicates to verbal periphrases in Romance languages. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company.

 

enllaç

Bonet, Sebastià; Neus Nogué i Eulàlia Salvat (ed.) (2018): Joan Solà, una memòria viva. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.

enllaç

Santamaría Pérez, María Isabel (2018): “El tratamiento de las colocaciones en los diccionarios bilingües español-catalán”. Caplletra, 64: 79-101.

enllaç

Pérez Saldanya, Manuel i Gemma Rigau (2018): “De l’experiència viscuda a l’anàlisi gramatical”. Bonet, Sebastià; Neus Nogué i Eulàlia Salvat (ed.): Joan Solà, una memòria viva. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. 97-115.

enllaç

Nogué, Neus i Lluís Payrató (2018): “Joan Solà, escriptor”. Bonet, Sebastià; Neus Nogué i Eulàlia Salvat (ed.): Joan Solà, una memòria viva. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. 77-96.

enllaç

Bonet, Sebastià (2018): “Estudi dels Estudis“. Bonet, Sebastià; Neus Nogué i Eulàlia Salvat (ed.): Joan Solà, una memòria viva. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona. 13-27.

 

 

enllaç

Ginebra, Jordi (2018): “Quan la norma és descripció: de Pompeu Fabra a Joan Solà”. Bonet, Sebastià; Neus Nogué i Eulàlia Salvat (ed.): Joan Solà, una memòria viva. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. 29-49.

enllaç

Fortuny, Jordi (2018): “Sobre el lligam sintàctic de variables i la relació de c-comandament”. Ribera, Josep E.; Maria Josep Marín i Núria Alturo (eds.), Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició. Quaderns de Filologia: Estudis Lingüístics, 23: 227-246.

enllaç

Massanell i Messalles, Mar i Palà Aldabó, Gemma (2018): “”Que ho faça jo?! Que ho faci ell!” Evolució del present de subjuntiu en el nord-occidental actual”. Zeitschrift für Katalanistik, 31: 203–246.

enllaç

Galera, Francesc (2018): “Els Cent anys de solitud d’Avel·lí Artís-Gener: la sinonímia com a mecanisme de cohesió lèxica”. Anuari TRILCAT, 8: 52-73.

 

enllaç

Ribera, Josep E. & Marín, Maria Josep (2018): “Lexical encapsulation and evaluation in parliamentary debate”. ELUA. Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 32: 295-315.

enllaç

Ribera, Josep E. (2018): “’Açò és veritat, y·n fas memòria per a l’esdevenidor.’ Una introducció a la sintaxi del pronom adverbial en en valencià modern (1601-1832)”. eHumanista IVITRA, 14: 621-645.

enllaç

Ribera, Josep E. (2018): “‘Aquells que hic parteixen e en van en altres parts no moren d’aquest mal’. La decadència del clític adverbial hic durant els segles xv i xvi”. Dins Manuel Pérez Saldanya i Rafael Roca (eds.)  Del manuscrit a la paraula digital. Estudis de llengua i literatura catalanes / From Manuscript to Digital Word: Studies of Catalan Language and Literature. Amsterdam: John Benjamins, 2018. 112-133.

enllaç

Marín, Maria Josep i Josep E. Ribera (2018): “Estructures encapsuladores amb valor metadiscursiu en el debat parlamentari: De l’estructuració a la modalitat”. Caplletra, 64: 227-252.

enllaç

Marín, Maria Josep i Josep E. Ribera (ed.) (2018): L’encapsulació lèxica: cohesió, coherència i metadiscurs , Caplletra, 64 (monogràfic).

enllaç

Besa, Josep (2018): “Actividad metadiscursiva y segmentación paragráfica”, Tonos digital. Revista electrónica de filología, 35.

enllaç

Lawick, Heike van (2018): “La idiomaticitat de cinegrames o gestos de negació i d’afirmació: un estudi comparatiu alemany-català amb metodologia de corpus”. Cultura, Lenguaje y Representación, 20: 255-267.

 

 

enllaç

Alturo, Núria (2017):  L’auxiliar de passat ‘anar’ en català (Pragmàtica del Català. Teories de la gramaticalització. Cas 1). Barcelona: Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Col·lecció OMADO (Objectes i Materials Docents).

enllaç

Royo, Carles (2017): “Verbs psicològics catalans: el cas de «agradar» i «interessar». Caplletra, 62: 65-88.

enllaç

Boix-Fuster, Emili i Cèlia Riba (2017): “Ramon Solsona: el plaer de la hibridació i del joc lingüístics”. Els Marges, 111: 10-28.

enllaç

Robles, Ferran (2017): “Information structure and grammaticalization. Discourse markers and sentence position in Catalan and German”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 185-206.

 

 

enllaç

Robles Sabater, Ferran i Pau Bertomeu Pi (2017): “Els marcadors del discurs: caracterització general”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 3-18.

 

enllaç

Salvador, Vicent (2017): “Alguns marcadors d’oposició en Diccionari per a ociosos de Joan Fuster i en les seves traduccions”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 225-244.

enllaç

Martines, Josep (2017): “El condicional com a marcador epistèmic i evidencial en català antic: el condicional evidencial reportatiu amb verbs de dicció”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 19-51.

 

enllaç

González Villar, Alejandro i Blanca Arias Badia (2017): “Marcadors conversacionals en la traducció literària alemany-català: also i na a Jeder stirbt für sich allein“. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 245-267.

 

 

enllaç

Calero Pons, Àlvaro (2017): “La traducció de la transgressió lingüística del teatre quebequès al català i a l’espanyol. Política i gènere en Les Belles-Soeurs, de Michel Tremblay”. Quaderns. Revista de Traducció, 24: 135-150.

 

 

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2017): “Conjunciones causales de origen participial en español y en catalán”. Arroyo Hernández, Ignacio (ed.): La expresión de la causa en español. Madrid: Visor. 161-198.

 

 

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2017): “Organització discursiva i estructuració de la informació en el nivell textual: el cas de l’argumentació oral planificada”. L’estructura informativa en alemany, espanyol i català (València, 5-7. 10. 2017).

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2017): “Contrastive markers in contrast in Spanish and Catalan”. Discourse Markers in Romance Languages: Boundaries and Interface (Lovaina, 8-10.11.2017).

 

 

enllaç

Milà-Garcia, Alba (2017): L’acord i el desacord en català en tres gèneres discursius: anàlisi sociopragmàtica. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. (Tesi doctoral).

enllaç

Llop Naya, Ares (2017): La reanàlisi dels minimitzadors negatius en el contínuum pirinenc. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. (Tesi doctoral).

enllaç

Portalés Llop, Enric (2017): “Identitat, ideologia i argumentació en les cartes al director del diari Levante EMV“. ELUA, 31: 251-258.

enllaç

Faluba, Kálmán (2017): “El pretèrit perfet d’indicatiu i el present de subjuntiu en el català del segle XVIII i inici del XIX”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 61-69.

 

 

 

enllaç

Marco, Miquel (2017): “El Llibre de fra Bernat: una rica mostra del lèxic groller i obscè del segle XV”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 125-135.

enllaç

Martín Miñana, Pau i Emili Casanova (2017): “La creació i l’evolució dels pronoms reforçats en català: una explicació”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 137-157.

enllaç

Sanchis, Hèctor (2017): “Aproximació al model lingüístic del bisbat de Barcelona durant l’episcopat de Josep Climent (1766-1775)”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 171-183.

 

enllaç

Sellés, Sònia (2017): “La ironia en Gaeli i l’home déu, de Pere Calders”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 467-476.

 

enllaç

Llop Naya, Ares i Anna Pineda (2017): “L’estudi de la variació sintàctica en català: on som i cap on anem?”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 527-542.

 

enllaç

Montesinos López, Anna I. (2017): “L’ús de la llengua catalana en les tecnologies electròniques asíncrones”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 565-572.

 

enllaç

Pérez i Navarro, Vicent-Josep (2017): “Vols aigua? barreja de codis en el llenguatge dels adults dirigit als infants: un cas de pidgin al català”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 583-594.

 

enllaç

Salvat Golobardes, Eulàlia (2017): “La paraula i les arts escèniques”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 609-618.

enllaç

Sánchez Candela, Noèlia (2017): “La variació de les clivellades en català: una perspectiva romànica”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 619-631.

 

enllaç

Costa Carreras, Joan (2017): “La relació entre ús i percepció: el cas de les variants a qui, “a+article+qual“, “a+article+que” i que li de la variable “relatiu complement indirecte”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 647-661.

 

 

enllaç

Font Fernández, Maria Antònia (2017): La construcció dels processos cognitivoemocionals de tristesa i angoixa en el lèxic català. Barcelona: Universitat de Barcelona. (Tesi doctoral).

 

 

enllaç

Viana, Amadeu (2017): “Humour and laughter as vestiges of evolution”. The European Journal of Humour Research, 5 : 1-18.

enllaç

Ferrer-Huch, Laura (2017): “El nord-occidental a la ficció de TV3”. Llengua & Literatura, 27: 31-55.

enllaç

Lluch, Gemma (2017): “Com parlen de lectura els joves en el fòrum virtual QL?”. Llengua & Literatura, 27: 7-30.

 

enllaç

Sentí, Andreu (2017): Modalitat i evidencialitat en català antic. Barcelona/València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Servei de Publicacions de la Universitat de València.

enllaç

Busquets, Joan (2017): “Fer-ho Anaphora in Catalan: Semantic and Discourse Properties”. Zulaica-Hernández, Iker i Carlos Gelormini-Lezama (ed.): Reference and Anaphora in Iberian Languages. Journal of Psycholinguistic Research, 46: 1-18.

enllaç

Tordera Yllescas, Juan Carlos (2017): “Em sap greu d’insistir-hi. La preposició de davant d’infinitiu I: infinitiu i mode”. Caplletra, 63: 79-104.

enllaç

Bibiloni, Gabriel (2017): “El lèxic català del segle XIX: els hispanismes del Labèrnia”. Caplletra, 63: 55-78.

enllaç

Nassaji, Hossein (2017): “Com integrar un focus en la gramàtica a les classes comunicatives de llengua”. Caplletra, 63: 165-188.

enllaç

Camps, Anna i Marta Milian (2017): “Cap a una gramàtica per a l’ensenyament: definició i caracterització”. Caplletra, 63: 217-243.

enllaç

Bastons, Núria i Llorenç Comajoan-Colomé (2017): “Les creences del professorat sobre l’ensenyament de la gramàtica a primària, secundària i en l’ensenyament d’adults”. Caplletra, 63: 139-164.

enllaç

Casas-Deseures, Mariona i Llorenç Comajoan-Colomé (ed.) (2017): Noves perspectives per a l’ensenyament-aprenentatge de la gramàtica: cap a una gramàtica pedagògica. Caplletra, 63 (monogràfic).

 

enllaç

Artigas, Rosa (2017): El domini textual. Un model de funcionament del discurs per a l’ensenyament de la llengua. Barcelona: Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

enllaç

Antolí Martínez, Jordi M. (2017): Els verbs de percepció en català antic. Els verbs veure, sentir, oir i entendre en els segles XIII-XVI. Barcelona/València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

enllaç

Morales Moreno, Albert (2017): “El vocabulari que marca el procés de reforma i aprovació del text de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (2006)”. Treballs de Sociolingüística, 27: 285-299.

 

enllaç

Ginebra, Jordi (2017): “El ‘canvi i caiguda de preposicions’ en el Tirant lo Blanch“. Revista Valenciana de Filologia, 1: 163-181.

enllaç

Jané, Albert (2017): “Sobre les traduccions de novel·la policíaca”. Quaderns. Revista de Traducció, 24: 83-89.

enllaç

Beltran, Vicenç (2017): “Pragmàtica i història de la literatura”. Avenoza, Gemma; Meritxell Simó i M. Lourdes Soriano (ed.): Estudis sobre pragmàtica de la literatura medieval. Estudios sobre pragmática de la literatura medieval. València: Publicacions de la Universitat de València. 9-15.

enllaç

Martínez Romero, Tomàs (2017): “L’Ars moriendi com a gènere: processos de construcció i de recontextualització”. Avenoza, Gemma; Meritxell Simó i M. Lourdes Soriano (ed.): Estudis sobre pragmàtica de la literatura medieval. Estudios sobre pragmática de la literatura medieval. València: Publicacions de la Universitat de València. 201-214.

enllaç

Zaldívar Julià, Joan Manuel (2017): La pragmàtica i el llenguatge mediàtic (Les col·locacions fraseològiques: caracterització teòrica i pràctica del llenguatge periodístic i del llenguatge dels polítics). Palma: Universitat de les Illes Balears. Tesi doctoral.

 

enllaç

Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI). València: Publicacions de la Universitat de València.

enllaç

Pineda, Anna i Carles Royo (2017): “Differential Indirect Object Marking in Romance (and How to Get Rid of it)”. Revue Roumaine de Linguistique, 4: 445-462.

 

enllaç

Bach, Carme (2017): “Les marqueurs de reformulation paraphrastique du catalan: une classe homogène?”. Pragmalingüística, Núm. 1 Monográfico: 152-170.

enllaç

Martínez Martínez, Caterina (2017): “Evolució i procés de gramaticalització del marcador discursiu noresmenys en català antic”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 53-76.

 

enllaç

Obis, Aina (2017): “El grau de gramaticalització dels marcadors metadiscursius endofòrics. Com hem explicat anteriorment i altres variants”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 123-142.

 

enllaç

Garcia Sebastià, Josep Vicent (2017): “La gramaticalització de temps ha: de la noció de ‘temps transcorregut’ als usos discursius (segles XVI-XX)”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 77-98.

 

 

 

enllaç

Bach, Carme (2017): “Els marcadors discursius sobre l’arrel fi. Anàlisi contrastiva català-castellà”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 143–163

enllaç

Boix-Fuster, Emili i Cèlia Riba (2017): “Ramon Solsona: el plaer de la hibridació i del joc lingüístics”. Els Marges, 111: 10-28.

enllaç

Estellés Arguedas, Maria i Maria Josep Cuenca (2017): “Ans y antes: de la anterioridad a la refutación en catalán y en español”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 165-184.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2017): “Connectors gramaticals i connectors lèxics en la construcció discursiva del debat parlamentari”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 91-121.

enllaç

Alturo, Núria (en premsa): “Pragmatics and discourse analysis”. Pradilla Cardona, Miquel Àngel (ed.): Catalan Sociolinguistics. State of the Art and Future Challenges. Amsterdam: John Benjamins. 233-249.

Fortuny, Jordi (2017): “Sobre la creatividad lingüística”.  Gustavo Ariel Schwartz & Víctor E. Bermúdez, eds., #NodosNext Door Publishers S.L. Traducció anglesa: “On linguistic creativity”. Dins Gustavo Ariel Schwartz & Víctor E. Bermúdez, eds., #Nodes. Intellect Books.

enllaç

Gonzàlez, Montserrat; Paolo Roseano, Joan Borràs-Comes i Pilar Prieto (2017): “Epistemic and evidential marking in discourse: Effects of register and debatability”. Lingua, 186-187: 68-87.

enllaç

Pardo, Patrícia (2017): Escriptura dramàtica. Recursos per a docents. Fugir del determinisme.  Postgrado de teatro en la educación, Universitat de València. [teatre, humor, drama, escriptura]

enllaç

De Cock, Barbara i Neus Nogué (2017): “The pragmatics of person reference: A comparative study of Catalan and Spanish parliamentary discourse”. Languages in Contrast, 17, 1: 96-127.

enllaç

Carles Royo (2017): “Verbs psicològics catalans: el cas de agradar i interessar“. Caplletra, 62: 65-88.

http://www.ub.edu/grepad/bipad_cat/2324/

enllaç

Marco, Josep (2017): “Jordi Arbonès, traductor de Jane Austen: registres i model de llengua”. Anuari TRILCAT, 7: 45-67.

 

enllaç

Sistac i Vicén, Ramon (2017): “No sempre es diu la veritat: el treball de camp en dialectologia per contraposició a la història oral i la sociolingüística”. Giralt Latorre, Javier i María Teresa Moret Oliver (ed.): El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó. Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Saragossa (28 d’octubre de 2016). 21-33.

 

 

enllaç

Cuenca, Maria Josep i Jacqueline Visconti (2017): “De la precedencia temporal al contraste: el marcador del discurso ans en catalán y anzi en italiano”. Pragmalingüística, Núm. 1 Monográfico: 89-107.

enllaç

Alturo, Núria; Ignasi Clemente i Lluís Payrató (2016): “Notes for a Multilingual and Multimodal Functional Discourse Grammar”.  Fernández-Villanueva, Marta i Konstanze Jungbluth (ed.): Beyond language boundaries. Multimodal use in multilingual contexts. Berlín: Walter de Gruyter. 3-33.

enllaçenllaç

Forcadell, Montserrat (2016): “New prosodic patterns in Catalan: Information status and (de)accentability”. Journal of Pragmatics, 97: 1-20.

 

 

enllaç

Villalba, Xavier (2016): “L’evolució de les oracions exclamatives-QU de grau en català”. Caplletra, 61: 211-226.

enllaç

Massanell i Messalles, Mar (2016): “Sincretisme i canvi morfològic: evolució de la terminació verbal -AT en català”. Caplletra, 61: 165-209.

enllaç

Mestre, Martí (2016): “Construccions connectives binàries en el debat parlamentari”. Caplletra, 60: 83-111.

enllaç

Llop-Naya, Ares (2016): “La negació en els parlars pirinencs centrals. Sintaxi de la partícula emfàtica cap“. Llengua & Literatura, 26: 31-60.

enllaç

Llop Naya, Ares (2016): “The future of Catalan dialects’ syntax: A case study for a methodological contribution”. Côté, Marie-Hélène; Remco Knooihuizen i John Nerbonne (ed.): The future of dialects. Berlín: Language Science Press. 63-72.

 

enllaç

Robles, Ferran (2016): “El metadiscurso en el articulo de opinión política: estudio comparado alemán-catalán”. Robles, Ferran; Daniel Reimann i Raúl Sánchez (ed.): Angewandte Linguistik Iberoromanisch-Deutsch: Studien zu Grammatik, Lexikographie, interkultureller Pragmatik und Textlinguistik. Tübingen: Gunter Narr. 101-118.

 

enllaç

Royo-Casals, Laia (2016): “L’extensió velar dels verbs anar, fer, veure i haver en el parlar dels joves de Manresa”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 26: 163-180.

enllaç

Miret-Mestre, Teresa (2016): “Evolució del llenguatge utilitzat en el Diccionari enciclopèdic de medicina des de la perspectiva de gènere: connotacions i biaixos”. “QuadRi” – Quaderni di RiCOGNIZIONI, III: 383-399.

 

enllaç

Bladas, Òscar i Neus Nogué (2016): “ ‘Que bé, tu!’ (‘That’s great, you!’): An emerging emphatic use of the second person singular pronoun tu (you) in spoken Catalan”.  De Cock, Barbara i Bettina Kluge (ed.): The referential ambiguity of personal pronouns and its pragmatic consequences. Pragmatics, 26, 3: 473-500.

enllaç
Costa Carreras, Joan (2016): “Anàlisi del discurs de la Gramàtica catalana (1933), de Pompeu Fabra / Discourse analysis of Pompeu Fabra’s Catalan Grammar (1933)”.  Nadal, Josep Maria; Feliu, Francesc [ed.] (2016). Constructing languages. Norms, myths and emotions, Amsterdam, John Benjamins, p. 163-177.
enllaçenllaç

Forcadell, Montserrat (2016): “Desaccentuació no estàndard en català: estratègies per al doblatge”. Llengua & Literatura, 26: 7-30.

enllaç

Boyer, Denise (2016): “Les digressions reflexives dels contes caldersians: de la personalitat del narrador impersonal com a recurs humorístic”. Llengua & Literatura, 26: 61-75.

 

 

enllaç

Torrent, Aina (2016): “Frases fetes i evidencialitat en català des d’una perspectiva contrastiva i traductològica català-alemany”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 43-58.

 

enllaç

Bladas, Òscar (2016): “Fraseologia col·loquial? Ara ve quan el maten!”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 23-41.

 

enllaç

Alsina, Victòria (2016): “Les fórmules de resposta en català: presència i tractament en els diccionaris monolingües i bilingües català-alemany”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 5-21.

enllaç

Robles i Sabater, Ferran (2016): “Metadiskurs und Phraseologie: phrasale Formulierungsmarker im Deutschen und Katalanischen”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 59-79.

 

enllaç

Lawick, Heike van (2016): “Descripció fraseològica a partir de l’anàlisi basada en un corpus paral·lel: possibilitats, límits i una proposta”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 81-93.

