preservació digital

La fragilitat del patrimoni cultural i els reptes de la seva preservació

Jorge Franganillo
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Bluesky: @franganillo.es


Messarra, Luca; Freeland, Chris; Ziskina, Juliya (eds.). (2024). Vanishing culture: a report on our fragile cultural record. <https://blog.archive.org/wp-content/uploads/2024/10/Vanishing-Culture-2024.pdf> [Consulta: 25/01/2025].


En una era marcada per l’abundància i la immediatesa, l’informe Vanishing Culture, compilat per Luca Messarra, Chris Freeland i Juliya Ziskina, ens recorda una veritat inquietant: allò que sembla immutable, ja sigui a la xarxa o en els formats tradicionals, pot esvair-se fàcilment. I és que, malgrat que puguem pensar que els recursos digitals són eterns i inesgotables, la seva naturalesa intrínseca els fa molt fràgils, i aquesta vulnerabilitat amenaça amb esborrar fragments significatius de la nostra història cultural. 

Un impuls de REBIUN a l’aplicació de la preservació digital als repositoris de recerca

Jesús Robledano Arillo
Universidad Carlos III de Madrid 
Departamento de Biblioteconomía y Documentación


Acción 5 del Grupo de Repositorios de REBIUN (2020). Guía para la evaluación de los procesos de preservación en repositorios institucionales de investigación: REBIUN Línea 3 (3er. P.E.) Grupo de Repositorios. [Madrid]: CRUE; REBIUN. 28 p. (Colección Estudios e informes; 2020) (Manuales y guías; 2020). Disponible a: <https://rebiun.xercode.es/xmlui/handle/20.500.11967/634>. [Consulta: 04/01/2021].


La preservació digital de fons documentals té com a objectiu mantenir en el temps la seva capacitat d’ús. Cosa que no es tan fàcil como a priori pugui semblar, donat que ja ho va dir Heràclit d’Efes: tot en l’Univers està sotmès inexorablement al pas del temps, que és el mateix que dir al canvi, a la transformació. I les tecnologies de la informació no en són alienes, ja que evolucionen sense descans; i aquest canvi continu va deixant obsoleta la informació que utilitzem i acumulem dia a dia. Nous formats, mètodes de compressió i de codificació de la informació van succeint-se en el temps, i s’ajusten a aquests nous paradigmes informàtics que es van encadenant en interès de la major potència de processament, prestacions i facilitat d’ús. I, en pocs anys, els antics van caient, si no en l’oblit, sí en l’obsolescència, i no són reconeguts per les noves versions de les aplicacions programari o els nous productes informàtics que anem tenint a la nostra disposició. 

Però, a més, el pas del temps té el mal costum de provocar l’envelliment. Els suports i unitats d’emmagatzematge on anem dipositant els nostres fitxes i dades també estan subjectes a aquest destí: envelleixen i van deixant de funcionar o patint la pèrdua de la integritat de les seves dades, fins i tot abans que actuï la tan temuda obsolescència. No sé si fou Parmènides qui va afirmar que «l’ésser deixa de ser el que és, per ser un altre ésser», però sí que sé que aquesta frase defineix molt bé el que li succeeix a la informació digital sense l’aplicació d’estratègies efectives de preservació digital que evitin o minorin els estralls del temps: la informació deixa de ser el que és per convertir-se en una altra cosa molt diferent, en alguna cosa que no té cap utilitat, al no poder ser reproduïda o accedida o només amb errors que li resten tota utilitat.

Situació de la preservació digital a biblioteques i arxius del Canadà

Juanjo Boté
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Hurley, Grant; Shearer, Kathleen (2019). Final report of the survey on digital preservation capacity and needs at Canadian memory institutions, 2017-18. [Ottawa]: Canadian Association of Research Libraries. 68 p. Disponible a: <http://www.carl-abrc.ca/wp-content/uploads/2019/11/Digital_preservation_capacity_finalreport_EN-1.pdf>. [Consulta: 14/04/2020].


El Digital Preservation Working Group de les institucions de memòria històrica del Canadà ha realitzat un estudi sobre les necessitats i la capacitat de preservació digital d’aquestes institucions, entre les quals destaquen institucions governamentals, arxius, biblioteques i museus. 

En aquest estudi van participar 52 institucions i es va realitzar en dues fases, incloent institucions associades a la CARL (Canadian Association of Research Libraries) en la primera fase. En la segona, es va invitar a participar institucions similars no associades a la CARL. De l’informe, publicat el novembre de 2019, es desprèn que el 94 % d’aquestes institucions estan recol·lectant material digital d’origen o nascut digital, tant publicacions com objectes digitals de donants privats.

Un element per destacar són les polítiques de preservació digital. Un 17 % de totes les institucions participants tenen actives polítiques de preservació digital i un 19 % les estan revisant.

La preservació del patrimoni cultural digital europeu: estat de la qüestió

Laura Moré
Biblioteca de la Universitat de Girona


European Commission. Directorate-General for Communications Networks, Content and Technology (2019). Implementation of Commission Recommendation on the digitisation and online accessibility of cultural material and digital preservation: consolidated progress report 2015-2017. Luxembourg: European Commission. 69 p. Disponible a: <https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/european-commission-report-cultural-heritage-digitisation-online-accessibility-and-digital>. [Consulta: 29/09/2019].


La Recomanació de la Comissió Europea sobre digitalització i accessibilitat en línia i preservació digital de material cultural (2011/711/EU) és l’únic instrument europeu que aborda tot el cicle de vida digital del patrimoni cultural des de la planificació, monitoratge i finançament de la digitalització fins a l’accés en línia i la reutilització i la preservació digital. Aquesta recomanació és una invitació als estats membres perquè incrementin els seus esforços, busquin recursos i impliquin el sector privat en la digitalització del patrimoni amb l’objectiu d’augmentar l’accessibilitat en línia del patrimoni cultural europeu, aconseguir la implicació dels ciutadans i el creixement de les indústries creatives. A més, els materials digitalitzats haurien de ser accessibles a través d’Europeana, la plataforma cultural europea que dona accés a continguts digitals provinents de biblioteques, arxius i museus.

Repositoris digitals: eppur si muove

Cristina Azorín
Gestora de Serveis d'Informació
Universitat Autònoma de Barcelona
 
Ciro Llueca
Cap de Documentació
Filmoteca de Catalunya

Los horizontes de los repositorios. VI Jornadas de OS-Repositorios. XIV Workshop Rebiun de Proyectos Digitales. Córdoba, 11-13 marzo 2015. <http://www.uco.es/rebiunworkshop2015/> [Consulta: 25/03/2015]


Entre els dies 11 i 13 de març varen tenir lloc al Rectorat de la Universidad de Córdoba les VI Jornadas d’Os-Repositorios, fent-les coincidir amb el XIV Workshop de Proyectos Digitales de Rebiun. Van ser tres dies intensos de tallers, comunicacions i taules rodones, completats amb vespres d'activitats culturals i foment de l’experiència social. 210 professionals procedents d’Espanya i d’alguns països de Llatinoamèrica varen ser atesos impecablement pel personal voluntari de la Biblioteca Universitaria de Córdoba.

Pàgines

Subscriure a RSS - preservació digital