dades de recerca

Català

Directrius per implementar models de negoci sostenibles en els repositoris de dades d'investigació

Business models for sustainable research data repositories (2017). [Paris]: OECD. 80 p. (OECD science, technology and innovation policy papers; 47). Disponible a: <http://dx.doi.org/10.1787/302b12bb-en>. [Consulta: 05/11/2018].


Rafael Aleixandre Benavent
Científic titular d'OPI. UISYS, Unidad mixta de Investigación
(CSIC-Universitat de València). Ingenio (CSIC-UPV)

Dins de la sèrie OECD science, technology and innovation policy papers, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va publicar el desembre de 2017 el seu número 47, titulat: Business models for sustainable research data repositories. Aquest projecte s’ha dut a terme en col·laboració amb el Committee on Data for Science and Technology of the International Council for Science (ICSU-CODATA) i Research Data Alliance (RDA), i també amb experts de molts repositoris de dades que van compartir les seves experiències.

Reflexions i recomanacions per a una ciència oberta

Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)


Open Science Policy Platform Recommendations (2018). [Brussels]: European Commision. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/integrated_advice_opspp_recommendations.pdf>. [Consulta: 10/09/2018].

Recomendación (UE) 2018/790 de la Comisión de 25 de abril de 2018 relativa al acceso a la información científica y a su preservación (2018). [Brussels]: Comisión Europea. Disponible a: <https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX:32018H0790>. [Consulta: 10/09/2018].

Ayris, Paul; San Román, Alea López de; Maes, Katrien; Labastida, Ignasi
(2018). Open science and its role in universities: a roadmap for cultural change.  Leuven: LERU. Diponible a: <https://www.leru.org/files/LERU-AP24-Open-Science-full-paper.pdf>. [Consulta: 10/09/2018].


Aquests tres documents es van publicar entre abril i maig de 2018 i tenen en comú l’enunciat de recomanacions i reflexions pensades per assolir una ciència oberta, transparent, col·laborativa i responsable.

El primer és el publicat per la Comissió Europea (CE) i elaborat per l’Open Science Policy Platform (OSPP). Les recomanacions estan fetes d’acord als vuit punts prioritaris identificats de l’Agenda europea per a l’open science: reconeixement i incentius; nous indicadors de mètriques per a l’avaluació de la investigació, la comunicació científica del futur, l’European Open Science Cloud (EOSC), dades FAIR (findable, accesible, interoperable and reusable), integritat, capacitació i formació, i ciència ciutadana. Seguint aquest ordre les recomanacions han tingut en compte les parts a les quals van adreçades d’acord a la següent classificació: investigació i infraestructures, gestors de la investigació, investigadors, biblioteques universitàries, organitzacions que financen la investigació, societats científiques, universitats i centres d’investigació, editorials i organitzacions de ciutadans implicats amb la ciència.

En la diferència rau la riquesa. Quatre informes relaten quatre casos de gestió de dades de recerca

Fernanda Peset, Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada-Universitat Politècnica de València
Tomás Saorín, Universidad de Murcia
José Morales Aznar, Universitat Ramon Lull


Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part one: A tour of the research data management (RDM) service space. Dublin, Ohio: OCLC Research. 17 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3PG8J. [Consulta: 18/12/2017].

Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part two: Scoping the University RDM service bundle. Dublin, Ohio: OCLC Research. 35 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3Z039. [Consulta: 18/12/2017].


Seguirem amb el leitmotiv que sembla guiar gran part de les ressenyes per a Blok de BiD, la màgia dels nombres. Si fins ara la xifra clau era el tres, aquest any li’n sumem un i en resulta un quatre. El 2017 han aparegut els dos primers informes1 sobre gestió de dades de recerca d’OCLC Research, d’un total de quatre programats. I el seu nombre de volums coincideix amb el nombre de contextos nacionals diferents que analitza, quatre: Regne Unit, Estats Units, Austràlia i Països Baixos. Correspondran als quatre ordres tradicionals de terra, aigua, aire i foc? En fi, no ho podrem saber, però justament les diferències de model que s’apreciaran en cadascun dels casos són les que atorguen riquesa a l’anàlisi. De fet, una de les seves aportacions és la identificació d’un marc de treball EEC (Educació, Experts, Conservació) que permet comprendre, comparar i perfilar els contorns de l’espai en la gestió de les dades de recerca (en endavant, RDM):

Els incentius com a element clau per fer créixer les dades de recerca en obert

Mireia Alcalá
Tècnica de Recursos d'Informació
Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Eynden, Veerle van den [et al.] (2016). Towards open research: practices, experiences, barriers and opportunities. [London: Wellcome Trust]. 64 p. Disponible en: https://dx.doi.org/10.6084/m9.figshare.4055448. [Consulta: 23/10/17].

Jubb, Michael (2016). Embedding cultures and incentives to support open research. London: Wellcome Trust. 21 p. Disponible a: https://dx.doi.org/10.6084/m9.figshare.4055514. [Consulta: 23/10/17].


El Wellcome Trust, institució sense ànim de lucre de recerca biomèdica amb seu al Regne Unit, ha encarregat una sèrie d’informes i estudis per analitzar els diferents desafiaments que comporta la Ciència Oberta. Entre els diferents informes en què s’analitzen les infraestructures, les habilitats, la interoperabilitat o l’equitat –entre d’altres–, Michael Jubb i Veerle Van den Eynden exploren els mecanismes culturals i d’incentius per fer que la ciència sigui més oberta. L’un amb una mirada més teòrica i l’altre a partir de l’evidència.

Jubb parteix dels treballs elaborats per l’Expert Advisory Group on Data Access (EAGDA)1 del Regne Unit. En canvi, Van den Eynden extreu els seus resultats a partir d’una enquesta en línia realitzada a 583 investigadors que havien rebut finançament del Wellcome Trust i 259 finançats per l’Economic and Social Research Council (ESRC).

Preservació de dades de recerca: estratègies pràctiques

Antonia Ferrer Sapena, Universitat Politècnica de València
Enrique A. Sánchez Pérez, Universitat Politècnica de València
Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València


Johnston, Lisa R. (ed.) Curating research data. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2017- . «Volume one: practical strategies for your digital repository». 285 p. Disponible a:  http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/bo.... [Consulta: 03/07/17].


Aquest primer volum d’una obra major tracta diferents aspectes que van units a la conservació de dades d’investigació.

La introducció de Lisa R. Johnston resumeix de manera clara cadascun dels principals apartats del llibre. Johnston ha estat bibliotecària dels serveis d’investigació i codirectora del repositori institucional de la University of Minnesota, capacitació que li permet assenyalar els reptes als quals s’enfronten els professionals encarregats del tractament de les dades. Els considera els primers usuaris, per la qual cosa són qui des del primer moment han d’identificar els problemes que pot tenir la seva reutilització. En aquesta introducció, a més, es defineix la terminologia que s’utilitza com també els motius pels quals es desenvolupen els serveis de conservació, els requisits que han de tenir i les polítiques per al seu intercanvi.

Pàgines

Subscriure a RSS - dades de recerca