 

enllaç

Brumme, Jenny i Elena Voellmer (2016): “Das Parfum. Olfaktorische Phraseologismen und deren Übersetzung ins Katalanische”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 95-114.

 

enllaç

Schmid, Beatrice (2016): “Els usos del verb fer i la seva traducció a l’alemany”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 115-134.

 

enllaç

Guzman, Josep R. (2016): “La traducció de la modalitat deòntica i epistèmica del verb modal sollen en el corpus COVALT”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 135-165.

 

enllaç

Antolí Martínez, Jordi M. (2016): “De l’expressió de la percepció sensorial auditiva a l’expressió del discurs reportat. El verb sentir en català medieval (s. XIII-XVI)”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 167-190.

 

 

 

 

enllaç

Nkollo, Mikolaj (2016): “Towards a constructionist account of Old Catalan la un a l’altre“. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 191-219.

 

 

 

enllaç

Piquer, Adolf (2016): L’argumentació. Teoria i pràctica. Alacant/Alzira: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Bromera.

enllaç

Ferrerós Pagès, Carla (2016): “Variació intralingüística en la categorització i l’etiquetatge de les parts del cos en català: una reflexió metodològica”. Estudis Romànics, 38: 7-31.

 

enllaç

Gómez Duran, Gemma (2016): “Els pronoms febles del rossellonès: formes superficials i formes subjacents”. Estudis Romànics, 38: 89-109.

 

enllaç

Forcadell, Montserrat (2016): “New prosodic patterns in Catalan: Information status and (de)accentability”. Journal of Pragmatics, 97: 1-20.

 

enllaç

Rosselló, Ramon X. (2016): “A l’entorn de la ironia de situació i la comèdia burgesa: el cas de La llotja, de Josep M. Millàs-Raurell”. Caplletra, 60: 183-203.

enllaç

Belfiore, Ileana (2016): “Estudi sobre la corrupció lingüística dels polítics a les xarxes socials”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 26: 71-88.

 

 

enllaç

Llopart-Saumell, Elisabet (2016): La funció dels neologismes: revisió de la dicotomia neologisme denominatiu i neologisme estilístic. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Tesi doctoral.

 

 

enllaç

Oltra Ripoll, Maria D. (2016): La traducció de la fraseologia en obres literàries contemporànies i les seues adaptacions cinematogràfiques (anglés-català/espanyol). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. Tesi doctoral.

 

enllaç

Moragas Fernández, Carlota Maria (2016): Claiming independence in 140 characters. Uses of Metaphor in the construction of Scottish and Catalan political discourses on Twitter. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Tesi doctoral.

 

enllaç

Tous Prieto, Francesc (2016): “El proverbi en context: teoria i pràctica de les formes sentencioses medievals”. Els Marges, 109: 10-30.

enllaç

Garcia Sebastià, Josep Vicent (2016): “La competencia lingüística en catalán del alumnado universitario valenciano: una aproximación a las unidades fraseológicas”. IJERI: International Journal of Educational Research and Innovation, 7: 118–134.

enllaç

Roseano, Paolo; Montserrat Gonzàlez, Joan Borràs-Comes i Pilar Prieto (2016): “Communicating Epistemic Stance: How Speech and Gesture Patterns Reflect Epistemicity and Evidentiality”. Discourse Processes, 53, 3: 135-174.

enllaç

Mestre, Martí i Maria Josep Cuenca (2016): “Use of Connectives and Argumentation in Catalan Parliamentary Debate”. Fernández-Villanueva, Marta i Jungbluth, Konstanze (ed.): Beyond Language Boundaries. Multimodal Use in Multilingual Contexts. Berlin: Walter de Gruyter. 162-178.

enllaç

Payrató, Lluís (2016): “Estudis de pragmàtica i anàlisi del discurs sobre la llengua catalana: un repàs de l’etapa 1997-2012”. Estudis Romànics, 38: 55-88.

enllaç

Payrató, Lluís (2016): “Multimodalitat i llengua oral. Ensenyant les fronteres del llenguatge”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 70: 43-49. (Versió espanyola: “Multimodalidad y lengua oral. Enseñando las fronteras del lenguaje”. Textos. Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 73: 43-49.)

enllaç

Payrató, Lluís (2016):  “Es pot normativitzar la pragmàtica?”. Els Marges, 108: 12-32.

enllaç

Ribera, Josep E. (2016): “Encapsulació i estructura informativa en el debat parlamentari. Una anàlisi contrastiva (català-espanyol-anglès)”. Studia Romanica Posnaniensia, 43, 2: 29-50.

enllaç

Casas, Mariona; Castellà, Josep M. i Vilà Santasusana, Montserrat (2016): Els secrets de parlar en públic. Guia pràctica. Vic: Eumo Editorial.

enllaç

Carbó, F.; C. Gregori i R. X. Rosselló (ed.) (2016): La ironia en les literatures occidentals des de l’inici de segle fins a 1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

enllaç

Borràs-Comes, Joan i Pilar Prieto (2015): “Intonation and the pragmatics of yes-no questions in central Catalan”. International Phonetic Association, ICPHA proceedings. 4 pàg.

http://www.ub.edu/grepad/bipad_cat/2754/

enllaç

Martines, Vicent (2015): “En estil de fictes paraules que tenen sentits no fictes: anàlisi de locucions i col·locacions en Joan Roís de Corella en el context del llenguatge literari de la Corona d’Aragó en el segle XV”. Anuario de estudios medievales, 45/1: 143-181.

 

enllaç

Pérez Saldanya, Manuel (2015): “Les construccions casuals en català: classes i nexes que les introdueixen”. Els Marges, 105: 10-38.

enllaç

Ginebra, Jordi (2015): “¿Sabem si la normativa sintàctica s’assimila?”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 25: 95-111.

enllaç

Marí, Isidor (2015): “Entre la norma en ús i les propostes normatives: recerca, vehiculació, implantació”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 25: 141-151.

enllaç

Darder, Laia (2015): “La variació lingüística en els mitjans audiovisuals com a estratègia conscient”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 25: 303-316.

enllaç

Pujol, Dídac (2015): “Models de traducció literària i audiovisual en català col·loquial: el cas de Jackie Brown de Quentin Tarantino”. Caplletra, 58: 235-264.

 

 

 

enllaç

López-Pampló, Gonçal (2015): L’assaig català en l’època postmoderna: funció social i especificitat estètica. València: Universitat de València. (Tesi doctoral).

enllaç

Reig Gascón, Aina (2015): “La gestió del contingut en l’escriptura de textos informatius en una aula de primer cicle d’ESO”. Tejuelo, 22: 50-70.

 

 

enllaç

Sendra, Montserrat (2015). “Estudi de l’evolució lingüística (6è de primària – 1r d’ESO) del català d’escolars de primera llengua castellana”. Dins de Sinner, Carsten i Wieland, Katharina (eds.). Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana. Leipzig: Leipziger Universitätsverlag, Études linguistiques/Linguistische Studien, vol. 12. 109-127

González, Montserrat (2015): “From truth-attesting to intensification: The grammaticalization of Spanish ‘la verdad’ and Catalan ‘la veritat'”. Discourse Studies, 17, 2: 162-181.

 

 

enllaç

Viana, Amadeu (2015): Tempesta de signes. Giambattista Vico i Charles S. Peirce. Lleida: Pagès Editors – Edicions de la Universitat de Lleida.

enllaç

Clemente, Ignasi (2015): Uncertain futures. Communication and Culture in Childhood Cancer Treatment. Indianapolis, IN: Wiley-Blackwell.

enllaç

González-Fuente, Santiago; Victoria Escandell-Vidal i Pilar Prieto (2015):  “Gestural codas pave the way to the understanding of verbal irony”. Journal of Pragmatics, 90: 26-47.

enllaç

Portalés i Llop, Enric (2015): El gènere periodístic cartes al director i el seu aprofitament en l’educació discursiva. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. Tesi doctoral.

 

enllaç

Budig, Hanna (2015): “Comunitat lingüística i conflicte lingüístic: revisió d’uns termes sociolingüístics respecte al discurs valencià”. Zeitschrift für Katalanistik, 28: 5-17.

 

 

enllaç

Casesnoves, Raquel i Josep Àngel Mas (2015): “Un tema oblidat: les relacions interdialectals del català”. Zeitschrift für Katalanistik, 28: 55-94.

 

 

 

enllaç

Tölke, Vanessa (2015): “L’ús de les llengües minoritàries en les xarxes socials: el valencià a Twitter”. Zeitschrift für Katalanistik, 28: 95-115.

 

enllaç

Martí Mestre, Joaquim (2015): “Comparació interdialectal al segle XIX. Las Joyas de la Roser / Les choyes de Roseta“. Zeitschrift für Katalanistik, 28: 231-260.

 

enllaç

Tarrés, Mònica i Aurora Bel (2015): “L’adquisició del català en infants portuguesos: un estudi sobre l’ús i el coneixement dels pronoms clítics”. Zeitschrift für Katalanistik, 28: 261-281.

 

enllaç

Forcadell, Montserrat (2015): “Seqüències no desaccentuables en català: prosòdia aliena en el català de TV3”. Estudis Romànics, 37: 67-84.

 

enllaç

Stolp, Nic (2015): “Una modalitat sintàctica de la prosa catalana del segle XV”. Estudis Romànics, 37: 361-372. [haver / ésser + participi passat en oracions subordinades temporals]

 

enllaç

Monferrer, Aina (2015): “Les malediccions en la poesia de Vicent Andrés Estellés com a estratègies de representació biogràfica”. Espinós, Joaquim; Antoni Maestre i Isabel Marcillas (ed.): La biografia a examen. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 293-305.

enllaç

Gondomar Miñana, Romualdo (2015): El llenguatge de la utilitat: una anàlisi pragmàtica de les coses. El disseny com a planificador de les relacions comunicatives entre persones i coses. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Tesi doctoral.

enllaç

Simbor i Roig, Vicent (ed.) (2015): Ironies de la Modernitat. La ironia del Modernisme al Noucentisme. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

enllaç

Freixa, Judit (2015): “La implantació del lèxic normatiu: estudi complementari del lèxic implantat no normatiu”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 25: 65-80.

 

 

enllaç

Casals i Martorell, Daniel (ed.) (2015): Quan la llengua ven. Estudis de llenguatge publicitari català. Aachen: Shaker Verlag.

enllaç

Cremades i Cortiella, Elga (2015): L’estructura argumental dels noms en català. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. (Tesi doctoral).

enllaç

Massanell, Mar (2015): “Geolectes als anuncis. La participació dels dialectes geogràfics en la llengua estàndard de la publicitat”. Casals i Martorell, Daniel (ed.): Quan la llengua ven. Estudis de llenguatge publicitari català. Aachen: Shaker Verlag. 45-67.

 

 

enllaç

Ginebra, Jordi (2015): “Encara sobre la (qualitat de la) llengua de Salvador Espriu”. Indesinenter. Anuari Espriu, vol. 10. Lleida: Punctum i Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu. 299-302.

enllaç

Schellheimer, Sybille (2015): La función evocadora de la fraseología en la oralidad ficcional y su traducción. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Tesi doctoral.

enllaç

Monferrer Palmer, Aina (2015): Estudi lingüístic, literari i textual de la poesia de Vicent Andrés Estellés en un marc d’interessos traductològics i didàctics. (Tesi doctoral).

 

enllaç

Sinner, Carsten i Katharina Wieland (ed.) (2015): Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana. Leipzig: Leipziger Universitätsverlag.

 

 

enllaç

Baldaquí Escandell, Josep M. (2015): “Els joves valencians i el model normatiu: valoració de les varietats formals de referència de la llengua catalana”. Sinner, Carsten i Katharina Wieland (ed.): Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana. Leipzig: Leipziger Universitätsverlag. 127-149.

 

enllaç

Brumme, Jenny (2015): “Traducció i innovació. Un vell tema vist des de la versemblança del diàleg ficcional traduït”. Sinner, Carsten i Katharina Wieland (ed.): Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana. Leipzig: Leipziger Universitätsverlag. 75-90.

 

 

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2015): “Beyond compare: similes in interaction”. Review Of Cognitive Linguistics, 13.1: 140-166.

 

enllaç

Corominas-Murtra,  Bernat & Jordi Fortuny (2015): “Introduction. On the locus of ambiguity and the design of grammar”. Dins Jordi Fortuny & Bernat Corominas (eds.). The locus of ambiguity and the design of language. The Linguistic Review, 32, 1: 1 – 4.

enllaç

Fortuny, Jordi (2015): “Topic and focus”. Fábregas, Antonio; Jaume Mateu & Michael Putnam (eds.), Contemporary Linguistic Parameters.  Bloomsbury Academic / Bloomsbury Publishing PLC.

enllaç

Pérez Saldanya, Manuel (2015): “Les construccions casuals en català: classes i nexes que les introdueixen”. Els Marges, 105: 10-38.

 

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2015): “Evidentiality (and epistemicity) in Catalan parliamentary debate”. eHumanista/IVITRA, 8: 362-382.

enllaç

Monferrer, Aina (2015): “Aplicacions de l’estilística pragmàtica al corpus poètic de Vicent Andrés Estellés: revisió i estudi de cas”. Revista Internacional d’Humanitats, 33: 71-80.

enllaç

Nogué Serrano, Neus (2015): “Catalan”. Konstanze Jungbluth i Federica da Milano (eds.). Manual of Deixis in Romance Languages. Berlín/Boston: De Gruyter. 206-239.

enllaç

Nogué, Neus, taula rodona, “De la paraula viva a la paraula digital” con la intervención “La paraula digital i els usos lingüístics escrits”, 17è Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), València, 07/2015.

McKinnon, Sean i Pilar Prieto (2014): “The role of prosody and gesture in the perception of mock impoliteness”. Journal of Politeness Research, 10, 2: 185-219.

 

 

enllaç

Alturo, Núria; Evelien Keizer i Lluís Payrató (ed.) (2014): The interaction between context and grammar in Functional Discourse Grammar. Special Issue. Pragmatics, 24.

enllaç

González, Montserrat (2014): “Evidentiality, intersubjectivity and salience in Spanish and Catalan markers claro/clar and la verdad/veritat“. Intercultural Pragmatics, 11, 3: 411-436.

 

 

enllaç

González, Montserrat (2014): “Evidentiality, intersubjectivity and salience in Spanish and Catalan markers claro/clar and la verdad/veritat“. Intercultural Pragmatics, 11 (3): 411-436.

 

enllaç

Paloma, David i Mònica Montserrat (2014): “Variació autodiatòpica i variació alterdiatòpica en les sèries de televisió en català”. CURS (Coneixements, usos i representacions socials de la llengua catalana), 8: 37-60.

 

enllaç

Tortajada, Iolanda; Dolors Comas d’Argemir i Cendra; Raúl Martínez Corcuera (2014): “Inmigración, crisis económica y discursos radiofónicos: hacia un lenguaje excluyente”. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 20: 899-916.

 

 

enllaç

Conca, Maria i Josep Guia (2014): La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions. Alacant/Alzira: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana/Bromera.

enllaç

Salvador, Vicent (2014): “Malaltia i emocions en la lírica: exemples de tematització del propi cos en la poesia catalana contemporània”. Catalonia, 14: 1-14.

enllaç

Rosado, Elisa; Naymé Salas, Melina Aparici i Liliana Tolchinsky (2014): “Production and judgment of linguistic devices for attaining a detached stance in Spanish and Catalan”. Journal of Pragmatics, 60: 36-53.

 

 

 

enllaç

Viana, Amadeu (2014): “Ramon Llull’s sixth sense. Cognition and communication”. Beiträge zur Geschichte der Sprachwissenschaft, 24, 2: 173-200.

 

enllaç

Ortín, Marcel (2014): “L’argumentació de l’assagista: anàlisi retòrica de ‘Sucar-hi’, de Josep Carner”. Els Marges, 102: 40-53.

 

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2014): “Dixi espacial no situacional: anàlisi descriptiva i contrastiva”. Recherches sur la langue catalane. 35-58.

 

 

 

enllaç

Alsina i Keith, Victòria (2014): “La traducció de l’estil. The Waves, de Virginia Woolf, traduït per Maria-Antònia Oliver”. Quaderns. Revista de Traducció, 21: 85-105.

 

enllaç

Guntín Masot, Elionor (2014): “La traducció al català d’Els baixos fons (1968), de Maksim Gorki”. Quaderns. Revista de Traducció, 21: 153-164.

 

enllaç

Besa, Josep (2014): Els textos argumentatius. Barcelona: Santillana.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2014): “The use of demonstratives and context activation in Catalan parliamentary debate”. Discourse Studies, 16729752.

enllaç

Nogué Serrano, Neus (2014): “«M’encantaria poder venir a l’estadi a jugar contra el meu equip»: dixi de persona, footing i identitat, una entrevista a Pep Guardiola”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 23: 375-390.

enllaç

Payrató, Lluís (2014): “Emblems or quotable gestures: Structures, categories and functions” / “Pragmatic gestures” (amb Tessendorf, S.) / “Gestures in Southwest Europe: Catalonia”. Müeller, C. et al. (eds.): Body – Language – Communication. An International Handbook on Multimodality in Human Interaction. Berlin: De Gruyter Mouton.

enllaç

Payrató, Lluís (2014): “Sobre el discurso y la multimodalidad: de los estilos a la traducción”. Jullion, M.-C.; Cattani, P. (ed.): Le lingue, le culture e la traduzione per la mediazione / Les langues, les cultures et la traduction pour la médiation. Torino/Paris: L’Harmattan.

enllaç

Ribera, Josep (2014): ” ‘L’ambaixador dels Estats Units a Espanya no solta una en castellà’. Gènesi i mort de l’adverbial partitiu en“. Braçal, 50: 17-30.

enllaç

Ribera, Josep (2014): “Les expressions demostratives no situacionals i l’estat cognitiu dels seus referents”. Caplletra, 57: 61-93.

enllaç

Flors, Avel·lí i Francesc X. Vila (2014): “Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 24: 173-199.

enllaç

Serés, Teresa i Amadeu Viana (2014): “Catalan political humor: criticism and self-criticism”. Israeli Journal for Humor Reserch, 5: 121-143.

 

 

 

enllaç

Villalba, Xavier i Laia Mayol (2013): “Right-dislocation in Catalan: Tails, Polarity and Activation”. International Review of Pragmatics.

enllaç

Sentí i Pons, Andreu (2013): Gramaticalització i subjectivació de la modalitat en català antic. Un estudi de corpus de les perífrasis verbals <deure + INF> i <haver (a/de) + INF>. Alacant: Universitat d’Alacant. (Tesi doctoral).

enllaç

Cots, Josep Maria, Lluís Payrató (2013): “Introduction. Catalan pragmatics and the pragmatics of Catalan”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 1-13.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2013): «Causal constructions in speech». Bolly, C. i Degand, L. (eds.), Text-Structuring. Across the Line of Speech and Writing Variation. Corpora and Language in Use – Proceedings of the 2nd International Conference on Linguistic and Psycholinguistic Approaches to Text Structuring (LPTS 2011). Louvain-la-Neuve: Presses Universitaires de Louvain. 17-31.

Cuenca, Maria Josep (2013): “The fuzzy boundaries between discourse marking and modal parking”. Degand, Liesbeth, Cornillie, Bert, Pietrandrea, Paola (ed.), Discourse Markers and Modal Particles. Categorization and description. Amsterdam: John Benjamins. 191-216.

Cuenca, Maria Josep (2013): “Catalan Interjections”. Lluís Payrató i Josep M. Cots (ed.). The Pragmatics of Catalan. Berlin/Boston: The Gruyter / Mouton. 173-211.

enllaç

Cuenca, Maria Josep i Josep Ribera i Condomina (2013): “Usos y estrategias de traducción inglés-español de los demostrativos en narrativa de ficción”. Anuario de Letras. Lingüística y Filología, I, 2: 39-84.

enllaç

Lloberes, Marina i Lluís Payrató (2013): “Pragmatic coherence as a multimodal feature: Illustrative cospeech gestures, events, and states”. Payrató, Lluís i Cots, Josep Maria (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlín: De Gruyter Mouton. 215-246.

Nogué Serrano, Neus (2013): “Sexe, gènere i gramàtica“. Carme Junyent (ed.) Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere en la llengua catalana. Barcelona: Empúries. 47-66.

enllaç

Nogué Serrano, Neus (2013): “Els ‘criteris de visibilització de les dones’ en català: límits sintacticosemàntics i discursius”. Caplletra, 54: 213-234.

enllaç

Nogué, Neus (2013): “Person Deixis in Catalan”. Payrató, Lluís i Cots, Josep Maria (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlín: De Gruyter Mouton. 115-144.

