avaluació de la recerca

Monitoritzant la política d’accés obert europea a H2020

Enviat per Tony Hernández el Dc, 23/02/2022 - 10:08

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid

Monitoring the open access policy of Horizon 2020: final report (2021). European Commission, Directorate-General for Research and Innovation. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 118 p. Disponible a: <https://data.europa.eu/doi/10.2777/268348>. Consulta: [14/02/2022].

Horizon 2020 (H2020) va ser el programa de recerca i innovació de la Comissió Europea (2014-2020) que va invertir quasi 77 mil milions d’euros. Al programa H2020 l’ha succeït el programa Horizon Europa (95,5 mil milions d’euros de pressupost per al període 2021-2024). Una cop finalitzat H2020 s’està procedint a l’avaluació del programa. Aquest informe en particular està dedicat a l’anàlisi de la política d’accés obert dels projectes finançats en el dit programa. Convé recordar que els articles 29.2 i 29.3 del contracte, que s’havia de signar quan es concedien projectes H2020, estipulaven alguns requisits de compliment obligat per tal d’afavorir l’accés obert per a les publicacions i per a les dades de recerca produïts en aquests projectes finançats. 

L’impacte de la recerca acadèmica en humanitats i ciències socials: recomanacions per a una avaluació integral

Enviat per Jordi Ardanuy el Dc, 16/01/2019 - 19:29

Jordi Ardanuy
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Severinson, Peter (2017). Approaches to assessing impacts in the humanities and social sciences. Ottawa: Federation for the Humanities and Social Sciences = Fédération des sciences humaines. 28 p. Disponible a: <http://www.ideas-idees.ca/sites/default/files/impact_report_en_final.pdf>. [Consulta 09/12/2018].

Des de fa uns anys s’està produint un debat internacional cada cop més intens sobre com cal avaluar realment l’impacte de la recerca científica, especialment en les disciplines d’humanitats i ciències socials (HCS). La Federation for the Humanities and Social Sciences canadenca, que representa una comunitat de més de 90.000 persones entre investigadors i estudiants de postgrau d'universitats de tot l’Estat, encoratja i participa d’aquest intercanvi de idees i elaboració de propostes. L’any 2014 ja va publicar un document de treball sobre el tema1 del qual, de fet, l’informe que ara esmentem n’és complementari i de seguiment.

Mètriques sota context: el camí per l’avaluació dels impactes de la recerca en Ciències Socials i Humanitats

Enviat per Carles Viladiu el Dc, 04/04/2018 - 22:19

Carles Viladiu
Gabinet de Projectes Estratègics Institucionals (GAPEI)
Universitat de Barcelona

Severinso, Peter (2017). Approaches to assessing impacts in the Humanities and Social Sciences. Ottawa: Federation for the Humanities and Social Sciences = Fédération des Sciences Humaines. 28 p. Disponible a: https://www.ideas-idees.ca/sites/default/files/impact_report_en_final.pdf. [Consulta: 21/03/2018].

Des del seu origen, els criteris d’avaluació de la recerca dels àmbits de les Humanitats i les Ciències Socials han estat sotmesos a crítiques constructives. El fet que aquests àmbits no semblen disposar d’indicadors d’impacte tan acceptats internacionalment com altres àmbits científics, i també el difícil encaix entre un enfocament internacional i una projecció en l’entorn més proper han promogut iniciatives de reflexió, de cerca de consens i de propostes per a l’objectivació. En el nostre entorn, cal fer esment del document d’AQU Catalunya de l’any 2010. L’informe que ara ressenyem pot considerar-se una nova aportació al coneixement des d’una perspectiva externa.

L'avaluació de les editorials d'humanitats i ciències socials

Enviat per Amadeu Pons el Dc, 01/10/2014 - 13:40
Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
Giménez-Toledo, Elea; Tejada-Artigas, Carlos; Mañana Rodríguez, Jorge. SPI: scholarly publishers indicators: books in humanities and social sciences. Beta. [Madrid]: CSIC, CCHS (Centro de Ciencias Humanas y Sociales), [2012]. <http://epuc.cchs.csic.es/SPI>. [Consulta: 12 set. 2014].

Per norma general, per a l'avaluació de la producció científica d'un autor, d'una institució o d'un país es té més en compte el mitjà de difusió on es publiquen els resultats de la recerca que no pas els treballs en si. No es jutja cada article en particular, sinó que es valora la qualitat de les revistes on es publiquen. Es parteix de la base que una revista de qualitat no publicaria un treball que no reunís els requisits necessaris ni els mèrits suficients.

L'avaluació de les revistes científiques té en compte tres aspectes diferents: el compliment d'unes normes d'ISO referides a la presentació formal dels continguts, el seguiment de bones pràctiques en la gestió i els processos editorials i, sobretot, el grau d'impacte de les revistes. Aquest darrer punt de vista és segurament el que pesa més. El que es mesura són les vegades que els articles d'una determinada revista són citats en articles d'altres revistes. D'això se'n diu impacte. Com més impacte tingui una revista (més popularitat) més ben considerada és. Es parteix de la base que ningú no citaria un treball que no hagués servit d'alguna cosa.

Altmetrics: noves maneres de mesurar l'impacte de la recerca

Enviat per Àngel Borrego el Dc, 30/10/2013 - 13:49
Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
National Information Standards Srganisation (NISO) (2013). Information Standards Quarterly. EEUU, MA: NISO. Vol. 25. Núm. 2.  46 p. [Consultat el: 27/10/2013]. Disponible a: <http://www.niso.org/apps/group_public/download.php/11304/isqv25no2.pdf>. ISSN 1041-0031

altmetrics

L'agència nord-americana de normalització (NISO) publica un magazine trimestral sota el títol Information Standards Quarterly per difondre la seva activitat en l'àmbit de les biblioteques, l'edició i les tecnologies de la informació. El nombre corresponent a l'estiu de 2013 (volum 25, número 2) està dedicat a les possibilitats de recompte a les xarxes socials -els m'agrada de Facebook, els favorits compartits, les piulades, etc.- Per avaluar la informació científica, el que s'ha donat a conèixer com altmetrics.
 
La secció monogràfica del número inclou, a més d'una editorial, cinc articles. El primer d'ells és Consuming Article - Level Metrics : Observations and Lessons, de Scott Chamberlain, i identifica com el principal avantatge de les dades de la web social per a l'avaluació de la ciència el fet que ofereixin informació d'articles individuals, davant la tradicional utilització d'un indicador, el factor d'impacte, que mesura de manera agregada les cites rebudes per tots els articles d'una revista. El treball també ofereix els resultats d'un estudi empíric sobre la consistència de les xifres ofertes per quatre serveis de subministrament de dades altmètriques (PLoS, ImpactStory, Altmetric i Plum Analytics) per a una mostra de 565 articles. Els resultats mostren la inconsistència de la informació oferta pels diversos proveïdors per a un mateix conjunt d'articles degut, probablement, a la diversitat d'estratègies emprades per a la seva recopilació. Alhora, l'autor ens alerta de l'absència d'un context que ens ajudi a interpretar correctament les xifres obtingudes: què vol dir que un article hagi estat tuitejat 149 vegades? A quantes cites equivalen aquests 149 tuits?
 
Subscriure a RSS - avaluació de la recerca