Cabal

Segons el butlletí de l’any pluviomètric del Servei Meteorològic de Catalunya, el 2020 va ser un any plujós arreu del territori català. En concret, s’observa com el percentatge que suposa la precipitació del 2020 respecte de la mitjana de referència ha superat el 110% a gran part del país. Pel que fa a la província de Barcelona, és a dir, part del litoral i prelitoral Central, cal considerar-lo com a molt plujós, amb pluges que superen el 150% de la mitjana climàtica de referència. De fet, l’any 2020 es considera com al 22è any més plujós de la sèrie de 107 anys de la província de Barcelona. Així a efectes dels indicadors i relacionat a l’època de mostreig del CARIMED de l’any 2020 és considerat humit.

Pel que fa als cabals mesurats en la primavera del 2020 no es va trobar cap punt sec i foren, en general, els habituals, ja que no han variat de forma significativa com a conseqüència de l’elevada variabilitat natural dels rius mediterranis (Figura 11 i Taula 6). Per tant, només es poden detectar canvis significatius i generalitzats en el cabal dels rius en anys extremadament secs o humits. Cal comentar, però, que només es disposen de dades dels punts de dins de la XPN i alguns punts concrets de fora d’aquesta. Els cabals que manquen no es deuen a punts secs, sinó a falta de dades.

D’altra banda, en els cabals mesurats en l’estiu, on només es mostregem els punts de la XPN, observem un increment del cabal respecte a la mitjana en el punt de mostreig de la Riera Major (Te22) i el de Riera de Castelló (R13).


Interpretació per Espais Naturals

Tot i que els punts de Collserola, Foix, Guilleries, Montnegre i el Corredor, Montseny i Sant Llorenç del Munt i l’Obac no es van assecar completament a ni a la primavera ni a l’estiu del 2020, es tracta de conques que pateixen pressions hidrològiques, com les extraccions d’aigua (tant de boca com per conreus de regadiu o amb reg de suport), pel que caldrà seguir de prop aquests punts en anys més secs. Per exemple, en el cas de la riera de Pineda del Montnegre i el Corredor, aquest acostuma a estar seca a l’estiu i, tal com s’explica en detall a la publicació del treball a la III Trobada d’Estudiosos de la Serralada Litoral Central i VII del Montnegre (Fortuño et al. 2018. pàg. 166-178), el règim hidrològic de la riera podria presentar alteracions hidrològiques causades per extraccions d’aigua, fet que provoca un dèficit hídric durant molts estius.