Payrató, Lluís (2013): El gest nostre de cada dia. La cultura al cos: la gestualitat emblemàtica com a patrimoni de la cultura popular [XXIV Premi de cultura popular Valeri Serra i Boldú]. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Payrató, Lluís (2013): “Entre teories i pràctiques: elogi de la frontera (i alguns marges) com a metàfora del desig científic”. Els Marges, 100: 162-169.

enllaç

Batllori, Montserrat i Maria Lluïsa Hernanz (2013): “Emphatic Polarity Particles in Spanish and Catalan”. Lingua, 128: 9-30.

 

enllaç

Briguglia, Caterina (2013): Dialecte i traducció literària. El cas català. Vic: Eumo.

 

 

enllaç

Pradilla Cardona, Miquel Àngel (2013): “Introducció. Les diferents mirades del variacionisme en la tradició catalana”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 23: 21-24.

enllaç

Turell, M. Teresa (2013): “Retrospectiva del model labovià de variació lingüística des del català”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 23: 25-56.

 

enllaç

Sánchez Candela, Noèlia (2013): “‘És quan dormo que hi veig clar’: aproximació a les construccions de clivellament en català”. Llengua & Literatura, 23: 157-192.

enllaç

Prieto, Pilar i Teresa Cabré (coord.): L’entonació dels dialectes catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

 

 

enllaç

Castelló, Enric i Arantxa Capdevila (2013): “Defining pragmatic and symbolic frames: Newspapers about the independence during the Scottish and Catalan elections”. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 19: 979-999.

 

enllaç

León Mercader, Núria (2013): “La paròdia en la poesia de Vicent Andrés Estellés”. Pérez Saldanya, Manuel i Vicent Salvador (ed.): L’obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. 229-266.

enllaç

Salvador, Vicent (2013): “La paraula poètica estellesiana”. Pérez Saldanya, Manuel i Vicent Salvador (ed.): L’obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. 15-44.

enllaç

Pérez Saldanya, Manuel i Vicent Salvador (ed.) (2013): L’obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

enllaç

Forcadell, Montserrat (2013): “La sintaxi catalana en procés de canvi: la desaparició de la dextralocació en el català de TV3”. Estudis Romànics, 35: 401-414.

 

 

enllaç

Piquer, Adolf (2013): “Les empremtes periodístiques de Vicent Andrés Estellés”. Salvador, Vicent i Manuel Pérez Saldanya (ed.): L’obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. 291-311.

 

 

enllaç

Safont, Maria-Pilar (2013): “Early stages of trilingual pragmatic development. A longitudinal study of requests in Catalan, Spanish and English”. Journal of Pragmatics, 59: 68-80.

 

 

enllaç

Forcadell, Montserrat (2013): “Subject informational status and word order: Catalan as an SVO language”. Journal of Pragmatics, 53: 39-63.

 

 

 

enllaç

Crespo, Verònia; Constantijn Kaland, Marc Swerts i Pilar Prieto (2013): “Perceiving incredulity: The role of intonation and facial gestures”. Journal of Pragmatics, 47: 1-13.

 

 

 

enllaç

Bassols, M. Margarida; Anna Cros i Anna M. Torrent (2013): “Emotionalization in new television formats of science popularization”. Pragmatics, 23, 4: 605-632.

 

 

enllaç

Tello Fons, Isabel (2013): “La variación lingüística en las traducciones catalanas y castellanas de Pickwick“. Coll-Vinent, Sílvia i Marcel Ortín (ed.): Dickens en la cultura catalana. La recepció i les traduccions. IV Simposi sobre traducció i recepció en la literatura catalana contemporània. Lleida/Barcelona: Punctum, TRILCAT. 113-133.

 

 

 

enllaç

Marco, Josep (2013): “A l’entorn de la traducció d’Oliver Twist, de Pau Romeva: models de llengua i qüestions d’estil”. Coll-Vinent, Sílvia i Marcel Ortín (ed.): Dickens en la cultura catalana. La recepció i les traduccions. IV Simposi sobre traducció i recepció en la literatura catalana contemporània. Lleida/Barcelona: Punctum, TRILCAT. 135-159.

 

 

enllaç

Alsina, Victòria (2013): “La traducció de l’estil. Quatre traduccions catalanes d’A Christmas Carol de Charles Dickens”. Coll-Vinent, Sílvia i Marcel Ortín (ed.): Dickens en la cultura catalana. La recepció i les traduccions. IV Simposi sobre traducció i recepció en la literatura catalana contemporània. Lleida/Barcelona: Punctum, TRILCAT. 161-196.

 

enllaç

Coll-Vinent, Sílvia i Marcel Ortín (ed.) (2013): Dickens en la cultura catalana. La recepció i les traduccions. IV Simposi sobre traducció i recepció en la literatura catalana contemporània. Lleida/Barcelona: Punctum, TRILCAT.

 

enllaç

Sánchez López, Elena (2013): Estudi de la llengua d’Ausiàs March a través de les col·locacions. Una aproximació semiautomàtica. Berlín/Boston: Walter de Gruyter.

enllaç

Simbor Roig, Vicent (2013): Llorenç Villalonga, ironista i jogasser. València/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

 

 

enllaç

Paloma, David (2013): “La representació del col·loquial mediatitzat. Aproximació a un model de quatre constituents”. Caplletra, 55: 87-105.

 

enllaç

Borrell Carreras, Helena (2013): Translating Colloquial Registers in Catalan. A Case Study: The Translation of Fear and Loathing in Las Vegas. Exeter: Universitat d’Exeter.

 

enllaç

Coll Pérez, Alba (2013): “La norma lingüística en els diccionaris: contrast del discurs lexicogràfic de llengua catalana i de llengua castellana”. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. (Tesi doctoral).

enllaç

Barceló Trigueros, Sergi (2013): “Estil i llengua de Miquel Ortigues al Cançoner sagrat de vides de sants“. SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 2: 61-83.

enllaç

Payrató, Lluís i Neus Nogué (ed.) (2013): Estil i estils. Teoria i aplicacions de l’estilística. Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU).

enllaçenllaç

Ribera i Condomina, Josep i Maria Josep Cuenca (2013): “Use and translation of demonstratives in fiction: A contrastive approach (English-Catalan)”. Catalan Review, 27: 27-49.

enllaç

Romano, Manuela i Cuenca, Maria Josep (2013): “Discourse markers, structure and emotionality in oral narratives”. Narrative Inquiry, 23, 2: 344-370.

enllaç

Salvador Liern, Vicent i M. Josep Marín Jordà (2013): “Preguntas y preguntas: La gestión de la interacción en la entrevista política”. Communication, Cognition and Media: Political and Economic Discourse. Publicações da Faculdade de Filosofia, Universidade Católica Portuguesa. 329-347.

enllaç

Salvador, Vicent (2013): “Estilística dels textos no literaris”. Payrató, Lluís i Neus Nogué (ed.): Estils i estil. Teoria i aplicacions de l’estilística. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 17-50.

enllaç

Salvador, Vicent (2013): “Llompart i l’evolució dels estils”. Reduccions: revista de poesia, 102: 75-85.

enllaç

Pla i Arxé, Ramon (2013): “Reflexions sobre l’estil en literatura”. Payrató, Lluís i Neus Nogue (eds.): Estil i estils. Teoria i aplicacions de l’estilística. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i AEAU.

enllaç

Tullock, Brandon i Marta Fernández-Villanueva (2013): “The Role of Previous Learned Languages in the Thought Processes of Multilingual Writers at the Deutsche Schule Barcelona”. Research in The Teaching of English, 47, 4: 420-441.

enllaç

Pujolar, Joan (2013): “Catalan-Spanish language contact in social interaction”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 361-386.

 

 

 

enllaç

Salvador, Vicent (2013): “Metaphor and style in Catalan”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 309-330.

 

 

 

enllaç

Curell, Hortènsia (2013): “Politeness and cultural styles of speaking in Catalan”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 273-308.

 

 

enllaç

Bassols, Margarida (2013): “‘Here, many stories begin on a paper napkin’. Argumentation in Catalan discourse”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 247-272.

 

 

enllaç

González, Montserrat (2013): “Indirect evidence in Catalan: A case study”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 145-172.

 

 

enllaç

Torrent, Aina (2013): “Modal particles in Catalan”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 81-114.

 

enllaç

Espinal, M. Teresa (2013): “Pragmatic particles at the syntax-cognition interface”. The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 49-80.

 

enllaç

Prieto, Pilar i Gemma Rigau (2013): “Prosody and pragmatics”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 17-48.

 

enllaç

Cots, Josep Maria i Luci Nussbaum (2013): “Doing learning languages in a multilingual context: Pragmatic aspects of classroom discourse in Catalonia”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan Language. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 331-359.

 

enllaç

Viana, Amadeu (2013): “Créixer jove. L’humor i el joc”. Auseller, Jordi i Mercè Ballespí (ed.): Ha, ha, ha! Teatre infantil i humor. Lleida: Punctum. 21-40.

enllaç

Bladas, Òscar (2012): “Conversational Routines, formulaic language and subjectification”. Journal of Pragmatics, 44, 8: 929-957.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2012): “La gramaticalización”. Ibarretxe-Antuñano, Iraide & Javier Valenzuela (ed.): Lingüística cognitiva. Barcelona: Anthropos. 281-304.

enllaç

Cuenca, M. Josep i M. Josep Marín Jordà (2012): “Discourse markers and modality in Spoken Catalan: the Case of (és) clar”. Journal of Pragmatics, 44, 15: 2211-2225.

enllaç

Rigau, Gemma (2012): “Mirative and focusing uses of the Catalan particle pla“. Brugé, Laura; Ana Cardinaletti; Giuliana Giusti; Nicola Munaro i Cecilia Poletto (ed.): The Cartography of Syntactic Structures. Oxford, Nova York: Oxford University Press. 92-100.

 

enllaç

Giugliano, Marcello (2012): Translating mimesis of orality: Robert Frost’s poetry in catalan and italian. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. (Tesi doctoral)

 

enllaç

Barberà Altimira, Gemma (2012): The meaning of space in Catalan Sign Language (LSC). Reference, specificity and structure in signed discourse. (Tesi doctoral).

 

 

 

enllaç

Marín Jordà, Maria Josep i Maria Josep Cuenca (2012): “De l’atribució a la modalitat: construccions amb és que en català oral”. Caplletra, 52:  65-94.

enllaç

Rosselló Ivars, Ramon X. (2012): Anàlisi de l’obra teatral (teoria i pràctica). València/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. [2a ed.] [1a ed., 2011]

enllaç

Robles, Ferran (2012): “As locucions marcadoras de reformulación con decir, dir, sagen. Cadernos de fraseoloxía galega, 14: 219-244.

 

enllaç

Bassols, Margarida (coord.) (2012): La divulgació en els nous formats televisius. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma.

 

enllaç

Santamaria, Laura i Gemma Brunat (2012): “Discurs televisiu i multimodalitat”. Bassols, Margarida (coord.): La divulgació en els nous formats televisius. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma. 133-152.

 

 

enllaç

Faura, Neus (2012): “El coneixement especialitzat i la terminologia cientificotècnica”. Bassols, Margarida (coord.): La divulgació en els nous formats televisius. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma. 93-110.

 

enllaç

Torrent, Anna M. (2012): “Les seqüències i els modes discursius”. Bassols, Margarida (coord.): La divulgació en els nous formats televisius. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma. 65-92.

 

enllaç

Bassols, Margarida (2012): “Gèneres, formats i càpsules”. Bassols, Margarida (coord.): La divulgació en els nous formats televisius. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma. 39-64.

 

 

enllaç

Rico, Albert i Mònica Jaume (2012): “Entre la ideologia i la divulgació”. Bassols, Margarida (coord.): La divulgació en els nous formats televisius. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma. 27-38.

 

 

enllaç

Bassols, Margarida; Anna Cros i Anna M. Torrent (2012): “De la divulgació científica a la mediatització de la ciència”. Bassols, Margarida (coord.). La divulgació en els nous formats televisius. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma. 9-26.

 

enllaç

Tubau, Susagna i M. Teresa Espinal (2012): “Doble negació dins l’oració simple en català”. Estudis Romànics, 34: 145-164.

 

enllaç

Tarruella i Farré, Mireia (2012): Anàlisi comunicativa i pragmàtica dels registres d’infermeria. Barcelona: Universitat de Barcelona. (Tesi doctoral).

 

enllaç

Piquer Vidal, Adolf (2012): “Discursos contrapoder en la narrativa de Montserrat Roig”. Del Río, Emilio; María del Carmen Ruiz de la Cierva i Tomás Albaladejo (ed.): Retórica y política. Los discursos de la construcción de la sociedad. Logronyo: Instituto de Estudios Riojanos. 533-548.

enllaç

Montoya, Brauli i Francesc Cremades (2012): “Rerefons lingüístic i mèdic d’un text sobre l’epidèmia de 1678 a Oriola (1: Rerefons lingüístic)”. Estudis Romànics, 34: 165-207.

 

enllaç

Fuster, M. Àngels i Elena Sánchez (2012): “La fraseologia vista des d’una doble perspectiva: sincrònica i diacrònica”. eHumanista/IVITRA, 2: 185-201.

enllaç

Domínguez, Martí i Anna Mateu (2012): “Estratègies periodístiques per a la difusió de la ciència: de l’article científic al divulgatiu”. Quaderns de Filologia. Estudis Lingüístics, 17: 69-81.

enllaç

Monferrer Palmer, Aina (2012): “Estilística i traducció poètica. Estil i model de llengua en Vicent Andrés Estellés”. Fòrum de Recerca, 17: 751-770.

enllaç

Serra Adsuara, Sergi (2012): “Anàlisi pragmaestilística de columnes periodístiques: aplicacions a l’ensenyament secundari”. Fòrum de recerca, 17: 711-732.

 

enllaç

Portalés Llop, Enric (2012): “‘Donar gat per llebre’: les estratègies argumentatives en l’obra política de Joan Fuster”. Pradilla Cardona, Miquel Àngel (ed.): Fabra, encara. Actes del III Col·loqui Internacional “La Lingüística de Pompeu Fabra” (Tarragona, 17, 18 i 19 de desembre de 2008). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. 127-135.

enllaç

Bernal, Josep M. (2012): “Fabra i la tradició de la llengua comuna: la construcció d’un discurs”. Pradilla Cardona, Miquel Àngel (ed.): Fabra, encara. Actes del III Col·loqui Internacional “La Lingüística de Pompeu Fabra” (Tarragona, 17, 18 i 19 de desembre de 2008). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. 33-39.

 

enllaç

Camps i Giralt, Oriol (2012): “Sobre la qualitat lingüística dels mitjans de comunicació”. Pradilla Cardona, Miquel Àngel (ed.): Fabra, encara. Actes del III Col·loqui Internacional “La Lingüística de Pompeu Fabra” (Tarragona, 17, 18 i 19 de desembre de 2008). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. 41-44.

enllaç

Domingo, Maite i Jordi Ginebra (2012): “El codi gramatical de Fabra i la praxi dels escriptors. A propòsit de Puig i Ferreter”. Pradilla Cardona, Miquel Àngel (ed.): Fabra, encara. Actes del III Col·loqui Internacional “La Lingüística de Pompeu Fabra” (Tarragona, 17, 18 i 19 de desembre de 2008). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. 61-71.

 

enllaç

Rull, Xavier (2012): “La difusió del fabrisme al Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta a través de la premsa local (1927-1936)”. Pradilla Cardona, Miquel Àngel (ed.): Fabra, encara. Actes del III Col·loqui Internacional “La Lingüística de Pompeu Fabra” (Tarragona, 17, 18 i 19 de desembre de 2008). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. 153-160.

 

enllaç

Baile López, Eduard (2012): “La construcció lo + que amb valor abstractiu en el Tirant lo Blanch en contrast amb la normativa fabriana”. Pradilla Cardona, Miquel Àngel (ed.): Fabra, encara. Actes del III Col·loqui Internacional “La Lingüística de Pompeu Fabra” (Tarragona, 17, 18 i 19 de desembre de 2008). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. 211-218.

 

enllaç

Ferrando, Antoni (2012): “Llengua i context cultural al Tirant lo Blanc. Sobre la identitat del darrer Joanot Martorell (1458-1465)”. eHumanista, 22: 623-668.

enllaç

Peraire, Joan i Enric Portalés (2012): Català per als mitjans de comunicació. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

enllaç

Pujol, Dídac (2011-2012): “La creativitat lèxica de Josep Maria de Sagarra: el cas de la La Divina Comèdia“. Llengua & Literatura, 22: 39-62.

enllaç

Climent, Laia M. (2012): “Devoradores i devorades: les dones a la publicitat”. Salvador, Vicenç (ed.): L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Edicions Tres i Quatre. 223-253.

 

enllaç

Payrató, Lluís (2012) “L’anàlisi del discurs al segle XXI: reflexions crítiques a l’entorn del context comunicatiu i la multimodalitat”. Dins Salvador, Vicent (ed.): L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Edicions Tres i Quatre. 105-149.

enllaç

Payrató, Lluís (2012): “Apuntes para un análisis crítico, etnográfico y multimodal: sobre algunos géneros discursivos de presentación y oferta”. Revista de Estudos Linguísticos da Universidade do Porto, 7:  101-127.

enllaç

Salvador, Vicent (ed.) (2012): L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Editorial Tres i Quatre.

 

 

enllaç

Salvador, Vicent (2012): “L’ull despert: panoràmica”. Salvador, Vicent (ed.): L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Edicions Tres i Quatre. 9-49.

 

 

enllaç

Salvador, Vicent (2012): “Semàntica lèxica i argumentació. Sobre les energies renovables”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 58: 28-35.

 

 

enllaç

Salvador, Vicent (2012): “Pràctiques discursives en l’àmbit sanitari: contextos, gèneres i estils”. Llengua, Societat i Comunicació, 10: 46-52.

 

enllaç

Rodríguez, Carmen (2012): “L’argumentació a l’aula: entre el raonament científic i l’opinió social”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 58: 8-19.

 

 

enllaç

Portalés Llop, Enric Pasqual (2012): “L’estratègia concessiva, un repte en l’ensenyament de l’argumentació”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 58: 36-48.

 

 

enllaç

Peraire Ibañez, Joan (2012): “L’argumentació publicitària: les paraules del desig”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 58: 57-70.

 

enllaç

Monferrer, Aina i Vicent Salvador (2012): “Procediments discursius de la divulgació científica en l’àmbit periodístic: l’èxit de la maleïda partícula de Higgs”. Journal of Catalan Studies 2012: 128-150.

 

 

enllaç

Grau Tarruell, Maria (2012): “Estils de discurs argumentatiu”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 58: 20-27.

 

enllaç

Ferrer Ripollès, Montserrat i Montserrat Vilà Santasusana (2012): “Argumentació social i científica”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 58: 5-7.

 

enllaç

Laborda Gil, Xavier (2012): De retòrica. La comunicació persuasiva. Barcelona: UOC.

 

enllaç

Fernàndez, Josep-Anton (2012): “La novel·la familiar del «no nacionalisme»”. Salvador, Vicent (ed.): L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Edicions Tres i Quatre. 291-313.

 

 

enllaç

Cros, Anna; Gemma Brunat i Carla González (2012): “La construcció de la identitat dels participants”. Bassols, Margarida (coord.): La divulgació en els nous formats televisius. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma. 111-132.

 

enllaç

Cros, Anna; Margarida Bassols; Gemma Brunat i Carla Gonzàlez (2012): “Television and the mediatization of knowledge: Discursive strategies in new TV formats”. Catalan Journal of Communication & Cultural Studies, 4: 21-41.

 

enllaç

Ferrer Ripollés, Montserrat i Montserrat Vilà i Santasusana (ed.) (2012): Argumentació social i científica. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 58.

 

Ribera i Condomina, Josep (2012): La cohesió lèxica en seqüències narratives. Alacant/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Institut d’Estudis Catalans.

González Collantes, Carla i Isabel Olid Báez (2012): “Claus lingüístiques de la manipulació ideològica a Canal 9”. Salvador, Vicent (ed.): L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Edicions Tres i Quatre. 255-290.

 

 

enllaç

Nadeu, Marianna i Pilar Prieto (2011): “Pitch range, gestural information, and perceived politeness in Catalan”. Journal of Pragmatics, 43, 3: 841-854.

enllaç

Alturo, Núria (2011): “Pragmàtica i anàlisi del discurs”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 21: 29-42.

enllaç

Cuenca, M. Josep, M. Josep Marín, M. Romano i M. D. Porto (2011):”Emotividad y marcadores del discurso en narraciones orales”. Oralia, 14: 315-144.

