avaluació econòmica

La indústria editorial espanyola sota el prisma mesoeconòmic

Dra. Marta Magadán-Díaz 
Profesora Titular de Universidad 
Universidad Internacional de La Rioja 
https://orcid.org/0000-0003-3178-3215 


Vázquez Álvarez, Iñaki. La industria del libro en España [en línea]: aproximación mesoeconómica y mesoanalítica para un modelo de análisis. Adv., Jordi Martí Pidelaserra. Barcelona: Universitat de Barcelona. [Facultat d'Economia i Empresa], 2022. XII, 209 p. <https://www.tdx.cat/handle/10803/675016>. [Consulta: 22 marzo 2025]. 


La tesi doctoral d’Iñaki Vázquez-Álvarez, desenvolupada a la Universitat de Barcelona Business School, representa una contribució fonamental a l’anàlisi de l’ecosistema editorial espanyol contemporani. Aquest treball acadèmic destaca pel seu innovador enfocament mesoeconòmic, que ve a omplir un buit en la literatura especialitzada en oferir una perspectiva intermèdia entre el micro i el macroeconòmic, la qual cosa permet examinar amb precisió les dinàmiques estratègiques entre els diversos actors del sector. 

La investigació s’estructura al voltant de quatre eixos fonamentals que exploren des de la manca d’estudis mesoeconòmics previs fins al desenvolupament d’un model analític específic per al context espanyol. El seu valor metodològic rau en la combinació equilibrada de tècniques qualitatives i quantitatives, destacant l’anàlisi financer de 2.683 empreses editorials (2019-2021), 43 entrevistes en profunditat amb agents clau i un examen històric exhaustiu basat en les diferents edicions de la Panorámica de la edición española, des de 1996. Aquest enfocament multidimensional permet captar tant les relacions entre actors com la seva interacció amb les estructures institucionals i tendències globals. 

Els resultats revelen un panorama editorial marcat per profundes asimetries estructurals. La concentració geogràfica emergeix com a tret distintiu, amb Madrid i Barcelona aglutinant el 90,37 % de les editorials privades. Paral·lelament, es constata una polarització empresarial on el 65,5 % dels editors publica menys de 10 títols anuals, enfront de grans conglomerats que dominen la producció massiva, situació que amenaça la diversitat editorial. 

Un dels aspectes més suggerents de l’anàlisi és posar en relleu la profunda transformació del model de negoci editorial tradicional cap a un paradigma centrat en la gestió estratègica dels drets de propietat intel·lectual. Aquesta transformació, impulsada per la revolució digital, presenta una dualitat significativa: mentre amplia oportunitats en mercats globals, genera una creixent dependència de plataformes digitals els algoritmes de les quals reconfiguren els patrons de consum cultural. 

La principal contribució rau en el desenvolupament d’un model mesoeconòmic que integra els cinc processos clau de l’ecosistema editorial: creació, producció, comercialització, compra i consum. Aquest marc analític es complementa amb la primera sistematització exhaustiva de literatura acadèmica sobre el tema, i estableix un nou referent per a futures investigacions. 

Com tot treball pioner, l’estudi presenta àrees que conviden a una major profundització. L’impacte de dinàmiques globals com les fusions transnacionals, les plataformes d’autopublicació i els audiollibres mereixerien un desenvolupament més ampli. Així mateix, l’anàlisi de la diversitat cultural en relació amb les dinàmiques empresarials ofereix interessants perspectives per a futures investigacions. 

La investigació transcendeix el seu valor acadèmic en proporcionar eines conceptuals per a professionals i responsables polítics. En elucidar les tensions entre concentració empresarial i diversitat cultural, entre tradició editorial i innovació digital, aquest treball es posiciona com a referència indispensable per comprendre els reptes del llibre com a bé cultural en l’era digital. Malgrat certes limitacions, el seu rigor metodològic i originalitat teòrica marquen un punt d’inflexió en l’estudi de les dinàmiques estructurals del sector editorial espanyol. 

