Skip to main content

La conflictivitat familiar: pràctiques socioculturals i legals als espais de mobilitat (Barcelona, XVI-XVIII)

Referència
PID2019-103970GB-I00
Programa
PROYECTOS DE I+D+i» EN EL MARCO DE LOS PROGRAMAS ESTATALES DE GENERACIÓN DE CONOCIMIENTO
Institució
Ministerio de Ciencia e Innovación
Durada
2020-2023
Projectes de recerca
IP
Mariela Fargas Peñarrocha
(Universitat de Barcelona)
Investigadors/es
Santiago Bueno Salinas
(Universitat de Barcelona)
,
Marta Bueno Salinas
(Universitat de Barcelona)
,
Marie Costa
(Université Sorbonne Nouvelle–Paris 3)
,
M. Ángeles Pérez Samper
(Universitat de Barcelona)
,
Magalí Riera Rica
(Universidad Rey Juan Carlos)
,
Josep Serrano Daura
(Universitat Internacional de Catalunya)
Resum

El projecte s'alinea en una història de la família, del matrimoni, des de la perspectiva multidisciplinar del conflicte. La consolidació d'aquesta línea d'estudi cap a Barcelona ha d'establir-se sobre l'estadi del coneixement assolit en el marc de la història de la família i en l'àmbit historiogràfic internacional-europeu. Seguint aquests avenços, el que constitueix el problema a estudiar planteja una mirada diversa cap a la conflictivitat familiar, els seus fonaments socials, culturals, legals, causes i impacte, la seva tipologia, els seus agents i les seves agències, atents a la perspectiva de gènere que és així mateix una perspectiva sociocultural. Delimitem l'espai de comprensió de la conflictivitat a tots aquells cicles en què la família mobilitza, això és, tramet, tant capital material com cultural/simbòlic, amb una finalitat atenta a les seves prioritats socials. Són moments amb rellevància social, jurídica. En conseqüència, són el matrimoni, des de la seva formació, el seu règim patrimonial i de successió. Partint de la base que la conflictiviat familiar revela la complexitat del funcionament social, ens plantegem l'anàlisi d'aquesta conflictivitat com a estructura inherent a les relacions socials a la família i no com a episodi de la vida de les famílies. La conflictivitat forma part de l'escena social i cultural, va més enllà d'impregnar cicles familiars –per llargs o consecutius que siguin–, és estructural. Per això, la motivació que regeix la nostra proposta consisteix en treballar aquesta estructura per comprendre millor com des de la família s'ha tractat el conflicte, des de la seva producció fins a la seva implicació en el consens i la resolució. I com això podria tenir un impacte en la construcció dels canvis socials i culturals inherents a l'ordre privat –el pas del llinatge al nucli– i a l'ordre públic –la neutralització d'allò comunitari, la competència pel poder, pel control de les relacions socials unida a l'ascens social– que es desenvoluparien a partir de la modernitat. 

 

Objectius generals

  1. Comparar, contrastar i actualitzar els avenços detectats per a la historiografia modernista europea sobre el tema, la conflictivitat familiar en perspectiva multidisciplinar i el seu impace sobre els canvis de la família moderna, a la Barcelona de l'època. Contribuir al coneixement de la història de la família i del matrimoni des d'una perspectiva multidisciplinar del conflicte en una important ciutat de la modernitat, és necessari per complementar una visió comparativa. en aquest punt s'ha de notar també que l'estudi de la família l'entenem com a laboratori per comprendre millor d'altres processos de canvi que són socials, polítics i culturals. També resulta urgent omplir un evident buit existent en l'actualitat. 
  2. Contribuir a l'estudi sobre la conflictivitat familiar a la Barcelona moderna sota la mirada multidisciplinar de les dinàmiques socials i culturals, en el sistema jurídic –matrimonial i successori–. Pretenem així segellar aliances entre el dret i la història, comprendre les concordances del dret en el marc de la família, el seu impacte real, la interpretació de les seves fonts, els seus usos, les seves estratègies, el seu tràfic. Però també, paral·lelament, tractem de comprendre les pràctiques socials i culturals a la família que reflexen interessos o necessitats, que són de gènere, que són de parentesc, que són de grup-llinatge, o potser també individuals, a partir de les possibilitats que el dret i les seves ambigüitats produeixen. 

 

Objectius específics

  1. Conèixer la història de la conflictivitat familiar en el context de Barcelona, des del sistema jurídic, en el seu marc de relacions socials, culturals i de poder. Ens preguntem sobre els canvis en la família des de la conflictivitat conjugal fins a les guerres de llinatges; des dels conflictes de la convivència, del poder patriarcal fins als problemes de ligitimació matrimonial, la lluita contra la clandestinitat; el sistema del dotla successió universal, legitimària, la consolidació de l'herència vinclada en front a la llibertat de testar. Desconeixem, per al nostre entorn, no només l'abast i les característiques d'aquest retrat, sinó també les agències i experiències dels subjectes. Renovar els estudis sobre les pràctiques legals en el seu context des de les fonts comparades. Aprofundir sobre les fonts i institucions de dret que interactuen en els processos objecte de treball. Endinsar-nos en la construcció social del dret comprensible a la llum del conflicte. 
  2. Diagnosticar l'impacte privat-públic de la conflictivitat familiar. Impacte en processos de canvi a l'interior de la família i en la seva desagregació d'allò públic-comunitari. El conflicte familiar, en suma, vist des de dins i des de fora. Ens preguntem pel pes real del factor conflicte, en sí mateix, això és, tendències, intensitats i també la seva força en l'evolució del model de família, pensem tant en models culturals com en models reproductius (la família troncal, nuclear, el sistema patriarcal, de priomogenitura i exclusió). La família constituia un cos integrador, cos mòbil, sotmès o resultat de la interacció d'una multiplicitat d'agències, privades, comunitàries, i de més enllà cap a l'esfera pública. En aquest sentit, podem preguntar-nos: com reaccionava aquella petita i idealitzada família/estat per convertirse en una família domèstica? Com afectaria la conflictivitat quotidiana a la construcció i memòria de les genealogies, a les relacions entre jerarquies, a les normes de l'autoritat? Quin paper assumeix la família en l'administració del conflicte? I en el conflicte judicialitzat, en el dirimit privativament, en el menys visible? Altrament dit, en la construcció d'una cultura de la reconciliació, de de construcció d'espais comuns, la negociació de l'autoriat i la obediència? I, ja marcats pel context escollit, una ciutat de l'era moderna, sota les coordenades de la mobilitat social, escenaris fluïts d'enorme competència, què representa el conflicte en la competència per la mobilitat social, en el procés d'escisió privat-públic?

 

Imagen: © C. de Passe, el Vell, Discordia, 1589, Anvers (?), Biblioteca de Reserva, Universitat de Barcelona.