Espinal, M. Teresa i Pilar Prieto (2011): “Intonational encoding of double negation in Catalan”. Journal of Pragmatics, 43: 2392-2410.

 

enllaç

Nadeu, Marianna i Pilar Prieto (2011): “Pitch range, gestual information, and perceived politeness in Catalan”. Journal of Pragmatics, 43: 841-854.

 

 

enllaç

Pradilla Cardona, Miquel Àngel (2011): “L’univers calidoscòpic de la sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 21: 125-140.

enllaç

Massanell i Messalles, Mar (2011): Permeabilitat del català nord-occidental a l’estàndard mediàtic i educatiu: el cas de l’Alt Urgell. Barcelona: IEC.

 

enllaç

Rull, Xavier (2011): “La perífrasi verbal conativa [ser + a + infinitiu]: descripció i gènesi”. Sintagma, 23: 41-51.

 

enllaç

Salvador, Vicent (2011): “Paraula poètica i cultura de la mort en Vicent Andrés Estellés”. Reduccions: revista de poesia, 98/99: 207-216.

 

 

enllaç

Martines, Josep (2011): L’anomenat “lo neutre”. L’expressió de l’abstracció en català: una aproximació diacrònica. Alacant/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Institut d’Estudis Catalans.

 

enllaç

Monferrer Palmer, Aina (2011): “Metàfora, metonímia i lèxic del marc cognitiu de la mort en la poesia de Francisco de Quevedo i de Vicent Andrés Estellés: estudi comparatiu”. Fòrum de Recerca, 16: 529-544.

 

enllaç

Palau Sampio, Dolors (2011): “Del patchwork electrònic a la trama digital. El desafiament narratiu”. Quaderns de Filologia. Estudis Lingüístics, 16: 233-247.

 

enllaç

López-Pampló, Gonçal (2011): “El bloc El Llibreter. L’assaig des de la ironia”. Quaderns de Filologia. Estudis Literaris, 16: 83-99.

enllaç

Monferrer, Aina i Vicent Salvador (2011): “Estilística dels adverbis en -ment en la poesia de Vicent Andrés Estellés”. Journal of Catalan Studies, 14: 6-23.

 

 

enllaç

Conca, Maria (2011): “Recursos lingüístics de caràcter fraseològic en la creació poètica”. Delcastillo, Francesc; Òscar Coll; Pepa Álvarez i Carme Alonso (ed.): Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló. Benicarló: Onada Edicions. 85-96.

enllaç

Riutort Riutort, Macià (2011): “Les varietats estàndards catalanes com a condicionants d’un futur diccionari alemany-català”. Zeitschrift für Katalanistik, 24: 53-72.

 

 

enllaç

Torrent, Aina (2011): “Reflexions sobre el tractament de la fraseologia catalana en els diccionaris català-alemany (prenent com a exemple unitats amb components religiosos)”. Zeitschrift für Katalanistik, 24: 89-107.

 

enllaç

Ferrer Mora, Hang (2011): “Les partícules modals alemanyes en català: els diccionaris bilingües com a eina de traducció”. Zeitschrift für Katalanistik, 24: 109-126.

 

 

enllaç

Espinal, M. Teresa i Pilar Prieto (2011): “Intonational encoding of double negation in Catalan”. Journal of Pragmatics, 43: 2392-2410.

 

 

 

enllaç

Esquirol, Agnès (2011): Elogi de la vaguetat lingüística. Lleida: Pagès editors.

enllaç

Comelles, Salvador (2011): “‘Digui, faci el favor’. L’ús del diàleg en els articles de Josep Pla”. Els Marges, 94: 49-71.

 

 

enllaç

Pérez Saldanya, Manuel i Gemma Rigau i Oliver (2011): “Totz hic viuen ací, e yo sol no yc puc viure!: una aproximació històrica als adverbis demostratius”. Lloret, Maria-Rosa i Clàudia Pons (ed.): Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d’homenatge a Max W. Wheeler. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. 459-488.

 

 

enllaç

Portalés Llop, Enric (2011): “Aproximació pràctica a la teoria de l’argumentació lingüística”. Fòrum de Recerca, 16: 475-492.

enllaç

Domènech i Vicedo, Jordi (2011): “L’ús del català a les Corts Valencianes. Tria de llengua i de registre dels diputats valencians”. Revista de Llengua i Dret, 55: 105-122.

enllaç

Capdevila, Berta i Albert Chillón (2011): “El discerniment retòric. Sobre els principis de la retòrica i el seu valor pedagògic”. Ars Brevis, 17: 29-46.

enllaç

Garcia i Raffi, Josep-Vicent (2011): “Les cartes de Joan Fuster: aspectes lingüístics, retòrics i de discurs conversacional…”. Creus, Imma; Maite Puig i Joan R. Veny (ed.): Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Lleida, 7-11 de setembre de 2009. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 129-139.

 

enllaç

Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.) (2011): The Pragmatics of Catalan. Berlin/Boston: De Gruyter Mouton.

enllaç

Ynglès i Nogués, M. Teresa (2011): El datiu en català: una aproximació des de la lingüística cognitiva. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

enllaç

Salvador, Vicent (2011): “Paraula i cultura de la salut: indagacions de lingüística mèdica”. Caplletra, 50: 89-106.

 

enllaç

Marín, Maria Josep; Llum Bracho; Josep À. Mas i Anna I. Montesinos (ed.) (2011): Discurs polític i identitats (trans)nacionals. València: Publicacions de la Universitat de València.

 

 

enllaç

Cots, Josep Maria i Luci Nussbaum (2011): “Doing learning languages in a multilingual context: Pragmatic aspects of classroom discourse in Catalonia”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan. Belín/Boston: De Gruyter Mouton. 331-360.

 

enllaç

Bassols, Margarida (2011): “Here, many stories begin on a paper napkin. Argumentation in Catalan discourse”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan Language. Berlín/ Boston: De Gruyter Mouton. 247-271.

 

enllaç

Bernal, Elisenda i Carsten Sinner (2011): “Problemes de la representació verbal en els diccionaris bilingües català-alemany-català des del punt de vista de l’aprenentatge”. Zeitschrift für Katalanistik, 24: 17-32.

 

 

enllaç

Coll-Florit, Marta (2011): “Estudi empíric sobre la semàntica verbal del català: el cas de la modalitat de l’acció”. Zeitschrift für Katalanistik, 24: 151-181.

 

 

 

 

enllaç

Perera, Joan i Aurora Bel (2011): “Propietats pragmàtiques i gramaticals en el desenvolupament de la coreferència pronominal”. Zeitschrift für Katalanistik, 24: 183-211.

 

 

 

enllaç

Jacobs, Bart (2011): “Present and historical perspectives on the Catalan go-past”. Zeitschrift für Katalanistik, 24: 227-255.

 

enllaç

Estrada Luttikhuizen, David (2011): “Humor per a la lectura a la literatura infantil i juvenil”. Quaderns de Filologia. Estudis Lingüístics, 16: 187-215.

 

 

enllaç

Nagy, Katalin C. (2010): “The pragmatics of grammaticalisation: The role of implicatures in semantic change”. Journal of Historical Pragmatics, 11, 1: 67 – 95.

enllaç

Maestre Brotons, Antoni (2010): “Els llibres mediàtics: la transgressió de l’escriptura”. Llengua i Literatura, 21: 227-246.

enllaç

Crespo Sendra, Verònica (2010): “L’entonació de les oracions interrogatives absolutes: un estudi de contrast dialectal”. Llengua i Literatura, 10: 199-226.

enllaç

Alturo, Núria (2010): “Coherencia discursiva: Dimensiones contextual, conceptual y gramatical”. CLAC, Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, 41: 3-30.

enllaç

Alturo, Núria (2010): “La referència en la Gramàtica Funcional Discursiva”. Sintagma, 22: 51-67.

enllaç

Alturo, Núria i Kees Hengeveld (2010): “La motivació pragmàtica de la cohesió en la conversa”. Caplletra, 49: 9-26.

enllaç

Sanz Torrent, Mònica i Elisabet Serrat Ballbona (2010): Pragmàtica i discurs. Psicologia del llenguatge, mòdul 6. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2010): “Díctics espacials i gramàtica en narracions orals”. Estudis Romànics, 32: 101-123.

enllaç

Vanrell, Maria del Mar; Ignasi Mascaró; Francesc Torres-Tamarit i Pilar Prieto (2010): “When intonation plays the main character: information- vs. confirmation- seeking questions in Majorcan Catalan”. Proceedings of Speech Prosody, 11-14 de maig de 2010. 1-4.

 

 

 

enllaç

Martí Mestre, Joaquim (2010): “La presència del català i de l’aragonès a principis del segle XX en els parlars valencians de base castellanoaragonesa: l’obra filològica de Torres Fornes (1903)”. Llengua & Literatura, 21: 87-133.

 

enllaç

Coromina i Pou, Eusebi (2010): “El substrat religiós, agent de versemblança en la història i la llengua de La plaça del Diamant“. Llengua & Literatura, 21: 73-86.

 

 

enllaç

Robles, Ferran (2010): Aspectes de fraseologia contrastiva alemany-català: fraseologismes de la producció verbal. Aachen: Shaker.

 

 

enllaç

Mascaró, Ignasi (2010): “Aproximació a la partícula idò, valors i melodies”. Caplletra, 49: 169-199.

 

 

enllaç

Vanrell, Maria del Mar; Ignasi Mascaró; Pilar Prieto i Francesc Torres-Tamarit (2010): “Preguntar per saber i preguntar per confirmar: l’entonació de les interrogatives absolutes informatives i confirmatòries en català central i balear”.  Randa, 64: 77-95.

 

 

enllaç

Maestre Brotons, Antoni (2010): “Els llibres mediàtics: la transgressió de l’escriptura”. Llengua & Literatura, 21: 227-246.

enllaç

Costa Carreras, Joan (2010): “Conceptes labonians pertinents per a la planificació lingüística del català”. Llengua & Literatura, 21: 249-268.

 

enllaç

Martí i Castell, Joan (2010): “Els mitjans de comunicació i l’ús de la llengua”. Llengua & Literatura, 21: 269-276.

 

 

enllaç

Colomina, Jordi (2010): “Atényer, (a)plegar, arribar i esser junt en el Curial e Güelfa“. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes/LX. Miscel·lània Joaquim Molas, 5. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 59-72.

 

enllaç

Guia i Marín, Josep (2010): Ficció i realitat a l’Espill. Una perspectiva fraseològica i documental. València: Publicacions de la Universitat de València.

enllaç

Alsina, Victòria (2010): “Dickens segons Carner i Sellent. La traducció de l’emotivitat en dos models de llengua”. Quaderns. Revista de traducció, 17: 27-45.

 

 

enllaç

Adrover Ginard, Margalida (2010): “Aproximació a l’estudi de la variació lingüística en la flexió verbal del català septentrional”. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes/LXI. Miscel·lània Joaquim Molas, 6. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 253-278.

 

 

enllaç

Garcia Garcia, Àngel (2010): “Arribar a l’hora. Una aproximació al canvi de significat de l’adjectiu puntual“. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes/LXI. Miscel·lània Joaquim Molas, 6. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 279-284.

 

 

 

enllaç

Nogué, Neus (2010): “La puntuación de los escritos académicos de los estudiantes universitarios”. ITL International Journal of Applied Linguistics 159: 27-51.

Nogué Serrano, Neus (2010): “La primera persona del plural en català”. Llengua i Literatura, 21: 155-198.

enllaç

Nogué, Neus, Òscar Bladas i Lluís Payrató (ed.) (2010): L’assessorament lingüístic: funcions i criteris. Barcelona: AEAU i Universitat de Barcelona.

enllaçenllaç

Payrató, Lluís (2010): Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l’anàlisi funcional de textos. Barcelona: Editorial UOC, 2a ed.

enllaç

Mayol, Laia i Robin Clark (2010): “Pronouns in Catalan: Games of partial information and the use of linguistic resources”. Journal of Pragmatics, 42: 781-799.

 

 

 

 

enllaç

Sentí, Andreu (2010): “La perífrasi deure + inf en el català preliterari. Gènesi i evolució d’una perífrasi romànica en el seu context lingüístic”. Actes del XV Col·loqui de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.

enllaç

Sancho, Pelegrí (2010): “Anàlisi de les unitats fraseològiques amb funció connectiva en un fragment de conversa col·loquial”. Caplletra, 48: 93-125.

 

 

enllaç

Bonet, Sebastià (2010): “Salvador Espriu i la llengua catalana. Sobre Primera història d’Esther i algun altre text”. Zeitschrift für Katalanistik, 23: 3-15.

 

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2009): “The War of the Languages: Metaphors of Linguistic Conflict in Catalonia”. 11th Joan Gili Memorial Lecture. The Anglo-Catalan Society.

 

 

enllaç

Alturo, Núria i Marianna Chodorowska-Pilch (2009): “La gramaticalització de sisplau”. Els Marges, 88: 15-37.

enllaç

Bladas, Òscar (2009): Manual de transcripció del discurs oral. Materials de treball. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). Disponible a: Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, <http://hdl.handle.net/2445/106301>

enllaç

Cuenca, Maria Josep i Maria Josep Marín (2009): “Co-occurrence of discourse markers in Catalan and Spanish oral narrative”. Journal of Pragmatics 41, 5: 899–914.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2009): “Dixi textual: paradoxes i fronteres en lingüística”. Veyrat, Montserrat i Enrique Serra Alegre (ed.): La lingüística como reto epistemológico y como acción social. Madrid: Arco/Libros, vol. II. 619-627.

enllaç

Cuenca, M. Josep i Josep Ribera (2009): “Metafore metatestuali”. Paradigmi. Rivista di Critica Filosofica, 2009, fascicolo 1: 101-117.

enllaç

Moran, Josep (2009): Característiques del nom propi. Estudi d’interpretació lingüística. Barcelona: IEC.

 

 

enllaç

Font Rotches, Dolors (2009): “Les interrogatives pronominals del català central. Anàlisi melòdica i patrons entonatius”. Els Marges, 87: 41-64.

enllaç

Bernal, Elisenda i Carsten Sinner (2009): “Al seu rotllo: aproximació al llenguatge juvenil català”. Zeitschrift für Katalanistik, 22: 7-36.

 

enllaç

Bosch i Rodoreda, Andreu (2009): “Algunes consideracions sobre la interferència fonètica dels parlars sards en l’alguerès”. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes/LIX. Miscel·lània Joaquim Molas, 4. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 257-278.

 

enllaç

Artigas, Rosa (coord.) i Maria Grau (2009): Teoria i didàctica dels patrons discursius. Una aportació a l’ensenyament reflexiu i funcional de la llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Vicepresidència, Secretaria de Política Lingüística.

enllaç

Martines, Josep (2009): “L’expressió de l’abstracció i estudi de les traduccions: les poesies d’Ausiàs Marc i la traducció espanyola de Baltasar de Romaní”. Estudis Romànics, 31: 105-139.

 

enllaç

Simbor Roig, Vicent (2009): “Josep Bernat i Baldoví: l’estètica de la paròdia”. Estudis Romànics, 31: 163-181.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2009): “Metàfores de conflicte lingüístic: la “guerra” del català i el castellà a Catalunya”. Quaderns de Filologia. Estudis Lingüístics, 14: 77-96.

enllaç

Veny Clar, Joan i Joan R. Veny-Mesquida (2009): “Aproximació a la llengua literària de J. V. Foix: notes sobre el lèxic”. Ortín, Marcel i Dídac Pujol (ed.): Llengua literària i traducció (1890-1939). Lleida: Punctum & TRILCAT. 159-180.

enllaç

Montero-Fleta, Begoña; Anna Montesinos-López, Carmen Pérez-Sabater i Ed Turney (2009): “Computer mediated communication and informalization of discourse: The influence of culture and subjecte matter”. Journal of Pragmatics, 41: 770-779.

 

 

 

enllaç

Briguglia, Caterina (2009): La traducción de la variación lingüística en el catalán literario contemporáneo (Las traducciones de Pasolini, Gadda y Camilleri). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. (Tesi doctoral).

 

 

 

 

enllaç

Cunillera Domènech, Montserrat (2009): “La tristeza en La plaça del Diamant: una aproximación discursiva y traductológica”. Quaderns. Revista de Traducció, 16: 211-226.

 

 

enllaç

Briguglia, Caterina (2009): “Tan cerca y tan lejos. El caso de Il birraio di Preston de Andrea Camilleri en castellano y en catalán”. Quaderns. Revista de Traducció, 16: 227-238.

 

 

 

enllaç

Gil Juárez, Adriana i Anna Vitores González (2009): Comunicació i discurs. Barcelona: Editorial UOC.

enllaç

Costa Carreras, Joan (2009): “DELADI: un análisis estilístico de los relativos en catalán”. Bretones, Carmen M. (ed.): Applied linguistics now: understanding language and mind. Almeria: Universidad de Almería. 1017-1026.

 

 

enllaç

Payrató, Lluís (2009): “Non-verbal communication”. Verschueren, Jef i Jan-Ola Östman (ed.): Key notions for pragmatics. Amsterdam: John  Benjamins. 163-194.

enllaç

Payrató, Lluís (2009): “Entre la lengua y la cultura: aspectos multimodales de la comunicación”. De Miguel, Elena i María Cruz Buitrago Gómez (coord.), La pluralidad lingüística: Aportaciones sociales, culturales y formativas. Madrid: Ministerio de Educación. 135 – 156.

enllaç

Montserrat i Buendia, Sandra (2009): La semàntica diacrònica, cognitiva, una aplicació a propòsit de venir, arribar i aplegar (segles XII-XVI). Alacant/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Institut d’Estudis Catalans, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

 

 

enllaç

Ribera, Josep (2009): “Trets d’oralitat en narracions escrites d’aprenents”. Caplletra, 47: 75-102.

enllaç

Torrent-Lenzen, Aina (2009): “Polifonía de las emociones. Estudio pragmático sobre la función emotiva de las partículas modales en castellano, catalán y rumano”. Estudis Romànics, 31: 7-34.

 

enllaç

Robles i Sabater, Ferran (2009): “Lingüística aplicada a l’ensenyament i nous corrents d’investigació en lingüística”. Caplletra, 47: 207-234.

 

enllaç

González, Montserrat (2009): “Narrative clause organization of Catalan and English storytelling”. Journal of Pragmatics, 41: 540-563.

 

 

enllaç

Fitó Pardo, Jaume (2009): “El gest i la dixi d’espai en textos instructius”. Caplletra, 46: 9-42.

 

 

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2009): “La pragmàtica en la gramàtica”. Institut d’Estudis Catalans: Memòria Curs 2007-2008. Barcelona: IEC.

 

 

enllaç

Bach Martorell, Carme (2009): “La reformulación del discurso en español en comparación con el catalán. Estudio contrastivo de los marcadores de reformulación”. Garcés Gómez, Maria Pilar (ed.): La reformulación del discurso en español en comparación con otras lenguas. Madrid: Universidad Carlos III; BOE. 37-66.

 

enllaç

Bach, Carme (2009): “Al cap i a la fi, en fi i en definitiva: tres marcadors discursius vehiculadors de la reformulació conclusiva en català”. Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca, 14, 2008-2009: 15-33.

