llibres

Censura i violència contra llibres i llibreries

Josep Cots
Llibreter sènior de Documenta


Bookshops, censorship and freedom of expression: state of play, common challenges and resources to stand up against censorship (2024). [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF). 22 p. (Industry insights). Disponible a: <https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2024/09/Industry-Insights-Bookshops-and-freedom-of-expression.pdf>. [Consulta: 19/11/2024].


Em plau comentar un treball de recerca de tot just 20 pàgines sobre «Llibreries, censura i llibertat d’expressió: estat de la qüestió, desafiaments comuns i recursos per fer front a la censura», que ha publicat l‘EIBF dins del programa RISE Bookselling de la Unió Europea.

EIBF, la Federació de Llibreters Europeus i Internacionals, és una organització paraigua europea no comercial que representa les associacions nacionals de llibreters i llibreteres de la Unió Europea i d’arreu del món. 

Pot la llibreria física guanyar la batalla? Reptes en la nova era del llibre

Carme Fenoll
Directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)


Study on consumer behaviour: book-buying trends, reading habits & customer needs (2024). [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF). 23 p. Disponible a: <https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2024/10/PDD101355-RISE-Consumer-Study-Report.pdf>. [Consulta: 28/10/2024]. 


Aquest informe del European and International Booksellers Federation (EIBF) és un estudi exhaustiu dels hàbits de lectura i compra de llibres en 19 països de tot el món, incloent Europa, Amèrica i Oceania. Aquest treball analitza les tendències en la compra de llibres, el consum de formats físics i digitals, i les preferències dels lectors, per ajudar els llibreters a comprendre millor els seus clients.

L’informe destaca les diferències regionals i les similituds en la manera com les persones compren llibres, en paper, e-books i audiollibres competint per l’atenció dels consumidors. El format físic segueix sent predominant en molts països, però la popularitat dels formats digitals, especialment els audiollibres, està creixent, especialment als països nòrdics, com Finlàndia i Noruega, on s’han establert tendències clares de subscripcions a serveis d’audiollibres.

Llibres i monografies en accés obert. Com es finança la festa?

Jordi Prats Prat
Responsable d’Iniciativa Digital Politècnica (IDP)
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
@JordiPrats


Brown, Laura; Dayan, Maya; McLaughlin, Brenna [et al.]. Print revenue and open access monographs: a university press study. New York: Ithaka S+R. 2023. (Research report). Disponible a: <https://sr.ithaka.org/publications/print-revenue-and-open-access-monographs/>. [Consulta: 05/07/2024].


És prou sabut que un dels principals reptes als quals s’enfronta l’accés obert a les publicacions acadèmiques és el finançament dels costos d’edició d’aquestes publicacions. Mentre que en algunes formes de publicació (per exemple les revistes científiques), ja fa anys que s'experimenta amb diferents formes de finançament, com podrien ser els APC (article processing charges), que ara es qüestionen, en el cas dels llibres en accés obert aquest terreny no està tan treballat. 

Els costos d’edició d’un llibre poden superar amb escreix els d’edició d’un article de revista i no sembla raonable aplicar-hi el mateix patró. I a diferència del que passa amb les revistes (que en l’àmbit internacional hi ha una forta concentració de publicacions en poques mans), en l’edició de llibres acadèmics trobem un important univers d’editorials (grans, mitjanes i petites) que publiquen llibres i monografies que poden trobar el seu origen en l’activitat acadèmica. En aquest univers s’hi troben, sens dubte, les editorials universitàries. La dimensió, missió i objectius d’aquestes editorials no necessàriament ha de ser homogeni i cal ser prudent a l’hora d’establir polítiques en aquest sentit, no fos cas que en la cerca i impuls d’un marc plural i divers de publicació s’acabin establint criteris que només els més grans puguin suportar.

Hàbits de lectura i compra de llibres 2022

José Antonio Cordón
Instituto de Estudios Medievales, Renacentistas y de Humanidades Digitales
Universidad de Salamanca


Hábitos de lectura y compra de libros en España 2022: informe de resultados (2023). Conecta. [Madrid]: Federación de Gremios de Editores de España. 133 p. Disponible a: <https://www.federacioneditores.org/lectura-y-compra-de-libros-2022-presentacion.pdf>. [Consulta: 06/04/23].  


La Federación de Gremios de Editores, amb el patrocini del Ministerio de Cultura y Deporte ha presentat, el mes de febrer de 2023, el seu informe anual Hábitos de lectura y compra de libros, amb la puntualitat d’una cita començada l’any 1999, interrompuda entre els anys 2012-2018 i feliçment represa des d’aleshores.

Amb els seus defectes, elements perfectibles i variacions, molts cops capricioses, en la formulació d’algunes de les preguntes, es tracta de l’enquesta més extensa i exhaustiva de les realitzades a Espanya per conèixer la realitat de la lectura i compra de llibres i dels perfils de qui les practiquen, en qualsevol tipus de format. La sèrie històrica, amb més de 20 anys d’existència permet, a més, efectuar comparacions versemblants sobre la progressió de la lectura segmentada segons els indicadors que s’inclouen a l’informe. Per tant, aquest lliurament anual constitueix un excel·lent termòmetre i un bon diagnòstic de l’activitat lectora entre diferents col·lectius. L’estudi pretén delimitar:

Llegeixen, els joves? Com? On? Quan? Què?

Jaume Centelles
Promotor de l’Espai Llamps i Centelles


Jóvenes y lectura: estudio cualitativo y propuestas. [Por] Laboratorio Contemporáneo de Fomento de la Lectura. [Madrid]: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, [2022]. 96 p. (Investigación e informes). Disponible a: <https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2022/01/Jovenes-y-lectura.pdf>. [Consulta: 05/06/2022].


En el món escolar, sovint ens fem moltes preguntes relacionades amb la lectura i la literatura crítica: Som un país lector? En quins suports llegiran els nostres alumnes quan siguin grans? Què han de llegir? Qui els acompanyarà en el seu camí lector? Llegim per plaer? Llegim per compartir vivències? Llegim per supervivència? Necessitem llegir? Ficció, o coneixements? Imaginem un futur sense llibres? Com esdevenim lectors? Per atzar, o per influència de la família i l’escola? La lectura és una qüestió valorada socialment? Els familiars saben com ajudar els infants per fer-los més lectors? Etcètera.

Pàgines

Subscriure a RSS - llibres