Versió per a imprimir
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Schonfeld, Roger C. (2014) Does discovery still happen in the library? Roles and strategies for a shifting reality. Ithaka S+R http://sr.ithaka.org/blog-individual/does-discovery-still-happen-library-roles-and-strategies-shifting-reality [Consulta:06/09/2014]
Ithaka S+R acaba de publicar un breu document, basat en els resultats d'alguns informes previs ja ressenyats en aquest Blok, sobre el paper de la biblioteca universitària com a font de descobriment d'informació, ja sigui a través de cerques exploratòries sobre un tema, cerques d'ítems coneguts o cerques per mantenir-se al dia en una disciplina.
La majoria de directors de biblioteques universitàries nordamericanes consideren estratègicament important que els seus usuaris vegin la biblioteca com el primer recurs on adreçar-se per buscar continguts acadèmics. Aquest paper pot permetre a les biblioteques influir sobre els processos de comunicació científica dirigint, per exemple, als usuaris envers l'ús de versions en lliure accés dels documents que desitgen consultar. No obstant, aquests mateixos directors són conscients de la pèrdua de rellevància de la biblioteca en relació a aquesta activitat en benefici de plataformes de llibres i revistes electrònics que faciliten la cerca a text complet, Google Scholar o Wikipedia.
Durant els últims anys, la principal estratègia emprada per les biblioteques universitàries per esdevenir el punt de partida en la cerca d'informació ha estat l'adquisició de sistemes que ofereixin un punt d'accés comú a totes les col•leccions des d'una única interfície, primer els sistemes de cerca federada i més recentment els serveis de descobriment basats en la indexació de recursos, disponibles a entre un 70% i un 85% de les biblioteques universitàries nordamericanes.
Hi ha resultats contradictoris sobre l'impacte d'aquestes eines. Mentre alguns proveïdors d'aquests serveis presenten dades que suggereixen que les biblioteques petites que en disposen reben més trànsit al seus web i veuen incrementats els accessos als seus continguts llicenciats, algunes plataformes de llibres i revistes electrònics asseguren que cada cop reben més visitants des de Google. Malauradament, sabem poc sobre l'ús d'aquests serveis de cerca tot i que, en opinió dels directors de biblioteques, han facilitat més la cerca exploratòria que no pas la d'ítems coneguts i són majoria els que dubten que aquestes eines estiguin apropant més usuaris als webs de les biblioteques.
La majoria d'aquestes eines han adoptat el format d'una única caixa de cerca que tant èxit ha donat a Google. No obstant, mentre que Google ofereix opcions de cerca diferenciades per imatges, llibres o continguts acadèmics i, cada cop més, les cerques es personalitzen en funció de l'historial de l'usuari o de la seva ubicació, les biblioteques no han sabut pressionar els desenvolupadors d'eines de descobriment perquè personalitzin els seus productes en funció, per exemple, de la disciplina de l'usuari.
Els serveis de descobriment no semblen les eines més apropiades per mantenir-se al dia en una disciplina. Les tàctiques emprades amb aquesta finalitat pels investigadors inclouen contactes personals amb altres investigadors, sovint de caràcter informal, assistència a congressos, lectura de revisions de llibres, etc. i s'ha fet poca cosa per millorar els fragmentaris sumaris electrònics de les editorials científiques, mentre apareixen nous serveis com "les meves actualitzacions" de Google Scholar.
El mateix passa amb les col·leccions personals. Són poques les eines de descobriment que permeten als investigadors buscar la seva col·lecció de llibres al Kindle, els seus fitxers a Dropbox o els emmagatzemats a la tauleta al mateix temps que es duu a terme una cerca global. Per què no facilitar la cerca simultània de les col·leccions personals i institucionals? A l'extrem contrari també hi ha qui pensa que la cerca gratuïta que ofereix Google és suficientment efectiva com perquè la biblioteca deixi d'invertir en aquesta tasca.
En qualsevol cas, si les biblioteques han promocionat els seus webs per servir com a punt de partida en la cerca d'informació i han invertit en l'adquisició d'eines per poder cercar totes les seves col·leccions des d'una única interfície, cal preguntar-se si aquesta inversió ha pagat la pena. S'ha incrementat l'accés als continguts des de les eines de cerca de la biblioteca? Ha crescut el nombre d'usuaris de la pàgina web de la biblioteca? Augmenta el nombre d'usuaris que valoren el paper de la biblioteca com a font de descobriment? Són necessàries més evidències per determinar si l'estratègia adoptada per les biblioteques està tenint èxit i, si no és així, decidir quin camí cal prendre a partir d'ara.
