La ‘auctoritas’ del notario en la sociedad medieval: nominación y prácticas
El llibre La ‘auctoritas’ del notario en la sociedad medieval: nominación y prácticas, coordinat pel Dr. Daniel Piñol, recull diversos treballs d’especialistes sobre el notariat medieval. La voluntat d’aquest llibre és comparar diferents realitats hispàniques entorn del notariat públic medieval. I es centra en l’autoritat pública que nomena els notaris en cada un dels casos presentats.El pròleg està elaborat per la Dra. Marisa Pardo, especialitzada en Història del Notariat a Andalusia. L’article de Daniel Piñol tracta sobre l’autoritat que nomena els notaris a la Corona d’Aragó, incidint en la legislació, l’organització dels notaris i altres autoritats que també nomenaven notaris, com ara l’eclesiàstica. Els altres treballs es centren en casos concrets com ara la Catedral de Sevilla (Diego Belmonte Fernández), la vicaria de Jerez al segle XIV (Javier E. Jiménez de Eguileta), el nomenament de notaris a Oviedo i León a principis del segle XIV (Olaya Rodríguez) i els notaris del principat d’Astúries (Néstor Vigil). Aquests pertanyen a la Corona de Castella, mentre que altres dos treballs, el de Vicent Pons i Elena Cantarell, es centren en la Corona d’Aragó. El primer es refereix a la consolidació de l’autoritat sobre els notaris durant el regnat de Martí l’Humà i el segon tracta el cas d’una petita escrivania rural catalana (Cubells, a La Noguera) i els notaris que hi van treballar al segle XIV.