Skip to main content

El llegat oblidat de Clotilde Cerdà / Esmeralda Cervantes. Una presència internacional a l’avantguarda

Referència
Fundació Bosch i Gimpera, contracte núm. 310202
Institució
Fundació Privada Mir-Puig
Durada
2019-2021
Projectes de recerca
IP
À. Lorena Fuster
(Seminari Filosofia i Gènere, ADHUC—Universitat de Barcelona)
Resum

ADHUC–Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat (Universitat de Barcelona), la Fundació Mir-Puig i la Fundació Bosch i Gimpera (Universitat de Barcelona) col·laboren per encetar la recerca al voltant del llegat oblidat de Clotilde Cerdà (Barcelona, 1861 – Santa Cruz de Tenerife, 1926).

 

Clotilde Cerdà, filla de la pintora Clotilde Bosch i de l’urbanista Ildefons Cerdà, fou rebatejada amb el nom d’art Esmeralda Cervantes, segurament per iniciativa de la reina Isabel II i de Víctor Hugo. Encarna a la perfecció la idea de nena prodigi de l'arpa, tanmateix, el veritable interès de la seva figura no rau només en aquesta excel·lència artística. Per comprendre la veritable rellevància d'aquesta dona en el seu temps cal atendre al seu activisme a escala internacional en contra de l'explotació de la vulnerabilitat i a la seva capacitat de mediació entre ambients i personalitats del tot diverses. Cerdà actua al llarg de la seva vida des d’un ferm compromís amb l’emancipació de les dones i la redefinició dels rols de gènere, el pacifisme, l’antiesclavisme, l’anticolonialisme, la cura dels infants o la millora de les condicions de treball de les obreres a les indústries. Fou considerada en la seva època una de les millors arpistes del món, per la qual cosa rebé incomptables títols i honors de mans de les més altes institucions polítiques i artístiques del moment en diversos continents. En part gràcies al crèdit que aconseguí el seu geni musical i la seva personalitat magnètica, pogué engegar edicions de revistes internacionals (L’Etoile Polaire/L’Estrella Polar i El Ángel del Hogar) i, en especial, dur a terme una activitat filantròpica intensíssima: va ser promotora i fundadora d’institucions a banda i banda de l’Atlàntic com ara l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per la Dona al número 10 de la Rambla o els Asils Internacionals de Lactància a Belém de Parà (Brasil); va apadrinar desenes d’associacions culturals, gremials i polítiques i va oferir innumerables concerts a benefici d’obres socials, alhora que realitzava arreu del món tasques de diplomàcia i de representació de Catalunya, Espanya, Turquia i d’altres països.

Foto: Clotilde Cerdà