Aquesta tesi no només amplia el coneixement acadèmic existent sobre el mercat editorial espanyol, sinó que també ofereix eines pràctiques perquè les editorials i els responsables polítics adaptin les seves estratègies a un entorn competitiu i en transformació. L’anàlisi sobre la concentració empresarial, la digitalització i el paper estratègic de les editorials com a gestores de contingut ofereix informació valuosa tant per a investigadors com per a responsables de polítiques culturals i actors del sector. En definitiva, ens trobem davant d’una investigació que, per la seva solidesa metodològica, originalitat teòrica i rellevància pràctica, està cridada a convertir-se en referència obligada per a tots aquells interessats a comprendre les complexes dinàmiques que configuren el món del llibre al segle XXI. 

 

Aquesta ressenya es publica conjuntament amb  Blog de l’Escola de Llibreria. 

© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).

I a tu, creus que et beneficia la biblioteca pública?

Rosa Togores Martínez
Direcció d'Estudis i Prospectiva. Diputació de Barcelona

Sílvia Rabat Fàbregas
Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona


State Library of Queensland (2012). The Library Dividend. SUMMARY Report. A guide to the socio-economic value of Queensland's public libraries. September 2012. <http://www.slq.qld.gov.au/__data/assets/pdf_file/0018/226143/the-library-dividend-summary-report.pdf>. [Consulta: 6 març 2013].

Molt probablement, a dia d'avui, pràcticament ningú gosaria dir que les biblioteques públiques no són part essencial del territori en el que s'ubiquen. Aquestes, al desenvolupar les seves funcions en àmbits tant diversos i fonamentals com són la vida social, econòmica, cultural o educativa d'una comunitat s'han configurat, progressivament, com un dels centres de referència de la vida cultural i social de les societats actuals.
 
Ara bé, en què es concreta la contribució de la biblioteca pública al seu entorn? Què li reporta a la ciutadania la seva presència i acció? És al intentar respondre a aquestes preguntes quan ens trobem amb un problema: com ho mesurem?. I és que determinar en quina mesura les biblioteques públiques generen uns beneficis en el seu entorn es configura, a dia d'avui, com un camp d'investigació escassament desenvolupat però prioritari per encarar els reptes i necessitats d'un context en transformació.
 
D'acord amb aquest repte, fer visible el valor generat per les biblioteques públiques a la societat i els beneficis que aporten tant a nivell individual com comunitari és l'objectiu de l'estudi The library dividend: a guide to the socio-economic value of Queensland's public libraries. En aquest sentit, la investigació encarregada per la Biblioteca Estatal de Queensland (Austràlia) i presentada al setembre de 2012, ha permès demostrar i quantificar el valor que aquestes han generat en la seva comunitat entre els anys 2010 i 2011. Així i com a principal resultat, s'ha quantificat el retorn a la inversió realitzada pel govern estatal i local, fent palès que per cada $ 1 invertit a les biblioteques públiques de Queensland, aquestes han generat un valor de $ 2,30 a la comunitat.

Surt a compte tenir el MACBA?

Antoni Feliu
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques


ALMA UK (Archives, Libraries & Museums Alliance UK) (2010). Economic Impact Toolkits for Archives, Libraries and Museums: Final Report. Newcastle upon Tyne: ERS, UK. 100 p. <http://wales.gov.uk/docs/drah/research/110331almaukeconomicimpactresearchen.pdf>. [Consulta: 20/09/2012].

La pregunta que encapçala aquest escrit és més fàcil de fer que de respondre, i encara que hi està relacionada, no és ben bé el mateix que preguntar per a la utilitat d'aquest museu. La pregunta, tal i com està formulada, porta implícita la idea de fer balanç entre els recursos emprats i els resultats obtinguts. A més no seria el mateix el que responguessin el director del museu, un artista, un urbanista, un hoteler, un turista, un veí del barri del Raval de Barcelona, o un polític. En tot cas, la resposta -tret potser de la del director del museu- estaria fonamentada en algunes dades, però sobretot en percepcions, sensacions, experiències, idees preconcebudes que ben probablement no acabarien de ser una resposta precisa a la pregunta.

I tanmateix des d'alguns sectors del que s'anomena sector cultural, s'han fet i es fan assajos per donar una resposta precisa, adequada, fonamentada i elaborada en base a una metodologia científica a preguntes com aquesta, mirant de mesurar l'impacte que tenen determinades institucions culturals i traduint-ne les conclusions a termes econòmics.

Subscriure a RSS - avaluació econòmica