Prop de 39.000 ocells moren electrocutats cada any a tot el territori estatal —uns 3.000 a Catalunya—, però aquestes xifres podrien ser encara superiors. La major part d’aus afectades per l’electrocució estan protegides per la llei i són espècies molt amenaçades, com ara l’àliga imperial (Aquila adalberti), l’àliga cuabarrada (Aquila fasciata), el milà reial (Milvus milvus), l’aufrany (Neophron percnopterus) i el voltor negre (Aegypius monachus). En alguns casos, els accidents per electrocució són la principal causa de mortalitat —el 61 % de les morts de l’àliga cuabarrada a Catalunya— i posen en perill el futur de moltes poblacions en el medi natural.
L’electrocució d’aus en línies elèctriques és un greu problema global de conservació que afecta milions d’ocells, tant en països desenvolupats com en països en vies de desenvolupament. El problema es troba en l’existència de línies aèries de distribució de corrent elèctric que presenten dissenys perillosos, ja que els que són més segurs —i amb el mateix cost econòmic— no provoquen episodis d’electrocucions d’ocells.
Implementar els protocols de mitigació de l’electrocució d’aus a Catalunya per reduir l’elevada mortalitat de diverses espècies és l’objectiu principal del nou conveni signat entre la Universitat de Barcelona i la Fundació MAVA. Creada a Suïssa el 1994 pel prestigiós ornitòleg i filantrop Luc Hoffmann, aquesta entitat va néixer per impulsar diversos programes estratègics de conservació de la natura a tot el planeta.
El conveni estarà coordinat per Joan Real i Antonio Hernández-Matías, investigadors de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona i membres de l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB. Aquest grup de recerca, dirigit pel professor Joan Real, té una destacada trajectòria científica de més de trenta anys de treballs de recerca en col·laboració amb administracions, companyies elèctriques i organitzacions conservacionistes per pal·liar aquesta problemàtica. Aquest ampli coneixement tècnic i científic els ha permès identificar les espècies més afectades i les àrees concretes amb més impacte per electrocució, així com prioritzar aquells suports que causen més mortalitat en aquests espais crítics.
«Mitjançant els protocols desenvolupats, és possible actuar sobre aquelles àrees on hi ha el problema —i concretament, sobre els suports més perillosos—, fet que permet optimitzar els recursos humans i econòmics en les tasques de mitigació, i així assolir una major efectivitat de les accions dirigides a la conservació de les espècies», explica Joan Real, que és membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals UB.
Protegir les aus amenaçades per l’electrocució a la Mediterrània
El projecte, que tindrà el territori de Catalunya com a eix geogràfic, vol ser un exemple del model d’estratègia més eficient per implementar protocols, mitigar l’electrocució d’aus i transferir els coneixements als sectors més interessats. Per això, a banda de millorar l’estat de conservació dels ocells a escala local, el projecte també vol assolir una projecció internacional rellevant mitjançant la divulgació i la transferència dels protocols i els mètodes de correcció a gestors col·lectius implicats en aquesta problemàtica en països del continent europeu, el Magrib, Turquia i l’Orient Mitjà.
En aquest context, l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, establirà dues grans àrees demostratives de treball on hi hagi espècies greument amenaçades pel risc d’electrocució amb línies elèctriques.
En aquestes àrees, està previst fer un inventari de suports elèctrics perillosos, amb la finalitat de proposar a les companyies elèctriques les accions prioritàries que caldria emprendre per corregir els punts més crítics per a les aus. Posteriorment, es validaran les accions desenvolupades per tots els agents implicats i es valorarà l’impacte positiu de les mesures en les poblacions d’aus afectades.
En aquest pla d’acció global, hi participen la Universitat de Barcelona i les entitats BirdLife International, UICN Espanya, Euronatura, Vulture Conservation Foundation i diverses associacions mediambientalistes de Grècia.
El nou conveni signat per la Universitat de Barcelona s’emmarca en el projecte de la Fundació MAVA —coordinat per BirdLife International— per reduir la mortalitat d’aus migratòries i voltors a la Mediterrània.
«La col·laboració entre l’administració, els investigadors i les companyies elèctriques és clau per revertir aquest impacte tan rellevant i contribuir així a preservar les poblacions d’aus com a components essencials de la biodiversitat», conclouen Joan Real i Antonio Hernández-Matías (UB-IRBio).