accés obert

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Grimme, Sara; Holland, Cathy; Potter, Peter; Taylor, Mike; Watkinson, Charles (2019). The state of open monographs: an analysis of the Open Access monograph landscape and its integration into the digital scholarly network. Foreword, Michael A. Elliott. London: Digital Science. 21 p. (Digital science report). Disponibles a: <https://doi.org/10.6084/m9.figshare.8197625.v4>. [Consulta: 05/11/2019]. 

Science Europe (2019). Science Europe briefing paper on Open Access to academic books. Brussels: Science Europe. 15 p. Disponible a:  <http://www.scienceeurope.org/media/qk2b1cq4/se_bp_oa_books_092019.pdf>. [Consulta: 05/11/2019].

Aquest estiu s’han publicat dos informes de diversos actors al voltant de les monografies i l’accés obert. Segons el nostre parer, no és casual ni que els autors dels informes hagin triat aquest moment ni que hagin estat ells. Cal tenir en compte que, en aquests moments, el debat al voltant de l’accés obert està essent més viu que mai, sobretot en l’àmbit europeu, on el Pla S promogut per la cOAlition S (amb el suport d’una bona part d’agències europees públiques de finançament de la recerca) ha sacsejat la (massa) lenta progressió de l’accés obert del conjunt de la producció científica d’universitats i grups de recerca. L’objectiu de la iniciativa és assolir l’accés obert a les publicacions científiques que s’han realitzat gràcies al finançament públic d’aquestes institucions. 

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
@JordiPrats 

Giménez Toledo, Elea; Córdoba Restrepo, Juan Felipe (eds.) (2018). Edición académica y difusión: libro abierto en Iberoamérica. Bogotá: Editorial Universidad del Rosario, Editorial Comares. 254 p. ISBN: 978-958-784-168-8. Disponible a: <https://doi.org/10.12804/th9789587841671>. [Consulta: 11/03/2019]

Els canvis que s’estan produint en els models de comunicació acadèmica són, actualment, un dels temes centrals quant al futur de la transmissió del coneixement en l’àmbit científic. En són bona mostra l’abundant nombre de ressenyes que n’apareixen en aquest Blok, en el qual l’edició i publicació de llibres en accés obert no n’és estrany. 

La publicació de monografies en accés obert (principalment en els àmbits de les ciències socials i les humanitats) és, a dia d’avui, un aspecte rellevant en aquest context. Parlem d’un model de publicació no tan elaborat com poden ser d’altres formes de publicació (revistes i articles científics en accés obert) i que requereix superar reptes que li són propis, com poden ser els del trànsit a l’edició digital en l’edició de llibres (no encara del tot madur), l’establiment de canals de difusió propis o el finançament dels costos d’edició, superiors a d’altres formes de publicació. 

Rafael Aleixandre Benavent
Científic titular d'OPI. UISYS, Unidad mixta de Investigación
(CSIC-Universitat de València). Ingenio (CSIC-UPV)

Open access to data: it’s not that simple (2017). Copenhagen K: Danish National Research Foundation. 27 p. Disponible a: http://dg.dk/wp-content/uploads/2017/11/Open-Access-to-Data-%E2%80%93-It.... [Consulta: 05/11/2018].

Per dilucidar els avantatges i els reptes de l’obertura de dades en la ciència, la Danish National Research Foundation (DNRF) va dur a terme una enquesta entre els seus investigadors sobre l’accés obert a les dades. Aquest informe, que presenta els principals resultats i un capítol de suggeriments, també vol donar resposta a algunes preguntes clau com ara: què són «dades de recerca»?, quines dades són rellevants per compartir?, a qui pertanyen les dades?, per què la gent comparteix voluntàriament aquesta matèria primera tan valuosa? i qui hauria de cobrir les despeses de manteniment dels grans bancs de dades?

L’estudi parteix de la premissa que les millors pràctiques es dedueixen escoltant els investigadors i, per aquesta raó, la DNRF va realitzar una enquesta entre investigadors de tots els seus centres d’excel·lència. Dels 1.175 investigadors que van ser convidats a participar, 474 van contestar l’enquesta, el  que suposa una taxa de resposta del 40 %. El propòsit de l’enquesta era aclarir com i quant els investigadors estan emprant dades obertes i també il·luminar les fortaleses, barreres, oportunitats i desafiaments de les dades obertes. L’informe s’acompanya de les experiències que narren cinc centres danesos que mostren com treballar amb dades obertes pot potenciar la recerca i quins són els desafiaments a cinc àrees de recerca diferents.