El treball, a càrrec de l’Equip de Biologia de la Conservació en el marc del Centre de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies (CMBMM), llista i classifica tota la flora vascular i els animals invertebrats i vertebrats que han estat citats, viuen o s’han observat (espècies de pas o en migració) al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Per elaborar el Catàleg de flora vascular, fauna invertebrada i fauna vertebrada del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac es va recopilar la informació sobre les espècies presents en l’àmbit del Parc Natural apareguda a publicacions, informes, bases de dades i seguiments, tant de l’àmbit del Parc com nacional i internacional. També es van recollir informacions inèdites de diversos naturalistes.
Així mateix, es va incloure la legislació europea, catalana i espanyola que protegeix part de les espècies incloses al catàleg. Per a l’estat de conservació, es van usar els criteris de la UICN, els Plans estratègics de conservació de la Xarxa de Parcs Naturals (XPN) i, en el cas dels invertebrats, la classificació dels invertebrats que requereixen mesures de conservació de Catalunya (ICHN). Per a aquelles espècies d’interès de conservació prioritària (EICP) de la XPN, es van generar mapes de distribució per als darrers cinc anys. En aquests mapes es va quadricular el Parc Natural amb una malla d’un quilometres de costat i es van colorejar els requadres en funció del nombre de cites que s’acumulaven en el quadrat. Aquestes cites, dels darrers cinc anys, es van extreure les de bases de dades d’espècies GBIF, Ornitho.cat, CMBMM, SEFA, Quiròpters, SOCC, SYLVIA, CBMS, Oxigastra, etc., així com d’aportacions d’experts.
Pel que fa a les conclusions del Catàleg, aquestes apunten que del total de tàxons inventariats (4.041), se’n coneixen 3.836 a nivell d’espècie (93,8 %). Del total d’espècies, es coneix l’origen, distribució i hàbitat de 3.736 espècies. Les cinc classes amb major representativitat al Parc Natural són els insectes (49,8 %), les plantes magnoliòpsids o dicotiledònies (24,7 %), les plantes liliòpsids o monocotiledònies (6 %), els aràcnids (5,4 %) i els ocells (4,8 %).
Així mateix, el 32 % de les espècies inventariades corresponen a flora vascular i el 61 %, a fauna invertebrada, mentre el 7 % restant és l’aportació de la fauna vertebrada. Del 32 % que correspon a la flora vascular, només l’1,7 % està protegida per alguna norma o legislació d’àmbit europeu, espanyol o català, fet que representa un 0,5 % de totes les espècies llistades al Parc Natural. En el cas dels invertebrats (61 %), només l’1,3 % estan presents en alguna normativa. Pel que fa als vertebrats (7 % de la biodiversitat), el 81,9 % està protegida d’alguna forma.
Del total de les espècies citades al Parc, el 12,8 % gaudeixen en l’actualitat de seguiment científic. D’aquestes, el 23 % corresponen a espècies de flora, un 37,7 % a espècies d’invertebrats i un 39,2 % a les espècies de vertebrats. Cal destacar que el 94,9 % del total d’espècies són considerades autòctones, l’1,3 % són endèmiques i el 3,8 % correspon a espècies al·lòctones. El 31,7 % de les espècies són de caràcter més o menys mediterrani, el 27,2 % són espècies europees, un 10,7 % són de distribució pluriregional, un 7,9 % són euroasiàtiques, un 5,4 % correspondrien a espècies paleàrtiques, un 3,4 % a espècies exòtiques i un 1,6 % a cosmopolites.
Finalment, el 14 % de les espècies es localitzen en zones humides o hàbitats aquàtics i proximitats; un 10 % en codines, roqueters, hàbitats cavernícoles i/o rupícoles, el 22 % en hàbitats oberts, un 15 % es localitza en herbassars; un 10 % en brolles i matollars i un 21 % en forests de diferents tipus; mentre que la resta són generalistes i/o d’hàbitats humanitzats. La preferència pels hàbitats ve marcada pel caràcter netament forestal del centre del Parc i per les zones de matollars fruit dels incendis.
Més de 3800 espècies al Parc Natural
Entre les diverses conclusions que aporta el Catàleg, es constata que el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és una regió molt rica, amb un nombre pròxim a les 4000 espècies (3.836), així com la necessitat de disposar del catàleg de briòfits, líquens i fong, que augmentarien el nombre total de tàxons i espècies que formen la biodiversitat del Parc.
El treball, elaborat per l’investigador de l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona, Roger Puig-Gironès, també conclou que els catàlegs han de ser una eina rellevant pel que fa a l’estratègia de conservació de la biodiversitat d’una regió. A l’actualitat, hi ha aspectes preocupants en aquestes estratègies ja que els grups d’organismes que, històricament, han estan poc estudiats difícilment són inclosos en cap normativa i, en conseqüència, en cap pla estratègic de conservació.
Per revertir aquesta situació, cal incrementar els esforços per augmentar el coneixement de la seva distribució en el territori, per exemple, dels invertebrats, que són la part més gran de la biodiversitat. Concretament, caldria afavorir el coneixement de la distribució de grups d’invertebrats com són els coleòpters, les papallones nocturnes, aranyes o formigues.
També romanen catalogades i protegides espècies considerades al·lòctones per a la ciència, per a les quals encara es destinen molts recursos o gestionar i conservar en detriment d’altres. Fet que hauria de solucionar-se en futures revisions.
Abans no finalitzi l’any, es preveu que el document fruit del treball es podrà consultar al Catàleg virtual dels centres de documentació de la Xarxa de Parcs Naturals.
El Catàleg de flora vascular i fauna vertebrada i invertebrada serà d’utilitat per a la definició del futur Pla de conservació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac així com per definir la recerca i seguiments que serà necessari promoure en el marc del conveni del CMBMM.