 

enllaç

Matamala, Anna (2009): “Interjections in Original and Dubbed Sitcoms in Catalan: A Comparison”. Meta, 54, 3: 485-502.

enllaç

Pellisser i Rossell, Nel·lo (2009): “La producció discursiva de Martí Domínguez i Barberà (1908-1984) i els seus registres expressius”. Zeitschrift für Katalanistik, 22: 249-271.

enllaç

Font Rotchés, Dolors (2008): “Els patrons entonatius de les interrogatives absolutes del català central”. Llengua i Literatura, 19: 299-329.

enllaç

Bladas, Òscar (2008): “Posició i funció dels connectors a més (a més), però i doncs en català escrit i oral”. Caplletra, 44: 219-248.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2008): “Pragmatic markers in contrast: The case of well”. Journal of Pragmatics, 40, 8: 1373-1391.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (ed.) (2008): Oralitat, gramàtica i pragmàtica. Caplletra, 44.

enllaç

Zabalbeascoa, Patrick (2008): “Contradiccions i paradoxes del català oral de ficció”. A manera de conclusions. Jornades entorn del català oral de ficció: guionatge i traducció audiovisual. Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, 129: 78-84.

http://www.ub.edu/grepad/bipad_cat/2576/

enllaç

Chaume, Frederic (2008): “El paper de la traducció audiovisual en la creació i difusió de models de llengua”. Jornades entorn del català oral de ficció: guionatge i traducció audiovisual. Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, 129: 62-77.

http://www.ub.edu/grepad/bipad_cat/2575/

enllaç

Santamaria, Laura; Enric Gomà, Joaquim Manyós, Lluís Payrató i Rosa Roig (2008): “L’oralitat fingida, la col·loquialitat i la norma lingüística”. Jornades entorn del català oral de ficció: guionatge i traducció audiovisual. Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, 129: 47-61.

http://www.ub.edu/grepad/bipad_cat/2574/

enllaç

Calafat, Rosa; Josep M. Carbó, Toni Mollà, Xoán Montero i Gregori Sansó (2008): “Les polèmiques més vives i recurrents: cap on anem? Models de llengua i varietat lingüística”. Jornades entorn del català oral de ficció: guionatge i traducció audiovisual. Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, 129: 33-46.

enllaç

Pompermayer, Sergi; Lluís Comes i Oriol Camps (2008): “Els diàlegs en els guions: una estilització del llenguatge del carrer. Els reptes del doblatge”. Jornades entorn del català oral de ficció: guionatge i traducció audiovisual. Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, 129: 15-32.

enllaç

Cuenca, Maria Josep i Marta Torres Vilatarsana (2008): “Usos de hombre/home y mujer/dona como marcadores del discurso en la conversación coloquial”. Verba, Anuario Galego de Filoloxía, 35: 235-256.

 

enllaç

Mas i Castells, Josep Àngel (2008): El morfema ideològic. Una anàlisi crítica dels models de llengua valencians. Benicarló: Onada Edicions.

enllaç

Castellà Lidon, Josep M. (2008): “Gramàtica, interacció i organització informativa en el discurs oral”. Caplletra, 44: 109-140.

 

 

enllaç

Torres i Vilatarsana, Marta (2008): “Marques d’oralitat en els xats”. Caplletra, 44: 169-194.

 

 

enllaç

Casals, Daniel; Neus Faura i Anna M. Torrent (ed.) (2008): Futbol i llengua. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

enllaç

Sinner, Carsten (2008): “Castellano y catalán en contacto: oralidad y contextos informales”. Oihenart, 23: 521-543.

 

 

enllaç

Pérez Saldanya, Manuel (ed.) (2008): Joan Fuster: llengua i estil. València: Publicacions de la Universitat de València.

enllaç

Joan Casademont, Anna (2008): Sintaxi i semàntica verbals en el discurs d’especialitat: elements per a l’activació del valor terminològic. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. (Tesi doctoral).

 

enllaç

Ginebra, Jordi (2008): “Joan Fuster i la llengua estàndard”. Pérez Saldanya, Manuel (ed.): Joan Fuster: llengua i estil. València: Publicacions de la Universitat de València. 33-58.

 

 

enllaç

Pujol, Dídac (2008): “La traducción al catalán de la oralidad fingida en el teatro de Shakespeare”. Brumme, Jenny (ed.): La oralidad fingida: descripción y traducción. Teatro, cómic y medios audiovisuales. Madrid/Frankfurt: Iberoamericana, Vervuert. 115-134.

 

 

enllaç

González, Montserrat (2008): “The Role of Compound Pragmatic Markers in the Construction of Catalan Oral Narrative”. Tyler, Andrea, Yiyoung Kim i Mari Takada (ed.): Language in the Context of Use. Discourse and Cognitive Approaches to Language. Cognitive Linguistics Research Series (CLR), 37. Berlin/Nova York: Mouton de Gruyter. 53-70.

enllaç

González, Montserrat, Montserrat Ribas (2008): “The Construction of Epistemic Space via Causal Connectives”. Kecskes, Istvan, Jacob Mey (ed.): Intention, Common Ground and the Egocentric Speaker-Hearer. Mouton Series in Pragmatics, 4. Berlin/Nova York: Mouton de Gruyter. 127-150.

enllaç

Nogué Serrano, Neus (2008): “La dixi de persona en el discurs acadèmic oral en català”. Caplletra, 44: 195-218.

enllaç

Payrató, Lluís (2008): “’Past, present, and future research on emblems in the Hispanic tradition: Preliminary and methodological considerations”. Gesture, 8, 1: 5-22.

enllaç

Payrató, Lluís (2008): “Discurso, multimodalidad y plurilingüismo. Interrelaciones, interpretaciones y ejemplos”. Blas Arroyo, José Luis; Manuela Casanova Ávalos, Mónica Velando Casanova i Francisco Javier Vellón Lahoz (ed.): Discurso y sociedad II. Nuevas contribuciones al estudio de la lengua en un contexto social. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 43-57.

enllaç

Payrató, Lluís i Jaume Fitó (ed.) (2008): Corpus Audiovisual Plurilingüe. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Llibre i DVD.

enllaç

Mayol, Laia (2008): “Catalan ‘Déu n’hi do’ and conventional implicatures in exclamatives”. Catalan Journal of Linguistics, 7: 135–156.

enllaç

Villalba, Xavier (2008): ”Exclamatives: A thematic guide with many questions and few answers”. Catalan Journal of Linguistics, 7: 9–40.

enllaç

Matamala, Anna (2008): “El guió a la pantalla: trets de l’oral col·loquial en la ficció televisiva”. Caplletra, 44: 141-168.

 

 

enllaç

Matamala Ripoll, Anna (2008): Interjeccions i lexicografia: anàlisi de les interjeccions d’un corpus audiovisual i proposta de representació lexicogràfica. Barcelona: IEC.

 

enllaç

Salvador, Vicent (2008): “Metàfores i coneixement”. Escola catalana, 43: 8-9.

 

Cuenca, Maria Josep (2008): Gramàtica del text. Alzira: Bromera.

 

 

enllaç

Cros, Anna; Margarida Bassols; Ibis Álvarez; Carles Monereo i Guillem Sala (2008): “Gestió universitària i estils discursius”. Caplletra, 44: 9-34.

 

enllaç

Nogué Serrano, Neus (2008): La dixi de persona en català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

enllaç

Alturo, Núria and Josep Besa (2008): “Unitats estructurals en la construcció de la coherència”. Seminari del GrEPAD (Grup d’Estudis de Pragmàtica i Anàlisi del Discurs, Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 20 de juny de 2008).

enllaç

Costa Carreras, Joan (2008): “Sobre el discurs normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans”. Document de treball, e-Repositori UPF.

enllaç

Alsina, Victòria (2008): Llengua i estilística en la narrativa de Jane Austen. Les traduccions al català. Vic: Eumo, Universitat autònoma de Barcelona, Universitat Jaume I, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Vic.

enllaç

Guasch, Oriol i Luci Nussbaum (ed.) (2007): Aproximacions a la competència multilingüe. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

 

 

Bladas, Òscar (2007): “Los enunciados fraseológicos: una aproximación cognitiva”. Ibarretxe, Iraide, Carlos Inchurralde i Jesús-María Sánchez-García (ed.): Language, Mind, and the Lexicon. Frankfurt am Main: Peter Lang. 261-280.

 

enllaç

Cuenca, M. Josep  (ed.) (2007): Contrastive perspectives on discourse markers. Catalan Journal of Linguistics, 6.

enllaç

Rigau i Oliver, Gemma i Manuel Pérez Saldanya (2007): “Els adverbis de lloc intransitius i la formació de construccions amb adverbis posposats”. Estudis Romànics, 29: 61-80.

enllaç

Arenas Beneyto, Laia i Maria Josep Cuenca (2007): “Salutacions i variació textual”. Quaderns de Filologia. Estudis Lingüístics, 12: 253-269.

 

 

enllaç

Castellà Lidon, Josep M.; Salvador Comelles Garcia; Anna Cros Alavedra i Montserrat Vilà Santasusana (2007): “Relació social i cortesia a l’aula”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 42: 44-57.

 

 

enllaç

Boix, Emili (2007): “Papa o papà nostre: un exercici de dialectologia social en català central”. Llengua & Literatura, 18: 445-473.

 

enllaç

Mestre Pérez, Rosanna (2007): “Rastres llibertaris en la comunicació en xarxa”. Quaderns de Filologia. Estudis Lingüístics, 12: 77-92.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2007): “Repetició consecutiva i idiomacitat”. Zeitschrift für Katalanistik, 189-219.

 

 

enllaç

Ballart, Pere (2007): El riure de la màscara. Barcelona: Quaderns Crema.

enllaç

Payrató, Lluís (2007): “Formas de comunicación no verbal”. Soler, Joan (dir.): Tradicionari: enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Vol. VII: La narrativa popular. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 70-84.

enllaç

Mayol, Laia (2007): “‘Ho sabíeu, això?’ La dislocació a la dreta en català”. Zeitschrift für Katalanistik, 20: 221-238.

 

enllaç

Paloma, David i Mila Segarra (2007): “Realitat i llenguatge en la ficció televisiva”. Martí, Sadurní (coord.); Miriam Cabré; Francesc Feliu; Narcís Iglésias i David Prats (ed.): Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. II. 263-277.

 

enllaç

Matamala, Anna (2007): “The translation of oh in a corpus of dubbed sitcoms”. Catalan Journal of Linguistics, 6: 117-136.

enllaç

Ribera, Josep (2007): “Text deixis in narrative sequences”. Valenzuela, J., Rojo, A. i P. Cifuentes (ed.): Cognitive Linguistics: from words to discourse. International Journal of English Studies (IJES), Special Issue, 7, 1: 149-168.

enllaç

Villalba, Xavier (2007): “La dislocació a la dreta en català i castellà: microvariació en la interfície sintaxi/pragmàtica”. Caplletra, 42: 53-68.

 

 

enllaç

Prieto, Pilar i Gemma Rigau (2007): “The syntax-prosody interface: Catalan interrogative sentences headed by que“. Journal of Portuguese Linguistics, 6-2: 29-59.

 

enllaç

Perujo Melgar, Joan M. (2007): “La variació latent: Una modalitat no prevista en la traductologia”. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes/LV. Homenatge a Josep Gulsoy, 3. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 257-284.

 

 

enllaç

Mata, Meritxell (2007): “Els adverbis d’acte de parla i el modus oracional”. Llengua & Literatura, 18: 285-315.

 

enllaç

Marín Jordà, Maria Josep (2007): “Political (Im)Politeness: Discourse Power in Electoral Debates”. Catalan Review, XXI: 43-68.

 

 

enllaç

Grau Tarruell, Maria (2007): “Modalització i ús de la llengua”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 42: 9-21.

 

 

 

enllaç

Fons Esteve, Montserrat (2007): “Reflexions sobre la modalització del discurs del mestre en educació infantil”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 42: 58-65.

 

enllaç

Curell, Hortènsia i Maria Sabaté (2007): “The production of apologies by proficient Catalan learners of English: sociopragmatic failures and cultural interference”. Garcés-Conejos Blitvitch, Pilar; Manuel Padilla Cruz, Reyes Gómez Morón i Lucía Fernández Amaya (ed.): Studies in Intercultural, Cognitive and Social Pragmatics. Cambridge: Cambridge Scholars Publishing. 76-92.

 

enllaç

Bach, Carme i Maria Josep Cuenca (2007): “Contrasting the form and use of reformulation markers”. Discourse Studies, 9: 149-175.

 

 

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2007): “Modalització i text argumentatiu”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 42: 33-43.

enllaç

Castroviejo Miró, Elena (2007): “La qüestió de les exclamatives”. Llengua i Literatura, 18: 317-349.

 

enllaç

Vilà i Santasusana, Montserrat i Maria Grau Tarruell (ed.) (2007): Modalització i cortesia lingüística. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 42.

 

Campos, Àngels (2007): “L’emissor com a organitzador del discurs acadèmic”. Caplletra, 43: 39-58.

 

 

enllaç

Calsamiglia Blancafort, Helena (2007): “L’oportunitat de l’aparició del subjecte en el discurs acadèmic”. Vilà Santasusana, Montserrat i Maria Grau Tarruell (ed.): Modalització i cortesia lingüística. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 42: 66-76.

 

 

enllaç

Bassols, Margarida; Albert Rico i Anna M. Torrent (2007): “Les estratègies i els recursos expressius en els magazins radiofònics”. Quaderns del CAC, 28: 63-77.

enllaç

Bassols, Margarida (2007): El llenguatge dels polítics. Anàlisi del cas català. Vic: Eumo.

 

 

 

enllaç

Artigas Catasús, Rosa (2007): “Sobre modalització i context”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 42: 22-32.

enllaç

Porta, Roser (2007): Mercè Rodoreda i l’humor. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Fundació Mercè Rodoreda.

enllaç

Adam, Montserrat, Josefina Carrera, Núria Alturo i Josep Besa (2006): «Una proposta d’avaluació de l’expressió escrita per millorar la planificació docent». Actes del 4rt Congrés Internacional de Docència Universitaria i Innovació, CIDUI (Barcelona, 5-7 July, 2006). [CD-Rom]  i Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

enllaç

Alturo, Núria, Josep Besa, Òscar Bladas i Neus Nogué (ed.) (2006): L’argumentació. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU).

enllaçenllaç

Besa, Josep; Núria Alturo, Montserrat Adam i Josefina Carrera (2006): “Les relacions de coherència en els textos argumentatius”. Alturo, Núria; Josep Besa, Òscar Bladas i Neus Nogué (ed.): L’argumentació. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 109-127. DOI: 10.13140/RG.2.1.3091.0888

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2006): La connexió i els connectors. Vic: Eumo.

Cuenca, Maria Josep i Maria Josep Marín (2006): “Estratègies d’inici de torn en el debat electoral”. Journal of Catalan Studies 2006: 20–47.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2006): “Interjections and Pragmatic Errors in Dubbing”. Meta, 51, 1: 20-35.

enllaç

Mascaró, Ignasi (2006): “I finalment, què vol dir expressiu?”. Llengua & Literatura, 17: 357-380.

enllaç

Cots, Josep Maria i Xavier Martin-Rubió (2006): “De la pregunta general a la recollida concreta i, d’aquí, a les conclusions transferibles”. Sintagma, 18: 51-65. [identitat, ideologia, metodologia, anàlisi qualitativa]

 

enllaç

Montoya, Brauli (2006): Normalització i estandardització. Alacant/Alzira: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Bromera.

enllaç

Dolz, Joaquim i Bernard Schneuwly (2006): Per a un ensenyament de l’oral. Iniciació als gèneres formals a l’escola. Barcelona/València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

 

enllaç

Martí Mestre, Joaquim (2006): Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX). València: Publicacions de la Universitat de València.

enllaç

Serra, Maria Rosa (2006): “Refranys i frases fetes a la llengua literària del XVIII”. Martí, Sadurní i Míriam Cabré (ed.): Actes del Tretzè Col·loqui de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 295-300.

enllaç

Aparicio, Mariola (2006): “La negació del silenci en la poesia de Vicent Andrés Estellés”. Quaderns de Filologia. Estudis Literaris, 11: 11-25.

enllaç

Viana, Amadeu (2006): “L’aigua i l’incomprensible. Retòrica i argumentació a L’Atlàntida“. Anuari Verdaguer, 14: 83-109.

 

 

enllaç

Rosselló, Ramon X. (2006): “Ironia i metadiscurs en el teatre català actual, a propòsit d’Elsa Schneider, de Sergi Belbel”. Caplletra, 41: 175-192.

enllaç

Altarriba, Miquel (2006): “Retòrica i publicitat. Apunts sobre criteris comuns”. Trípodos, 18: 45-64.

enllaç

Pujol, Dídac (2006): “The Translation and Dubbing of ‘Fuck’ into Catalan: The Case of From Dusk till Dawn”. The Journal of Specialised Translation, 6: 121-133.

 

 

enllaç

Domènech Bagaria, Ona (2006): Textos especialitzats i variació vertical: la diversitat terminològica com a factor discriminant del nivell d’especialització d’un text. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. (Tesi doctoral).

enllaç

Juarros-Daussà, Eva (2006): “El discurs indirecte com a adaptació evolutiva: teoria del joc i pragmàtica”. VII Congrés de Lingüística General: actes, del 18 al 21 d’abril de 2006. Barcelona: Edicions i Publicacions de la Universitat de Barcelona.

enllaç

Viana, Amadeu (2006): “Nihil in fine. El col·lapse còmic de la narració”. Els Marges, 80: 19-30.

enllaç

Beltran del Rey, Jordi (2005-2006): Argumentar, una capacitat filosòfica. (Saber argumentar per poder conviure). Memòria de la llicència d’estudi.

enllaç

González Condom, Montserrat (2006): “Aproximaciones y propuesta de integración de los marcadores pragmáticos en un modelo de coherencia discursiva”. Casado Velarde, Manuel; Ramón González Ruiz, María Victoria Romero Gualda (ed.): Análisis del Discurso: Lengua, cultura y valores. Vol. II. Madrid: Arco Libros. 1345-1361.

enllaç

González, Montserrat (2006): “Ús de llavors i aleshores en el registre col·loquial”. Martí, Sadurní (coord.), Miriam Cabré, Francesc Feliu, Narcís Iglesias, David Prats (ed.): Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Girona, 8-14 de setembre de 2003). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 181-197.

enllaç

Palau Sampio, Dolors (2006): Els estils periodístics. Maneres diverses de veure i construir la realitat. València: Publicacions de la Universitat de València.

enllaç

Pusch, Claus D. (ed.) (2006): La gramàtica pronominal del català: variació – evolució – funció. Aachen: Shaker Verlag.

 

enllaç

Gavarró, Anna; Meritxell Mata i Eulàlia Ribera (2006): “L’omissió dels clítics d’objecte i partitius en el català infantil: dades espontànies”. Pusch, Claus D. (ed.): La gramàtica pronominal del català: variació – evolució – funció. Aachen: Shaker Verlag. 27-46.

 

enllaç

Todolí, Júlia (2006): “‘El presumpte agressor n’havia denunciat la desaparició’. El pronom en i la funció de complement de nom”. Pusch, Claus D. (ed.): La gramàtica pronominal del català: variació – evolució – funció. Aachen: Shaker Verlag. 167-204.

 

 

enllaç

Pusch, Claus D. (2006): “Relative pronoun reduction and resumptive pronouns in spoken Catalan. A corpus-based study”. Pusch, Claus D. (ed.): La gramàtica pronominal del català: variació –  evolució – funció. Aachen: Shaker Verlag. 85-118.

 

 

enllaç

Payrató, Lluís (2006): “Discurso oral y multimodalidad: aspectos introductorios”. Oralia, 9: 259-275.

enllaç

Payrató, Lluís (2006): “Breus apunts introductoris per a un projecte de dialectologia catalana del gest”. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, LII. Miscel•lània Joan Veny, 8. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 309-322.

Salvador, Vicent i Laia M. Climent (ed.) (2006): El discurs prefabricat II. Fraseologia i comunicació social. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.

 

 

enllaç

Salvador, Vicent (2006): “Argumentació i estructures lingüístiques”. Alturo, Núria; Josep Besa, Òscar Bladas i Neus Nogué (ed.): L’argumentació. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 91-108.

 

enllaç

Perujo, Joan M. (2006): “Un cas especial en la traducció de la variació lingüística: la variació latent”. Quaderns: revista de traducció, 13: 107-124.

 

enllaç

Lawick, Heike van (2006): Metàfora, fraseologia i traducció. Aplicació als somatismes en una obra de Bertolt Brecht. Aachen: Shaker.

 

 

enllaçenllaç

González, Montserrat (2006): “Epistemic Modality and Evidentiality in English and Catalan Storyelling”. Paper (Linguistic Agency, University of Trier), 665: 515-540.

 

enllaç

Laborda Gil, Xavier (2006): “Argumentació retòrica, una descoberta formal i ideològica”. Alturo, Núria; Josep Besa, Òscar Bladas i Neus Nogué (ed.): L’argumentació. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 15-32.

 

enllaç

Viana, Amadeu (ed.) (2006): L’humor en el treball. Salut, crítica i comunicació. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida.

 

enllaç

Viana, Amadeu (2006): “Humor i argumentació en la conversa ordinària: una aproximació”. Alturo, Núria; Josep Besa, Òscar Bladas i Neus Nogué (ed.): L’argumentació. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 129-157.

 

enllaç

Cros, Anna; Margarida Bassols, Ibis Álvarez, Carles Monereo i Guillem Sala (2006): “Gestió universitària: estils discursius i representacions identitàries”. Alturo, Núria; Josep Besa, Òscar Bladas i Neus Nogué (ed.): L’argumentació. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 209-232.

