dades de recerca

Llengua Català

Dades de recerca obertes: visió global dels científics i casos a considerar

Alexandre López i Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació. Director del Grau d'Informació i Documentació. Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

The state of open data: a selection of analyses and articles about open data, curated by Figshare (2016). London: Digital Science. 48 p. Disponible a: https://figshare.com/articles/The_State_of_Open_Data_Report/4036398. [Consulta: 03/03/2017].

L’octubre de 2016, Figshare, el conegut repositori de dades, juntament amb Digital Science, una empresa tecnològica, publicaven un dossier monogràfic sobre dades obertes, The state of open data. Com un dels actors principals en el sector de les plataformes multidisciplinàries per dipositar dades en obert, aquest dossier esdevé una bona forma de promoció de les dades obertes, per les reflexions i els punts de vista que hi apareixen però, sobretot, per la presentació de l’enquesta que hi podem trobar. Certament, Figshare no és un grup d’interès neutre, i com més dades en obert millor per a l’empresa, però això no treu el valor del contingut que ofereix en aquest dossier. Anem a veure, doncs, quines parts conté i algunes de les principals reflexions. Avancem també que un dels col·lectius que més es posen en valor és el dels bibliotecaris en particular i els professionals de la informació en general.

El paper de les dades de recerca en les Arts i les Humanitats

Mireia Alcalá
Tècnica de Recursos d'Informació
Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació - CBUC
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Buddenbohm, Stefan; Cretin, Nathanael; Dijk, Elly; Gaiffe, Bertrand; Jong, Maaike de; Le Tellier-Becquart, Nathalie; Minel, Jean-Luc (2016). State of the art report on open access publishing of research data in the humanities. [S.l.]: DARIAH. <halshs-01357208v2>. [Consulta: 14/10/16]

En els últims anys, la publicació en obert de les dades de recerca ha anat en augment a la vegada que els organismes de finançament anaven requerint les dades resultants de la recerca, no només les publicacions. Aquest era, doncs, un dels objectius d’Horitzó 2020 de la Comissió Europea i, particularment, de l’Open Research Data Pilot (ORD Pilot). Algunes àrees de coneixement ja gaudien d’una llarga experiència en l’intercanvi i la reutilització de dades però en d’altres disciplines, com és el cas de les arts i les humanitats, això no era així.

El projecte Humanities at Scale (HaS), finançat per Horitzó 2020, forma part de Digital Research Infraestructure for the Arts and Humanities (DARIAH) i té com objectiu desenvolupar una plataforma de dades obertes en el camp de les humanitats. Recentment, HaS ha publicat en un dels seus lliurables un informe sobre els diferents aspectes relacionats amb la publicació en accés obert de les dades de recerca en el camp de les humanitats anomenat State of the art report on open access publishing of research data in the humanities.

Ciència oberta: polítiques científiques de pals i pastanagues

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid

OECD (2015), “Making Open Science a Reality”, OECD Science, Technology and Industry Policy Papers, No. 25, OECD Publishing, Paris. Disponible a: http://dx.doi.org/10.1787/5jrs2f963zs1-en [Consulta: 15/11/2015].

El terme “ciència oberta” fou encunyat el 2003 per l’economista Paul David per descriure les propietats dels béns científics generats pel sector públic, en oposició a l’extensió de la percepció dels drets de propietat en l’àrea dels béns d’informació. Els economistes consideren el coneixement científic generat per la investigació finançada amb fons públics com un bé públic, la qual cosa significa que qualsevol hauria de poder fer ús d’aquest coneixement sense costos addicionals un cop s’han fet públics, generant així un major benefici social.

Mecanismes d'intervenció per la gestió de dades

dades de recerca

Remedios Melero
Científica titular del CSIC

Mossink, W.; Bijsterbosch, M. (2013). European Landscape Study of Research Data Management. For SIM4RDM- Support Infrastructure Models for Research Data Management. Utrecht: SURF. 52 p. [Consulta: 10/10/2014]. Disponible a: <http://www.sim4rdm.eu/sites/default/files/uploads/documents/SIM4RDM%20landscape%20report%20final%2025.01.12.pdf>.

Aquest estudi forma part dels documents generats pel Projecte SIM4RDM (Support Infrastructure Models for Research Data Management) finançat per la Comissió Europea dins del Setè Programa Marc, i publicat per dos membres de SURF, institució sòcia del citat projecte. L'informe es va publicar el 2013, encara que els resultats i conclusions d'acord amb l'evolució que ha experimentat la gestió de les dades de recerca, continuen sent vàlids d'acord al paisatge europeu actual en aquest àmbit.

L'objectiu del treball va ser la revisió dels mecanismes d'intervenció que poden servir de suport als investigadors per a la gestió de les seves dades, tant en infraestructures com en les bones pràctiques per a la gestió de les dades generades en investigació.

La metodologia seguida va ser primer una revisió bibliogràfica per identificar i analitzar els possibles mecanismes d'intervenció ja existents i documentats, com l'informe Riding the Wave encarregat per la CE i publicat el 2010, les directrius de l'OCDE respecte a la gestió, accés i reutilització de les dades, les polítiques sobre dades d'algunes institucions americanes com el NIH o la NASA, i l'exemple del Regne Unit de polítiques sobre gestió de dades incloses en les polítiques de finançament dels Research Councils (RCUKs). El segon lloc es va realitzar una enquesta online dirigida a quatre sectors: organismes nacionals implicats en la gestió de dades, agències finançadores, institucions dedicades a la investigació i editors. Les preguntes volíen detectar quin tipus de mecanismes d'intervenció disposaven, si existien, respecte a la gestió de dades de recerca. Òbviament l'enquesta es va enfocar tenint en compte el paper de cadascuna d'aquestes parts, per això les qüestions no van ser mateixes per a tots.

Dades de la recerca i data sharing: motius per seguir invertint

Sílvia Redondo

Directora
Biblioteques de Montcada i Reixac

Neil Beagrie, Charles beagrie Ltd and John Houghton (2013). The value and impact of the archaeology data service. A study and methods for enhancing sustainability. Final Report. Centre for Strategic Economic Studies (CSES). Victoria Univesity http://repository.jisc.ac.uk/5509/1/ADSReport_final.pdf [18/03/2014]

L'augment i la varietat de les dades que genera la recerca científica ha provocat que l'interès per la preservació digital i la difusió d'aquestes sigui un aspecte que preocupa cada cop més als agents que hi participen, ja siguin investigadors o institucions i organismes relacionats amb la gestió i el finançament de la recerca. A més, la necessitat d'intercanviar o compartir en accés obert aquestes dades, el que és conegut com a data sharing, fa que l'esforç que inverteixen les institucions relacionades amb la recerca per gestionar correctament aquestes dades vagi en augment.

Ara bé, què són les dades de la recerca? Hi ha diferents definicions i classificacions, però la més acceptada és la del National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units o la OECD (2007), que diuen que les dades de la recerca són "tot aquell material registrat durant el procés investigador, reconegut per la comunitat científica i que serveix per certificar els resultats de la recerca que es realitza"¹.