espais

José Pablo Gallo León
Director de la Biblioteca de la Universitat d’Alacant

Hickerson, H. Thomas; Lippincott, Joan K.; Crema, Leonora (eds.) (2002). Designing libraries for the 21st century. Chicago: Association of College and Research Libraries 2022. XIII, 447 p. Disponible a: <https://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/booksanddigitalresources/digital/9780838936726_OA.pdf>. [Consulta: 01/06/2023].

Es pot afirmar que la tecnologia de la informació imperant a cada època sempre ha determinat la forma de les biblioteques. Però els darrers canvis han anat potser més enllà, perquè ja no és necessari arribar on es troba físicament registrada la informació i accedir-hi de forma directa en el seu suport palpable. Això és, desapareix la necessitat de la localització per a l’accés a la informació. 

Això fa que, des dels anys 60 del segle XX¹, gairebé a la prehistòria dels ordinadors, la vigència de les biblioteques es va començar a posar en dubte, almenys com a ens físic i presencial. De forma recurrent, diversos autors de la talla d’F. W. Lancaster han seguit fent pronòstics preocupants, alguns amb fort impacte, com els d’Scott Carlson (2001) o Brian T. Sullivan (2011)². Però la irrupció de la World Wide Web a mitjan anys 90 va suposar un punt quasi de ruptura. 

Ignasi Bonet
Arquitecte i documentalista
Unitat d'Arquitectura Bibliotecària
Gerència de Serveis de Biblioteques

Svobodová, Mahulena (ed.) (2016). New library buildings in Europe: documentation 2016. Praga: Vysoká škola chemicko-technologická v Praze. 162 p. Disponible a: http://liber-lag.techlib.cz/media/liber-lag_2016.pdf. [Consulta: 14/01/2017].

L’edifici de biblioteca, com també l’espai disponible per a col·leccions i per a serveis als usuaris, són percebuts sovint com una limitació però són alhora un recurs que pot representar una oportunitat estratègica per assolir l’èxit en la missió de la biblioteca. L’espai disponible és un recurs escàs que cal optimitzar. En relació amb això, sovint cal prendre decisions estratègiques, i per prendre aquestes decisions és essencial disposar d’informació fiable; dades de referència que permeten avaluar la situació actual i les possibles alternatives.

Quina és la millor opció per a allotjar la col·lecció en el mínim espai? Millor deixar la col·lecció accessible a la sala o optar pels magatzems visitables? És possible utilitzar prestatgeria compacta a la sala, accessible als usuaris? Quant pot costar la instal·lació d’un magatzem cooperatiu extern? Quin tipus de servei innovador es pot oferir en l’espai que alliberem en una reforma, o que guanyem en una ampliació? Com són els learning spaces? Quin cost per metre quadrat pot tenir un nou edifici? Quant de temps pot durar el procés de projecte i construcció?