 

 

enllaç

Cortès i Colomer, Montserrat (2006): Introducció a la psicologia del llenguatge i de la comunicació. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

 

 

enllaç

Climent, Laia M. (ed.) (2006): Anàlisi crítica del discurs: mitjans de comunicació i llengua. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

 

Casanovas, Pompeu (2006): “L’argumentació en dret: pressupòsits pragmàtics i cognitius per a la construcció de sistemes intel·ligents”. Alturo, Núria; Josep Besa, Òscar Bladas i Neus Nogué (ed.): L’argumentació. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 33-62.

 

 

 

enllaç

Martines, Vicent i Vicent Salvador (ed.) (2006): Traductologia i discurs. Caplletra, 40.

 

 

enllaç

Bassols, Margarida (2006): “Qui s’està de defensar la seva opinió? Argumentació i pragmàtica”. Alturo, Núria; Josep Besa, Òscar Bladas i Neus Nogué (ed.): L’argumentació. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 63-87.

 

 

enllaç

Bracho, Llum i Anna I. Montesinos (2006): “La legitimació ideològica del secessionisme lingüístic català a través del BOE”. Climent, Laia M. (ed.): Anàlisi crítica del discurs: mitjans de comunicació i llengua. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. 53-60.

 

 

Boix-Fuster, Emili (2006): “Els Pigmalions catalans de Joan Oliver i Xavier Bru de Sala: dues aportacions separades per quaranta anys”. Els Marges, 78: 55-77.

 

 

enllaç

Maestre Brotons, Antoni (2006): Humor i persuasió: l’obra periodística de Quim Monzó. Alacant: Universitat d’Alacant, Departament de Filologia Valenciana.

Laborda, Xavier (2006): “Humor als llibres de text del sistema educatiu. Joc de rol i d’estratègia per a autors i editors”. Viana, Amadeu (ed.): L’humor en el treball. Salut, crítica i comunicació. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida. 101-112.

enllaç

Bassols, Margarida (2006): “Humor audiovisual i regulació de la praxi política”. Viana, Amadeu (ed.): L’humor en el treball. Salut, crítica i comunicació. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida. 125-140.

enllaç

Alturo, Núria (2005): “Catalan Adpositions of ‘Movement’ as Aspectual Particles: Cap (a) and Fins (a)”. Hubert Cuyckens, Walter de Moulder i Tanja Mortelmans (ed.), Adpositions of Movement. Belgian Journal of Linguistics, 18: 197-223. Amsterdam: John Benjamins. DOI: 10.1075/bjl.18.11alt

enllaç

Moré, Joaquim; Salvador Climent, Antoni Oliver, Mariona Taulé Delor (2005): “Análisis de los fenómenos lingüísticos de los mensajes de correo electrónico en catalán desde la perspectiva de la traducción automática”. Procesamiento del lenguaje natural , 35: 45-50.

http://www.ub.edu/grepad/bipad_cat/2580/

enllaç

González, Montserrat (2005): “Pragmatic markers and discourse coherence relations in English and Catalan oral narrative”. Discourse Studies, 7, 1: 53-86.

http://www.ub.edu/grepad/bipad_cat/2579/

Marín, Maria Josep (2005): “Marcadors discursius procedents de verbs de percepció. Argumentació implícita en el debat electoral”. Anejo 59 de Quaderns de Filologia. València: Universitat de València.

Rigau, Gemma (2005): “Estudi microsintàctic del verb caldre en el català antic i en l’actual”. Caplletra, 38: 241-258.

 

enllaç

Fischer, Susann (2005): “Construcciones con avance estilístico en el catalán antiguo”. Caplletra, 38: 119-135. [ordre de mots, tòpic, verb]

 

enllaç

Bracho, Llum i Edmund G. Turney (2005): “La paratextualitat en la traducció mediambiental de divulgació: els jocs de paraules i la intertextualitat”. Zeitschrift für Katalanistik, 18: 71-92.

 

enllaç

Cuenca, Maria Josep; Àngels Campos i Gonzàlez i Maria Josep Marín (2005): “Marques gramaticals i construcció textual en textos científics d’àmbit acadèmic”. Cabré, M. Teresa i Carme Bach (ed.): Coneixement, llenguatge i discurs especialitzat. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

 

enllaç

Creus Bellet, Imma i Sílvia Romero Galera (2005): “L’ús oral formal nord-occidental: criteris, descripció i orientacions ortoèpiques”. Llengua & Literatura, 16: 229-246.

 

enllaç

Jungbluth, Konstanze (2005): Pragmatik der Demonstrativpronomina in den iberoromanischen Sprachen. Tübingen: Max Niemeyer Verlag.

 

 

enllaç

Marín, Maria Josep (2005): “El debat electoral: la (des)cortesia necessària?”. Labarta, Maria (ed.): Approaches to Critical Discourse Anaysis. Research Papers presented ad the First Internacional Conference on CDA. València: Universitat de València.

enllaç

Payrató, Lluís (2005): “Noves tendències en anàlisi del discurs: reflexions sobre el context comunicatiu i la multimodalitat”. Labarta Postigo, María (ed.): Approaches to Critical Discourse Analysis. València: Universitat de València. CD Rom.

enllaç

Casanovas Català, Montserrat (2005): Español y catalán en contacto. La expresión deíctica en el castellano hablado en Lleida. Aachen: Shaker Verlag.

 

 

enllaç

Torrent-Lenzen, Aina (2005): “Indexicalitat i comunicació verbal d’emocions en català”. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, L. Miscel·lània Joan Veny, 6. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 257-284.

 

 

enllaç

Salvador, Vicent (2005): “Combinatòria lèxica i discurs acadèmic: aplicació a l’anàlisi de manuals d’ensenyament mitjà”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 36: 65-74.

 

 

enllaç

Piquer Vidal, Adolf (2005): “Fraseologia i literatura. El discurs reciclat”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 36: 56-64.

 

 

enllaç

Peraire Ibañez, Joan (2005): “Unitats fraseològiques i ideologia en el discurs publicitari”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 36: 43-55.

 

 

enllaç

Payrató, Lluís (2005): “Del present imperfecte i dels futurs de probabilitat, o entorn de la filologia, la lingüística, l’anàlisi crítica del discurs i les ciències de la comunicació”. Caplletra, 39: 109-133.

 

 

enllaç

Muñoz, Isidre (2005): “Estratègies retoricocomunicatives en el discurs juvenil: funció taxèmica”. Llengua & Literatura, 16: 407-420.

 

 

enllaç

Montserrat i Buendia, Sandra (2005): “Entre la dixi i la definitud: els verbs de moviment resultatiu en català”. Caplletra, 39: 61-83.

 

enllaç

Marín, Maria Josep (2005): “Gramaticalització i funció discursiva dels verbs de percepció”. Caplletra, 38: 47-71.

 

 

enllaç

González, Montserrat (2005): “Pragmatic Markers and Discourse Coherence Relations in English and Catalan Oral Narrative”. Discourse Studies, 7: 53-86.

 

enllaç

Ginebra i Serrabou, Jordi (2005): “Fraseologia, lingüística de corpus i ensenyament de la gramàtica”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 36: 12-19.

 

 

enllaç

Ferrer, Montserrat i Vicent Salvador (2005): “Fraseologia i educació discursiva”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 36: 7-11.

enllaç

Espinal Farré, M. Teresa i Jaume Mateu Fontanals (2005): “La llengua a les frases fetes”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 36: 20-31.

 

enllaç

Laborda Gil, Xavier (coord.) (2005): Retòrica i Persuasió. Llengua, Societat i Comunicació, 3.

 

 

enllaç

Viana, Amadeu (2005): “Retòrica i llenguatge científic”. Cabré, M. Teresa i Carme Bach (ed.): Coneixement, llenguatge i discurs especialitzat. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. 143-154.

 

 

Cuenca, Maria Josep i Àngels Massip (2005): “Connectors i processos de gramaticalització”. Caplletra, 38: 259-277.

 

enllaç

Conca, Maria (2005): “Les unitats fraseològiques en el discurs argumentatiu”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 36: 32-42.

 

enllaç

Ferrer Ripollés, Montserrat i Vicent Salvador Liern (ed.) (2005): Fraseologia i educació discursiva. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 36.

 

Bach Martorell, Carme (2005): “Discurs i lexicografia: ALCOR. Una proposta d’aplicació per a la representació dels connectors reformulatius”. Cabré, M. Teresa i Carme Bach (ed.): Coneixement, llenguatge i discurs especialitzat. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. 251-261.

 

enllaç

Borja Sanz, Joan (2005): “Fraseologia i transmissió de coneixement”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 36: 65-74.

 

 

enllaç

Besa, Josep (2005): Anàlisi i producció de textos catalans. Barcelona: Universitat de Barcelona.

 

 

enllaç

Besa Camprubí, Josep (2005): El títol del poema. Una tipologia dels efectes del títol en el text. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

enllaç

González, Montserrat (2005): “An approach to Catalan evidentiality”. Intercultural Pragmatics, 2-4: 515-540.

enllaç

Rosàs i Redondo, Laia (2005): “Comentari lingüístic de quatre textos d’un periòdic satíric valencià: El Tabalet (1847)”. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 81, 2: 769-792.

enllaç

Maestre Brotons, Antoni (2005): L’argumentació en l’obra periodística de Quim Monzó. Alacant: Universitat d’Alacant. (Tesi doctoral).

enllaç

Marín, Maria Josep (2004): Discurs i gramaticalització: Verbs de percepció usats com a marcadors discursius en el debat electoral. València: Universitat de València. [Tesi doctoral].

 

 

enllaç

Alturo, Núria (2004): “Hipòtesis sobre la representació multimodal (gestual) dels esdeveniments”. Payrató, Lluís; Núria Alturo i Marta Payà (ed.): Les fronteres del llenguatge. Lingüística i comunicació no verbal. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 141-153. DOI: 10.13140/RG.2.1.4417.0722

enllaç

Matamala Ripoll, Anna (2004): Les interjeccions en un corpus audiovisual. Descripció i representació lexicogràfica. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Tesi doctoral.

 

 

enllaç

Alturo, Núria; Òscar Bladas, Marta Payà i Lluís Payrató (ed.) (2004): Corpus Oral de Registres. Materials de treball. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Llibre i CD-Rom.

enllaç

González, Montserrat (2004): Pragmatic markers in oral narrative: the case of English and Catalan. Amsterdam, Philadelphia: John Benjamins.

 

 

enllaç

Bladas, Òscar (2004): “Los enunciados fraseológicos. Algunos ejemplos del catalán coloquial”. Oralia, 7: 7-33.

 

enllaç

Rigau, Gemma (2004): “El quantificador focal pla: un estudi de sintaxi dialectal”. Caplletra, 36: 25-54.

enllaç

Campos i González, Àngels (2004): La inscripció de la persona en el discurs acadèmic: un estudi contrastiu català-castellà-anglès. (Tesi doctoral).

 

enllaç

Clemente, Ignasi (2004): “«Quan em clavaran allò?» Algunes consideracions sobre la gestualitat en la negociació del tractament del càncer infantil a Catalunya”. Payrató, Lluís; Núria Alturo i Marta Payà (ed.): Les fronteres del llenguatge. Lingüística i comunicació no verbal. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. 173-184.

enllaç

Torres i Vilatarsana, Marta (2004): “Que què de què, eh?: preguntes i respostes en registres (in)formals”. Revista de Llengua i Dret, 41: 13-38.

 

 

enllaç

Romaguera i Ramió, Joaquim (2004): “Casos i coses en el cinema i en la televisió”. Dins Joan Martí i Castell i Josep M. Mestres i Serra (eds.). Quin[s] model[s] de llengua escrita per als mitjans de comunicació? (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2003). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. 102-118.

enllaç

Pons, Lídia (2004): “Unitats comunicatives i llengua escrita en la publicitat”. Dins Joan Martí i Castell i Josep M. Mestres i Serra (eds.). Quin[s] model[s] de llengua escrita per als mitjans de comunicació? (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2003). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. 85-100.

enllaç

Porcel, Baltasar (2004): “Tots els llenguatges”. Dins Joan Martí i Castell i Josep M. Mestres i Serra (eds.). Quin[s] model[s] de llengua escrita per als mitjans de comunicació? (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2003). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. 71-83.

enllaç

Sanchís, Vicent (2004): “El català no és rendible”. Dins Joan Martí i Castell i Josep M. Mestres i Serra (eds.). Quin[s] model[s] de llengua escrita per als mitjans de comunicació? (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2003). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. 65-69.

enllaç

Fité i Labaila, Ricard (2004): “La interferència lingüística en la llengua dels diaris”. Dins Joan Martí i Castell i Josep M. Mestres i Serra (eds.). Quin[s] model[s] de llengua escrita per als mitjans de comunicació? (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2003). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. 27-38.

enllaç

Calpena, Enric (2004): “El zàping dels idiomes: el català i els alumnes de comunicació”. Dins Joan Martí i Castell i Josep M. Mestres i Serra (eds.). Quin[s] model[s] de llengua escrita per als mitjans de comunicació? (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2003). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. 21-26.

enllaç

Riera i Fonts, Carles (2004): “Estil i versemblança”. Dins Joan Martí i Castell i Josep M. Mestres i Serra (eds.). Quin[s] model[s] de llengua escrita per als mitjans de comunicació? (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2003). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. 13-19.

enllaç

Martí i Castell, Joan i Josep M. Mestres i Serra (eds.) (2004): Quin[s] model[s] de llengua escrita per als mitjans de comunicació? (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2003). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2004): “Translating interjections: an approach from grammaticalization theory”.  A. Soares da Silva, A. Torres y M. Gonçalves (ed.), Linguagem, Cultura e Cognição: Estudos de Linguística Cognitiva. Coimbra: Almedina. Vol. 2. 325-345.

 

Payà, Marta (2004): “Interacció del grup tonal i el gest en el discurs: una aproximació d’anàlisi multimodal”. Payrató, Lluís; Núria Alturo i Marta Payà (ed.): Les fronteres del llenguatge. Lingüística i comunicació no verbal. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

enllaç

Payrató, Lluís (2004): “Lingüística i comunicació no verbal”. Payrató, Lluís; Núria Alturo i Marta Payà (ed.): Les fronteres del llenguatge. Lingüística i comunicació no verbal. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. 13-37.

enllaç

Payrató, Lluís, Marina Àlamo, Jaume Fitó, Marta Juanhuix (2004): “El projecte VARCOM. Variació, Comunicació Multimodal i Multilingüisme: estils discursius i consciència lingüística en la producció de textos orals”. Payrató, Lluís; Núria Alturo i Marta Payà (ed.): Les fronteres del llenguatge. Lingüística i comunicació no verbal. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. 111-121.

enllaç

Matamala Ripoll, Anna (2004): Les interjeccions en un corpus audiovisual: Descripció i representació lexicogràfica. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. (Tesi doctoral).

enllaç

Payrató, Lluís; Núria Alturo i Marta Payà (ed.) (2004): Les fronteres del llenguatge. Lingüística i comunicació no verbal. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

enllaç

Laia Climent (2004): “Expressió del dolor, de la medicina al llenguatge”. Mètode, 42: 6-7.

 

enllaç

Pueyo, Miquel (2004): “Sociolingüística i comunicació no verbal”. Payrató, Lluís; Núria Alturo i Marta Payà (ed.): Les fronteres del llenguatge. Lingüística i comunicació no verbal. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona. 39-46.

 

 

enllaç

Martínez, Quilo (2004): “Retòrica de la imatge”. Torrent,  Anna M. (coord.): Els anuncis de la premsa. El món de la publicitat i la propaganda. Vic: Eumo. 123-161.

 

 

González, Montserrat (2004): “The Articulation of Oral Narrative in English and Catalan: The Use of Pragmatic Markers as Cognitive Hinges”. Florén, C.; C. Inchaurralde; M. A. Ruiz Moneva (ed.): Applied Linguistics Perspectives: Language Learning and Specialized Discourse. Zaragoza: Universidad de Zaragoza. 125-149.

 

 

González, Montserrat (2004): Pragmatic markers in oral narrative. The case of English and Catalan. Amsterdam: John Benjamins.

 

enllaç

Viana, Amadeu (2004): “Contribució de la sociolingüística a la pragmàtica”. Lloret, Maria Rosa i Clàudia Pons (ed.): Lingüística i gramàtiques. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 153-172.

 

 

enllaç

Viana, Amadeu (2004): Acròbates de l’emoció. Exploracions sobre conversa, humor i sentit. Tarragona: Arola editors.

 

enllaç

Bertran, Carles (2004): “Els usos de l’espai i la comunicació no verbal. Una aproximació des de l’antropologia lingüística”. Payrató, Lluís; Núria Alturo i Marta Payà (ed.): Les fronteres del llenguatge. Lingüística i comunicació no verbal. Barcelona:  Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 207-222.

 

enllaç

Bassols, Margarida (2004): “Pragmàtica de la publicitat i de la propaganda”. Torrent, Anna M. (coord.): Els anuncis de la premsa. El món de la publicitat i la propaganda. Vic: Eumo. 91-119.

 

 

 

Bach, Carme (2004): Els connectors reformulatius catalans: Anàlisi i proposta d’aplicació lexicogràfica. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. (Versió editada de la tesi doctoral del mateix títol, 2001, disponible a e-Repositori, UPF).

enllaç

Grau, Maria (2003): La modalització: Manifestacions de la subjectivitat lingüística en els discursos acadèmics orals i escrits. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. [Tesi doctoral].

 

 

enllaç

Alturo, Núria (2003): “Cognitive Aspect and the Narrativity of Texts”. International Datenviefalt und Perspektivenviefalt zwischen Universalität und Variation. Tübingen: Universität Tübingen, 24-25 de gener de 2003. Presentació.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2003): “Two ways to reformulate: a contrastive analysis of reformulation markers”. Journal of Pragmatics, 35, 7: 1069-1093.

 

enllaç

Payà, Marta (2003): “Prosody and Pragmatics in Parenthetical Insertions in Catalan”. Catalan Journal of Linguistics, 2: 207-227.

enllaç

Bladas, Òscar (2003): “Les restriccions pragmàtiques de les rutines de parla. Alguns exemples del català col·loquial”. Estudios catalanes: revista de lengua, literatura y cultura catalanas, 1: 31-40.

Payrató, Lluís (2003): Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l’anàlisi funcional de textos. Barcelona: Editorial UOC, 1a edició. [2010, 2a edició]

enllaç

Vicent, Salvador i Cecili Macián (2003): “El discurs de la podologia en Internet (Anàlisi d’estratègies de gestió social dels coneixements a través d’un corpus plurilingüe)”. Piqué-Angordans, Jordi; María José Esteve i Maria Lluïsa Gea (ed.): Internet in languages for specific purposes and foreign language teaching. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 149-161.

 

 

enllaç

Guarro i Picart, Beatriu; Lídia Pons Griera i Caterina Molina  (2003): “Els anuncis de la televisió: identitats femenines, identitats masculines”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 30: 47-60.

 

 

enllaç

Obach, Xavier (2003): “Anàlisi dels informatius de televisió. Guia de sis punts essencials”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 30: 83-91.

 

 

enllaç

Doménech Pujol, Carme; Rafael Miralles Lucena i Maria Lozano Estivalls (2003): “Deconstruir el discurs televisiu a la classe de llengua”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 30: 61-70.

 

 

enllaç

Lluch Crespo, Gemma (2003): “Construir una competència narrativa des de la televisió i el cinema”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 30: 27-33.

 

enllaç

Sayós Santigosa, Rosa i Lis Costa Giménez  (2003): “La publicitat televisiva a l’aula: missió possible”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 30: 34-46.

També disponible a <http://www.lipgrup.cat/media/arxius/PublicitatTelevisivaAulaMissioPossible.pdf>

 

enllaç

Cassany Comas, Daniel i Joan Ferrés Prats (2003): “Llegir televisió”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 30.

 

 

enllaç

Bassols, Margarida (2003): “La guerra dels mots i els mots de la guerra”. Anàlisi, 30: 187-204. [No disponible en línia]

 

 

enllaç

Artigas, Rosa; Joan Bellés i Maria Grau (2003): Tipotext. Una tipologia de textos de no ficció. Barcelona: Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Eumo.

