Jorge Franganillo
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Bluesky: @franganillo.es
Messarra, Luca; Freeland, Chris; Ziskina, Juliya (eds.). (2024). Vanishing culture: a report on our fragile cultural record. <https://blog.archive.org/wp-content/uploads/2024/10/Vanishing-Culture-2024.pdf> [Consulta: 25/01/2025].
En una era marcada per l’abundància i la immediatesa, l’informe Vanishing Culture, compilat per Luca Messarra, Chris Freeland i Juliya Ziskina, ens recorda una veritat inquietant: allò que sembla immutable, ja sigui a la xarxa o en els formats tradicionals, pot esvair-se fàcilment. I és que, malgrat que puguem pensar que els recursos digitals són eterns i inesgotables, la seva naturalesa intrínseca els fa molt fràgils, i aquesta vulnerabilitat amenaça amb esborrar fragments significatius de la nostra història cultural.
La preservació digital de fons documentals té com a objectiu mantenir en el temps la seva capacitat d’ús. Cosa que no es tan fàcil como a priori pugui semblar, donat que ja ho va dir Heràclit d’Efes: tot en l’Univers està sotmès inexorablement al pas del temps, que és el mateix que dir al canvi, a la transformació. I les tecnologies de la informació no en són alienes, ja que evolucionen sense descans; i aquest canvi continu va deixant obsoleta la informació que utilitzem i acumulem dia a dia. Nous formats, mètodes de compressió i de codificació de la informació van succeint-se en el temps, i s’ajusten a aquests nous paradigmes informàtics que es van encadenant en interès de la major potència de processament, prestacions i facilitat d’ús. I, en pocs anys, els antics van caient, si no en l’oblit, sí en l’obsolescència, i no són reconeguts per les noves versions de les aplicacions programari o els nous productes informàtics que anem tenint a la nostra disposició. 
El Digital Preservation Working Group de les institucions de memòria històrica del Canadà ha realitzat un estudi sobre les necessitats i la capacitat de preservació digital d’aquestes institucions, entre les quals destaquen institucions governamentals, arxius, biblioteques i museus. 
La Recomanació de la Comissió Europea sobre digitalització i accessibilitat en línia i preservació digital de material cultural (2011/711/EU) és l’únic instrument europeu que aborda tot el cicle de vida digital del patrimoni cultural des de la planificació, monitoratge i finançament de la digitalització fins a l’accés en línia i la reutilització i la preservació digital. Aquesta recomanació és una invitació als estats membres perquè incrementin els seus esforços, busquin recursos i impliquin el sector privat en la digitalització del patrimoni amb l’objectiu d’augmentar l’accessibilitat en línia del patrimoni cultural europeu, aconseguir la implicació dels ciutadans i el creixement de les indústries creatives. A més, els materials digitalitzats haurien de ser accessibles a través d’Europeana, la plataforma cultural europea que dona accés a continguts digitals provinents de biblioteques, arxius i museus.
Entre els dies 11 i 13 de març varen tenir lloc al Rectorat de la Universidad de Córdoba les VI Jornadas d’Os-Repositorios, fent-les coincidir amb el XIV Workshop de Proyectos Digitales de Rebiun. Van ser tres dies intensos de tallers, comunicacions i taules rodones, completats amb vespres d'activitats culturals i foment de l’experiència social. 210 professionals procedents d’Espanya i d’alguns països de Llatinoamèrica varen ser atesos impecablement pel personal voluntari de la Biblioteca Universitaria de Córdoba.
