dades de recerca

El paper de les dades de recerca en les Arts i les Humanitats

Mireia Alcalá
Tècnica de Recursos d'Informació
Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació - CBUC
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Buddenbohm, Stefan; Cretin, Nathanael; Dijk, Elly; Gaiffe, Bertrand; Jong, Maaike de; Le Tellier-Becquart, Nathalie; Minel, Jean-Luc (2016). State of the art report on open access publishing of research data in the humanities. [S.l.]: DARIAH. <halshs-01357208v2>. [Consulta: 14/10/16]


En els últims anys, la publicació en obert de les dades de recerca ha anat en augment a la vegada que els organismes de finançament anaven requerint les dades resultants de la recerca, no només les publicacions. Aquest era, doncs, un dels objectius d’Horitzó 2020 de la Comissió Europea i, particularment, de l’Open Research Data Pilot (ORD Pilot). Algunes àrees de coneixement ja gaudien d’una llarga experiència en l’intercanvi i la reutilització de dades però en d’altres disciplines, com és el cas de les arts i les humanitats, això no era així.

El projecte Humanities at Scale (HaS), finançat per Horitzó 2020, forma part de Digital Research Infraestructure for the Arts and Humanities (DARIAH) i té com objectiu desenvolupar una plataforma de dades obertes en el camp de les humanitats. Recentment, HaS ha publicat en un dels seus lliurables un informe sobre els diferents aspectes relacionats amb la publicació en accés obert de les dades de recerca en el camp de les humanitats anomenat State of the art report on open access publishing of research data in the humanities.

Allau de dades

Isabel Bernal
Unidad de Recursos de Información Científica para la Investigación
CSIC
 

Wilma Mossink, Magchiel Bijsterbosch, and Joeri Nortier. European Landscape Study of Research Data Management. Utrecht: SURF, 2013.
http://www.sim4rdm.eu/sites/default/files/uploads/documents/SIM4RDM%20landscape%20report%20vs1%204_14.08.13.pdf

SIM4RDM (Support Infrastructure Models for Research Data Management, http://www.sim4rdm.eu/) és un projecte europeu iniciat a l'octubre de 2011 i finançat pel 7è Programa Marc de la Comissió Europea que s'enquadra en el creixent nombre d'iniciatives que, davant l'allau de dades científiques, promouen bones pràctiques i estàndards en la seva gestió per garantir el progrés científic i econòmic mitjançant el seu accés, reutilització i preservació digital. En concret, SIM4RDM es marca com a objectiu facilitar a la comunitat científica l'ús efectiu d'infraestructures emergents per a dades de recerca i parteix de la consideració prèvia del relatiu desconeixement pels investigadors de metodologies, instruments i capacitats necessàries. Per a això, el consorci SIM4RDM es beneficia d'experiències acumulades per les organitzacions participants en el projecte, entre les quals destaquen JISC (Regne Unit) i SURF (Holanda).

La pedra angular de l'informe European Landscape Study of Research Data Management, publicat al maig de 2013, gira al voltant dels resultats -desiguals en la seva cobertura geogràfica i representativitat de les respostes- dels qüestionaris enviats a 4 grans grups involucrats en la gestió de dades científiques a Europa (agències de finançament, organismes nacionals, institucions de recerca i editors) per definir les seves accions perquè la comunitat científica millori el maneig de les seves dades un cop finalitzats els seus projectes de recerca. L'informe es completa amb una introducció força exhaustiva que recorre, a partir de bones pràctiques existents, els elements que han de formar part de les polítiques i els plans de gestió de dades, i amb un parell de seccions annexes a l'anàlisi de les respostes als qüestionaris: d'una banda, entrevistes a un grup d'investigadors sobre les seves necessitats i un paquet de recomanacions generals i específiques per a cada grup enquestat.

Tres en un, tres informes sobre la gestió de les dades de recerca

Alicia García-García
Universidad Católica de Valencia
 
Fernanda Peset
Universitat Politècnica de València

Grupo de Trabajo de "Depósito y Gestión de datos en Acceso Abierto" del proyecto
RECOLECTA (2012). La conservación y reutilización de los datos científicos en España. Informe del
grupo de trabajo de buenas prácticas
. Madrid: Fundación Española para la Ciencia y
la Tecnología, FECYT. <http://www.recolecta.net/buscador/documentos/informe_datos_cientificos_en_esp.pdf>. [Consulta: 4 agost 2013].
 
The Royal Society (2012). Science as an open enterprise: open data for open science. London: The Royal Society. <http://royalsociety.org/uploadedFiles/Royal_Society_Content/policy/projects/sape/2012-06-20-SAOE.pdf>. [Consulta: 4 agost 2013].
 