 

enllaç

Piquer Vidal, Adolf (2000): “Pragmaestilística del català”. Caplletra, 29: 53-68.

enllaç

Viana, Amadeu (2003): “Vico i la justificació de la pragmàtica”. Payrató, Lluís (ed.): El calidoscopi pragmàtic. Noves SL, hivern 2003.

enllaç

Salvador, Vicent (2003): “Pragmàtica i estilística”. Payrató, Lluís (ed.): El calidoscopi pragmàtic. Noves SL, hivern 2003.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2003): “Cognició, pragmàtica i gramàtica”. Payrató, Lluís (ed.): El calidoscopi pragmàtic. Noves SL, hivern 2003.

enllaç

Bassols, Margarida (2003): “Pragmàtica i anàlisi del discurs”. Payrató, Lluís (ed.): El calidoscopi pragmàtic. Noves SL, hivern 2003.

enllaç

Payrató, Lluís (2003): “L’entorn pragmàtic: de corrents i perspectives”. Payrató, Lluís (ed.): El calidoscopi pragmàtic. Noves SL, hivern 2003.

enllaç

Payrató, Lluís (ed.) (2003): El calidoscopi pragmàtic. Noves SL, hivern 2003.

enllaç

Alturo, Núria (2003): “La pragmàtica en la tradició (socio)lingüística catalana”. Payrató, Lluís (ed.): El calidoscopi pragmàtic. Noves SL, hivern 2003.

enllaç

Pujol, Josep M. (2003): “Jaume I, Rex Facetus: notes de filologia humorística”. Estudis romànics, 25: 215-236.

 

enllaç

Montserrat i Buendia, Sandra (2002): “El procés de gramaticalització del verb venir. La perífrasi venir+a+inf”. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes/XLIV. Miscel·lània Giuseppe Tavani, 3. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 289-316.

 

enllaç

Castellà, Josep M. (2002): La complexitat lingüística en el discurs oral i escrit: densitat lèxica, composició oracional i connexió textual. (Tesi doctoral).

 

 

enllaç

Alturo, Núria i F. Xavier Vila (ed.) (2002): Variació dialectal i estandardització. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU).

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2002): “Connectors i interjeccions”. Solà, Joan; Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (ed.): Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. Vol 3. 3173-3237.

enllaç

Payà, Marta (2002): “L’ús deliberat de la prosòdia en publicitat: el cas dels anuncis d’autopromoció de TV3”. Interlingüística, 13: 203-215.

Payà Canals, Marta (2002): “Hacia el estudio de la unidad del discurso oral, entre la fonología y la pragmática”. Luque, Juan de Dios, Antonio Pàmies, Francisco José Manjón (ed.): Nuevas tendencias en la investigación lingüística. Granada: Granada Lingvistica. 197-211.

enllaç

Payà, Marta (2002): “Incidental Clauses in Spoken Catalan: Prosodic Characteristics and Pragmatic Function”. Presentació a Speech Prosody 2002 Conference. Aix-en-Provence, 11-13 d’abril de 2002.

Payà, Marta (2002): “Interacció de la prosòdia i gest en el discurs”. Presentació a la VII Jornada sobre la variació lingüística: Línies de recerca en lingüística i comunicació no verbal. Barcelona: Universitat de Barcelona / Xarxa Temàtica La Variació Lingüística: Dialectologia, Sociolingüística i Pragmàtica, 12 de setembre de 2002.

Payrató, Lluís (2002): “Non-verbal communication”. Verschueren, Jef, Jan-Ola Östman, Jan Blommaert, Chris Bulcaen (ed.): Handbook of pragmatics.  Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.

enllaç

Payrató, Lluís i Núria Alturo (ed.) (2002): Corpus Oral de Conversa Col·loquial. Materials de treball. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Llibre i CD-Rom.

enllaç

Vallduví, Enric (2002): “L’oració com a unitat informativa”. Solà, Joan; Maria Rosa Lloret; Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (ed.): Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. Vol. 2. 1221-1279.

 

 

enllaç

Torrent-Lenzen, Aina (2002): “Que tens gana? Anàlisi de la funció pragmàtica del que introductor d’una pregunta amb corba entonativa descendent”. Estudis de llengua i literatura catalanes, XLIII. Miscel·lània Giuseppe Tavani, 2. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 321-333.

 

enllaç

Prieto, Pilar (2002): Entonació. Models, teoria, mètodes. Barcelona: Ariel.

 

Payrató, Lluís (2002): “L’enunciació i la modalitat oracional”. Solà, Joan; Maria-Rosa Lloret; Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (ed.): Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. Vol. 2, cap. 3. 1149-1220.

 

Lorda, Clara Ubaldina i Montserrat Ribas (ed.) (2002): Anàlisi del discurs polític: producció, mediació i recepció: Jornades sobre Anàlisi del discurs polític: producció, mediació i recepció (20-21 d’octubre de 2000). Barcelona: IULA.

 

 

enllaç

Grau Tarruell, Maria (2002): “La modalització: adequació del text als paràmetres de la situació comunicativa”. Vilà, Montserrat (coord.) et al.: Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona: Graó. 83-94.

 

enllaç

Espinal, Teresa (coord.); Josep Macià; Jaume Mateu; Josep Quer i M. Teresa Ynglès (2002): Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració. Barcelona: Ariel.

 

 

Laborda, Xavier (2002): Comunicació institucional i literatura de paperera. València: Edicions Tres i Quatre.

 

enllaç

Cros, Anna (2002): “L’argumentació oral”. Vilà Santasusana, Montserrat (coord.) et al.: Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona: Graó. 63-82.

 

enllaç

Cros, Anna i Montserrat Vilà (2002): “La discussió oral: arguments i fal·làcies”. Vilà i Santasusana, Montserrat (coord.) et al.: Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona: Graó. 153-160.

 

enllaç

Guzman, Josep R. (2002): “Cortesia i traducció al català de marques d’atenuació en les peticions”. Zeitschrift für Katalanistik, 15: 9-25.

Alturo, Núria (2001): “Les activitats no són accions (Situacions i tipus de text en anglès i en català)”. Caplletra, 30: 111-134.

enllaç

Alturo, Núria (2001): La terminologia lingüística en les gramàtiques catalanes del 1891 al 1933: el temps i l’aspecte. Zeitschrift für Katalanistik, 14: 62-91. ISSN 0932-2221

enllaç

Cuenca, Maria Josep  i Joan Rafael Ramos (coord.) (2001): Anàlisi contrastiva. Caplletra, 30.

enllaç

Lorente, Mercè, Núria Alturo, Emili Boix, Maria-Rosa Lloret i Lluís Payrató (ed.) (2001): La gramàtica i la semàntica en l’estudi de la variació. Barcelona: Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU).

enllaç

Villalba, Xavier (2001): “The Right Edge of Exclamative Sentences in Catalan”. Catalan Working Papers in Linguistics, 9: 119-135.

 

 

enllaç

Torres, Marta (2001): “L’expressió de les hores en català: anàlisi contrastiva”. Caplletra, 30: 169-198.

 

 

 

 

enllaç

Pérez Saldanya, Manuel (2001): “La gramaticalització del significat”. Lorente, Mercè; Núria Alturo; Emili Boix; Maria-Rosa Lloret i Lluís Payrató (ed.): La gramàtica i semàntica en l’estudi de la variació. Barcelona: Universitat de Barcelona i PPU. 251-295.

 

enllaç

Pérez, Montserrat (2001): “Some considerations on politeness in Catalan Service encounters”. Muñoz, Carmen et al. (coord.): Trabajos en lingüística aplicada. Barcelona: AESLA. 597-604.

 

 

enllaç

Peraire, Joan (2001): “L’estratègia retòrica en la publicitat actual”. Escola Catalana, 378: 13-17.

 

 

enllaç

Montolío Durán, Estrella i Virginia Unamuno (2001): “The discourse marker a ver (Catalan, a veure) in teacher-student interaction”. Journal of Pragmatics, 33: 193-208.

 

 

enllaç

González, Montserrat (2001): “Els marcadors pragmàtics compostos en el relat oral anglès i català”. Caplletra, 30: 73-94.

 

enllaç

Ferrer, Hang (2001): “Les partícules modals alemanyes i els seus equivalents en català des d’una perspectiva contrastiva”. Caplletra, 30: 95-110.

 

enllaç

Espinal, Teresa (2001): “Sobre els límits del significat”. Lorente, Mercè; Núria Alturo, Emili Boix, Maria-Rosa Lloret i Lluís Payrató (ed.): La gramàtica i la semàntica en l’estudi de la variació. Barcelona: Universitat de Barcelona i PPU. 251-295.

 

 

enllaç

Viana, Amadeu (2001): “Temes difícils, estils còmics: el cas de l’humor mèdic”. Revista Iberoamericana de Discurso y Sociedad, 3, 3: 117-144.

 

 

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2001): “La gramaticalització com a teoria de la variació morfosintàctica”. Lorente, Mercè; Núria Alturo, Emili Boix, Maria-Rosa Lloret i Lluís Payrató (ed.): La gramàtica i la semàntica en l’estudi de la variació. Barcelona: Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 151-185.

 

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2001): “Anàlisi contrastiva dels marcadors de reformulació i exemplificació”. Caplletra, 30: 47-72.

 

Bach, Carme (2001): “Coherencia tipológica en los conectores reformulativos del catalán”. De Bustos Tovar, José Jesús (coord.): Lengua, discurso, texto. Madrid: Visor Libros. 523-538.

 

 

enllaç

Calsamiglia, Helena (2001): “La comunicació social de la ciència com a pràctica discursiva. Presentació d’un projecte”. Brumme J. (ed.): La historia de los lenguajes iberorrománicos de especialidad: la divulgación de la ciencia. Frankfurt: Vervuet. 273-283.

 

Bassols, Margarida (2001): Les claus de la pragmàtica. Vic: Eumo.

Cuenca, Maria Josep  (2000): “Estudi estilístic i contrastiu de l’arquitectura de l’oració. Estil segmentat vs. estil cohesionat”. Caplletra, 29: 105-120.

 

enllaç

Cuenca, Maria Josep i Maria Josep Marín (2000): “Verbos de percepción gramaticalizados como conectores. Análisis contrastivo español-catalán”. Maldonado, Ricardo (ed.) Estudios Cognoscitivos del Español. Revista Española de Lingüística Aplicada, número extraordinario 1: 215-237.

enllaç

Viana, Amadeu (2000): “La persiana és verda: idees de correcció i estils intel·lectuals”. Caplletra, 29: 121-138.

enllaç

Bladas, Òscar i Lluís Payrató (2000): “Conversational routines in colloquial Catalan”. 7th International Pragmatics Conference. Budapest.

 

enllaç

Cros, Anna; Mila Segarra i Anna M. Torrent (ed.) (2000): Llengua oral i llengua escrita a la televisió. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

 

 

enllaç

Teruel Planas, Elvira, (2000): “De l’homo sapiens a l’animal metafòric”. Caplletra, 29: 139-148.

 

enllaç

Sancho, Pelegrí (2000): “Aspectes de la fraseologia del valencià col·loquial”. Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.): El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 307-324.

 

 

enllaç

Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.) (2000): El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

 

 

enllaç

Salvador, Vicent (2000): “Idiomaticitat i discurs prefabricat”. Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.): El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 19-31.

 

 

enllaç

Salvador, Vicent (2000): “L’estil nominalitzat”. Caplletra, 29: 69-81.

 

 

enllaç

Piquer, Adolf (2000): “Pragmàtica en la fraseologia del relat”. Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.): El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 389-407.

 

enllaç

Pinyana, M. Carme (2000): “El Xeret del Tormes o com arcaïtzar una traducció amb l’ús de les parèmies”. Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.): El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 187-202.

 

enllaç

Pérez Saldanya, Manuel (2000): “Notes per a una estilística dels temps verbals”. Caplletra, 29: 83-104.

 

enllaç

Peraire, Joan (2000): “Estratègia metafòrica i fraseologia en l’arquitectura del discurs del futbol”. Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.): El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 355-371.

 

enllaç

Oller, Anna (2000): “Connectors i fraseologia: el llavors col·loquial”. Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.): El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 333-342.

 

enllaç

Monzó, Esther (2000): “Estudi fraseològic de fórmules jurídiques dins de l’àmbit legislatiu”. Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.): El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 343-354.

 

enllaç

Montalt, Vicent (2000): “Discurs prefabricat i traducció de textos científics”. Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.): El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 241-260.

 

enllaç

Meseguer, Lluís (2000): “Llenguatge dramàtic i fraseologia (a propòsit del teatre de Joan Brossa)”. Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.): El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 373-388.

 

 

 

enllaç

Marco, Josep (2000): “La traducció de la metàfora lexicalitzada als textos literaris: problemes i mètodes”. Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.): El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 139-151.

enllaç

Lawick, Heike van (2000): “La traducció de fraseologismes: uns exemples de Bertolt Brecht”. Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.): El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 203-216.

 

 

enllaç

Julià i Muné, Joan (2000): “Textos que es fan i es desfan: una proposta de pragmàtica aplicada a l’aula”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 21: 61-79.

 

 

enllaç

Guzman, Josep R. (2000): “Unitats fraseològiques i traducció en els textos teatrals: El càntir trencat“. Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.): El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 169-186.

 

 

 

enllaç

Guzman, Josep R. (2000): “Pragmaestilística i traducció: a propòsit de La Marquesa d’O“. Caplletra, 29: 149-156.

 

 

enllaç

Ginebra, Jordi (2000): “Sintaxi i fraseologia: els límits de les unitats fraseològiques verbals”. Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.): El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 65-80.

 

 

enllaç

Payrató, Lluís (2000): El català col·loquial i la conversa. Barcelona: Grup Promotor/Grupo Santillana.

Cuenca, Maria Josep (2000): “L’estudi de les construccions idiomàtiques des de la lingüística cognitiva i l’anàlisi contrastiva”. Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.): El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 33-48.

 

enllaç

Cuenca, Maria Josep (2000): “Estudi estilístic i contrastiu de l’arquitectura de l’oració. Estil segmentat vs. estil cohesionat”. Caplletra, 29: 105-119.

enllaç

Conca, Maria (2000): “Característiques lingüístiques comparades entre locucions i parèmies”. Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.): El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 49-63.

 

 

enllaç

Comelles, Salvador i Anna Cros (2000): “Graduï’s, ara pot: anàlisi discursiva d’un programa educatiu a televisió”. Cros, Anna; Mila Segarra i Anna M. Torrent (ed.): Llengua oral i llengua escrita a la televisió. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 137-174.

 

Pérez Saldanya, Manuel i Vicent Salvador (ed.) (2000): Pragmaestilística. Caplletra, 29.

 

enllaç

Bladas, Òscar (2000): “Les rutines de parla en el català col·loquial”. Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.): El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 325-331.

 

 

 

enllaç

Bach Martorell, Carme (2000): “Mecanismos de reformulación parafrástica del catalán. Estudio de los conectores reformulativos parafrásticos és a dir (es decir), més ben dit/millor dit (mejor dicho) y dit d’una altra manera (dicho de otro modo)”. Ruiz de Mendoza, Francisco J. (coord.): Panorama actual de la lingüística aplicada. Conocimiento, procesamiento y uso del lenguaje. Logroño: Universidad de La Rioja. 41-51.

 

 

enllaç

Oller, Anna; Núria Alturo, Òscar Bladas, Marta Payà, Marta Torres, Lluís Payrató (2000): “El COC del CUB: un corpus per a l’estudi de la conversa col·loquial“. Zeitschrift für Katalanistik, 13: 58-91.

enllaç

Ribas, Montserrat (2000): “Discurs parlamentari i representacions socials: La representació de la immigració que emergeix de les preguntes d’una Comissió d’Estudi Parlamentària”. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.

enllaç

Marín, M. Josep i M. Josep Cuenca (1999): “La gramaticalització en els connectors: de l’oral a l’escrit”. L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

 

 

enllaç

Cabré, M. Teresa (1999): La terminología: Representación y comunicación: Elementos para una teoría de base comunicativa y otros artículos. Barcelona: IULA.

 

 

enllaç

Giró, Xavier (1999): Anàlisi crítica del discurs sobre nacionalisme i identitat als editorials de la premsa diària publicada a Catalunya des de la transició fins al govern del PP (1977-1996). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Tesi doctoral.

 

 

enllaç

Sancho Cremades, Pelegrí (1999): Introducció a la fraseologia. Aplicació al valencià col·loquial. València: Denes.

 

 

enllaç

Sancho Cremades, Pelegrí (1999): “Análisis contrastivo de la fraseología: la expresión de rechazo del discurso previo en catalán y español”. Lingüística para el siglo XXI: III Congreso organizado por el Departamento de Lengua Española. Salamanca: Universidad de Salamanca/Ediciones Universidad de Salamanca. 1475-1482.

 

 

enllaç

Sánchez, Antonia; Vicent Salvador i Josep-Ramon Gómez (ed.) (1999): Pragmàtica Intercultural. Quaderns de Filologia, Estudis Lingüístics, IV. València: Universitat de València.

 

 

Payrató, Lluís (1999): Llengua catalana III. Anàlisi del discurs. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

 

Calsamiglia, Helena; Josep M. Cots; Clara U. Lorda; Lluís Payrató; Luci Nussbaum i Amparo Tuson (1999): “Organisation discursive de La vida en un xip”. Ghiglione, R. i P. Charaudeau (coord.): Paroles en images. Images en paroles. Trois talk-shows européens. París: Éditions Didier. 39-171.

Bassols, Margarida (1999): “La construcció cultural de la identitat en el discurs del futbol”. Els Marges, 63: 105-119.

 

enllaç

Bassols i Puig, Margarida (1999): “Pragmàtica de la comunicació educativa: el joc comunicatiu”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 19: 107-118.

 

 

 

enllaç

Artigas, Rosa (1999): “Les arts del discurs”. Artigas, Rosa (coord.): Habilitats comunicatives. Una reflexió sobre els usos lingüístics. Vic: Generalitat de Catalunya; Eumo. 21-68.

 

enllaç

Peraire, Joan (1999): “Fraseologia i construcció del discurs en la narrativa de Garcia Girona”. Benassal. Recull bibliogràfic de textos. Vol. II. Benassal: Ajuntament de Benassal. 409-424.

Peraire, Joan (1999): “Funcions discursives dels marcadors d’integració lineal en les Rondalles d’Enric Valor”. Salvador, Vicent i Heike Van Lawick (ed.): Valoriana. Estudis sobre l’obra d’Enric Valor. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. 139-161.

 

 

 

Azevedo, Milton M. (1998): “Orality in Translation: Literary Dialect from English into Spanish and Catalan”. Sintagma, 10: 27-43.

 

enllaç

Cuenca, Maria Josep; Marín, Maria Josep (1998): “On the boundaries of grammar: linking words and grammaticalization theory”, en B. Caron (ed.) Actes du 16è. Congrès International des Linguistes. Oxford: Elsevier Sciences, publicado en CD-ROM, p144, París, 20-25 de julio, 1997.

Rigau, Gemma (1998): “La variació sintàctica. Uniformitat en la diversitat”. Caplletra, 25: 63-82.

enllaç

Casanovas, Pompeu i Josep-Joan Moreso (1998): Argumentació i pragmàtica del dret. Barcelona: Editorial UOC.

enllaç

Teruel, Elvira (ed.) (1998): Assaig de reflexió a l’entorn del discurs dels mèdia. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

 

Marín, Maria Josep (1998): “Una proposta gramatical per a la definició i la caracterització dels connectors”. Llengua & Literatura, 9: 207-234.

 

 

enllaç

Payrató, Lluís (1998): “Variació oral. Reflexions sobre l’estudi de la llengua oral”. Caplletra, 25: 195-204.

enllaç

Conca, Maria; Adela Costa; Maria Josep Cuenca i Gemma Lluch (1998): Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva. Barcelona: Teide.

Calsamiglia i Blancafort, Helena (1998): “L’entrallat de veus en la comunicació de la ciència”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 14: 33-46.

 

enllaç

Bordons, Glòria; Josep M. Castellà i Elisabet Costa (1998 [2005]): TXT. La lingüística textual aplicada al comentari de textos. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

 

enllaç

Salvador, Vicent (1998): “Metàfora i variació lingüística”. Cano, M. Antònia; Josep Martines i Vicent Martines (ed.): Un món de llengües. Actes de les V-IX jornades de sociolingüística de la Nucia. Alcoi: Marfil. 263-274.

 

Berenguer, Josefa i Vicent Salvador (1998): “Análisis de algunos marcadores discursivos en un corpus conversacional bilingüe catalán-español”. Ruffino, Giovanni (ed.): Atti del XXI Congresso Internazionale de Linguistica e Filologia Romanza, IV. Tübingen: Niemeyer. 863-872.

