biblioteca universitària

“Ens agraden les biblioteques, però vivim al web”

Enviat per Anna Rovira el Dc, 27/04/2016 - 10:25

Anna Rovira
Unitat de Recursos per a la Recerca
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Harrop, Helen [et al.] (2015). “We love the library, but we live on the web”: findings around how academic library users view online resources and services. Emeryville, CA: Innovative Interfaces. Disponible a: https://www.iii.com/sites/default/files/UK-Survey-Report-July-2015.pdf [Consulta: 12/04/2016].

Aquest informe presenta els resultats de l’enquesta feta durant el curs 2014-2015 a estudiants, professors i personal universitari de set institucions acadèmiques britàniques per conèixer la percepció que tenen i la valoració que fan dels recursos i serveis bibliotecaris en línia. L’estudi, publicat el 2015 i patrocinat per Innovative Interfaces pot ser d’especial interès per a aquelles biblioteques universitàries que estiguin pensant a renovar la seva biblioteca digital.

Tot i que més del 60 % dels enquestats identifiquen la biblioteca com el lloc on anar per accedir a la biblioteca digital, la biblioteca no és el lloc des d’on més es consulten els recursos electrònics; els usuaris hi accedeixen, sobretot, des de qualsevol altre espai del campus o de fora de la Universitat.

Quin camí cal prendre?

Enviat per Àngel Borrego el Dc, 26/11/2014 - 09:46
Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
Schonfeld, Roger C. (2014) Does discovery still happen in the library? Roles and strategies for a shifting reality. Ithaka S+R http://sr.ithaka.org/blog-individual/does-discovery-still-happen-library-roles-and-strategies-shifting-reality [Consulta:06/09/2014]

Ithaka S+R acaba de publicar un breu document, basat en els resultats d'alguns informes previs ja ressenyats en aquest Blok, sobre el paper de la biblioteca universitària com a font de descobriment d'informació, ja sigui a través de cerques exploratòries sobre un tema, cerques d'ítems coneguts o cerques per mantenir-se al dia en una disciplina.

La majoria de directors de biblioteques universitàries nordamericanes consideren estratègicament important que els seus usuaris vegin la biblioteca com el primer recurs on adreçar-se per buscar continguts acadèmics. Aquest paper pot permetre a les biblioteques influir sobre els processos de comunicació científica dirigint, per exemple, als usuaris envers l'ús de versions en lliure accés dels documents que desitgen consultar. No obstant, aquests mateixos directors són conscients de la pèrdua de rellevància de la biblioteca en relació a aquesta activitat en benefici de plataformes de llibres i revistes electrònics que faciliten la cerca a text complet, Google Scholar o Wikipedia.

La biblioteca universitària en països en desenvolupament: el valor ja no es suposa

Enviat per Cristóbal Urbano el Dc, 26/03/2014 - 10:55

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

McCreadie, Nell. Library value in the developing world. London: Sage, 2013. 27 p. Disponible en: <http://www.uk.sagepub.com/librarians/dw> [consulta: 20/03/2014].

En l'entorn actual de l'educació superior, marcat per la desintermediació, la digitalització i la globalització dels recursos d'informació, les biblioteques universitàries estan obligades a crear valor per a l'usuari. Ara bé, crear valor és una condició necessària però no suficient per a la transformació i millora dels serveis bibliotecaris, ja que el valor finalment ho determinen els propis usuaris en funció de l'ús que practiquen, però de forma molt especial mitjançant la percepció que tenen dels mateixos. D'aquí que al costat del desenvolupament de nous models de servei i una organització més eficient dels recursos, la preocupació per demostrar el valor de la biblioteca universitària hagi comportat en els últims temps un major interès pel màrqueting i per l'avaluació.

Aquest interès explica la publicació de l'informe Library value in the developing world que avui ressenyem. Es tracta d'un estudi que segueix l'estela de l'informe Working together: Evolving value for academic libraries1, realitzat un any abans amb dades dels Estats Units (US), Regne Unit (UK) i Escandinàvia, igualment sota l'impuls del grup editorial SAGE. En tots dos casos ens trobem amb un treball de camp basat en un nombre limitat de bibliotecaris i de professors o investigadors, corresponent a un grup reduït d'universitats que prenen temptativament com representatives dels àmbits geogràfics estudiats.

Un llibre singular en el nostre paisatge: les col·leccions a les biblioteques de la UAB

Enviat per Lluís Anglada el Dm, 10/09/2013 - 11:51
Lluís M. Anglada i de Ferrer

CBUC, @lluisanglada

Farré Fiol, Carme; Gómez Escofet, Joan (2013). Col·leccions singulars a les biblioteques de la UAB. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. 247 p. : il. ; 30 cm. Text en català i anglès. ISBN 9788449028878. <https://ddd.uab.cat/record/107702>. [03/09/2013]. 

UAB

La biblioteconomia és una tècnica amb diverses branques que no han crescut per igual a tots els països. Lògic però no obvi. Al nostre país les aportacions teòriques i pràctiques sobre edificis de biblioteca han aparegut després d'una intensa etapa de construcció de biblioteques (públiques i universitàries). Si busquem bibliografia sobre gestió de col·leccions ens costarà de trobar-ne i aquest és un dèficit important de les nostres biblioteques. A les universitats, les col·leccions bibliogràfiques s'han fet sovint per al·luvió (la descripció és de Dolors Lamarca), és a dir, per acumulació desordenada i no planificada de documents. Sabut és que una de les diferències entre la praxi bibliotecària anglosaxona i l'europea és el menor grau d'intervenció dels bibliotecaris europeus en la tria dels documents que s'integren a la biblioteca.

Col·leccionar (és a dir, construir col·leccions) és una de les funcions bàsiques de les biblioteques. És una característica de les nostres biblioteques el tenir col·leccions patrimonials abundants i haver patit una migradesa de recursos per a adquisicions que no es comença a pal·liar fins finals dels anys 80, principis dels 90 del segle passat. En aquest context, la modernització de la professió va passar per una minimització de la importància del col·leccionar i dels documents obsolets. Alhora vam posar l'accent en l'accés i en els documents ‘moderns'.

INASP: l'hora del protagonisme local en la cooperació al desenvolupament científic i bibliotecari

Enviat per Cristóbal Urbano el Dc, 24/07/2013 - 15:24

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

INASP: putting research knowledge at the heart of development. Oxford: INASP. <http://www.inasp.info>. [Consulta: 15 juliol 2013].

La International Network for the Availability of Scientific Publications (INASP) és una ONG de cooperació al desenvolupament, que persegueix la millora de l'accés, producció i ús de la informació científica, de manera que cada país compti amb recursos en aquest àmbit per afrontar els seus propis reptes de desenvolupament. Va sorgir el 1992 per iniciativa de l'ICSU (International Council of Scientific Unions, actualment International Council for Science) i va comptar amb el suport de la UNESCO, TWAS-The Academy of Sciences for the Developing World i AAAS (American Association for the Advancement of Science).

El 2012 l'organització va complir 20 anys de trajectòria i durant aquest últim any ha sotmès a avaluació externa1 al seu programa d'actuació 2008-2013 conegut com a PERii (Programme for the Enhancement of Research Information). La reflexió al voltant de l'avaluació ha estat un important punt de partida per als propers cinc anys en què es treballarà a partir d'abril de 2013 sota un enfocament més sistèmic de creació de capacitats i estructures locals, cosa que es manifesta ja en el canvi de nom del seu programa: Strengthening Research and Knowledge Systems (SRKS).

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteca universitària