Grup de Recerca Consolidat

Hi ha tres àmbits en els quals s’articula la recerca realitzada fins ara pel grup GREAL-PLURAL. Citem en primer lloc la didàctica de les llengües, entesa com l’espai on conflueixen tres focus necessaris per investigar l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües: el de l’aprenent, el del que ensenya i el de l’objecte que ha de ser après, la llengua. En aquest línia ens preguntem sobre el tracte que han de rebre les llengües presents a l’escola, estiguin o no contemplades en el desplegament curricular, la formulació dels continguts que han de ser ensenyats a l’escola i les maneres per fer que siguin realment apresos pels alumnes.

Els segon àmbit és el de la formació del professorat, tant a nivell inicial com permanent. Ha estat i és un dels interessos del grup: aportar solucions per preparar millor els docents de les escoles del nostre país, trobant les maneres més adequades perquè puguin fer seves les teories més actuals en didàctica de les llengües i puguin conèixer les pràctiques de qualitat que tenen lloc tant en el nostre entorn com en l’àmbit internacional.

Finalment, hem de remetre a la recerca i d’una manera específica a les metodologies de recerca. La didàctica de la llengua és una disciplina de coneixement, però també d’intervenció, cosa que la fa especial a l’hora de dissenyar la investigació. La finalitat de millorar les pràctiques és sempre un objectiu complementari en els nostres treballs. L’impacte que han tingut fins al moment present les investigacions realitzades en cada un d’aquests àmbits queda en evidència en el currículum de GREAL-PLURAL.

Els marcs teòrics de referència de la recerca d’aquest grup se situen en els paradigmes següents: la psicologia sociocultural, que entén l’aprenentatge com un procés social en el marc d’un context cultural (Wertsch, 1991); la Teoria de l’Activitat, que concep el llenguatge com el resultat d’una activitat orientada a una finalitat (Luria, 1980; Engeström, 1999); l’anàlisi de la interacció, a través de la qual es desenvolupen els processos d’aprenentatge (Kerbrat-Orecchioni, 1992); l’etnografia com a instrument per donar compte dels agents i de les seves accions en contextos culturals determinats (Cambra, 2003); i l’estudi de les creences com a punt de referència per als estudis sobre la formació del professorat (Woods, 2003; Kalaja, 2003). Camps (2000) i Camps i Milian (2007, 2008) articulen aquestes propostes per bastir un marc per a la recerca en didàctica de les llengües.