Espuny, Janina (1998): “Aspectes de la interferència lèxica castellana en el discurs oral català”. Payrató, Lluís (ed.): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 275-290.

enllaç

Vila i Moreno, F. Xavier (1998): “Bueno, vale ja de criticar, no? Marques transcòdiques lèxiques i variació funcional en català”. Payrató, Lluís (ed.): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 259-273.

enllaç

González, Montserrat (1998): “Bé i bueno. Apunts sobre l’ús dels marcadors discursius”. Payrató, Lluís (ed.): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 241-257.

enllaç

Costa, Joan (1998): “I què?: notes sobre la conjunció i en dos textos orals”. Payrató, Lluís (ed.): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 223-239.

enllaç

Freixa, Judit (1998): “A propòsit de la repetició en el discurs”. Payrató, Lluís (ed.): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 195-222.

enllaç

Tomàs i Pallejà, Ramon (1998): “Aproximació a l’estudi de la cohesió lèxica en relació amb els registres”. Payrató, Lluís (ed.): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 167-193.

enllaç

Albaladejo, Marta (1998): “La dixi d’espai: entre el discurs planificat i l’espontani”. Payrató, Lluís (ed.): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 145-165.

enllaç

Gelpí, Cristina (1998): “Anàlisi de freqüències lèxiques: noms, verbs, adjectius i adverbis en -ment”. Payrató, Lluís (ed.): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 129-142.

enllaç

Romero i Galera, Sílvia (1998): “Aproximació a la variació pronominal àtona en àmbits d’ús formals i informals”. Payrató, Lluís (ed.): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 115-128.

enllaç

Alturo Monné, Núria (1998): “Registres i semàntica verbal: l’ús de les formes de perfet i de present perfet”. Payrató, Lluís (ed.): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 91-114.

enllaç

Mora Bonilla, Joan Carles (1998): “L’elisió i la intrusió contextual en la llengua oral: una anàlisi fonètica del català”. Payrató, Lluís (ed.): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 75-89.

enllaç

Carrera i Sabaté, Josefina (1998): “Estudi del comportament dels segments /bl/, /gl/ i /r/”. Payrató, Lluís (ed.): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 57-74.

enllaç

Tomàs i Pallejà, Ramon (1998): “Constitució i característiques del corpus utilitzat”. Payrató, Lluís (ed.): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 35-54.

enllaç

Payrató, Lluís (1998): “Variació funcional, llengua oral i registres”. Payrató, Lluís (ed.): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 9-33.

enllaç

Payrató, Lluís (ed.) (1998): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

enllaç

O’Neill, Maria i Montserrat Casanovas Catalá (1997): «The use of imperative in Catalan and English. Advertisements: a pragmatic analysis». Bells: Barcelona English language and literature studies, Vol. 8, p. 261-280,

enllaç

Argente, Joan A. (1997): “Els fenòmens de la diversitat i la variació lingüístiques i llur pertinència en l’estudi del llenguatge”. Lloret, Maria-Rosa; Emili Boix, Mercè Lorente, Lluís Payrató i M. Pilar Perea (ed.): Anàlisi de la variació lingüística. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 15-44.

 

enllaç

Wheeler, Max (1997): “La variació: orígens i finalitats”. Lloret, Maria-Rosa; Emili Boix, Mercè Lorente, Lluís Payrató i M. Pilar Perea (ed.): Anàlisi de la variació lingüística. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 69-88.

 

enllaç

Lorente, Mercè; M. Teresa Cabré i Lluís de Yzaguirre (1997): “Lèxic i variació”. Lloret, Maria-Rosa; Emili Boix, Mercè Lorente, Lluís Payrató i M. Pilar Perea (ed.): Anàlisi de la variació lingüística. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 121-147.

 

enllaç

Rigau, Gemma (1997): “Sintaxi i variació dialectal: les construccions locatives”. Lloret, Maria-Rosa; Emili Boix, Mercè Lorente, Lluís Payrató i M. Pilar Perea (ed.): Anàlisi de la variació lingüística. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 179-201.

 

 

enllaç

Abràmova, Marina A. (1997): “La polifonia de gèneres i d’estils en Tirant lo Blanch i el problema de la seva adequada traducció al rus”. Caplletra, 23: 145-152.

enllaç

Verdegal, Joan (1997): “Diversitat i diversificació en traducció: registres, tipologia i gèneres”. Burdeus, María Dolores; Manel Garcia Grau i Joan Peraire (ed.): La diversitat discursiva. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. 273-287.

 

 

enllaç

Teruel, Elvira (1997): Retòrica, informació i metàfora. Anàlisi aplicada als mitjans de comunicació de massa. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

 

 

Peraire, Joan (1997): “El discurs televisiu: gèneres i estructures textuals”. Burdeus, María Dolores; Manel Garcia Grau i Joan Peraire (ed.): La diversitat discursiva. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. 161-185.

 

 

enllaç

Nebot, Luis i Jordi Miralles (1997): “L’enunciació en els informatius de televisió”. Burdeus, María Dolores; Manel Garcia Grau i Joan Peraire (ed.): La diversitat discursiva. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. 209-216.

 

enllaç

Pujolar, Joan (1997): De què vas, tio? Barcelona: Empúries.

 

 

enllaç

Marco, Josep (1997): “Diversitat, literatura i traducció: les conseqüències de la varietat textual per a la traducció literària”. Burdeus, María Dolores; Manel Garcia Grau i Joan Peraire (ed.) (1997): La diversitat discursiva. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. 321-340.

 

enllaç

Ferrer, Montserrat (1997): “Estratègies argumentatives en la publicitat televisiva”. Burdeus, María Dolores; Manel Garcia Grau i Joan Peraire (ed.): La diversitat discursiva. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. 217-234.

 

enllaç

Calsamiglia, Helena i Patrick Charaudeau (1997): “El debate televisivo como espectáculo. Comparación de talk-shows europeos”. Discurso: cuadernos de teoría y análisis, 21-22: 151-166.

 

Laborda, Xavier (1997): “Discurs polític d’una celebritat i anàlisi crítica del discurs: Mediacions de l’exjutge i diputat Garzón”. Revista de Llengua i Dret, 28: 7-44.

 

 

enllaç

Viana, Amadeu (1997): Raons relatives. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida; Pagès editors.

 

enllaç

Cuenca, Maria Josep (1997): “Form-use mapping for tag questions”. Liebert, Wolf-Andreas; Gisela Redeker i Linda Waugh (ed.): Discourse and perspective in cognitive linguistics. Current Issues in Linguistic Theory, 151. Amsterdam: John Benjamins.

 

enllaç

Burdeus, María Dolores; Manel Garcia Grau i Joan Peraire (ed.) (1997): La diversitat discursiva. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.

 

enllaç

Calsamiglia, Helena; Josep M. Cots; Clara U. Lorda, Lluís Payrató, Luci Nussbaum i Amparo Tuson (1997): La parla com a espectacle. Estudi d’un debat televisiu. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

enllaç

Agost, Rosa (1997): “Diversitat tipològica i traducció audiovisual”. Burdeus, María Dolores; Manel  Garcia Grau i Joan Peraire (ed.): La diversitat discursiva. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. 289-305.

 

Vicent, Salvador (1997): “Dialectologia, pragmàtica i anàlisi del discurs”. Lloret, Maria-Rosa; Emili Boix, Mercè Lorente, Lluís Payrató i M. Pilar Perea (ed.): Anàlisi de la variació lingüística. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 203-228.

 

 

 

enllaç

Piquer, Adolf (1997): “Operativitat dels marcadors discursius en la narrativa contemporània: anàlisi de quatre casos representatius”. Peraire, Joan; María Dolores Burdeus i Manel Garcia Grau (ed.): La diversitat discursiva. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 59-72.

 

 

 

 

enllaç

Bibiloni, Gabriel (1997): Llengua estàndard i variació lingüística. València: Tres i Quatre.

Malé i Pegueroles, Jordi (1997): “Algunes consideracions sobre el llenguatge d’Or i sal, de Joan Brossa”. Els Marges, 59: 111-118.

enllaç

Bel Gaya, Aurora (1997): “Variació paramètrica i adquisició del català”. Llengua & Literatura, 8: 249-268.

enllaç

Pérez Saldanya, Manuel (1996): “Gramaticalització i reanàlisi: el cas del perfet perifràstic en català”. Schönberger, Axel i Tilbert Dídac Stegmann (ed.): Actes del Desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. III. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 71-110.

Casanovas Català, Montse (1996): “El contacto lingüístico en Lleida: algunas consecuencias en el léxico español de los catalanohablantes”. Sintagma, 8: 57-63.

 

enllaç

Ortín, Marcel (1996): “Sobre l’estil de Pere Calders. Quatre notes a propòsit d’un malentès”. Catalan Review, 10, 1: 291-304.

 

enllaç

Tavani, Giuseppe (1996): “Les raons de la paradoxa”. Catalan Review, 10, 1: 145-153.

enllaç

Duran, Manuel (1996): “Humor, seny, ironia i fantasia en Pere Calders”. Catalan Review, 10, 1: 127-140.

enllaç

Berbis, Neus (1996): “Trabal, Calders i la paròdia de la novel·la”. Catalan Review, 10: 279-288.

enllaç

Villalba, Xavier (1996): “Sobre la dislocació a la dreta”. Llengua & Literatura, 7: 209-234.

 

 

enllaç

Payrató, Lluís; Emili Boix, M. Rosa Lloret i Mercè Lorente (ed.) (1996): Corpus Corpora. Barcelona: Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU).

 

 

enllaç

Bassols, Margarida (1996): “La traducció pragmàtica”. Actes del XII Congrés de llenguatges naturals i llenguatges formals. Barcelona: Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 385-392.

enllaç

Payrató, Lluís (1988): Català col·loquial: Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana. València: Universitat de València. [3a edició, 1996]

 

 

enllaç

Boix, Emili (1996): “Els materials de llengua oral del corpus de català contemporani de la UB (CUB)”. Payrató, Lluís; Emili Boix; M. Rosa Lloret i Mercè Lorente (ed.): Corpus Corpora. Barcelona: Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 93-114.

 

enllaç

Bassols, Margarida i Anna M. Torrent (1996): Models textuals. Teoria i pràctica. Vic: Eumo.

 

 

Casacuberta, Margarida i Marina Gustà (ed.) (1996): De Rusiñol a Monzó: Humor i Literatura. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

 

enllaç

Campillo, Maria (1996): “La mirada de Pere Calders”. Casacuberta, Margarida i Marina Gustà (ed.): De Rusiñol a Monzó: Humor i Literatura. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 107-120.

 

enllaç

Balaguer, Josep M. (1996): “Francesc Trabal i la paròdia de la novel·la”. Casacuberta, Margarida i Marina Gustà (ed.): De Rusiñol a Monzó: Humor i Literatura. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 67-88.

 

 

enllaç

Peraire, Joan (1996): “Memòria i persuasió: marcs, escenaris i models mentals en el processament del discurs publicitari”. Verdegal, Joan Manuel i Josep Roderic Guzmán (ed.): Memòria, escriptura i imatge. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 373-392.

enllaç

Cuenca, M. Josep i Júlia Todolí (1996): “Actituds i components culturals en l’adquisició i l’ensenyament de llengües”. Pujol, M i F. Sierra (ed.): Las lenguas en la Europa Comunitaria: La enseñanza de segundas lenguas y/o de lenguas extranjeras. Amsterdam: Rodopi. Diálogos Hispánicos, 18: 179200.

enllaç

Pérez Saldanya, Manuel i Vicent Salvador (1995): “Fraseologia de l’encara i processos de gramaticalització”. Caplletra, 18: 85-108.

enllaç

Berkenbusch, Gabriele (1995): “Planteamientos interactivos en el análisis conversacional: la etnometodología y la teoría de la producción de textos orales”. Sintagma, 7: 69-84.

enllaç

Bassols i Puig, Margarida (1995): “Les inferències pragmàtiques”. Artigas, Rosa et al.: El significat textual. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 29-46.

enllaç

Artigas, Rosa et al. (1995): El significat textual. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

enllaç

Bassols, Margarida (1995): “Llengua oral i discurs polític”. Jornades sobre llengua i ensenyament: comunicacions. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Volum 1. 23-35.

Camps, Anna i Montserrat Vilà i Suñé (ed.) (1995): La interacció verbal. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 6.

Camps, Anna i Daniel Cassany (ed.) (1995): Construir el discurs escrit. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 5.

 

 

enllaç

Ferrer Ripollès, Montserrat i Daniel Cassany Comas (ed.) (1995): La diversitat discursiva. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 4.

 

 

 

enllaç

Boix, Emili i Lluís Payrató (1995 [1997]): “An overview of Catalan sociolinguistics and pragmatics”. Catalan Review, 9, 2: 317-403.

 

 

enllaç

Tuson Valls, Amparo (1995): Anàlisi de la conversa. Barcelona: Empúries.

 

 

Salvador, Vicent (1995): “De la fraseologia a la lingüística aplicada”. Caplletra, 18: 11-30.

enllaç

Piquer, Adolf (1995): “Fraseologia i discurs narratiu: anàlisi d’alguns casos en la novel·lística contemporània”. Caplletra, 18: 121-132.

enllaç

Chillón, Lluís Albert (1995): “Discurs periodístic i fraseologia”. Caplletra, 18: 167-176.

enllaç

Berenguer, Josefa (1995): “Marcadores discursivos y relato conversacional”. Caplletra, 18: 109-120.

enllaç

Maingueneau, Dominique i Vicent Salvador (1995): Elements de lingüística per al discurs literari. València: Tàndem Edicions.

Teruel, Elvira (1995): “La construcció metafòrica de la realitat als mitjans de comunicació de massa. Anàlisi aplicada als titulars de premsa”. Anàlisi: quaderns de comunicació i cultura, 18: 11-36.

 

 

enllaç

Trenchs Parera, Mireia (1994-1995): “Complaining in Catalan, complaining in English: A comparative Study of native EFL Speakers”. Revista Española de Lingüística Aplicada, 10: 271-288.

enllaç

Luna, Xavier (1994-1995): “El registre i el gènere en la lingüística sistèmica”. Llengua & Literatura, 6: 253-276.

enllaç

Bassols, Margarida (1994): “Els malentesos. Una explicació pragmàtica”. Actes del X Congrés de llenguatges naturals i llenguatges formals. Barcelona: Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias.

enllaç

Boix, Emili i Lluís Payrató (1994): “Una panoràmica bibliogràfica de la sociolingüística i la pragmàtica catalanes recents: 1989-1993”. Treballs de sociolingüística catalana, 12: 107-129.

enllaç

Payrató, Lluís (1994): “Lexicografia i variació funcional”. Caplletra, 17: 47-57.

enllaç

Boix Fuster, Emili (1993): Triar no és trair: Identitat i llengua en els joves de Barcelona. Barcelona: Edicions 62.

 

 

Bassols, M. Margarida (1993): “Pragmàtica i premsa”. Anàlisi, 15: 63-76.

enllaç

Payrató, Lluís (1993): “A pragmatic view on autonomous gestures: A first repertoire of Catalan emblems”. Journal of Pragmatics, 20: 193-216.

 

enllaç

Calsamiglia, Helena; Josep Maria Cots; Clara U. Lorda; Luci Nussbaum; Lluís Payrató i Amparo Tuson (1993): “Estrategias comunicativas e identidades socioculturales en ‘talk shows’: un ejemplo de “La vida en un xip”. Sintagma, 6: 39-50.

enllaç

Payrató, Lluís (1993): “A pragmatic view on autonomus gestures: A first repertoire of Catalan emblems”. Journal of Pragmatics, 20: 193-216.

 

 

enllaç

Pujolar, Joan (1993): “L’estudi de les normes d’ús des de l’anàlisi crítica del discurs”. Treballs de sociolingüística catalana, 11: 61-77.

enllaç

Pons, Lídia (1992): “Els mitjans de comunicació i el procés de denominar”. Actes del XVII Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Bassols, Margarida (1992): “Aspectes pragmàtics de l’argumentació política”. Martín Vide, Carlos (ed.): Lenguajes naturales y lenguajes formales. VIII. Barcelona: Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 173-180.

Castellà, Josep M. (1992): De la frase al text. Teories de l’ús lingüístic. Barcelona: Empúries.

enllaç

Payrató, Lluís (1992): “Pragmática y lenguaje cotidiano. Apuntes sobre el catalán coloquial”. Revista de Filología Románica, 9: 143-153.

enllaç

Vallduví, Enric (1992): The Informational Component. Nova York – Londres: Garland Publishing.

enllaç

Payrató, Lluís (1992): “Pragmática y lenguaje cotidiano. Apuntes sobre el catalán coloquial”. Revista de filología románica, 9: 143-153.

enllaç

Cots Caimons, Josep Maria (1991): The pragmatics of communicative competence: the case of interactions between university professors and students. Lleida: Universitat de Barcelona, Estudi General de Lleida. Tesi doctoral.

 

 

enllaç

Rigau, Gemma (1991): “On the Functional Properties of AGR”. Catalan Working Papers in Linguistics, 1: 235-260.

 

enllaç

Argente, Joan A. i Lluís Payrató (1991): “Towards a pragmatic approach to the study of languages in contact: Evidence from language contact cases in Spain”. Pragmatics, 1, 4: 465-480.

 

 

 

enllaç

Wittlin, Curt (1991): Repertori d’expressions multinominals i de grups de sinònims en traduccions catalanes antigues. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

enllaç

Rigau, Gemma (1990): “Les propietats d’agradar: estructura temàtica i comportament sintàctic”. Caplletra, 8: 7-20.

enllaç

Bassols, Margarida (1990): Anàlisi pragmàtica de les endevinalles catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Turell, Maria Teresa (1989): “La auto-referencia pronominal en el ámbito laboral juvenil”. Dins Félix Rodríguez González (ed.). Comunicación y lenguaje juvenil. Madrid: Instituto de Estudios Juan Gil-Albert, Editorial Fundamentos. 271-291. [dixi, referència, primera persona]

enllaç

Payrató, Lluís (1989): Assaig de dialectologia gestual. Aproximació pragmàtica al repertori bàsic d’emblemes del català de Barcelona. (Tesi doctoral).

 

enllaç

Payrató, Lluís (1989): “Recull bibliogràfic comentat sobre anàlisi del discurs”. Caplletra, 7: 143-155.

enllaç

Carbó, Ferran (1989): “Estratègies discursives en la poesia de Joan Vinyoli”. Caplletra, 7: 129-142.

enllaç

Conca, Maria (1989): “Una aproximació pragmàtica als llibres proverbials catalans”. Caplletra, 7: 117-127.

enllaç

Cuenca, Maria Josep (1989): “La connexió textual: l’adversativitat en el nivell textual”. Caplletra, 7: 93-116.

enllaç

Viana San Andrés, Amadeu (1989): “Sintaxi i planificació del discurs”. Caplletra, 7: 83-91.

enllaç

Cots, Josep M.; Luci Nussbaum, Lluís Payrató i Amparo Tuson (1989): “Conversa(r)”. Caplletra, 7: 51-72.

enllaç

Bassols i Puig, Maria Margarida (1989): “Aportacions de la pragmàtica a l’anàlisi del discurs”. Caplletra, 7: 33-49.

enllaç

Salvador, Vicent (1989): “L’anàlisi del discurs, entre l’oralitat i l’escriptura”. Caplletra, 7: 9-31.

enllaç

Espinal, M. Teresa (1988): Significat i interpretació. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

 

 

Tuson, Amparo (1988): “El comportament lingüístic: l’anàlisi conversacional”. Bastardas, Albert i Josep Soler (ed.): Sociolingüística i llengua catalana. Barcelona: Empúries. 133-154.

 

 

Cabré, M. Teresa (1986): “L’anàlisi del discurs, entre la confusió i la polèmica”. Llengua i Literatura, 1: 281-304.

 

 

enllaç

Turell, Maria Teresa (1985): “Self-reference in Spanish and Catalan discourse”. Dins John J. Staczek (ed). On Spanish, Portuguese, and Catalan Linguistics. Washington, DC: Georgetown University Press. 199-210. [dixi, referència, primera persona]

Payrató, Lluís (1985): La interferència lingüística: comentaris i exemples català-castellà. Barcelona: Curial Edicions Catalanes-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

 

Salvador Liern, Vicent (1984): “Cap a un nou programa d’investigació en l’àmbit de la lingüística catalana”. Estudis en memòria del professor Manuel Sanchis Guarner. Estudis de llengua i literatura, 1. Valencia: Universitat de València/Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 343-348. [1992, Miscel·lània Sanchis Guarner, 3, coord. Antoni Ferrando Francés. 229-252]

enllaç

Aracil, Lluís Vicent (1983): Dir la realitat. Barcelona: Països Catalans.

 

 

enllaç

Rigau, Gemma (1981): Gramàtica del discurs. Bellaterra: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

enllaç

Mascaró, Jaume (1981): “Notes per a un estudi de la gestualitat catalana”. Serra d’Or, 259: 25-28-

enllaç

Rigau i Oliver, Gemma (1976): “Anem o venim?”. Els Marges, 8: 33-53.

enllaç