Tenopir, Carol; Birch, Ben; Allard, Suzie (2012). Academic Libraries and Research Data Services: Current Practices and Plans for the Future. Chicago: Association of College and Research Libraries. <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/Tenopir_Birch_Allard.pdf>. [Consulta: 4 agost 2013].

El fil conductor d'aquests informes és la gestió de les dades derivades de la recerca. Tres treballs recopilatoris, fets des de tres escenaris diferents. Com començava un clàssic acudit, "Va un anglès, un espanyol i un nord-americà...", que abordant un mateix objecte d'estudi, les dades de recerca, són en essència diferents entre si.

Els tres s'aproximen al tema des d'una perspectiva d'escala nacional. Però les dades de recerca, igual que molts altres aspectes de la comunicació científica, tenen una dimensió internacional ineludible. Per aquesta raó, s'observen punts comuns en els tres documents. Com a exemple, veiem que la definició de dades de recerca utilitzada en l'espanyol prové de la Universitat de Melbourne:

Les dades de la investigació són fets, observacions o experiències en què es basa l'argument, la teoria o la prova. Les dades poden ser numèriques, descriptives o visuals. Les dades poden ser en estat brut o analitzat, poden ser experimentals o observacionals. Les dades inclouen: quaderns de laboratori, quaderns de camp, dades de recerca primària (incloses les dades en paper o en suport informàtic), qüestionaris, cintes d'àudio, vídeos, desenvolupament de models, fotografies, pel·lícules, i les comprovacions i les respostes de la prova. Les col·leccions dades per a la investigació poden incloure diapositives; dissenys i mostres. En la informació sobre la procedència de les dades també es podria incloure: el com, quan, on es va recollir i amb què (per exemple, instruments). El codi de programari utilitzat per generar, comentar o analitzar les dades també poden ser considerats dades.

Possibles solucions per a la universitat inclusiva: materials docents accessibles

Mireia Ribera
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities (2011). Report of the Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities. December 6, 2011. [Washington DC]: Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities. 174 p. <http://www2.ed.gov/about/bdscomm/list/aim/meeting/aim-report.pdf>. [Consulta: 16/03/2012].


Aquest informe, fet a Estats Units, vol identificar les barreres existents en l'accés als materials docents per part dels alumnes d'educació superior amb discapacitats de lecto-escriptura, i posar-hi solució. Per fer-lo, una comissió interdisciplinària va treballar des del setembre de 2010 fins a l'octubre de 2011, amb una gran obertura i difusió per a què tothom hi pogués dir la seva. Cal tenir en compte que el treball d'aquesta comissió no parteix de zero, sinó que Estats Units compta ja amb una forta tradició d'atenció als estudiants amb discapacitat.

Entre alguns dels aspectes més rellevants cal citar un context legislatiu que obliga a no discriminar i que ofereix exempcions al copyright en el cas de persones amb discapacitats; una infraestructura de serveis d'atenció a l'estudiant amb discapacitat a totes les universitats, que sovint assumeix funcions d'adaptació de materials docents; diversos serveis/organitzacions que ofereixen l'adaptació de materials o accés a una versió digital del material a través de l'editor; un protocol per qualificar els estudiants com a estudiants amb discapacitat; i una oferta comercial gens menyspreable en materials docents accessibles.

La preservació de les dades de recerca i les agències de finançament de la R+D

Alice Keefer
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Maron, Nancy L.; Loy, Matthew (2011). Funding for sustainability: how funders' practices influence the future of digital resources. (http://www.ithaka.org/ithaka-s-r/research/funding-for-sustainability/FundingForSustainability.pdf)

Aquest informe, encarregat pel JISC i la Strategic Content Alliance i preparat per Ithaka S&R, analitza què fan i què poden fer les agències de finançament de la recerca per tractar que els materials digitals recollits o generats durant els projectes d'investigació –sobretot les dades científiques i altres recursos complexos– siguin accessibles i utilitzables en el futur.

Els últims anys han vist créixer el nombre d'iniciatives a escala internacional dedicades a la gestió a llarg termini de la "informació científica". Aquest concepte, tot i tenir un abast molt ampli ara se centra principalment en les dades científiques generades o recollides durant els projectes d'investigació i no tant les publicacions que resulten de la investigació. Una consulta recent de la Comissió Europea sobre la informació científica a l'època digital defineix les dades d'investigació de la següent manera:

"‘Research data' … may be numerical/quantitative, descriptive/qualitative or visual, raw or analysed, experimental or observational. Examples are digitised primary research data, photographs and images, films, etc."

Pàgines

Subscriure a RSS - dades de recerca